Blogging tips

diumenge, 1 març de 2015

Renaissance Fira Hotel. Recomanable si aneu al Mobile World Congress

Renaissance Barcelona
Agafada de la seva web

Renaissance BarcelonaFira Hotel



Plaza Europa, 50

Fira de Barcelona

L'Hospitalet de Llobregat



T. 932618000


No es el tipus de restaurant que habitualment publicaria en el bloc, però al descobrir-lo de manera accidental, vaig pensar que seria una bona recomanació per aquells que teniu previst assistir al Mobile World Congress o que freqüenteu Fira de BCN o fins i tot per addictes a l'IKEA Gran Via... (em ve al cap la frase "es más duro dejar el Ikea que la droga...".. :)



La meva descoberta té motius logístics, degut a que vaig quedar per dinar amb el meu fill i ell treballa just a 50 metres. La zona és menys fàcil per mi, que quan ell treballava a Francesc Macià, però s'hi arriba bé.


Renaissance Barcelona
Mira que 'guapo'... ese edificio de las 'parmeras'... ;)
El restaurant està a la planta 14. És un espai acollidor amb les vistes previsibles per l'alçada, tot i que no hi treuen tot el profit panoràmic que podria arribar a oferir.  Tota la planta està dedicada a restauració i la zona de bar, intenta simular un lloc de tapes, fins i tot amb pernils penjats... I amb les pissarres típiques de bar de tapes, amb l'oferta escrita en anglès i algun “producte típic” com els ous benedict... :)

Però bromes  a banda, a la zona de dinars, tot funciona força bé i amb un menú de 24€ tot inclòs. I quan dic TOT, vull dir  begudes,  IVA i fins i tot el pàrquing del mateix hotel.. El menú va resultar molt sorprenent tant de lectura com en el moment de servei. Entenc que un menú de 24€, no és un menú de "diari", però pot dignificar molt una reunió post Mobile World Congress o post Fira, en un ambient tranquil, relaxat i ben atès.


Renaissance-Barcelona-menu

La nostra tria com primers, van ser el Salmó Fumat amb torrades, cogombres i mantega d'anxoves i els Tortel·lini de ricotta i espinacs amb pesto vermell i orellanes de tomàquet. No puc pas dir que fos  el millor salmó de la meva vida, però si que per quantitat i qualitat, era més que satisfactori.


Renaissance-Barcelona-pasta


Renaissance-Barcelona-salmo

Com segons vam triar les Supremes de rap amb salsa d'ametlles i cruixent de porros i el Rossejat de fideus amb  llagosta i all i oli suau,  que quan el vaig demanar vaig pensar "a veure que em posen per simular llagosta"... Doncs 'great surprise'..!!. Arriba un rossejat molt ben presentat en cassola individual amb 1/2 llagosta... No puc mostrar la foto doncs em feia vergonya (jo no soc blocaire) demanar que em deixes fer una foto abans de servir i el resultat un cop posat al plat, ja no feia tant d'efecte.... Aquí ho teniu... No era la llagosta "de la meva vida", però com diria el paio aquell "cumplió"...


Renaissance-Barcelona-rap

Renaissance-Barcelona-rossejat


I fins i tot unes postres ben correctes i ben presentades, amb 4 possibilitats prou atractives:

Renaissance-Barcelona-postres



Renaissance-Barcelona-Brownie
Brownie amb esfera gelada de coco

Renaissance-Barcelona-fruita
Mosaic de fruites amb sorbet de mandarina

També es pot menjars de tapes..


Renaissance-Barcelona-carta-tapas


No el publico pas amb intenció de que peregrineu al lloc, però si que el considereu com una opció que pot servir per un bon dinar, sense aglomeracions  per la zona del Mobile... I aprofito per deixar ben clar, que jo soc fan total d'esdeveniments  tipus Mobile.... I amb total desacord amb les parides del tipus Colau o de quatre progres de via estreta, que estan en contra... Ho sento, pels rebotats amb el Mobile World Congress (i possiblement amb el món), però estic escrivint en el meu  bloc... ;)


dimecres, 25 febrer de 2015

El Informal (Hotel The Serras).Bona cuina del Marc Gascons (Els Tinars) a Barcelona

El Informal (Hotel The Serras)



Passeig de Colom, 9


T. 931691868


www.hoteltheserrasbarcelona.com


Author: Esther Meya

(per posteriors consultes, trobareu aquest post de l'Esther a la pestanya CONVIDATS)

Fa uns dies vaig llegir el post del Philppe a OG en què parlava de El Informal i em va picar la curiositat al veure que el xef que el duia era el Marc Gascons, ja que a Els Tinars (el seu restaurant, amb una estrella Michelin, a Llagostera) s’hi menja molt bé i a un preu molt moderat, tenint en compte que és estrellat.

L’hotel The Serras és una xulada, per fora i per dins. A banda que molt ben situat. I vam tenir la sort que feia un dia d’aquells clars de Barcelona.

El-Informal-The-Serras

Dia clar però pèl ventós i vam decidir dinar dins. La sala és com allargada davant la cuina i la barra, però força ben muntada. Tot i que sí tens la sensació una mica que estàs a un hotel. I això no li agrada a tothom..

El-Informal-The-Serras-vistes
Bon servei. Força atent, un pèl distant (no em molesta). Millor distant que aquells que seuen amb tu a la taula... I destacar que el bloody mary va arribar de seguida (mediocre: tomàquet de pot, poc vodka i preu d’hotel, per variar... indecent) i me’l vaig poder veure abans de dinar.

El-Informal-The-Serras-Bloody


De primers vam demanar l’amanida tèbia de carxofes, formatge, pernil i ou de guatlla i l’arròs sec de calamars, pèsols i sepionets. Com ens van avisar que l’arròs podia trigar (ben fet) vam demanar unes anxoves. A la foto queden restes! Ho sento, però teníem molta gana. Sí és cert que finalment van ser lents en general. Però hi estàvem a gust i cap problema.

El-Informal-The-Serras-anxova

L’amanida estava espectacular. Sabors molt ben integrats i pernil i carxofes de primera. L’arròs sec molt bo. I mira que és difícil. Doncs molt destacable. I una bona ració.

El-Informal-The-Serras-entrans

De segons, tàrtar de filet de vedella amb ou ferrat i sashimi de salmó a la flama amb vegetals i guacamole.

El-Informal-The-Serras-principals

Jo de carn no en gasto, ja ho sabeu, però el report va ser molt bo i el sashimi estava passat pel foc un punt i li quedava molt i molt bé. Un molt bon plat. Que repetiria, sense dubte.

No vam fer postres, sí un gintònic. El maître ens va indicar que hi havia unes postres de gintònic, però no ens vam animar. Tot i que hi havia algunes altres postres que cridaven prou, no vam caure en la temptació... 

El-Informal-The-Serras-Gin-Tonic

De beure (on acabes pagant el gust i les ganes) 3 copes de vi Mas Picosa (molt bé) i cervesa.

Bon tallat (no cosa fàcil en aquests dies que corren... ben al contrari!). Llàstima que no hi havia petit fours. Quina ràbia em fa! Defecte a corregir, pel meu gust, si estàs en un hotel de luxe, segons la seva pròpia definició.

En definitiva, un molt bon dinar a un preu no de Llagostera si no de Barcelona, però cuina i producte molt  destacable.

El-Informal-The-Serras-Compte




diumenge, 22 febrer de 2015

Restaurant Bodega Bartolí. Sorprenent i autèntic

Restaurant-Bodega-bartoliRestaurant Bodega Bartolí



carrer del Vallespir, 41

(molt a prop d'estació de Sants)




T. 933391021



Restaurant Bodega Bartolí és un d’aquells llocs dels que sempre llegireu o escoltareu bons comentaris. És un lloc senzill, natural, rodat i amb molts d'anys d'existència, en el que difícilment podem trobar inconvenients si sabem on ens posem.

Amb un interior cuidat que no amaga anys d'existència, però degudament remodelat per no donar aire decadent. Les bigues de fusta, les parets decorades amb records i fotografies i altres detalls, fan que et sentis a gust.


Restaurant-Bodega-Bartoli

Va ser en el dinar mensual amb el Jordi Castaño de  La cuina del Mindundi en que la tria de restaurant estava al seu càrrec i em va sorprendre amb aquest lloc, que de fet coneixia de nom i de passar pel carrer, però mai havia visitat. De fet també em sonava d'haver-lo llegit al simpàtic bloc Sant Antoni (i part de l'estranger) i efectivament allà està.

L’entrada ja és entranyable, de bodega de tota la vida (no pas carto pedra i/o amb actuants gafa-plastes, com comença a proliferar en més d'un lloc a BCN), amb una barra a la dreta i una sèrie de taules al fons del local, que precedeixen la cuina oberta que mostra el tràfec propi del lloc.


Restaurant-Bodega-Bartoli-cuina

La carta és cantada, cosa que no molesta quan saps o imagines el ventall de preus, que en cap cas serà una sorpresa. A part dels plats de menuts  que vam escollir, vaig escoltar una àmplia variació de plats de peix, que satisfarà als que no mengeu ‘guarreries’ com el Jordi i jo.

La tria va ser senzilla. De primer vam compartir uns "callos" i un plat d’orella, mongetes i camagrocs, que va resultar memorable. I com segon els dos vam fer la mateixa tria que va ser el peu de porc. Tots els plats van resultar excel·lents i amb bona presentació, però vull insistir en que el plat d'orella estava espectacular, amb all ben confitat i el punt d'oli precís per no convertir-lo en un plat oliós.


Restaurant-Bodega-Bartoli-orella
I tal com ja he dit, aquest plat d'orella de porc, realment memorable.... Ni un cuiner "arquitecte" ho aconseguiria igualar... ;)
Restaurant-Bodega-Bartoli-tripa
La tripa perfecte també... El Jordi va atacar la salsa amb el pa 'so excited'... Jo em vaig retenir una mica més..
Restaurant-Bodega-Bartoli-preu
Aquest peu de porc no era a compartir... Un plat per cada un..!!
El preu dels plats molt raonables com veureu al compte final i vull remarcar el preu del plat de  tripa (7,95) per justificar la crítica que faré d'aquí una setmana, d’un lloc que tot i agradar-me, el preu d’aquest plat va ser desmesurat. #suspense

És un lloc que val la pena visitar fins i tot si en lloc dels nostres plats opteu per peix o altres plats més neutres i sense oblidar l'opció tapes. Entranyable el local, amb servei ràpid, eficient i sense estar massa de punyetes (cosa que m'agrada!) i com ja he dit amb un preu global molt acceptable.

La carta de vins és reduïda, amb vins d’aquí i vins de fora, de la que vam triar un Solanes 2007 de la DO Priorat i en concret de Porrera, que ja coneixia i que va estar al seu bon nivell habitual. Va costar 21€, preu molt acceptable tenint en compte que en botiga està pels 15€. De fet el vi va ser el luxe del dinar. Em va fer gràcia veure com "encapçalava" la llista de vins un "Viña Ardanza", com vi "top" de la llista... Encara tinc present l'etiqueta de quan ja fa anys, prenia vins espanyols... ;)


Restaurant-Bodega-Bartoli-solanes-2007

Interessant també l'oferta de tapes clàssiques per fer el vermut i no ens oblidem de les possibilitats d'esmorzars de forquilla o de triar del menú del dia, que prometen molt.

Si una crítica es pot fer i agafada en to d'humor, és que tanquen a les vuit de la tarda i per tant, l'opció sopar passa a la secció d'impossibles. Només per aquest motiu, no hi havia estat fins ara.


Restaurant-Bodega-Bartoli-compte
No és que el cafè fos car.. es que vam repetir...



dimecres, 18 febrer de 2015

El primer escorxador de bovi de Catalunya

Presentació del llibre:


Del "matadero" a l'escorxador


Author del post: Quim Gongora

(per posteriors consultes, trobareu aquest post a la pestanya CONVIDATS)

Tot i que aquest bloc descriu en general restaurants, avui parlaré d'un llibre escrit per l'historiador Josep Alavedra, que  ha posat en ordre informacions recollides del escorxador de Sabadell, a partir de diferents vivències. 



El llibre és el reconeixement a tots aquells que hi han treballat i que han fet esforços per arribar fins la situació actual. L’alma mater del llibre ha estat el gerent de l’Escorxador durant dues dècades, Paco Benavente, que posa en valor l’aposta que va fer en el seu moment la ciutat i l’equipament. El Paco, és un bon amic de molts anys i fins i tot company d'institut amb el Ricard Sampere que avui ens cedeix espai a l'apartat ‘guest blogger’ d’aquest bloc.

El volum es va presentar fa uns dissabtes al Mercat Central davant d’una setantena de persones, la majoria vinculades a l’antic “matadero".



Escorxador-Sabadell-Paco-Benavente



La història de l’escorxador de Sabadell, podria ser un cas d’estudi de com reinventar un model. A partir d’un escorxador obsolet ubicat on avui en dia tenim les instal·lacions de la UAB i que els darrers anys havia mostrat forts símptomes de degradació i contaminació ambiental, es passa a un nou escorxador al polígon industrial de la Zona Hermètica, que s’ha convertit en el principal de Catalunya pel que fa a la carn de boví.


Escorxador-Sabadell-actual
Cambra frigorífica actual
De forma discreta i gairebé amagada, que fa que inclús molts sabadellencs ignorin on està ubicat, les seves exportacions creixen, dins i fora de Catalunya. En els darrers anys s’ha millorat la depuració d’aigües, s’han incorporat formes de sacrifici respectuoses amb la diversitat religiosa i s’han ampliat les instal·lacions. Però la història d’aquesta, avui empresa privada, ve de lluny. 


Escorxador-Sabadell-halal

Sorgit a finals de l’Edat Mitjana a les carnisseries del que avui és el Passeig, i traslladat de forma repetida a les afores de la ciutat (primer a l’avui molt cèntric carrer de Sant Pau, després on actualment hi ha el Campus de laUAB i finalment a la Zona Hermètica) la seva història posa en relació els interessos públics i privats mentre que l’actualitat marca la importància de la indústria agroalimentària a la ciutat i el país. Però tot plegat contrasta amb “la poca visibilitat i valoració que sovint en tenen els mateixos ciutadans i de vegades l’administració”


Escorxador-Sabadell-any1925
Sala d'oreig de l'antic escorxador (1925) al carrer de Bonavista

Escorxador-Sabadell-Vic
Visita a l'escorxador de Vic, feta per treballadors i familiars de l'escorxador de Sabadell (any 1953)
Va ser una bona aposta per Sabadell, que va deixar en el seu moment 2,4 milions d’euros a les arques municipals, així com un campus universitari on abans hi havia un escorxador bolcant sang al riu. I el resultat del procés ha estat una empresa que fa créixer el projecte, mantenint i ampliant el número de treballadors, exportant el 40 per cent de la producció i convertint-se en el primer escorxador de boví de Catalunya, sense fer soroll i gairebé d’amagat en un polígon. Informació obtinguda a ISabadell. 


Escorxador-Sabadell-Ricard-Sampere
L'administrador del bloc visitant l'escorxador i donant fe de que surten tràilers carregats de carn per la exportació... ;)