dimecres, 4 de maig de 2016

Mr. Kao. Nou satèl·lit dels Shanghai


Mr. Kao



Pau Claris, 150 (Hotel Claris)

T.  93 445 25 88

www.hotelclaris.com

Author: Esther Meya

(per posteriors consultes, trobareu aquest post de l'Esther a la pestanya CONVIDATS)

Germà bessó, se suposa, del Kao, que està al costat de la casa gran, el Shangai. 

Està a l’antic local (han estat diversos espais durant any, sense massa èxit cap d’ells) del que fou local del copes East 47, del costat de l’Hotel Claris, amb entrada independent. I es nota, per la forma i la llum, que fou pensat inicialment per bar de copes. Tot i que la deco està ben aconseguida i queda bé com a ”xinès”. 

Mr-Kao-Restaurant

Altra cosa que sembla que mantenen són els uniformes de les cambreres. Perquè són vestits cenyits i uuuultra cuRts que feien patir, pobres. La puja per l’escala quan entres amb un tio darrera pot ser complicada. No li vaig trobar la gràcia perquè penso que no fan pel local i perquè estarien molt més maques amb un vestit que anessin més còmodes. Perquè eren molt maques. No cal el rollo discotequero! . Altre restaurant mooolt fosc. No destinat al Monzó! ;-)

Això sí, amb assortit brutal de salses! Nyam. 

Mr-Kao-Restaurant-salsas


La carta és molt similar a la del Kao, amb dim sums de tot tipus i després platets freds i calents. 

Mr-Kao-Restaurant-carta


Tema vins a copes bastant fatal, com acostuma a aquests llocs. Vam fer més birres. 

Vam demanar 5 dumplings diferents com de primer (de les tres maneres de ser cuinats: vapor, cruixents i bullits). Tots molt bons, excepte el d’edamame, mooolt sosso. La resta, de rap, de tòfona, de llagostins i el wanton, molt bons. 

Mr-Kao-Restaurant-dumplings

Mr-Kao-Restaurant-dumplings

I de segons, l’ou mil·lenari i l’albergínia xinesa molt bons els dos i l’ànec hunsao, no en gasto, però em varen dir que espectacular. 

Mr-Kao-Restaurant-ou

Mr-Kao-Restaurant-alberginia

Mr-Kao-Restaurant-pato

Els postres no ens cridaven massa. 

I de preu final, prou bé. Uns 35 euros per persona. Bona RQP. Tot i que depèn de quantitat i quins plats triïs, penso que oscilla entre 30-45 euros. 

Mr-Kao-Restaurant-compte

 Com resum,

Zona cèntrica i per dinars de feina “diferents” o també amb clients

Bona RQP

Local massa discotequero

Servei correcte i atent

Segur que torno

diumenge, 1 de maig de 2016

La Dama. La resurrecció d'un lloc de referència

Agafada de la web i crec que de la versió anterior...

La Dama




Avinguda Diagonal, 423 (E. Granados)

www.la-dama.com

T. 932096328


Aquesta vegada  amb els de Tres a Taula, hem anat al reobert La Dama, un dels restaurants que havia estat fa anys un referent a BCN i que fa uns mesos va anunciar el seu tancament d’un dia per altre.

Sempre recordaré l’anècdota d’un gran amic al que li agrada molt teatralitzar fent pallassades i que un dia fa molts anys, passant per allà, es va posar a mirar la façana de dalt a baix i de baix a dalt i dirigint-se al imponent porter uniformat, li va preguntar, forçant el seu accent català,

 ....“¿Se come bien aquí?”.... 

que va deixar esmaperdut al porter i va tardar uns segons a reaccionar dient amb orgull,

...“¡Naturalmente Caballero!”....



Ara segueixen tenint porter i de fet quasi és necessari, degut a que la porta d’entrada està en un entresol, d'una entrada de pisos força impactant, però es tracta d'un porter més estil segle XXI, que no pas aquells porters imponents que lluïen fa anys.

Ho porta ara el tal Parrado, el mateix del Martinez y el Cañete, que com bé sabeu no són estils massa propers al meu, però fent gal·la de la sinceritat que sempre m’auto proclamo, he de dir que el resultat de la experiència va ser molt positiu, fins al punt de que l’altre dia tenia un sopar en que volia “quedar bé” i vaig estar a punt de tornar-hi.

Evidentment no és econòmic doncs l’espai és de molt bon nivell, les taules estan prou separades, el servei és professional i abundant i el menjar més que correcte i en una línia clàssica que sembla ser una nova tendència a BCN.

La-Dama-Restaurant-Barcelona

En el post veureu que vam pagar i si ho comparem amb altres llocs que he publicat, veureu que el preu és del mateix ordre de magnitud (que no vol pas dir que sigui exactament igual) i llavors surt del restaurant pensant que ofereix una RQP, de gran nivell.... I encara diria més, a mi que sempre m’agrada calcular hipotètics ràtios de rendibilitat, em va donar la impressió de que els preus eren molt, molt ajustats, tenint en compte les despeses que imagino soporten.


Si voleu llegir com va anar el dinar, veure que vam menjar i el cost exacte, només he de fer clic a Tres a Taula.





dimecres, 27 d’abril de 2016

Cup & Cake. Bon pseudo-vegetarià, amb opcions per als que no ho siguin


Cup & Cake



Enric Granados, 145 (tocant Diagonal)

TEL.:932 00 28 72

www.cupcakesbarcelona.com


Perfil editorial de Joan Seseras:

”... sóc orgullosament gracienco-maresmenc i tan sols un lletraferit aficionat gastronòmic. Tiro força cap al vegetarianisme (i derivats), miro de ser objectiu i just, però també dono la subjectivitat de la meva experiència, tal i com l'he viscuda i de vegades com m'agradaria haver-la viscut. Així li ho he vist fer al Ricard. I a mi també em dol veure comentaris ‘so-exciteds’ de la gent i després portar-me decepcions, que no depenen de gustos personals. Contrasto la informació amb la meva parella, amb qui vaig als llocs, per tal d’aconseguir dades més fiables. I com la resta de grup: no em venc per un dinar. Per un sopar tampoc..."

Ampliació del perfil editorial: 

“Acostumo a fer crítica de llocs que conec bé, en haver anar vàries vegades. No m’agrada que s’opini sobre un lloc (bé o malament) només havent-hi anat un cop. 
A diferència dels meus carnívors i vi-negre bebedors companys de blog (tot i això són bona gent), jo tiro més cap a l’alimentació vegetariana i derivats. Per això aquí tinc el monopoli d’aquest tipus de cuina que també té el seu què (tot i que ells no sé si n’estan encara prou convençuts, jo ho seguiré intentant)”


Avui us presento aquest lloc. Bé, de fet en són uns quants i pel què he anat veient n’han obert més, el darrer a la Barceloneta. A nosaltres ens agrada més aquest, potser perquè està menys massificat. 

La cuina no es pot dir que sigui vegetariana, però s’hi assembla. A la seva web diuen això:

Trabajamos con producto ecológico y de proximidad siempre y cuando sea mejor. En todas nuestras tiendas utilizamos café 100% ecológico.

Per a nosaltres ja és un bon què. Tot i que rememori un dels nostres ex (-restaurants) de cuyo nombre no quiero acordarme. Per a més info: veure els meus anteriors posts. Per cert, amics dels restaurant en qüestió: això és una taula de formatges feta a casa i més barata. No us perdono:


És un lloc on hi hem anat moooltes vegades, pel què penso que ja en puc parlar amb una mica de propietat. I de fet hem anat a 3 de les seves sucursals. L’ambient és jove (mitja d’edat: 30 anys), més aviat guiri, hipster i gai-friendly. Casi ná. 

El menjar: fresc, ben adornat, amb molta cosa vegetariana, tot i que també pots demanar salmó, pollastre i ou. No, Ricard, no hi ha entrecots ni vísceres.

El personal és molt dinàmic, simpàtic, jovial. I essent així, no m’estranya que ho tinguin sempre ple (sovint s’hi ha de fer cua, per això nosaltres solem anar a deshora a costa de que pugui faltar alguna cosa, però ja ens apanyem). Sovint van molt de bòlid, però no acostumen a perdre l’alegria, cosa que es troba faltar a molts altres llocs.  Anem al gra:


Dos sucs de taronja natural grans (una mica massa àcida, com sempre, què hi farem). Val a dir que també hi ha vermut casolà, mimosa (sí allò del cava amb suc de taronja típic dels brunchs americans) i altres coses més normals.

De menjar, el que li diuen un “combo” -> entrepanet farcit de formatge brie i maduixes. Si, sí , maduixes. Està realment bo, proveu-ho. I al bol, canonges amb un ou i patates una mica a l’estil canari, no arriben a ser arrugadas però té costreta salada molt agradable. Aquest cop si us sóc sincers ha estat una mica pitjor per alguns detalls que altres cops, i així i tot gaiteu quina fila!


Hamburguesa vegetal. Una mica de guacamole per dins i el con estava farcit d’hummus. Era més gran que no sembla per la imatge. El proper dia ho demanaré per  a mi.

I les postres:


Pastís red-velvet (nova americanada, sí). De fet he fet una mica de trampa: la foto és de fa 1any, però és que ha desaparegut tan ràpid que quan m’he donat compte de fer la foto el pastís ja estava dins el pap. Un 2n pastís també desaparegut era un carrot-cake, de tamany similar. També podria dir que ha minvat una mica de tamany respecte abans, imagino que molta gent no se l’acabava així que millor posar-ne de menys i que s’ho acabin, coi.

I el preu:



Es veu que aquest any ha sortit publicat a la web “yelp” com a un dels 10 millors restaurants on anar a dinar d’Espanya.Home, jo no diria tant. Potser aquí sí que la influència dels mitjans web tingui el seu pes. Però també té certificat d’excel·lència de Trypadvisor. Ja sabeu el carinyu que li tinc jo a aquest altre web, però en aquest cas hi estic d’acord.


Resum:

Un bon pseudo-vegetarià (amb opcions per als que no ho siguin).

Ambient modernillu i animat (no per això massa sorollós).

Relació qualitat/preu: correcte. 

Plats molt vistosos.

Bona atenció fins i tot quan van de bòlid, que és sovint.

S’hi pot anar a mig matí a fer un “brunch” o a mitja tarda a prendre un café i un cupcake (americanada número 3).

Un altre “must” si ets d’aquest rotllo nostre vegetarià i derivats i tal.

Contraindicat per a: carnívors de pro, antiamericans, homòfobs i altres especímens.


Hi tornaré? I tant. De fet, no ho he deixat de fer.

diumenge, 24 d’abril de 2016

Tres curiositats gastronòmiques a Paris

Tres restaurants curiosos 
a París


No pretenc ni de lluny fer una “guia”, sinó comentar tres exemples totalment diferents de la immensa oferta gastronòmica que ofereix aquesta ciutat i també deixar-ho escrit com recordatori, per a properes visites. 


1.-Restaurant Bouillon-Chartier

Un lloc popular per viure una experiència singular a preus molt baixos i amb “une ambiance” que cal veure 


2.-Allard

Ja fa temps que està de moda a París, el recuperar “ancients bistrós” per modernitzar-los i en aquest cas, a càrrec d’Alain Ducase... I més o menys ho aconsegueixen, amb tot funcionant molt bé, però sense massa ànima, a no ser que ens suggestionem ... :)


3.-Au Pied de Cochon

Fa tants d’anys que existeix aquest lloc i obert 7 dies per setmana les 24h (!!), que l'acabes imaginant  com territori guiri, però en la darrera visita vam constatar, que segueix anant-hi públic francès que no vol deixar perdre aquest “imprescindible” sense massa “collonades” i amb bon producte i servei.


<<<<<<<<<<<<----->>>>>>>>>>>


1.-Restaurant Bouillon-Chartier


7 rue du Faubourg Montmartre
75009 Paris. Metro Grands Boulevards
http://www.bouillon-chartier.com/fr/

Ja el vaig descriure en un anterior post, ara fa més o menys un any i que podeu llegir fent clic a Restaurants de París 2015.

Cèntric (estació de metro Grands Boulevards i a prop de la Madeleine), amb una entrada al final d’un pati, preparada per organitzar les cues que es formen els dies punta i obert non stop de 11:30 del matí fins a les 12 de la nit, tots els dies de la setmana.

La sala està ambientada de fa molts d’anys amb aire d’estació de tren i si vas dos, és segur que et toca compartir taula i per experiència, fins i tot conversa, doncs l’ambient s’ho porta....

Carta amb alguns preus increïbles i tot i que sense cap aspiració gastronòmica, tot està de bon menjar.



Si no heu estat mai, recomano visita, però busqueu dia i horari que no requereixi de fer cua, doncs llavors pot perdre una mica l'encant. No accepten reserves...





<<<<<<<< ----- >>>>>>>>
Observeu el porter - voiturer... :)

2.-Allard

41 Rue Saint-André des Arts,
75006 Paris. Metro Odeon
www.restaurant-allard.fr
T: +33 1 58 00 23 46

Forma part d’una tasca de “recuperació” d’antics (i abans autèntics) bistrós de la mà de Alain Ducase.... Amb un menú de migdia de 36€ sense beguda i amb una carta amb plats d’un preu mitjà de 24€ pels entrants i 44€ pels segons. Les postres estan al voltant dels 10€ i quan obres la carta de vins, el preu mitjà s’apropa a les 3 xifres, però tampoc és tant estrany això a París, en llocs una mica bé com aquest en que té fins i tot, porter – voiturer...  :)

Ben organitzats, tot rutlla bé i si tens bastanta imaginació, pots arribar a imaginar-te que estàs en un bistró autèntic i elegant. Menjar excel·lent, molt ben presentat i combinat, molt bon servei, però llunyà als orígens bistró que volen donar a entendre... En la mateixa corda i de la mateixa empresa, teniu a París: Aux Lyonnais i Benoit... Ens van donar això i més.. :)


Asperges vertes de Provance en vinagrette oeuf mollet

Poêlé d'escargots et giroles 

Filet de lieu jaune au beurre citronée

Navarin d'agneau, légumes printaniers

Postres.... :)
En tot cas,  recomanable per visitar algun lloc “a la page” a París i ben cèntric a Saint Germain, metro Odeon. 


<<<<<<<< ----- >>>>>>>>


3.-Au Pied de Cochon

6 Rue Coquillière
75001 Paris.  Metro Les Halles
http://www.pieddecochon.com/

T:+33 1 40 13 77 00

És d’aquells llocs que publicant-los pots donar la sensació de “fer el pagès o el guiri per París” i ves que no surti algun dels meus estimats anònims amb aquest tema. 

Amb horaris de 24h obert tots els dies i amb una carta variada que va des de marisc o sigui els seus plateaux des fruits de mer, la seva sopa de ceba, les excel·lents ostres Gillardeaucom les que vam demanar,


Només quedaven dues quan ens vam recordar de fer la foto..!!
I sense oblidar el seu tàrtar i el seu Pied de Cochon o un plat especial que a més del peu, conté altres parts nobles i que porta per nom Tenptation de Saint-Antoine. i que curiosament no havia demanat mai i aquest va ser el primer cop...






Hi vaig anar el primer cop fa més de 30 anys i cada 4 o 5 anys m’agrada veure si es manté i si que ho fa...En quant al públic a part dels orientals que devoren París (en tots els sentits), es troba també molt públic francès, potser cercant la nostàlgia, però no pas tronat (que a França també tenen  públic tronat). I amb això d'obert les 24h, sempre m'ha entrat curiositat de qui pot estar sopant allà a les 4 de la matinada....

Si no heu estat mai, al menys mirar-lo de fora per fer-se la idea i veure l'ambient.