26 de març de 2017

Bambarol



Carrer de Santaló, 21
http://bambarol.cat/
TEL.: 932 50 70 74


Bambarol, és d’aquells llocs que sempre que algú te’n parla, ho fa en positiu. Feia temps que el tenia a la llista, però sempre em tirava endarrere la por a aglomeracions i el conseqüent soroll. Tinc molt clar que arribar al que la gent defineix com BBB, és un objectiu complicat, però Bambarol, s'hi apropa força. En tot cas si mireu la pestanya "Qui Som", de la seva web, veureu que està a càrrec de gent amb molt bon currículum i es nota.

Aprofitant que era el dia de Champions del Barça – Saint Germain, vam per anar-hi i val a dir, que tot i que el lloc estava ple, vam estar molt còmodes i a la sala interior, les taules estan prou separades, com per sentir-te a gust. A la foto de portada, ho podeu veure i com ja deduireu, està agafada de la seva web,  doncs no vaig a fer sessions fotogràfiques amb la sala buida, abans de que entri el públic 😇😇😇.

Ens va sorprendre d’entrada,  el tracte extremadament afable, explicant amb detall els seus productes, fins el punt en que ens vam qüestionar si em coneixien... Després de la no admissió / expulsió per part del Fermí Puig, ja vaig intuir  que alguns s’havien “quedao con mi cara” Però vam observar que el tracte era el mateix a les altres taules, cosa que em va tranquil·litzar i permetre fer les fotos, amb la meva discreció (i poca traça innata). Com és habitual, ens van explicar que allà tot era per compartir i en aquest sentit vam anar, començant amb un parell de clàssics de la casa: una amanida russa amb bonítol, un salmó marinat amb alvocat i un parell de croquetes de pernil ibèric. Tots tres molt ben resolts, i l'amanida russa de les millors que he tastat i que en un hipotètic rànquing de russes, estaria sense cap mena de dubte, en una posició top.


I vam continuar amb un tàrtar molt correcte i garrí amb parmentier, amb el toc cruixent que podeu observar i que va servir com un bon final d'àpat.


El vi i fent una excepció, el vam demanar d' importació i també dir que ens venia de gust un mencía que feia temps no en preníem. La carta de vins no és cap meravella, però és prou digne.



Vam compartir unes postres que van ser aquests cheese cake


I aquest va ser el cost, tot i que el compte ara m'adono que s'ha descolorit... Suposo que per deixadesa meva..


Com anècdota, quan quasi acabàvem de sopar, van arribar 4 clients capullos (si, si... heu llegit bé 😅😅😅), que pretenien sopar portant una tablet i per seguir el partit. I va arribar alguns dels gols, suposo el 3-0, perquè van començar a fer crits, i d'aquí el meu qualificatiu anterior. Per sort i a l'adonar-se ells mateixos, que van despertar el mateix sentiment, que provocarien 4 killacos, arribant a una platja tranquil·la, amb música dels chunguitos, ja no van emprenyar més, tot i que no responc dels minuts finals del partit amb la remuntada, però en aquells moments jo ja estava lluny i enfilant els túnels de Vallvidrera.

RESUM

  • Al meu criteri, molt proper al concepte BBB (*) 
  • Platets a compartir molt be resolts
  • Qualitat de servei molt per damunt de la mitjana
  • Preus molt raonables
  • Lloc recomanable sense cap dubte, tot i que no en responc en dies punta
  • (*) Per si algú ignora que vol dir BBB, són les inicials de "bueno, bonito, barato

22 de març de 2017

Enigma



Carrer de Sepúlveda, 38-40
http://www.enigmaconcept.es
TEL.: no_disponible


AQUEST POST HA ESTAT CREAT, A PARTIR D'UNA VISITA FETA PER L'ESTHER MEYA, QUE EL PUBLICA  COM GUEST BLOGER. JO NO HE ESTAT NI "me se espera" 😅

Fa unes setmanes vaig poder anar l’Enigma. Vaig ser de les nerviosetes que al gener del 2016, quan van dir que obrien al juny, vaig fer pre-reserva. No van obrir i, tatxan, al novembre (penso...) vaig rebre un mail dient que sí o sí obrien al gener de 2017 i que tenia preferència per triar reserva. I directe!

Suposo que no sóc massa original (ni massa cursi, espero) si dic que per fi l’esperit del Bulli és a Barcelona.

Té tot plegat una mica de parafernàlia, que ja forma part del joc, des de la mateixa porta d’entrada, a l’exterior. D’aquells detalls que tant agraden a alguns i altres odien... a mi a cops em fan vergonyeta aliena. Però si t’ho prens com a part del gaudi, endavant (però sempre se m’escapa una mica el riure per sota del nas...). Són els temps que corren... al Bulli tot aquest rollo “cirque du soleil” no existia.


Et demanen, si pot ser, que no facis publicitat de les fotos que facis durant el dinar, perquè volen preservar el misteri de tot plegat. Jo crec que no n’hi ha per tant (en el sentit que a aquestes alçades de la pel·li, ja tots hem vist més o menys tot tipus de plats) però si és cert que està bé no desvetllar tot el què hi passa durant el dinar. No tant el plat, si no el procés en sí. Crec que fa gràcia que ningú t’ho hagi explicat prèviament. Vaja, a mi em va anar bé no saber-ne res (no havia volgut llegir cap crònica, ni una sola referència), perquè hi va haver aspectes que em van sorprendre, que no esperava pas... i en positiu!

En tot cas, tampoc cal estar tota l’estona fent fotos, perquè el ritme de servei és força alegre, hi ha explicacions per plat, els plats es jalen rapidet i gaudeixes “non stop”.

El local és espectacular. És ventatgista a tope, però com els hi acaben de donar el Pritzer als arquitectes que l’han fet, encara és més adient explicar-ho… Molt gran, amb diferents espais, alguns més secrets, amb llum del carrer, molt diferent i especial.


Està molt bé que és tot plegat dinàmic i tot i estar-hi aprox, mínim, 3 horetes, no estàs envoltat de gent (com en un restu tradicional) i se’t fa curt.

Al final hi ha alguna sorpresa extra. Que no desvetllo, pels que hi hagueu d’anar...

En definitiva, gran experiència culinària, com no podia ser d’altra forma. Pagues un preu adient al què menges i a tot plegat (servei, local, beguda, etc...).


I surts amb sensacions d’haver menjat quelcom que no pots menjar enlloc més (i això no té preu, per mi, perquè una bona tonyina o un bon arròs els pots menjar a diferents restaurants, per exemple).

Espero poder repetir en un temps prudencial... vaja, si li donen dos estrelles de cop l’any vinent (la meva predicció ;-), segur que hauré d’esperar més temps!

El cost del menú actual, és de 220€, que inclou algun cocktail al principi. Amb vins, pot anar cap als 250€ o fins es vulgui arribar en funció del que es demani.

19 de març de 2017

La Barra de Carles Abellán  


Passeig de Joan de Borbó, 19  
www.carlesabellan.com 
TEL.: 937 605 129  


Una de les gràcies de 3(o+)aTaula, és que funcionem com una societat en que tot està previst i que de manera rotatòria, anem triant quin serà el proper restaurant a visitar i un dels que no ha triat, escriu el post. I aquest cop triava l’Esther i el post conjunt el signa el Jordi, tot i que consensuat pel grup.

Això permet anar a llocs, que en el meu cas mai aniria... Estic una mica de volta dels llocs amb ‘postureo ’ + ‘peix amb mala RQP ’. I d’aquest vaig sortir amb mal gust de boca, que no treu que tots els plats estiguessin ben elaborats.

Amb el rollo del compartir i ‘rizar el rizo ’, acabes pagant la unitat de sardina a 3,50€, cada navalla a 3€ o una ració d’arròs a 38€, que ha de ser mínim per dos persones... I clar, que algú com jo que és calculador, pràctic i coneix els preus reals de mercat de peix de nivell,  quan veu la carta ja es desmotiva i més quan està instal·lat en una barra, en una zona amb zero intimitat. Per tant, ja vaig tancar la carta i vaig deixar que els meus dos companys, decidissin que compartiríem, mentre el voluntariós cambrer, ens insistia fins tres vegades, que tenien les gambes molt bones... 😅😅😅.

Al lloc en comú, podreu veure els plats que van demanar, però permeteu-me dos detalls... Aquests són els tamborets... Monos, vintage, de pell, dels que acabes relliscant...


I com una clara imatge de la RQP, fixeu-vos en aquesta ració i mitja de sardina....ç. 10,50€...  A 3,50€ cada una, imagineu que algú en vol mitja dotzena... Doncs senzill: 21€ 😅😅😅


Per si fos poc, el que feia de cap de sala, al sortir va i m’etziba un pedant “Han disfrutat?”, que és una pregunta trampa, perquè és molt complicat dir “no” i si ho dius, cal donar explicacions, discutir i això fa molta mandra... Per tant en aquestes situacions, faig el joc del sord, contestant amb una altre pregunta, com si no ho hagués entès... “On ens teniu guardades les jaquetes?”. Amb lo senzill que resulta preguntar "Com ha anat?".

I just mentre escrivia el post, m'ha aparegut per Twitter una crònica d'en Salvador Sotres, que dinava allà,  el mateix dia que vam anar. No soc pas fan d'aquest home, però reconec que domina les tècniques d'escriptura. Si en teniu ganes, llegiu-lo,  fixeu-vos quin cop de cintura a l'estil Mesi, posant-se a parlar del cheescake, marejant la perdiu, per tal d'evitar parlar de la resta... I us recordo, que el lloc va de mariskeria (si... amb k 😂😂😂).



En fi... que si voleu un resum personal meu...
  • Aneu si us agrada l’ambientillu amb el xef saludant als particpants...
  • Aneu si us agrada el ver i ser visto
  • Aneu si voleu explicar que hi heu anat
  • Podeu prescindir, si no voleu sentir-vos que pagueu el que no val
  • Podeu prescindir si no voleu dinar enfilats una barra, i amb el perill, segons la zona de trobar-vos algú cara a cara a l’altre costat (com si fóssiu família)

Si voleu veure les fotos de tots els plats, així com el tiquet i el punt de vista, global, feu clic a



14 de març de 2017

Acuamar



Carrer Consolat de Mar, 66 (Cambrils)
http://www.acuamar.com/
TEL.: 977 36 00 59

Com sempre afirmo, Cambrils és una ciutat amb molt bona oferta gastronòmica i a la pestanya del meu bloc “Restaurants per localitzacions”, en teniu prou referències si aneu a la secció "sud de Catalunya"

En tinc bastants de publicats. Començant per Can Bosch, un estrellat que ens encanta, Germans Miquel's, Denver Xiringuito quan fa estiu, Cal Siscu i d’altres, cadascun amb les seves peculiaritats.

Però curiosament, al meu bloc, mancava Acuamar, un lloc que és anar sobre segur, amb bon producte, bona cuina, bon tracte i bon servei. De fet el vaig publicar als inicis del bloc, però igual que altres entrades d’aquella època (2009), ja no les enllaço al bloc actual, per obsoletes.

No passem mai un any sense anar a Acuamar. Sempre en sortim satisfets, però em sol fer mandra publicar-lo, per un motiu totalment aliè al restaurant i que ells no en tenen cap culpa.... És tracta de la tipologia del públic. I tot i que no tindria que afectar-me i a la majoria teniu la sort que no us afecta, em costa superar-ho. Al final us ho comento, però ara parlaré de la teca...

A Acuamar ofereixen una àmplia carta de cuina marinera. Plats per a compartir, arrossos, peixos de primera qualitat, molts d’ells cuinats a la sal, doncs són del llocs en que fan els emplatats a la vista del públic, i resulta fàcil de veure-ho. Recordo haver gaudit allà els típics entremesos de peix, en més d’una ocasió, peixos de diferents tipus, graellades etc.

En aquesta ocasió i aprofitant que per Cambrils durant aquest mes de març, fan unes jornades dedicades a la carxofa, en la que participen quasi 40 restaurants, vam mirar totes les opcions i com Acuamar era una de les més atractives (podeu veure l’oferta fent clic a encarxofat_2017), allà vam anar per fer la visita anual.

El menú tenia quatre primers a escollir, dels que vam demanar la caldereta de carxofa, amb cigrons de l'Alta Anoia i cloïsses, i també els tacs de ventresca de bacallà fregit, amb xips de carxofa. S'ha de dir que els dos plats van resultar espectaculars i la caldereta, amb un brou molt equilibrat i amb uns cigrons deliciosos. Les altres dues opcions, pintaven molt bé, tal com podreu veure si feu clic a l'enllaç, que us he facilitat al paràgraf anterior.


Com plats principals es podia escollir entre unes cuetes de rap i un arròs negre amb sipions, cloïsses i carxofa, que va ser l'opció escollida i que jugava en primera divisió de la lliga d'arrossos negres.


A les postres vam arribar molt plens, però com estaven inclosos en el menú i per no donar explicacions, vam acabar compartint uns profiterols.


Un molt bon menú, amb preu total de 35€, amb postres, vi, aigües i cafè, que només queda per dir, gran RQP.

I 35+35=70... Els 4 cèntims de menys, eren per ajustar l'IVA 

El problema d'aquests menús, sol ser el vi. El podíem haver canviat demanat un vi a banda... Va tocar un Jané Ventura, "blanc selecció" 15 vinyes. No és el vi que mai demanaria, però es podia prendre i pitjor hagués estat un verdejo 😓😓😓.

Tornant al tema del públic, predomina l’estil de “anem al restaurant on ja saben qui SOM”... I es nota en la forma que tenen de presentar-se, acomiadar-se  i enrotllar-se, quan la sala està a vessar i l’atabalat cap de sala, els té que aguantar el rollo.

Entre els gags més vistos, podeu trobar-vos al que va un cop l’any i pretén que el coneguin, cosa que el cap de sala, s’ha de reconèixer que sap seguir molt bé el joc...Hi va haver un cas en que en front de la cara d'estupefacció de cap de sala, li va recordar "estàvem en aquella taula", senyalant la nostra... I el cap de sala, va exclamar "ahhh si.." 😂😂😂.

Un altre gag, va de la tipologia dels que sense haver reservat, volen dinar a la planta baixa (es veu que fa més ric... o rich, que diria el Nacho de Sanahuja). I pretenen fer canviar les taules reservades, amb aire de “es que nantros som clients (i com si els que ja han reservat fossin menys...)”. I d’aquí el títol “Nantros podem anar a dalt.... ”.

I ja com top de gilipollisme, els que tot i que els toca planta baixa, no els toca la finestra frontal que dona al passeig marítim i intenten negociar obtenir-la... (que l’única gràcia que té respecte a les finestres laterals, és que allà queden més vistos i poden exhibir-se). Val a dir que si és per vista, de les taules centrals, és la mateixa...

I us puc ben assegurar que la tipologia dels 3 gags esmentats, els vam poder visualitzar en directe en aquesta darrera visita, tot i que ja els havíem vist en visites anteriors.

En positiu, podem dir que acabes rient ... i si ho superes, pot ser un espectacle.... 😇😇😇

RESUM

  • Producte de primera qualitat
  • Servei professional, amable i eficient
  • Cap de sala amb paciència infinita
  • Ubicat en ple passeig marítim, però sense terrassa
  • En dies punta i caps de setmana, sol estar complert i cal reserva
  • Molt recomanable a Cambrils

12 de març de 2017

Un'altra storia



Saragossa nº 122
Sense web, de moment
TEL.: 93 566 28 14


Una mica de casualitat i a través d’un twit d’un reconegut cuiner, vaig assabentar-me de la existència d’aquest nou italià, que quan vaig cercar l’adreça, vaig veure que estava al mateix lloc on havia estat Florentina, que havia tingut els seus moments de glòria a BCN.

Porta poc temps obert i segons he llegit en un post publicat fa poc pel Regol, es tracta d’un cuiner que ja portava anys a BCN, però que ara ha rebut el reforç de la seva mare, cuinera també, que ha venut el restaurant que tenia a Sicília, per reunir-se amb el seu fill i endegar aquest nou projecte.

D’entrada, ja dic que l’estil de cuina m’agrada i és de l’estil d’italià que no ofereix cap dels plats que la gent poc iniciada, esperen trobar quan veuen l’etiqueta “italià”. I no parlo pas d’aquells que associen italià amb pizza, que encara en queden, sinó dels que busquen pastes més estàndards.


La carta em va recordar en aquest sentit, la del meu estimat Baccaro, tot i que no pas en els estils de cuina, que són de regions llunyanes. Però si en el sentit de que la gent no iniciada, han de preguntar plat per plat “i això que és”... i també en que no són econòmics.

Potser el que em va grinyolar una mica, és que associo aquesta cuina de territori a locals més rústics (i torno a tenir el cap a Baccaro) i aquí, el local és més elegant. Però és una simple percepció meva, que no té cap fonament. Per cert que el local, els ha quedat molt bé i costa una mica reconèixer, que allà hi havia el Florentina, que els darrers temps estava una mica decaigut.

Vam començar amb una Caponatta, plat que mai em perdo, quan el trobo en una carta amb garanties i una Parmigiana. Els dos plats de molt bon nivell i van cobrir les expectatives. Presentaven un bon equilibri entre la rusticitat original d'aquests plats i el toc de modernitat que tothom i vol donar...


Ens va obsequiar perquè les tastéssim, un parell de mandonguilles de sardina amb tomàquet i menta, que en vam prendre bona nota per demanar-les quan fem una propera visita.


I com plats principals, vam prescindir de carn i peix, per atacar un parell de pastes. Els rigatoni al ragú de xai i una pasta sarde, que no estava a la carta i ens van oferir com suggeriment. Ambdues elaborats amb la pasta típica de blat dur, que tant s'adapta als meus gustos.


Vam compartir unes postres que van ser un tiramisú i el vi va ser un italià que per un cop em vaig deixar recomanar. Bromes a banda, em deixo recomanar sempre que són vins que no conec, mentre que quan vaig de les meves DO’s habituals, ja vaig a la meva. En concret vam prendre el Occhipinti SP68, provinent de Sicília, fet a base de Nero d'Avola i Frappato i amb catalogació de biodinàmic. Ens va sorprendre positivament amb les seves notes florals i especiades.


RESUM

  • Local ben presentat, on abans hi havia el Florentina
  • Cuina italiana del sud i en concret Sicília
  • Plats molt ben resolts i que permeten gaudir
  • Servei correcte i professional
  • Vins italians (a més de catalans), força interessants
  • Un lloc que pot passar ràpidament al top 5 d’italians

5 de març de 2017

Alkimia unplugged



Ronda de Sant Antoni, 41(entresòl)
www.alkimia.cat/
TEL.: 932 07 61 15


Feia no masses dies que havíem anat a Alkimia i ens va encantar. I just acabat aquell sopar, una de les cambreres que ens va atendre, ens va explicar l’opció unplugged que consisteix en una oferta més simplificada,  al menjador de l’entrada, donant prioritat al producte i sense elaboracions, massa sofisticades.

Ja havia llegit per les xarxes aquesta opció, que a més s’adapta bastant be als meus gustos, però un comentari, molt sincer de la simpàtica cambrera, em va encendre les ganes d’anar-hi sense tardar massa. I com la propera tria de 3(o+)aTaula, em tocava a mi, cap allà vam anar.

I per tant, al menys en teoria, estic en condicions, d'intentar fer la comparativa dels dos llocs. Alkimia-Alkimia, és un lloc excepcional i ens va encantar el menú degustació, que vaig comentar no fa masses dies i que podeu llegir fent clic a Alkimia-menu. La secció unplugged, és com molt més terrenal i també s’ha de dir que econòmica. No admeten comparacions, doncs cada una té el seu moment, es gaudeixen de diferent manera i amb cost econòmic molt diferent.

En Alkimia unplugged, hi ha una carta amb plats sorprenentment senzills , dels que ens van convèncer molt més les opcions de plats principals, que les opcions per iniciar l’àpat. No és que les opcions inicials no estesin perfectament elaborades, que ho estaven, sinó que moltes d’elles no donen per més, per la seva pròpia naturalesa.

Per exemple, vam demanar un plat que era la truita de ceba, i ho vam fer per curiositat i també per la seva facilitat de compartir, doncs sempre quan anem els 3, compartim els primers. Però una truita de ceba, dóna pel que dona i tot i ratllant la perfecció, no deixa de ser una truita de ceba. El mateix va passar amb els calamars a la romana, que la mateixa finor en que estaven elaborats, quasi es contradeia amb la naturalesa ‘canalla’ d'aquest plat, que cada dia és més difícil de trobar ben elaborat, però que ben fet, pot ser una delícia.


Però NO ho interpreteu en cap cas com crítica!!. Són plats que vam escollir nosaltres i en el meu cas com sabeu, m’agrada descriure-ho, tal com ho vaig percebre i #sense_vaselina 😁😁😁...

Els plats principals, en canvi, eren de traca i mocador, com podreu llegir a la crònica conjunta. I acabo amb un detall, que defineix la cuina unplugged. La frase que em va portar allà, va ser la sinceritat i naturalitat, en que la cambrera de l'anterior visita, ens va explicar un dels side-dish... Les patates fregides, i com és evident, les vam demanar. Ratllaven la perfecció, però no deixaven de ser unes patates, de primeríssima qualitat, perfectament fregides, cremoses en el seu interior, que  ens van recordar, les patates menjades a casa fa anys, fetes per algun avantpassat nostre. I ho dic en tot el sentit positiu possible. D’aquí el títol de PRODUCTE MOLT, MOLT ben tractat.

Si voleu veure les fotos de tots els plats, així com el tiquet i el punt de vista, global, feu clic a



26 de febrer de 2017

Bar del Pla



Carrer de Montcada, 2
http://www.bardelpla.cat/
TEL.: 932 68 30 03

Feia dies que tenia anotat a la llista de llocs pendents, el Bar del Pla. En tenia bones referències provinents d’amics de la vida real, així com d’altres persones amb les que em relaciono per les xarxes. Tenia clar, que menjaríem bé, però en un lloc poc confortable i amb nivell de soroll elevat, cosa que no és cap drama si ja ho saps d'entrada i ho acceptes..

I precisament ara fa pocs dies, a través de les xarxes, vaig llegir un Twit d’un d’aquests blocs ‘altaveu’ (no ho dic pas en sentit pejoratiu!!) que escampava que era el millor restaurant de BCN segons les votacions d’una determinada web i vaig fer la conya que veieu aquí i deixant clar que no tenia pas res contra aquest lloc.


A partir d'aquesta piulada, es va organitzar un diàleg en que va participar el mateix restaurant,  que van solucionar prou bé el tema i vaig acabar-lo fent la reflexió final de que calia cuidar els titulars. En realitat era una proposta d’aquesta web, plateselector, en la que els seus seguidors votaven entre un grup de restaurants escollits prèviament i va guanyar Bar del Pla. Res a dir d'aquesta web, que té la importància que té (i no dic res negatiu!) i en canvi alabar la bona gestió 2.0 del Bar del Pla (i és rara avis en el món dels restaurants, que sàpiguen resoldre bé un tema d'aquests!), i que va provocar, que finalment anéssim, ara fa uns pocs dies.

I tal com és habitual en mi, us ho explico tal com ho vaig percebre, dient ja d’entrada que els plats que ens van servir, tenien molt bon nivell. L’entrada, és la que veieu a la foto de portada i us dona idea del tipus de local. La gent entra, pregunta si poden menjar, els diuen que esperin fora i que ja els cridaran. Tenen una barra que acomoda bastant de públic i algunes taules com al que vam reservar nosaltres. Ens va tocar una taula alta, però prou còmode.

Els plats que vam demanar, tots per compartir van ser 5, més unes postres... Tots van arribar de cop, col·lapsant la taula, menys curiosament un d’ells – els tacos de garrí- no van arribar fins després de molta estona, quan ja el servei ens havia preguntat quatre o cinc vegades si volíem postres. Tot i això i veient l'entorn i el moviment, podem dir que el servei és correcte, eficient i proper.

Els plats van ser, un combinat de croquetes, amb 3 de idiazabal i tres de pebrot de piquillo, on aquestes últimes no ens van acabar de convèncer, però no pas per mala elaboració. Unes carxofes fregides, molt bones, verat marinat, i uns xampinyons amb una salsa de wasabi, que de fet estaven tallats en làmines.




i els tacos de garrinet que misteriosament es van fer pregar per arribar i que s'ha de dir que molt ben aconseguits.


També vam compartir unes postres,


Vaja, que va ser un bon sopar amb plats més que correctes i aquí és on vull insistir, en la problemàtica que pot comportar, el crear falses expectatives. Si jo vaig a aquest lloc, amb suficient informació o llegint el resum de la seva pròpia web:

"La nostra proposta és una bar per menjar-hi bé, un espai per fer-hi el vermut, picar-hi alguna cosa, dinar-hi o sopar-hi, estem oberts tot el dia"

Llavors vaig, veig que és així i surto prou content, que de fet és com vam sortir. Però si en canvi hi vaig després de llegir que és el millor restaurant de BCN, segons una web i pregonat després per altres, puc arribar allà amb unes expectatives, que em provoquin una emprenyada tremens... Només vull dir això, que espero s'entengui.

No vam demanar ampolla de vi, tal com fem habitualment, doncs per l’ambient de la sala i el bullici de públic , vam preferir prendre vi a copes, on l'oferta és ben correcta, com podeu veure. Vam demanar 2+2 copes del DOQ Priorat, Saó del Coster, que ja coneixíem i que no va fallar


I la conclusió final, és que es un bar agradable i simpàtic, on serveixen platets força bons, en un ambient desenfadat, sorollós (evidentment no és culpa d’ells) i ben recomanable per un target de gent jove, en el que compartint algunes tapes i dues cerveses, pots mig sopar sense gastar massa. Si vols sortir ben sopat, llavors el compte ja puja més.



RESUM

  • Local agradable i simpàtic amb platets de prou nivell
  • Permet soparillos econòmics si no es demana massa cosa, que l'estil d'oferta ho permet
  • El servei és bo, atent i proper
  • No és lloc per fer sopar romàntic, amb conversa i confidències
  • Bona oferta de vins i també a copes, amb cinc negres, quatre blancs i algun cava
  • Una bona alternativa al Born

22 de febrer de 2017

Casa CODER



Plaça del Mercadal, 16 (Reus)
http://www.casacoder.com/
TEL.: 977 34 07 07


Fa uns dies, per un tema professional de la Marta, estàvem a Reus i es va fer hora de dinar. Coneixíem prous llocs que ens venien de gust, però sempre fa il·lusió descobrir coses noves, i com quedava estona per dinar, vam passejar xafardejant menús i locals.

Vam trobar molts llocs en els quals haguéssim entrat sense problemes, amb menús amb bona pinta i preu raonable. I fugint de les baratures, que tots sabem no hi han duros a 4 pessetes i les baratures solen pagar-se amb algun dels pecats capitals... menjar deficient, local incòmode i sorollós o servei de patacada.

El ràtio de llocs amb bona pinta, atenent a la mida de Reus com ciutat, ens va sorprendre positivament i m’agradaria tenir-lo a Sabadell. Reitero que es tracta només intuïció a través de la lectura de la carta, imatge del local i target de públic que hi entrava.

Després de passejar amunt i avall, per anar fent temps, vam decidir-nos pel menú de Casa Coder, que ja coneixíem d’altres ocasions, tot i que ara feia anys que no anàvem i així poder verificar si mantenia el nivell.

El menú de Can Coder, podria ser ben bé una carta, on el nom menú indica que saps el que pagaràs. Està format per 7 primers i 7 segons, tots de tall clàssic i que arriben a la taula ben presentats i amb qualitat considerable. Jutgeu vosaltres mateixos a partir de les imatges.

Ens vam decidir com primers per una sopa de ceba (de fet era un dia que feia fred i anava de cap a una sopa ceba clàssica) i per una canelons gratinats clàssics.  Els dos plats ben presentats i notablement bons.



Tot seguit un saltat de calamar amb botifarra negra, carxofes i alls tendres, de bon nivell i jo vaig optar per substituir el meu segon, per un primer que m’havia fet gràcia: el carpaccio de peu de porc amb salsa romesco, que quan va arribar, era més un peu de porc desossat i “aplanat”, que un carpaccio, però el sabor era el mateix i em va agradar igualment, tot i que aquest fet, li donava menys presència.


Com postres, et deixen escollir qualsevol de les postres de la carta, i vam triar un trencadís de fruites naturals amb gelat i Cointreau i un pastis d’avellanes amb crema anglesa.



Es tracta d’un molt bon menú, que podria ser una carta i que pot alegrar un migdia. I tot això amb les postres, aigua, una ampolla d’un senzill DO Terra Alta, per 16,50€ amb iva inclòs. Un autèntic regal que els dies feiners ofereixen també,  amb un petit suplement.




RESUM

  • Local tipus cafè -restaurant de tota la vida
  • Sales menjador interiors, còmodes i ben decorades
  • Servei amable i professional
  • RQP molt bona
  • Molt recomanable per un dia de visita a Reus