dimecres, 2 de setembre de 2015

Els Brancs. Una experiència de mar


Els Brancs


Hotel Vistabella

Avinguda de José Díaz Pacheco, 26

Roses –Girona

www.elsbrancs.com


Author: Esther Meya

(per posteriors consultes, trobareu aquest post de l'Esther a la pestanya CONVIDATS)


Em repeteixo (com al post de Can Jubany) i aprofitant el títol del menú degustació que vàrem triar per sopar pel meu aniversari (allà per l'era glaciar), “Menú experiències”, destaco que és un menú que sap a mar. Anant més lluny, és un restaurant que sap a mar. 

Per què? Doncs perquè quan arribes et trobes aquestes vistes de la Badia de Roses.... I vam tenir la sort de tenir una de les millors taules (per reservar amb temps, que sóc previsora! "pesadeta", dirien altres... :).. ). 

Els-Brancs-vista1

Els-Brancs-vista2

El restaurant és dins l’hotel Vistabella i el públic (excepte el germà Roca sumelier amb la seva família i nosaltres) era bàsicament rus. Ergo, la decoració de l’hotel anava en aquesta línia... Potser l’explicació a per què aquest magnífic (ja m‘avanço) restaurant és a Roses i a no Barcelona. Sense desmerèixer poblacions petites i pecant de centralista de la capital, és un restaurant amb un nivell molt alt per no tenir temptacions de trasllat. És quelcom que em vaig preguntar durant el sopar i que després vaig preguntar a amics de la zona... 

Vàrem triar el menú llarg tot i ser sopar, que preferim carta o menús més curts, però és que el contingut del menú i la presentació no ens varen fer dubtar ni un segon en triar.

Els-Brancs-detall

Els-Brancs-menu


El sopar va ser un pèl llarg, per la magnitud del menú i que el servei, cap al final, es va despistar i anava una mica lent. Però al principi a tota metxa. De seguida, begudes i pa amb oli. Cava sobre segur i vi blanc sobre zona i preu raonable. Pa i oli excel•lents. I reposaven tantes vegades com calia. 

Els-Brancs-raventos

Els-Brancs-vi

Els-Brancs-pa
El menú comença amb un pa amb tomàquet de brioix (molt ben aconseguit, allò del Momofuku que repeteixo a altres cròniques que altres imiten amb millor o pitjor sort) i tomàquet bloody mary amb textura com de sorbet.

Els-Brancs-entreteniments


Espuma/emulsió d’ametlles i anxoves molt ben trobada per la barreja de sabors i textures, ja que trobes trosses d’ambdós ingredients. Plat força salat i fort de sabor. Molt del meu gust, però segur que no genera moltes simpaties. 

Els-Brancs-emulsio


Un dels plats més sosos (i que no hi pinta gaire) del menú, el recuit. Maca la presentació, te’l fan com a l’inrevés, però ja m’agrada molt de postre. Aquí em sobrava. 

Els-Brancs-recuit


I comença el festival de debò: gelat de xirles. Espectacle de sabor. I escabetx de musclos. Afegint espectacle de textures. I a mi no m’agraden massa els musclos. No en demano mai, de fet. Un plat de 10. 

Els-Brancs-xirles

Els-Brancs-musclos

Seguim amb una ostra (queda a sota) amb espàrrecs i rave picant i un plat “mexicà” de sorell i aguachile. Els dos fantàstics. Seguim a molt bon nivell.

Els-Brancs-ostres

Els-Brancs-sorell

El pop baixa una mica el nivell, pel meu gust, ja que el vaig trobar avorridot. I com un pèl sec, tot i que és una textura que m’agrada. 

Els-Brancs-pop


Tornem a pujar amb el plat “thai” de llagostins, arròs i coco. I molt bé la broqueta de turbot amb la barreja de textures i els aromes de la sopa. 

Els-Brancs-llagostins

Els-Brancs-broqueta

Baixem una miqueta altre cop, malauradament, amb un plat com “japo” però per mi no acabat de trobar, per la barreja del foie amb el dashi i el brioix. No em va convèncer. 

Els-Brancs-brioix


Comencem a acabar els salats. A molt bon nivell amb un suquet de gambes. Per mi un altre plat de 10. El plat estrella del menú. Per les gambes, es clar, pel sabor de la perdiu, però per la combinació de les textures diferents molt treballades (bunyol, tortita, cruixent, cru...) i que fan un plat molt original.

Els-Brancs-bunyol


I acabem amb un calamar exquisit, combinat de forma excelsa (que diria en Basté ;-) amb un suc de pernil, el nyoqui boníssim amb una textura excepcional i la clatellera de tonyina a la royale, amb aquella cosa carnívora (que ho digui jo) de la tonyina i potenciada amb la salsa. 

Els-Brancs-calamar

Els-Brancs-suc-pernil

Els-Brancs-tonyina


I comencen els postres amb un moshi salat. De peix. A mi no em va matar. No li vaig trobar la gràcia amb el salat... 

Els-Brancs-moshi


I els postres dolços cap em va agradar massa. Crec que els postres no són cap especialitat del restaurant... Sandvitx de poma, galanga, api i gingebre, pinya rostida i altre cop recuit (súper mal resolt amb la sopa de maduixes –com gelatinosa-, que no hi enganxa pel meu gust... a mi el recuit m’encanta sol! O màxim amb mel).

Els-Brancs-postres1

Els-Brancs-postres2

Els-Brancs-postres3

Els-Brancs-postres4


Això sí, final agraït amb un altre súper carro de petit fours. En aquest cas, per volum sobretot. Molta quantitat i poca varietat i cap creació espectacular però correctes. 

Els-Brancs-fours


Bon cafè i gintònic.

El menú degustació costa aprox uns 150 euros per cap, begudes a part, que per mi els val. És un restaurant al qual tornaria però el menú degustació aquest només el recomanaria a persones que sé que els hi agrada determinat tipus de cuina i sabors. Sí recomanaria llavors anar a la carta. Seguint la bona ratxa (només amb una petita taca)... i que duri!

diumenge, 30 d’agost de 2015

Tram-Tram. Un clàssic a Sarrià


Tram-Tram




Major de Sarrià 121


T.  93 204 85 18

http://tram-tram.com/cat


Sense deixar acabar  l’agost, amb el Jordi de La Cuina del Mindundi, vam  quedar per anar a sopar i si la mandra no ens afecta, publicarem el post el mateix dia. Al link podreu llegir el punt de vista del Jordi.

No havia estat mai al Tram Tram, tot i escoltar-ne sempre bones referències.
Està ubicat en una casa típica de Sarrià, que a la part posterior disposa d'un pati, que veieu a la fotografia i que he agafat de la seva web, que permet sopar a l'aire lliure. Es un pati petit i res a veure amb la mida del que tenen al proper Vivanda, però s'agraeix en aquestes èpoques.

És un restaurant de tall clàssic en tots els aspectes... potser pel meu gust una mica massa clàssic, però tampoc sabria criticar res en concret.

La carta conté uns pocs plats inicials pensats en compartir i de la majoria d'opcions de la resta de la carta, permeten escollir entre ració sencera i mitja ració, que de fet és més de mitja ració. Diríem que 3/4.

La nostra elecció va ser compartir per començar la terrina de foie al dàtils (mi cuit), feta per ells i un parell de croquetes de ceps, gallina i pernil de gla. De fet vam demanar 2 per cap, però ens van comentar que eren grans i que comencéssim amb una per cada un. Les croquetes tenien una textura força compacta, però estaven delicioses i el foie de molt bon nivell. Van arribar junts i després de l'aperitiu que veieu a la primera imatge.


Tram-Tram-aperitiu

Tram-Tram-foie

Com plats principals vam optar per una ració de ‘toro’ feta en plan tataki i el garrinet de Segovia amb compota de pera. Els dos molt ben resolts, tot i que el 'toro', com dic sempre, és més mèrit de tenir un bon proveïdor, que no de la pròpia cuina.


Tram-Tram-toro
El meu 'toro'....

Tram-Tram-garri
I aquí el garrí del Jordi ... :) :) :) 

Vam donar una ullada a la carta de postres, però com quasi sempre fem, vam anar directament als cafès. Es tracta d'un lloc elegant, amb molt bon tracte i cuina, que permet sopars tranquils en un entorn acollidor.  No coincideix massa amb les meves preferències, però he de reconèixer com ja he dit al principi, que tampoc sabria que criticar i per tant el diagnosis és “recomanable”. A manera de resum:


Bon servei

Bona cuina

Amplia carta de vins


El preu no és econòmic, però tampoc fora de lloc. Com vi vam demanar el Furvus, que de fet, quan el trobes en una carta, ja sol ser garantia pel restaurant.


Tram-Tram-compte




dimecres, 26 d’agost de 2015

Tarragona. Una nova pestanya al bloc amb restaurants del sud de Catalunya


Tarragona, Cambrils, Priorat, Terres de l'Ebre, Montsià, Terra Alta, Baix Camp ...


Espai col·laboratiu creat per


Pepa Lazaro

Ricard Sampere


a partir dels respectius blocs


De sempre he estat més de la costa sud que de la Costa Brava. Suposo que inicialment era per fer el contrari del que feia el meu entorn,  però després ja m'he habituat al sud ... :)

També a partir d'ara i degut al meu canvi d'orientació laboral, és més que probable que passi més temps per aquesta zona i en conseqüència, visiti més restaurants del sud.

I al trobar un bloc com el de la Pepa Làzaro, majoritàriament dedicat a Tarragona (de fet ella hi viu i treballa), amb objectius semblants al meu i totalment oposat als blocs dedicats a lloar per encàrrec... Altrament dits "palmeros" , vaig pensar que seria una bona idea proposar-li crear un espai comú dels llocs que cada un ha visitat pel seu compte, amb un link als respectius blocs, on s'amplia la informació.

No pretenem indicar que els llocs mostrats, siguin millor o pitjors que altres que no apareixen. Són ni més ni menys els restaurants que hem visitat i ens han agradat.

Esperem que us sigui útil de cara a sortides per aquesta zona de Catalunya.

Per veure la "guia", feu clic al mapa que teniu a la columna dreta




I si voleu visitar directament el bloc de la Pepa, feu clic a Los placeres de Pepa



diumenge, 23 d’agost de 2015

Due Spaghi. Un excel·lent italià que mereix visita

Due-Spaghi-entradaDue Spaghi



Sepúlveda, 151 


(tocant Villarroel)




Vaig visitar per primer cop a Due Spaghi encara no fa un any.  I tal com ja vaig explicar en el post corresponent, em va costar una mica anar-hi, desconfiant del molt de soroll mediàtic, que havia generat el lloc. Però si ja a la primera vegada ens  va agradar, aquesta darrera encara més.

I llavors és quan reflexiones i dius que les dues coses no són pas incompatibles:  Donar un molt bon tracte, producte i servei i a l'hora fer una molt bona promoció, no tenen perquè ser incompatibles . Malauradament  aquesta conjunció de virtuts, no sol donar-se a la vegada i quan es dona, et fa content de veure que “si es pot”... ;)

Due Spaghi, tal com ja he dit,  ha sabut conjuntar la bona oferta gastronòmica i el bon tracte, amb una molt bona política de comunicació (val a dir que un dels components de l’equip, és una molt bona professional en aquest àmbit)... i així de bé els va i en el carrer de Sepúlveda, que tampoc és que sigui el rovell de l’ou de BCN...  Vull dir que encara més mèrit de la seva part.

La carta ofereix producte italià, però també d’aquí, en un savi equilibri entre les dues cultures. Com primers i a compartir, vam optar pel Parmigiano Reggiano 24 mesos DOP amb llàgrimes de Mòdena, Una tatin de ceba de figueres amb stracciatella de burrada i pebre rosa i també 4 croquetes de polenta Taragna amb formatge de vaca del Ripollés, melmelada de pebrots vermells i ricotta fumada.


Due-Spaghi-parmesà

Due-Spaghi-tatin

Due-Spaghi-croquetes

La carta de segons, és menys extensa i ens vam llençar cap als dos plats de pasta que van resultar espectaculars. Els parppadelle dels records amb ragú de conill que ja coneixia de vistes anteriors, mentre que la del xef decideix va resultar una de les meves preferides, que és a la Norma i feta amb albergínia blanca... si m'he de decidir per una guanyadora, serien els parppadelle, tot i que a molt poca distància de l’altre.


Due-Spaghi-carta

Due-Spaghi-pasta

Due-Spaghi-norma

La secció de les postres, que ja sabeu sempre em queda una mica al marge, és prou destacable amb ofertes com el Cheescake de mató amb taronja, el Tiramisú (que va ser el que vam escollir per compartir), la crema catalana amb teules de pasta de full caramel·litzades o el coulant de xocolata Guanaja 70%...


Due-Spaghi-tiramisu

Due-Spaghi-bernavi


L’oferta de vins és amplia i vam triar un vi de la terra Alta i en concret de Vialaba dels Arcs, el 3D3 fet a base de garnatxa, sirà i merlot, que era el primer cop que tastàvem i va resultar molt recomanable. D’aquest mateix celler Bernaví, ja coneixíem la garnatxa blanca NotteBianca, d’una visita anterior.


En resum 


Un italià top a Barcelona

També amb productes locals

Tracte excel·lent

Molt bones matèries primeres 

Seguint la filosofia Slow Food Catalunya

Vaja, que és lloc que us puc recomanar amb els ulls clucs i que vam sopar-hi just el dia en que l'endemà tanquessin per unes merescudes vacances. Aquest va ser el cost.

Due-Spaghi-compte