diumenge, 2 d’agost de 2015

LANDO. Sense agència de publicitat, FEINA a VIURE

Lando-exterior
Grisor... molta grisor  :)

LANDO




Passatge Pere Calders, 6


(carrer Parlament)

T. 933485530

http://lando.es/




Feia temps que tenia pendent Lando, de llegir històries guais, dels orígens del local, de la decoració conceptual, de que si era un antic taller, de les avantatges macrobiòtiques (eingsss?).... i fins i tot un dels meus estimats crítics de capçalera, que per cert em té bloquejat a Twitter,  l'adjectivava i titulava com  “Erótico o Galáctico”....  (que entendrà per erotisme aquest paio?).

Dit això, ja intuïu que no vaig quedar content del lloc, per maleit tema de les expectatives, doncs surts d'allà dient “joder... això no és el que havia llegit

T'arriba aquesta carta i és quan dius el primer “joder!”... Per aquesta carta tant de soroll?. Els vespres tenen algun plat més, però vaja, en lloc de 3, posen 5...


Lando-carta


NOTA: Pels que em critiquen dient que soc dur amb els llocs, dir que ara en portava bastants de seguits amb crònica positiva... Ho podeu comprovar.

Vam acabar demanant aquests 4 plats a compartir, però amb tant convenciment com podrien ser el següents de la llista...  No mereixen els plats massa comentari i algun com la Pita-Pibil, francament millorables. També com sorpresa afegida, resulta que el plat que segons la carta sembla el plat principal, és el que ens van servir primer (!!).  Això és el que  vam menjar, en ordre d'arribada (?¿?¿)



Lando-Onglet
Onglet amb wok de verdures.... Com anècdota, una taula propera van preguntar ¿Que es el onglet?... Resposta del tatuat (*): Es carne...  Una mica a l'estil de Ta gueno

Lando-Ensaladilla
Ensaladilla amb fumats... Correcta

Lando-Croquetas
Croquetes... També correctes

Lando-Pita
Pita amb carrillera ibèria Pibil.... Tres putes empanades resseques...  Fatal..

Lando-Postres
Tatin. La primera opció que vam triar de la carta no la tenien i aquesta va ser la següent

I llavors et preguntes, com és que s'han posat tant exciteds, els múltiples crítics / blocaires que han visitat el lloc?. I no és que em dediqui a fer recerca, sinó que ho mostren a la seva web. Feu clic a Lando-dossier-premsa i ho veureu. La majoria palotes totals amb el lloc...  M'ha encantat el dossier... He descoberts blocs / webs que no sabia ni que existissin... Clar que quan per curiositat, els passes pel Feedly, descobreixes que més d'un d'aquests blocs, no arriba als 5 readers i penses "quins bluff" ... És el problema de fer una de les "Pruebas del algodon"... 

I potser la resposta la trobareu llegint el que publicava l'Agustin Fraile fa no massa, en el seu bloc, que puc qualificar com dels més creïbles que trobareu del tema. Llegiu el següent paràgraf de la seva visita a Carmelitas, que també vaig patir fa uns mesos..



Per cert, us poso el link al bloc de l'Agustin que té per nom Pues Iremos I també us poso el link al meu post del dia que vaig anar: Carmelitas-Abril-15 per si voleu donar un cop d'ull.

Llegint el que diu l'Agustin, ja et fas la pel·lícula del xef, el propietari  i els blocaires/crítics compartint taula ...  I si amb aquesta comunió,  amb els xef i propietari, no aconseguissin posar  palotes als blocaires/critics, ja que s'ho fessin mirar.

Afortunadament no va ser car... amb dues copes de vi, vam pagar això, però llavors penses... "amb menys cost, tinc menús a X, Y, Z... en que hi ha MÉS a triar i de MÉS nivell...".  O no tinc raó?.


Lando-compte


(*) No tinc res contra els tatuatges.. Ho dic en sentit positiu... Avui en dia un local que pretén estar a la cresta de l'ona, no pot existir sense personal tatuat... I el servei de Lando, era prou amable.






diumenge, 26 de juliol de 2015

Veltins a Cambrils i Moli d'en Xim a Miravet

Com les vacances ja són aquí, he pensat dos llocs que us poden ser útils si feu alguna sortida cap al sud i a final del post us poso altres  llocs  que tinc publicats de la zona, dels que tinc comentari. En aquest post, primer us parlaré de Veltins, tocant Cambrils i després del Molí d’en Xim a Miravet, els dos visitats recentment.


Veltins

(Sud de Cambrils)


No és pas el primer cop que publico Veltins, doncs és un lloc del que en soc client i que m'encanta per la seva ubicació i per la seva increïble RQP. Està a primera línia de mar tocant la platja al passeig marítim només per vianants, que va de Cambrils cap a sud . L'ubicaríem a la zona de la urbanització la Dorada. T 977 364 755. 

Es tracta d'un alemany quasi 'secret' que es troba al sud de Cambrils (caminant uns 35/40 min per la vora del mar).  També s'hi pot arribar en cotxe per la N-340 i la referència seria "La Dorada".




No té res a veure amb el concepte ‘xiringuito’. Està ubicat en una luxosa torre a primera línia de mar, a càrrec d'un veterà alemany que a més de les típiques tapes ofereix plats alemanys, que canta amb passió i que ja avisa de que són plats únics -I afegeixo que autèntics-...  I no ho dic pas pels meus limitats coneixements de gastronomia d'aquest país, sinó veient com hi gaudeixen la clientela alemanya que té propietats per la zona i que en moltes ocasions són majoria.

Pot semblar elitista quan es veu la torre des de  fora, però quan pagues el compte, al·lucines d'econòmic. La primera imatge exterior, provoca una mica de selecció natural, que fa que el públic de “nenes, arena,ruido y sangria”, no traspassin l'entrada i optin per algun  xiringuito proper. 

Malgrat podeu demanar plats habituals "normals" com calamars a la romana (per dir un exemple típic i tòpic), la gràcia és tastar els plats alemanys... El cap de llom, el codillo, les albergínies farcides o un dels meus fixos, que són unes arengades bàltiques típiques, molt ben acompanyades d'una salsa freda i patates molt bones. 


Les albergínies farcides 

Arengades bàltiques

Cap de llom (d'una altre visita anterior)

L'Irish que com ja s'ha fet fosc, ja ens serveix de copa
Reitero que són plats únics que si algú vol es poden complementar compartint una amanida o qualsevol altre plat. En el nostre cas el complement sol ser un parell de Irish...


Sopar i vermut previ, a primera línia, en bon ambient per un preu mínim!

En resum


Primera línia de mar

Molt bon servei

Bon ambient

RQP increible

Molí d’en Xim 



Miravet... no cal adreça..:)

T. 977407758

www.molidexim.com



He estat un munt de cops a aquest lloc i no sé perquè mai l’he acabat publicant tot i que ens agrada força. Miravet és un poble, que per ell mateix mereix una visita i si a més teniu un bon lloc per dinar, ja és excusa per convertir-lo en objectiu de sortida.

En la darrera visita, a més de la carta, oferien dos menús ben interessants i vam triar el més complert (25€ tot inclòs !), que oferia uns plats a compartir i tot seguit s'escollia un plat principal.

Els 4 plats a compartir que anaven arribant eren:
Croquetes de rostit
Amanida d’anxoves i romesco
Carpaccio de bacallà amb crema de tomàquet
Ous remenats amb botifarra negra i bolets








I tot seguit hi havia una oferta de 4 plats dels que calia escollir un. La nostra tria va ser, les costelletes de xai i el bacallà gratinat amb all i oli de poma.




La veritat és que vam acabar molt tips, però com que fan escollir les  postres d’entrada, ja van arribar: Crema Catalana i pastis de la casa.




Tots els plats en la gamma de bons o força bons. I si cal destacar algun, serien les croquetes,  els ous remenats i els dos principals.... I realment tot això i un vi de la casa de Batea, per 25€ persona, és una troballa.




El servei és amable i ràpid, tot i que la sala sol estar plena. El local és agradable i l’únic 'però' a trobar-hi, és que en funció del públic, l'ambient pot ser un lloc sorollós.... En la darrera visita, el soroll va ser suportable, potser perquè hi havia pocs nens i les taules nombroses, tenien tanta gana que ni piulaven... :)

En resum


Bon lloc a Miravet

Cuina casolana ben resolta

Molt bona RQP


ALTRES LLOCS que m'agraden del sud i que us poden ajudar a configurar una ruta. En hi han de tot tipus... d'estrella Michelin, fins a llocs de tocar sorra i de tots preus també... Amb un clic sortiu de dubtes.

Falset
>>>Celler de l’Aspic
Marçà
>>>Celler de la Miloquera
Porrera
>>>La Cooperativa
Ciurana
>>>Restaurant Ciurana
Cambrils
>>>Germans Miquels
>>>Can Bosch
>>>Xiringuito Denver
Poble Nou del delta
>>>Can Faiges


diumenge, 19 de juliol de 2015

Bacaro. Cuina italiana de primeríssim nivell a BCN

Bacaro-Entrada

Bacaro



Carrer de Jerusalem, 6

(darrera la Boqueria)

T.695 79 60 66



M'incomoden sempre les preguntes  a l'estil de “Quin és el millor...?” sigui quin sigui l àmbit. Però la gent les fa i t'etziben sense miraments preguntes incòmodes de contestar, com la típica: "quin és el millor italià de BCN?".

Llavors em venen al cap 3 o 4, però sempre intento filtrar, de cara a afinar la resposta,   fent preguntes com “El vols pijo?”, “Ha de ser econòmic”, "No voldràs pizza oi?", que  restringeixen la resposta... 

Dels 4 o 5 italians de referència a BCN, a mi em té el cor robat Bacaro... no és pijo sinó tot el contrari.... local just, ambientació canalla... Tampoc és econòmic, doncs si aneu amb primer, segon, postres i vi, rondareu els 45/50€ per cap.... però cada un dels plats, és de traca i mocador.

Bacaro és un sorprenent restaurant italià a Barcelona, ubicat en un carreró darrera de la Boqueria i que ells mateixos defineixen com taverna veneciana. Es respira ambient italià per totes bandes i observareu com clients italians i habituals de la casa, són   rebuts amb “baci e abbracci”, integrant-se en un ambient majoritàriament, jove o de mitjana edat, amb aspecte entre hipster i professional lliberal, que dona al lloc un encant addicional i que contrasta amb la rusticitat de l'entorn.


Bacaro-entreteniments

Bacaro-pa
Amb aquest pa, l'oli i les olives.. podria haver dinat... :)
Treballen amb producte fresc amb servei i atenció, molt destacable. El local és un pel just, però precisament  això li dona un encant especial. En la darrera visita, vam començar amb una pasta amb burrata i les delicioses sardines in saor, amb panses i ceba confitada, escabetxades en blanc, que resulta un plat imprescindible i que porta invariables records de Venècia. És una variant d'escabetx que destaca per la seva finor i he de confessar que l'he demanat en cada una de les ocasions que he visitat aquest local... I intento amb esforç aconseguir la mateixa perfecció fent aquest plat a casa, però no hi arribo ... Si feu clic a sardines en escabetx, podreu veure com les preparo... 


Bacaro-sardines-saor

Bacaro-pasta-burrata

Tot seguit i com plats principals, vam gaudir de plats de pasta. Un de “Chitarrina allo scoglio”, que per posar-ho fàcil ho traduiré per uns espaguetis molt fins amb peix i que va ser dels millors plats de pasta “frutti di mare” que he tastat i  un plat de fetge amb ceba, que va demanar el meu acompanyant i que el va entusiasmar, li  va fer recordar vells temps,  fins al punt de que volia demanar-ne un altre igual a compartir. No us feu idees equivocades amb la oferta d'aquest plat de fetge!!... L'ofereixen com detall de territori "Fegato alla Veneziana" i juraria que l'oferta va adreçada a la parròquia italiana.. Vull dir amb això que no us espanti el plat, doncs trobareu altres plats menys compromesos i aptes per a tothom.


Bacaro-pasta.peix

Bacaro-fegato

La carta de vins ha canviat i ara ja no ofereix vins d’aquí i tot són vins italians. I juro que el darrer cop, ara fa uns mesos, vam gaudir d’un Mineral de la DO Montsant... Ja sabeu que no soc massa fan de que els vins catalans no hi siguin present, però algun defecte han de tenir...:). Però també entenc que si volen anar d'italià dur o autèntic, estan en el seu dret.

La carta de postres artesanals, és curta però atractiva en la que destaquen la Tartalela de fruits silvestres i el  Tiramisú dels que teníem bons records de visites anteriors. Aquest cop vam optar per la Crostata de ricotta, pera i xocolata, típica del centre d'Itàlia, en la que substitueixen la melmelada típica, per ricotta barrejada amb sucre i trossos de xocolata, destacant la massa d'excel·lent textura i la frescor que aporta la fruita. L'altre tria va ser una tartaleta a base de pera. Les dues postres, de gran nivell i sense empallegar, que ja sabeu del meu poc gust pel dolç.


Bacaro-crostata

Bacaro-tartaleta

Sense cap mena de dubte, ocupa un lloc molt destacat al top d’italians que tenim a Barcelona. I personalment és el meu preferit. Tal com he dit, els preus no són econòmics i cal superar  la idea de que restaurant italià sigui sinònim d'econòmic, degut al vell clixé que ens feia associar italià amb pizza o pasta "come cabrón"... :)

Ens pot costar d’assimilar, que els plats de pasta, tinguin preu de plats principals, sense valorar que un plat de pasta artesana com els que aquí ofereixen, amb bons ingredients, pot tenir elaboració més complexa que altres plats en que ja donem per fet que han de tenir un cost elevat... I us asseguro que els plats de pasta són d’una altre galàxia...

En resum


Excel·lents pastes artesanes

Agradable ambient cosmopolita

Servei molt eficient i agradable

Peix de qualitat

Per sentir-se com a Itàlia


Si voleu donar un cop d'ull al post que vaig fer a partir de la meva primera visita, feu clic a Bacaro 2011I aquí teniu el tiquet...







dimecres, 15 de juliol de 2015

Céleri ... “Too too eco”


Céleri




Passatge Marimon, 5




www.tribuwoki.com/ca/restaurante/celeri


Author: Esther Meya

(per posteriors consultes, trobareu aquest post de l'Esther a la pestanya CONVIDATS)


Céleri és el nou restaurant del grup Woki (rollo eco, km 0, etc... que assessora el Xavier Pellicer). La filosofia que ven és l'estil més personal del Pellicer (jo ja l’he donat per perdut...), rollo ecològic, slow food, verdures, etc.. 

A mi se suposa que és un estil que em va prou i tenia ganes de tastar-lo i veure si el Pellicer ressuscitava. Però no, pel meu parer. D’aquí ve el subtítol, una llicència (broma personal de parella i amics per uns hotels massa massa ecològics que vam trobar en un viatge) en referència a que potser es passen d’eco i de verduretes slow. 

El local és maquíssim. Entres a peu de carrer a la botiga-cafè, molt xula, i al pis de sota hi ha el Céleri. Un espai molt obert, estil industrial i amb molta llum. Coberteria maca. 

La rebuda, però, molt estranya. El servei, en general, mooolt especial. El que se suposava era el cap de sala era un noi com molt tímid, que ni et mirava als ulls quan et parlava i et preguntava coses estranyíssimes i el nostre cambrer parlava massa i com súper proper. Que no em cal. 


Celeri-sala

Celeri-vista

Celeri-detall

Celeri-coberts

El menjador estava molt buit. I no es va omplir. Només érem 4 taules. I una d’elles eren les filles del Pellicer. 

La carta. Em/ens va costar força demanar. Era força estranya. Se suposa que és la gràcia del lloc. Però jo no li vaig trobar massa. Molt poca varietat. Perquè es basa en producte i el fa de vàries maneres, però si no et ve de gust segons què, es retallen molt les opcions. A mi personalment no m’entra demanar coliflor, mongeta amb patata o espinacs un dissabte si vaig a dinar fora. Per molt ben fets que estiguin i molt bons que siguin. Perquè ho menjo molt de menú diari entre setmana... vull quelcom diferent. Una mica més especial. Sobretot, si ho pago car. Com va ser el cas. 


Celeri-carta-1

Celeri-carta-2

Celeri-carta-3

Celeri-carta-4

Les begudes també del rollo. Vam demanar copes de vi i cervesa. A destacar “Er boquerón”, una cervesa malaguenya feta amb aigua salada. Molt bona. I el pa, molt destacable. 


Celeri-vi
Celeri-vi

Celeri-birra

Celeri-er-boqueron

Celeri-pa


Finalment vam demanar :). Com tot junt. Hummus (amb cúrcuma –d’aquí el color groc- i flors), Burratina amb verat marinada i dàtils i albergínies (dessecades, tíbia amb vinagreta oriental). 


Celeri-hummus

Celeri-burrata

Celeri-alberginia

Aquest tres plats estaven boníssims. Però eren molt escassos. Molt. Ja ho veieu a les fotos. Fins i tot per mi, que ja és dir. I pel preu dels plats... tenint en compte que les matèries primes són prou econòmiques.

I com de segon, espàrrecs blancs amb ostres del Delta, taronja i pomelo (que no em va emocionar, tot i que el partner va dir que deliciós. A mi em va semblar soso... no sóc massa d’ostres i ell molt –misteri resolt-) i pit de pollastre amb patates i rossinyols. Correcte. 


Celeri-esparrecs

Celeri-pollo

I de postre (amb força gana però amb poques ganes de seguir ja...) un parfait de mascarpone i llima amb cireres. Gens destacable. 
Celeri-postres

I el quid de tot plegat, el preu. Em va semblar molt excessiu pagar 40 euros per persona per aquest àpat (sense ampolla de vi). Sí, ja sé, pagues slow food, km 0, producte, etc... i té un preu. La qüestió és que això també ho tens a molts altres restaurants de la ciutat i per aquest preu tens un molt millor àpat, sense cap mena de dubte. La qüestió és que, a més, pagues la “pijería” del lloc i el nom del Pellicer, cosa que ja sabia i accepto quan vaig a aquest tipus de lloc, però en aquest cas, penso que és excessiu aquest peatge. 


Celeri-compte