26 de febrer de 2017

Bar del Pla



Carrer de Montcada, 2
http://www.bardelpla.cat/
TEL.: 932 68 30 03

Feia dies que tenia anotat a la llista de llocs pendents, el Bar del Pla. En tenia bones referències provinents d’amics de la vida real, així com d’altres persones amb les que em relaciono per les xarxes. Tenia clar, que menjaríem bé, però en un lloc poc confortable i amb nivell de soroll elevat, cosa que no és cap drama si ja ho saps d'entrada i ho acceptes..

I precisament ara fa pocs dies, a través de les xarxes, vaig llegir un Twit d’un d’aquests blocs ‘altaveu’ (no ho dic pas en sentit pejoratiu!!) que escampava que era el millor restaurant de BCN segons les votacions d’una determinada web i vaig fer la conya que veieu aquí i deixant clar que no tenia pas res contra aquest lloc.


A partir d'aquesta piulada, es va organitzar un diàleg en que va participar el mateix restaurant,  que van solucionar prou bé el tema i vaig acabar-lo fent la reflexió final de que calia cuidar els titulars. En realitat era una proposta d’aquesta web, plateselector, en la que els seus seguidors votaven entre un grup de restaurants escollits prèviament i va guanyar Bar del Pla. Res a dir d'aquesta web, que té la importància que té (i no dic res negatiu!) i en canvi alabar la bona gestió 2.0 del Bar del Pla (i és rara avis en el món dels restaurants, que sàpiguen resoldre bé un tema d'aquests!), i que va provocar, que finalment anéssim, ara fa uns pocs dies.

I tal com és habitual en mi, us ho explico tal com ho vaig percebre, dient ja d’entrada que els plats que ens van servir, tenien molt bon nivell. L’entrada, és la que veieu a la foto de portada i us dona idea del tipus de local. La gent entra, pregunta si poden menjar, els diuen que esperin fora i que ja els cridaran. Tenen una barra que acomoda bastant de públic i algunes taules com al que vam reservar nosaltres. Ens va tocar una taula alta, però prou còmode.

Els plats que vam demanar, tots per compartir van ser 5, més unes postres... Tots van arribar de cop, col·lapsant la taula, menys curiosament un d’ells – els tacos de garrí- no van arribar fins després de molta estona, quan ja el servei ens havia preguntat quatre o cinc vegades si volíem postres. Tot i això i veient l'entorn i el moviment, podem dir que el servei és correcte, eficient i proper.

Els plats van ser, un combinat de croquetes, amb 3 de idiazabal i tres de pebrot de piquillo, on aquestes últimes no ens van acabar de convèncer, però no pas per mala elaboració. Unes carxofes fregides, molt bones, verat marinat, i uns xampinyons amb una salsa de wasabi, que de fet estaven tallats en làmines.




i els tacos de garrinet que misteriosament es van fer pregar per arribar i que s'ha de dir que molt ben aconseguits.


També vam compartir unes postres,


Vaja, que va ser un bon sopar amb plats més que correctes i aquí és on vull insistir, en la problemàtica que pot comportar, el crear falses expectatives. Si jo vaig a aquest lloc, amb suficient informació o llegint el resum de la seva pròpia web:

"La nostra proposta és una bar per menjar-hi bé, un espai per fer-hi el vermut, picar-hi alguna cosa, dinar-hi o sopar-hi, estem oberts tot el dia"

Llavors vaig, veig que és així i surto prou content, que de fet és com vam sortir. Però si en canvi hi vaig després de llegir que és el millor restaurant de BCN, segons una web i pregonat després per altres, puc arribar allà amb unes expectatives, que em provoquin una emprenyada tremens... Només vull dir això, que espero s'entengui.

No vam demanar ampolla de vi, tal com fem habitualment, doncs per l’ambient de la sala i el bullici de públic , vam preferir prendre vi a copes, on l'oferta és ben correcta, com podeu veure. Vam demanar 2+2 copes del DOQ Priorat, Saó del Coster, que ja coneixíem i que no va fallar


I la conclusió final, és que es un bar agradable i simpàtic, on serveixen platets força bons, en un ambient desenfadat, sorollós (evidentment no és culpa d’ells) i ben recomanable per un target de gent jove, en el que compartint algunes tapes i dues cerveses, pots mig sopar sense gastar massa. Si vols sortir ben sopat, llavors el compte ja puja més.



RESUM

  • Local agradable i simpàtic amb platets de prou nivell
  • Permet soparillos econòmics si no es demana massa cosa, que l'estil d'oferta ho permet
  • El servei és bo, atent i proper
  • No és lloc per fer sopar romàntic, amb conversa i confidències
  • Bona oferta de vins i també a copes, amb cinc negres, quatre blancs i algun cava
  • Una bona alternativa al Born

22 de febrer de 2017

Casa CODER



Plaça del Mercadal, 16 (Reus)
http://www.casacoder.com/
TEL.: 977 34 07 07


Fa uns dies, per un tema professional de la Marta, estàvem a Reus i es va fer hora de dinar. Coneixíem prous llocs que ens venien de gust, però sempre fa il·lusió descobrir coses noves, i com quedava estona per dinar, vam passejar xafardejant menús i locals.

Vam trobar molts llocs en els quals haguéssim entrat sense problemes, amb menús amb bona pinta i preu raonable. I fugint de les baratures, que tots sabem no hi han duros a 4 pessetes i les baratures solen pagar-se amb algun dels pecats capitals... menjar deficient, local incòmode i sorollós o servei de patacada.

El ràtio de llocs amb bona pinta, atenent a la mida de Reus com ciutat, ens va sorprendre positivament i m’agradaria tenir-lo a Sabadell. Reitero que es tracta només intuïció a través de la lectura de la carta, imatge del local i target de públic que hi entrava.

Després de passejar amunt i avall, per anar fent temps, vam decidir-nos pel menú de Casa Coder, que ja coneixíem d’altres ocasions, tot i que ara feia anys que no anàvem i així poder verificar si mantenia el nivell.

El menú de Can Coder, podria ser ben bé una carta, on el nom menú indica que saps el que pagaràs. Està format per 7 primers i 7 segons, tots de tall clàssic i que arriben a la taula ben presentats i amb qualitat considerable. Jutgeu vosaltres mateixos a partir de les imatges.

Ens vam decidir com primers per una sopa de ceba (de fet era un dia que feia fred i anava de cap a una sopa ceba clàssica) i per una canelons gratinats clàssics.  Els dos plats ben presentats i notablement bons.



Tot seguit un saltat de calamar amb botifarra negra, carxofes i alls tendres, de bon nivell i jo vaig optar per substituir el meu segon, per un primer que m’havia fet gràcia: el carpaccio de peu de porc amb salsa romesco, que quan va arribar, era més un peu de porc desossat i “aplanat”, que un carpaccio, però el sabor era el mateix i em va agradar igualment, tot i que aquest fet, li donava menys presència.


Com postres, et deixen escollir qualsevol de les postres de la carta, i vam triar un trencadís de fruites naturals amb gelat i Cointreau i un pastis d’avellanes amb crema anglesa.



Es tracta d’un molt bon menú, que podria ser una carta i que pot alegrar un migdia. I tot això amb les postres, aigua, una ampolla d’un senzill DO Terra Alta, per 16,50€ amb iva inclòs. Un autèntic regal que els dies feiners ofereixen també,  amb un petit suplement.




RESUM

  • Local tipus cafè -restaurant de tota la vida
  • Sales menjador interiors, còmodes i ben decorades
  • Servei amable i professional
  • RQP molt bona
  • Molt recomanable per un dia de visita a Reus

19 de febrer de 2017

Suculent  


Rambla del Raval, 43  
http://suculent.com/ 
TEL.: 934 43 65 79  


De nou i en divendres com ja és habitual, trobada de 3(o+)aTaula i aquest cop a Suculent. Dos dels components, ja coneixíem Suculent i en el meu cas el vaig publicar al 2012 amb el títol, “Val la pena baixar al Raval?”, i que podeu llegir si feu clic.

He de dir que no va ser idea meva tornar i menys després de la meva recent expulsió de Fermí Puig (poso enllaç per si algú s’ho va perdre). Entrava una mica acollonit, pel meu post del 2012 i un parell de conyes que havia fet amb motiu de sobrevaloracions i també de tot el xou d’exciteds, que van aflorar després d'un convit inaugural a la taverna veïna, del mateix nom i propietat. Però hi va haver sort i no em van fotre fora 😇😇😇.

Però és un lloc, que contínuament "reforça" la seva presència, amb un degoteig de publicitat encoberta, a través de periodistes, blocaires i fauna similar. Ahir mateix va aparéixer una publicació en un bloc d'aquells de 4 o 5 seguidors i nom foody_pollas  😂😂😂 o similar,  en que simulant un sopar, era en realitat,  un publireportatge en tota regla..

En tot cas NO HI HA CAP MENA DE DUBTE, de que els plats que arriben a les taules de Suculent, són d’excel·lent factura i fan gaudir al comensal. Però el local és molt incòmode, et toques esquena contra esquena amb la persona de la taula del darrera i com la sonoritat no és cap meravella, acabes el darrer mos de les postres, desitjant pagar i fugir. I això no és bona senyal...

I em costa molt d’entendre, l’entusiasme en que el descriuen Suculent, algunes persones amb prou prestigi professional en el món gastronòmic. Suposo que la cosa va de “oye ven a ver que platos novedad he preparao”... Llavors el que li han dit, va cap allà, els tasta (imagino que en la barra, en presència del xef  i en horari no massa punta) i salten els "ohhhh" i altres exclamacions de plaer... Però no els imagino encaixonats allà, en mig del mogollon i gaudint tant com expliquen...

Dir també que han millorat coses respecte a la meva anterior visita. Ara el servei ha deixat de fer teiatru i ja no expliquen històries com la que ens va fer riure de la “iaia Leonor”. També han canviat aquelles taules fetes amb fustes velles, aprofitades d’unes neveres (i que tant catxondos posava als exciteds), per taules més ergonòmiques...

Ara el poc teiatru que queda, va d'intentar col·locar plats amb tòfona, que no estan en la carta, com unes postres que ens van suggerir, que vam gaudir molt, però que quan va arribar el compte i com ja era d’esperar, pujaven quasi 20€. Aquí el "cuerpo del delito"... 😂😂😂


Ni les fotos han quedat massa bé, doncs tot quedava apretat com llauna de sardines i més amb el fet de compartir alguns plats.  Si voleu veure les fotos, així com el tiquet i el punt de vista, global, feu clic a



12 de febrer de 2017

Alkimia



Ronda de Sant Antoni, 41
www.alkimia.cat/
TEL.: 932 07 61 15

Principis de febrer i tocava celebrar Sant Ricard, que en som dos a la família. Però també hi havien altres coses a celebrar . Fins i tot em feia gràcia celebrar, la meva primera expulsió d’un restaurant, just feia una setmana 😀😀 . L’autor de tal imprudència i/o temeritat, a va ser el cuiner ‘campetxano’, alies Fermí Puig, i ha donat motiu per bromes i conyes que encara duren mentre escric aquest post. Per si algú s’ho va perdre, només cal fer clic a Fermi_Puig_enfurismat.

8 de febrer de 2017

1.750.000 clics al bloc i expulsió d'un restaurant



(de fet va ser negació de servei)
........I’m so excited :)


Abans de començar a explicar la meva primera expulsió, agrair-vos les vostres visites, que sense vosaltres, mai hagués arribat a aquests MILIO i TRES QUARTS,  xifra, que no deixa de ser una anècdota. De fet, no pensava fer cap post especial, però el passat dijous, va passar un fet entre curiós i divertit que ha donat joc per a publicar-lo.

Si... em van fotre fora d’un restaurant o millor dit, es van negar a donar-me dinar... I tot per culpa entenc, d’un post que vaig escriure al 2013, en que com sempre vaig donar la meva visió, després d’anar-hi i veure que les meves percepcions, no coincideixin amb les cròniques exciteds, llegides post inauguració. Per si algú té curiositat, el podeu llegir a Fermi_Puig_2013 😇😇😇.

Algun dels meus detractors... (sé que em llegiu!!!  😉😉), pensarà que com és que hi vaig tornar. I amb raó, doncs no soc massa de tornar a llocs que no m’han convençut. Però amb un bon amic, quedem per dinar periòdicament i un dia tria un i l’altre dia tria l’altre i aquest cop li tocava a ell. I vaig pensar... perquè no?. Feia més de tres anys que no hi havia anat i igual havien millorat i podria publicar-lo en positiu...

Vam entrar-hi i el meu amic que és ben conegut en aquests àmbits, es va saludar efusivament amb el cap de sala, ens van col·locar en una taula de la zona VIP (just al costat hi havia en Basté de RAC1), vam demanar algunes begudes i passats alguns minuts i mentre llegíem la carta, va aparèixer el cap de sala i va dir al meu amic “si podia anar un moment a la cuina, que el xef el volia saludar”.

El meu amic va entrar a la cuina i en va sortir al cap d’una estona, i entre compungit i enfadat, em va dir “hem de marxar”.... Primer vaig pensar que es tractava d'un broma, però ja vaig veure que no... He de confessar, que sempre he pensat que algun dia passaria, però ho imaginava en un lloc menys (teòricament) professional. I els que em coneixeu, ja imagineu que em va fer riure, tot i que vaig guardar les formes, per respecte al meu amic, que penso va passar un mal tràngol i més quan ell ni sabia que jo, havia publicat aquest restaurant, feia més de tres anys 😧😧.

Però també em va fer pena pel tal Fermí Puig... I vaig pensar que tenint una oportunitat de millora, ho va tirar tot per terra. Després intercanviant privats amb amics del sector gastronòmic, ja he descobert, que en rauxes d’aquestes, és veu que hi té una certa experiència. Jo ni el conec, ni sé, la cara que fa... Com a molt li conec la veu, d'un programa de RAC1, on l'escolto algun dia mentre condueixo i discuteix amb les senyores que truquen parlant de "trucus" per fer canelons i plats així..

En quant al nostre dinar, ja us imagineu que no és cap drama trobar llocs alternatius per la zona del Eixample, un dijous migdia. No ens vam quedar pas sense dinar i sense voler fer ara, com la faula de la guineu i el raïm, mireu de quin menú em vaig salvar (no tenen carta tot i que es poden agafar plats del menú, sense fer-lo sencer).



Vaig fer foto del menú que tenen exposat al carrer, mentre esperava al meu amic i ja veieu.... Un menú de 35€, que ben bé podria ser de 15€. Però té el reclam, de "barra libre de vinos", per cert de gamma baixa, que nosaltres no haguéssim pas aprofitat, doncs ens venia de gust una mica més de nivell.

Fins i tot ja havíem demanat una ampolla d’un prestigiós xampany i el cambrer havia canviat les copes... que per cert en va trencar una, no sé si nerviós, perquè ja veia que passava alguna cosa..

Mireu una mica... sembla un menú de 15€... Botifarra amb mongetes, Sípia amb mandonguilles, Trinxat, Patates amb botifarra negra... Que no dubto que siguin bon plats eh?... però ja m'enteneu. I boníssim lo del cafè inclòs i en lletra petita servei de pa, 1,50€ 😏😏😏.




RESUM

Em costa d'entendre que, si el meu post de 2013, li va disgustar, i els robots de Google, el mostren a les cerques en els primers llocs, encara tres anys després, no m'ho hagués fet arribar d'alguna manera. El meu correu és públic i està visible al mateix lloc on apareix la meva foto, que li devia permetre identificar-me.  I jo tampoc tinc cap problema en retirar un post, un cop ha passat la punta de lectura, doncs en aquest àmbit en pocs mesos una opinió pot quedar obsoleta. De fet jo no tenia ni idea de que al fer cerques, sortís als primers llocs i m'he assabentat ara, quan ell ho va manifestar al meu amic, com argument de no admissió.

En cap cas pretenc disgustar a ningú, que fa la seva feina. Jo em limito a explicar com m'ha anat la festa, i quan veig que la realitat, no té res a veure amb la realitat paral·lela, que s'ha publicat, ho manifesto... I cada un que cregui a qui vulgui, que de fet estic en minoria i en canvi de panxa_agraïts, fent de 'palmeros', en hi han un munt.

Realment em va fer MOLTA, MOLTA pena...:
  • per la manca de capacitat de resoldre conflictes
  • per l'amargor de "recordar-se de", quasi 4 anys després
  • per no tenir la capacitat de donar-hi la volta
  • per ser tant covard de no atrevir-se a dir-ho personalment

Ahhhh... per acabar, que us hi jugueu de que abans d'un mes, apareix alguna crònica excited d'aquest lloc?. Podríem fer apostes de quins seran els PALMEROS que sortiran d'allà exciteds-exciteds.. 😂😂

5 de febrer de 2017

Teòric  


Bailèn, 117  
www.teoric.cat 
TEL.: 930 002 552  


Aquest cop amb els companys de 3(o+)aTaula, vam anar a aquest nou restaurant, que va ser escollit per la secció femenina del grup. Ja avanço que el lloc és correcte.... ni massa bé, ni tampoc massa malament....

De fa temps que em queixo, que quan un restaurant obre, s'ha creat la tendència d'alabar-lo exageradament i de forma poc lògica, per part de tot un determinat sector. I les expectatives generades, poden arribar a perjudicar el lloc, per la diferència entre el que s'espera després de llegir tots aquests posts/articles explicant meravelles i el que trobes després realment.

El meu estimat  i admirat Sorrós, feia comentaris del tipus

"... Me saco el sombrero, la peluca y la cabellera cortada a golpe de tomahawk con la caballa con hortalizas encurtidas y emulsión de cítricos que he pescado en Teòric. Y me arranco esos postizos porque es un platazo de alta cocina en una taberna que acaban de destetar..."

Bé, ja sé que jugo amb desavantatge, degut a la meva alopècia i no poder-me arrencar res, però no fotem... Per un puto verat marinat, que en el nostre cas tenia textura excessivament tova, tampoc és per aquestes excitacions...

I aquí ve el problema... que potser no haguéssim demanat el verat i més en el meu cas en que just amb dos dies de diferència, menjava un d’excel·lent en un menú de migdia de 10,5€ (amb IVA i postres inclosos). Però llegeixes tota aquesta excitació, tastes el verat i dius, molt “plató lienzo”, que diria en Regol, però poc més. I sense perdre de vista el cost que té el verat, que permet lluïments, no massa difícils, amb un cost molt baix.

Vaja que ja donem un exemple del que deia en el paràgraf anterior. El que sense expectatives, vindria a ser un verat normalet, tot i que massa tou, degut a les expectatives, passa a ser un plat que acabem criticant 😓😓😓.



També i ja posat en el post del meu estimat i admirat  Sorrós, vull destacar un paràgraf que em va grinyolar una mica...

1 de febrer de 2017

La Cooperativa de Porrera



no cal adreça, però si la voleu és: Unió 7, PORRERA
www.restaurantlacooperativa.com/
TEL.: 977828378
Només cal creuar el pont i ja hi sou 😇


La Cooperativa de Porrera, és d’aquells llocs que m’agrada anar i ho faria més sovint, si fos per mi, un “lloc de pas” habitual. No és el primer cop que publico La Cooperativa i és un dels llocs que repeteixo de tant en tant al blog, doncs seria injust limitar-me a novetats, en ocasions sense massa interès i fins i tot efímeres, i oblidar-me dels llocs on realment gaudeixo. Podeu accedir a l’anterior crònica, fent clic a La_Cooperativa_2015.

La cuina que ofereixen a la Cooperativa, està basada majoritariament en producte ecològic i de proximitat, tot i que sense caure en talibanismes. Com botó de mostra, un dels dels productes que gasten


En realitat és difícil de definir el seu estil de cuina, doncs tant pots gaudir de plats amb productes com molt de territori, com també pots trobar a la carta, altres plats amb influències més llunyanes. Us deixo la imatge de la carta que oferien aquell dia de finals de desembre, quan hi vam anar...


La nostra tria va ser compartir uns primers. Una sopa a l’antigua amb cibada i arròs que va resultar sorprenent i uns fesols de genoll de crist, amb papada i pimentó de la Vera, que feia anys que no gaudia d'aquesta varietat de fesols. També una tapeta de llengua de vedella, que és un plat que em porta de corcoll en aquest restaurant.

Això és MITJA ració, doncs ja en ho van portar dividit
De la sopa també veieu MITJA ració, doncs ja en ho van portar dividit

Com segons vam optar per unes mandonguilles de senglar i un plat de tripa i careta amb cigrons.


Tots els plats van estar a gran nivell i a destacar especialment els dos primers per sorprenents, doncs els segons, ja es tractava de plats més freqüents de trobar, tot i que les mandonguilles de senglar, tenien el seu què... 😋😋

El vi és un dels punts forts de la Cooperativa. Si li sumes els coneixements que té el Litus, amb la seva honestedat i tens en compte que el preu serà el de botiga o inferior, ja et pots deixar anar i deixar-li el vi a la seva elecció.


En aquesta ocasió, ens va sorprendre amb un Cirerets 2010 de Mas Altà, fet a base de carinyena i garnatxa, que per si sol ja era una festa. I si li sumes els plats,  l’afabilitat del Litus i la de la Mia, tot i que ella està al càrrec de la cuina, i se la veu menys, l’èxit està assegurat.

Com reflexió pels que em llegiu i sabeu que fora de casa, rarament m’estiro massa en el tema vins, comentar que quan estic en llocs com aquests, no em fa res demanar un vi de més cost, doncs sé que pago el que val. En aquest cas van ser 35€, quan el seu preu buscant per Internet, resulta superior (només cal que feu una cerca per internet i en algun lloc ben conegut, el trobareu quasi a 40€!!).

En canvi, m’emprenyaria enormement pagar aquest mateix preu per un vi que el seu cost en botiga, fos de menys de 10€. I entenc que un restaurant ha d’aconseguir beneficis i que hi ha una despesa de copes i costos associats , però potser no cal passar-se en el vi, com passa massa sovint per BCN, que amb l’excusa de determinades filosofies al voltant del vi, intenten col·locar-te qualsevol parida, comptant en que el client no sap el preu d’aquest vi i per tant acceptarà el que vegi a la carta. Només vull dir amb això, que caldria trobar un equilibri. No demano pas el vi a preu de cost, però tampoc vull que em tripliquin el seu cost ...


L’excusa per anar fins a Porrera, no és difícil de trobar.... Una vista al Priorat o simplement a Porrera, poden donar lloc a una aturada a la Cooperativa. O fins i tot anar-hi exprés, com és el nostre cas, doncs la comarca, la tenim ben trepitjada.


RESUM

  • Un local senzill, però amb encant i molt acollidor, al bell mig de Porrera
  • Carta molt atractiva amb alguns plats sorpresa
  • Servei molt afable i eficient
  • Plats que venen molt de gust
  • Oferta de vins molt atractiva, per no dir top
  • Preus molt raonables, doncs dels 87€ del total, 35€ ja eren del vi #queshovaila 👌👌

29 de gener de 2017

Bodega Sepúlveda



Sepúlveda, 173
www.bodegasepulveda.net
TEL.: 933 23 59 44


La Bodega Sepúlveda,  és un lloc amb molts adeptes i que en teoria tindria que agradar-me, degut al meu posicionament no massa a favor dels excessos de modernor. Però les vegades que he estat,  sempre n'he sortit dient “..el menjar no és pas dolent... però...”.

La seva cuina, sempre ha estat basada en tapes i plats de cullera a base de productes de mercat i és un lloc que ha sabut mantenir la cultura de la cuina popular i que compta amb una estètica de bodega de barri dels anys cinquanta.

La seva oferta actual, bascula entre aquest tipus de  cuina popular i la que proposa elaboracions més lleugeres i adaptades als temps actuals, i que té com a base el producte de molta qualitat (el peix, per exemple).

Tenen molts plats estrella, com poden ser els cigrons amb botifarres, la cua de bou o els peixos que s’han incorporat els darrers anys per tal de refrescar una mica l’oferta. Però també podem trobar, plats pràcticament desapareguts de les cartes actuals com per exemple uns cogollos de Tudela, amb el que sigui...

Potser no vam fer la millor tria, però tampoc hi havia cap cosa que ens provoques atracció i al veure unes croquetes a la taula del costat, vam pensar que ens venia de gust un parell de cada un dels 4 tipus que ofereixen (cocido, cabrales, ceps i xipirons). I també a qui m’acompanyava li feia gràcia compartir una morcilla’ d’arròs... Les croquetes bones, excepte les de xangurro que penso caldria cuidar més la qualitat o encarir-les si el preu de les matèries per la seva elaboració ho requereixen. La ‘morcilla’, nomes dir que sense estar malament, no passa al meu top five...


Pel que fa als segons, volia tastar el cap i pota amb rovellons, que té la seva fama i em va decebre precisament pels rovellons. Ja sé que ha estat un mal any, però o canvies el plat o no el serveixes amb rovellons de dubtosa qualitat.


I qui m’acompanyava em va sorprendre demanat una truita de bacallà, però em va dir que li venia de gust i estava prou correcte.


La carta de vins molt clàssica, però està prou bé tenint en compte l’entorn i el públic. Però em va semblar que el rollo anava més de proposar ells el vi, doncs són d'aquells llocs que et pregunten "que beuran?" i tens que dir, "Tenen carta de vins?". Vam escollir aquest DO Empordà:



Com resum del lloc, podem dir que l'espai és molt escàs i comporta sensació d’aclaparament. Et toques d’esquena amb el comensal que tens al darrera i si els dos són corpulents, no sé pas com es deu maniobrar. El passadís és estret, i un cambrer s’ha d’apartar per deixar pas a l’altre, com podeu veure a la foto de portada. L’ambient, tot i que cuidat, és ‘viejuno’, que si li sumes la sonoritat, acabes pensant "Que bé estaríem a quatre passes d'aquí a la Moritz, en qualsevol de les seves opcions". I de fet ho vam comentar mentre sopàvem.

Però no tothom ho deu veure igual, doncs la sorpresa, va ser que un dimecres vespre, el local estés prou ple i amb públic amb aparença prou benestant. Em va donar la sensació que el target, és una combinació de gent “entregats al local” i/o gent dels que surten “un dia, és un dia i els han dit que allà ho fan bé”. Però pels que coneixem a fons l’oferta que té Barcelona, surts de sopar, preguntant-te “Que hi deuen trobar?”, tot i que reitero que tampoc és cap desastre...

I el preu, no les econòmic. El nostre tiquet ho sembla, però es que vam agafar plats de poc preu, perquè així ens venia de gust, però si en lloc dels dos segons, haguéssim agafat un peix o un filet, i unes postres (que no em vam voler), el tiquet hagués pujat a quasi a 100€ . I donat el local, les estretors, l’ambientació viejuna i un menjar que tot i que correcte, no era per llençar coets, llavors dius ostres... pos no

NOTA: El 'poleo menta', va ser perquè no tenien cafè descafeïnat 😓😓 

RESUM

  • Restaurant cèntric amb estètica de bodega de barri dels anys 50's
  • Lloc de culte per molta gent
  • Preus no econòmics si els compares amb l'estètica del local
  • Local estret i amb taules apretades
  • Té fama per servir bon producte, tot i que no vam tenir una tria afortunada
  • I en canvi al Jordi, fa uns mesos, li va agradar. Podeu llegir-ho fent clic a La_cuina_del_Mindundi

22 de gener de 2017

Hisop  


Passatge Marimon, 9  
www.hisop.com 
TEL.: 93 241 32 33  


Nova trobada dels “3(o+) a taula” en un dels restaurants imprescindibles de Barcelona, seguint la línia de no córrer riscos i que el sector femení del grup, amenaça en trencar, amb l'agreujant de que la propera tria, va al seu càrrec.

Feia temps que no anava a Hisop i les darreres 2/3 ocasions, van ser fent el menú de migdia, quan per temes laborals em bellugava per la zona i sense massa més temps, que per fer aquest menú. Tenia ganes de tornar-hi amb calma i gaudir del de degustació, tot no ser massa fan d’aquest tipus de menús.

Però el menú degustació de Hisop, se surt una mica del habitual carrusel de mini-plats, en que 2 són per lluïment del xef i la resta per decorar o fer dir “ohhh” a l’entregat comensal. El de Hisop, és com més uniforme i cada plat té un sentit per ell sol, com veureu a les fotos que podreu veure a l’enllaç a 3(o+)aTaula, però que aquí us avanço algunes que vaig fer jo.

Dir que tinc admiració pel cuiner d’Hisop, que aquesta darrera visita, vaig veure per primera vegada en directe, doncs fins ara només el coneixia per foto a través de les xarxes. Valoro la seva discreció, savoir faire i capacitat de mantenir-se una mica al marge del circ en que s’ha convertit majoritàriament aquest ofici a la que destaquen una mica.

Sabeu que m’agrada la cuina i admiro els cuiners... però aquesta admiració és transforma en rebuig, a la que veig postureos, pallassades, burreries i tota la parafernàlia que ara envolta aquest ofici, i tot l’embolcall de palmeros que els acaben d’espatllar. I per això admiro als cuiners intel·ligents, que saben mantenir-se al marge de tot això... I en conec més d’un i de bo... #haberlos_los_hay


L’àpat va consistir en una sèrie de plats, que cada un d’ells el podria demanar anés a la carta i tindria sentit com a plat.... Ho dic perquè no fa masses dies en un menú equivalent, que no publicaré en el meu bloc, algun dels plats, eren vulgars “side-dish”, que te’l venien com a plat... I no fotem, que un tall de bròquil, per més que sigui romanescu, no pot ser un plat amb identitat pròpia... encara que vingui acompanyat de més romanescu, en forma de crema o escuma...

I segurament el fet de que un dels companys de taula sigui vegetarià, va fer que al substituir els plats de carn, per altres que ens van suggerir, ens permetés l’oportunitat de veure i tastar, preparacions, més enllà del menú.

En resum i ho poso en lletres grosses....

HISOP és un restaurant de gran nivell i imprescindible per tots aquells que sabeu valorar la bona cuina, acompanyada d’un tracte professional, amable i natural.

Si voleu veure les fotos de tots els plats, així com el tiquet i el punt de vista, global, feu clic a