dimecres, 20 de maig de 2015

Restaurant Nem. Un bar de tapes


Restaurant Nem



c/ Illa de Cuba, 9 - Sitges


T. 938949332

www.nemsitges.com


Author: Alícia Mirabent
(per posteriors consultes, trobareu aquest post a la pestanya CONVIDATS)

El nom Nem, com diu la seva pàgina web, prové d'un joc de paraules; Nem és un rotllet vietnamita embolcallat amb paper d’arròs i nem també és la forma fonètica de l'anem en català. Esperem que no sigui també una invitació a un simpa per que no s'ho mereixen.

Regenten el local Lee Coulson, nascut a Londres, i el madrileny Gonzalo Aguirre que es van conèixer treballant en el Blau BCN (antiga entrada del Ricard en la que qui sap si encara hi eren).

El restaurant està en un entresòl del carrer Illa de Cuba, al centre de la vila. Els grans finestrals fan que estigui l'ambient obert quan el temps acompanya. El personal ha agafat la flema britànica i és discret, correcte i efectiu com la decoració del local. Abans el local era un pub d'estil anglès on s'hi feien concerts i s'hi bevien pintes i combinats de gust dubtós. S'hi pot menjar a la barra o a taules altes (amb tamborets) o taules normals però tingueu cura a reservar, quan estàs entaulat veus com van desfilant gent que demana taula i que no pot dinar.



No busqueu menjar en format de primer i segon plat, la fórmula és menjar de tapes i així es defineixen,  es basen en una carta breu de preu més que correcte (les tapes van des de els 6,75.- fins els 4,50.-) que va canviant cada quatre setmanes amb puntals que sempre hi són, el Nem, les braves, el salmó marinat i el steak tartar oriental. 


La primera tapa que vam menjar va ser l'api (celerí) cuinat amb alfàbrega, chili dolç i alls tendres, molt melós i agradable, torrat. Un plat molt original.


La següent tapa van ser les braves, tota una versió i interpretació personal;  són cuinades al forn amb pell i no fregides i van acompanyades de la salsa de tomàquet però també de julivert i una salsa suau de iogurt que amorteix la picor. Està bé pel que fa al canvi de xip per superar la quadratura de la brava però ens agrada la brava valenta i picant, potser el plat que entra més pels ulls però decep més al paladar per que t'esperes una altra cosa.


Acte seguit vam tastar el tàrtar de salmó, molt fi i elegant i el bonítol amb wasabi i cogombre, les dues tapes molt ben pensades i amb tocs exòtics que les fan diferents.


Tot seguit vam demanar els Nems, dos rotllets vietnamites molt ben fregits i elaborats, sense regust i amb la salsa nuoc mam per acompanyar,  ens va agradar tant que vam repetir la tapa.


Com que som de vida (i anàvem amb la canalla) vam demanar el roast beef amb raves i cacauets (que vam repetir) molt ben rostit per fora i al punt cru per dins. També vam fer el xai rostit amb albergínia però aquí el fotògraf no va estar al cas. La presentació era en forma de timbal i la carn del xai estava desossada i tendríssima.


Com que la canalla ja estava amb el cul inquiet, vam decidir no fer postres i passar als cafès. Per beure ens vam decantar per la cervesa de canya i els nanos per refresc. Ens consta que ens hem perdut unes postres artesanes molt bones, però valdrà com excusa per tornar-hi.

Les pegues, potser hi ha un abús en la salsa de iogurt per a la majoria de tapes, ens va sobrar sobretot en les braves, però ep, sobre gustos no hi ha res escrit. Resum; tapes subtils, pensades, elaborades i diferents algunes amb tocs asiàtics i a bon preu. Per nosaltres comprem.

Cost total 9 tapes, 2 de pa amb tomàquet i les begudes, 57,55.-€, us posem el tiquet com a constància notarial.



dissabte, 16 de maig de 2015

Zeruko. Val la pena i no quedareu decebuts

Zeruko-Barcelona
Vista des de la nostra taula

Zeruko




Gran Via de les Corts Catalanes, 654

(a prop de Pau Claris)

T. 935005595

http://www.zerukorestaurant.com/barcelona/


Zeruko ens va agradar i vull confessar que anàvem una mica de catxondeo. Portàvem llegint bastants articles, posts i publicacions, dels que anomeno exciteds i vam dir amb el Jordi Castaño -que en el seu bloc La Cuina del Mindundi, ens mostra el seu punt de vista- d’anar-hi a treure el cap  i si calia deconstruir (ara que la paraula està de moda) , ho fèiem sense manies.

Perquè ja és prou trista la situació de que sigui massa freqüent , que a més soroll de tambors, la decepció sigui més gran. I el crear expectatives que no es compleixen, fa que aquesta decepció es magnifiqui.

Però Zeruko està prou bé. I pel que diuen a la web, és dels mateixos que el lloc de Donostia que porta el mateix nom. El local, el tracte, els menjar, el no sentir-te pressionat per la nova raça de  cambrers que fa tots els intents possibles per inflar el compte, provoca que et sentis a gust i surtis del lloc sense cap sensació d’engany i dient, "cap problema en tornar-hi".

Ens van assignar una taula a l’altell, de la que es tenen vistes a la cuina, com podeu observar a la foto de "portada" i vam demanar plats a compartir. La cosa va anar així,


Zeruko-Barcelona-chipirones
"Chipiron" en la seva tinta

Les torrades de llamàntol i les de vieira (de les que vam demanar 3)


Zeruko-Barcelona-pintxos

Zeruko-Barcelona-pintxo-vieira


El pop amb cansalada i també unes croquetes de formatge Idiazabal


Zeruko-Barcelona-croquetes

Zeruko-Barcelona-pop


L'arròs amb cloïsses (en format petit)


Zeruko-Barcelona-arros

El garrí fet a baixa temperatura


Zeruko-Barcelona-garri

En resum, podem dir que el lloc està bé i el tracte és de primera. Fins al punt en que quan el cambrer ens va preguntar que tal, per una vegada i sense que serveixi de precedent, li vam comentar que havíem entrat una mica de catxondeo i que li confessaven per demostrar-li que ens havia agradat.

I com havia llegit en el post del Philippe Regol, que una persona que estava com de cap de sala, era molt amable i es deia Hèctor, doncs la li vaig preguntar directament si era ell, cosa que el va sorprendre... (Ja veieu que faig cas del Sorrós, que diu s’ha de parlar amb el xef... No he arribat a tant, però ves a saber si un dia m’animo). I explico això, per donar la imatge de lo planer que és el lloc i com demostració de que la cosa va anar rodona, doncs a mi en concret, em costa d'establir aquests links.

El podem definir com 


Pinxos i tapes creatives

Tapes molt aconseguides

Algunes al llindar del trampantojo 

............................(que òbviament vam obviar... :)...)

La RQP és bona

Cèntric però no de pas

..........(la gent s'amuntega en llocs a 5 minuts caminant, però que són de pas)

En resum, que hi podeu anar-hi amb la seguretat de que el trobareu més que correcte i ja veieu la factura incloent el blanc La Vielle Ferme, un vi francès que ja coneixia i que té una RQP molt bona. Com podeu veure vam sortir amb la cartera poc castigada..


Zeruko-Barcelona-compte




dimecres, 13 de maig de 2015

Dos restaurants recomanables a París...

Tot un detall... :)

Dos restaurants a Paris 


...que m'agraireu si un dia hi aneu


Restaurant Bouillon-Chartier

7 rue du Faubourg Montmartre
75009 Paris
http://www.bouillon-chartier.com/fr/


L'AOC

14 Rue des Fossés Saint-Bernard
75005 Paris

El dia que aneu a París i necessiteu les adreces, trobareu aquest post a la pestanya HISTORIC i en concret a la secció ALTRES posts, ubicada a la part inferior.

París és una temptació gastronòmica, que fa que en el meu cas tingui el cor partit entre si tornar a llocs mítics per mi ja coneguts o descobrir-ne de nous gràcies a les ajudes i recomanacions d'amics reals i també de la xarxa... 

En aquesta darrera estada, apart d’àpats que no calen  ser destacats  o d’altres que ja vaig publicar en el post de bistrós del 2013, volia comentar un parell d'experiències destacables... Una nova i l’altre ja viscuda..

EXPERIÈNCIA NOVA (Le Chartier)
Ha estat per mi una descoberta important. I no pas per les seves ofertes gastronòmiques, sinó per la màgia del lloc i tot el seu funcionament. Li he d'agrair al l'amic "virtual" Philippe Regol...

Parlaré de Le Chartier, ubicat en la zona dels Grands Boulevards i no lluny de les galeries la Fayette per situar als “menys parisencs”  i que s’amaga en un pati interior, connectat al carrer per un carreró, en que ostentosament, ja deixen els pilars i la cinta, per quan s’arriba a fer cua, que pel que m’han dit és sovint. Ja veieu a les fotos... una mica estil aeroport o entrada a museu..


A la seva web podreu veure imatges de més qualitat... 
Vaig arribar un dilluns a les 12:30 i el local ja estava a vessar. No tenia molta gana a aquesta hora, però vaig pensar, que si no entrava em tocaria fer cua. Anava sol i el diligent maitre em va dir que el seguis i “sorpresa”, em col·loca en una taula en que ja dinava un home... i que formava part d'una possible taula de 4, en la que dinaven dos més...

Vaig fer foto de manera dissimulada, li envio a la Marta, mostrant que dinava en taula compartida i em contesta amb la seva fina ironia habitual:

“Nooo...!!... a Caritas no et cal anar... no estamos tan mal”... 


Que em va provocar un atac de riure, que no sabia com dissimular als meus “companys de taula”, que m'observaven discretament de reüll..

No entraré en detalls, però si us puc dir  que:

> Servei impressionat, amable, atén, uniformat, net, d’anys... 
> Plats a preus irrisoris. Exemple: consomé 1€
> El que d’entrada pot incomodar de compartir taula, es pot acabar en una molt agradable conversa, com va passar en aquesta ocasió.
> Públic educat i “ben presentat”, que ubicaries en un restaurant de bastant més preu.
> Local espectacular i amb caractère ...  Difícil de traduir al català... Pedigre potser


Per si voleu saber que vaig menjar, doncs el paté  i una choucrutte molt bona. Com us deia, res gastronòmic, però la vista val la pena... Per mi passa a convertir-se ja en un fix... Mireu la carta i fixeu-vos en alguns preus.

3,80€ de la Terrine de campagne  i 10,80€ de la Choucroute



EXPERIÈNCIES JA VISCUDES. L'AOC, Le Bélisaire...

També he anat a algun dels de sempre com Le Bélisaire , encantador i  al “costat de casa”, és a dir el meu'apartament d'intercanvi habitual. Però no té interès pels que em llegiu, doncs tampoc és per fer un desplaçament al "meu barri" amb la línia 12 du metro...  Segur que a París en hi ha 200 d’iguals...

Però un que per mi és especial i a més és cèntric, per la zona del final del Boulevard de Saint Germain, quan arriba al Sena. Pels més "fantasmes" diríem que a uns 150m de La Tour d’Argent... :)


L'AOC
Es un restaurant – com tants a París- amb pinta decadent mirat des de fora... Però és una mica temple de la carn... Diríem el Caldeni del barri...:)   Però com que a París no tenen manies com aquí, ofereixen també menuts de qualitat, cosa que aquí provocaria un "oiggg... que asco!".



Si em permeteu l’incís, coses com els lletons (que allà anomenen  riz de veau) i que aquí trobes al mercat a una mica més de 10€, allà en botiga van a 50..!!. I el mateix amb el fetge o amb els ronyons... I en canvi, el preu de l’entrecot bàsic, tampoc difereix tant del d’aquí...  Però a França valoren els menuts que nosaltres sembla que hàgim mig abandonat...  

Vaja ... que és un lloc que m’encanta. Me’l va descobrir l’amic Luis Polo quan vam coincidir professionalment i vam acabar fent una bona amistat. L'AOC s’ha convertit per mi en un fix... Vaig menjar el que veureu, però és el mateix que vaig demanar a l’anterior visita. També us mostro imatges de la carta.


Os á moelle rôtis a la fleur du sel... i Rognon de veau grillé entier, sauce porto




En fi que si aneu a París, teniu feina per gaudir i deixar la dieta aparcada per uns dies.

diumenge, 10 de maig de 2015

El meu bloc és com un gra al cul?

HEM arribat al milió de vistes segons el comptador intern de Blogger. I dic “HEM”, perquè hi ha ajudat la gent que col·labora participant com 'guest', i també tots aquells que l'aneu visitant. Sense vosaltres  el comptador no correria.

Moltes gràcies Esther, Laura, Alícia, també a tu Manel que acabaràs participant i a algú més que ho acabarà fent...

També moltes gràcies a tots els que em deixeu comentaris..

I fins i tot als 2 o 3 anònims 'entranyables', que també contribueixen.



Com sempre faig post "especial" quan arribo a múltiples de 100.000, avui explicaré una anècdota que va tenir lloc fa uns dies, sortint del mercat de Sabadell. Un bon amic –també físic - que ens vam conèixer fa anys quan era alumne meu i que amb els anys, ha esdevingut un bon amic, va treure el tema del bloc, i em va deixar anar amb l'esmolada ironia que el caracteritza:


“El teu bloc és com un gra al cul, en mig de la autocomplaença, que envolta el sector gastronòmic”

I em va sorprendre, doncs el meu amic no es massa aficionat a la gastronomia,  ni participa amb comentaris  al bloc, ni crec que el miri massa sovint, però em va agradar la definició... em va fer gràcia.... No me la esperava i descriu la realitat.

La realitat és que una bona part del sector  blocaire i satèl·lits, des de fa temps els molesta que vagi per lliure, digui el que pensi i em rigui... (si, si... em rigui), de les situacions grotesques que es donen en aquest món i que a més ho digui pel broc gros. Fins i tot algú m'ha filosofat sobre codis deontològics en el periodisme, oblidant que jo no soc periodista, ni estaria en la meva llista de desitjos si tornés a tenir 18 anys.

Curiós descobrir gent que em té bloquejat a twitter o d'altres que al mínim diàleg aprofiten per manifestar-me sense embuts que no els agrada el meu bloc ni la meva manera d'escriure...(i parlo de gent d'aquells de "quedar bé... que no fos que"....).  I ja no parlo dels que recorren a l'insult, aprofitant la meva filosofia de permetre comentaris  anònims al bloc i evidentment sense moderació..

Vaja... que sinó em fessin "boicot" tots aquests enfadats tant lletjos, ja estaria 1.100.000 o pels 1.200.000... :)



I com avui celebrem el 1.000.000 (que no se celebra cada dia..!), em sento generós i he minimitzat el repartiment d'estopa i/o el fer didàctica. He pensat que avui no calia explicar obvietats...  Qui realment no les entén, tampoc les entendrà mai... 

I per aquells que diuen que els comptador de Google, és poc indicatiu, aquí teniu un regalet amb dades de Analytics ... (Imatges capturades de dia 07/05/15, just abans d'arribar al milió)


Com podeu veure són les estadístiques del "dia abans" d'arribar al milió... I les visites del darrer mes (26.650 segons Analytics i 25.778 segons el comptador Google). La resta de dades és prou autoexplicativa i si algun/a expertill@ en SEO necessita més informació, la pot demanar i li serà facilitada. Que això és un llibre obert, que no tothom pot obrir i mostrar ... ;)