diumenge, 29 març de 2015

CAN JOSEP. Bon menjar i amb encant especial


Can-Josep-sala

CAN JOSEP




Roger de Flor 237 

(upper Diagonal.. :)...)



T. 630 816 565


Massa temps sense anar a Can Josep.  En tenia ganes i vist que manté el nivell, m'estranyo jo mateix  de que hagi passat tant de temps. Feia més de dos anys que no anava i 4 que no el publicava. I curiosament i segons Google, és el novè post més visitat del bloc amb quasi 7.000 clics explícits... I té mèrit doncs el vaig publicar en una època que publicava sense mirar res de SEO ... Si el voleu llegir feu clic aque: Can Josep al 2011.

Això no tothom ho pot ensenyar... :)
Són aquests llocs entranyables que té BCN i que com sempre comento, si no t'ho diu algú pots passar pel davant cada dia i ni fixar-te. I tampoc és fàcil trobar-lo per les xarxes i el telèfon és un mòbil que si no vaig errat, només està accessible en horari de restaurant.

Hi vam anar ara fa pocs dies en un dels dinars periòdics que fem amb el Jordi Castaño del bloc La Cuina del Mindundi que us explica el seu punt de vista i em va fer gràcia sorprendre'l,  doncs el Jordi (malgrat el nom del bloc), no és cap mindundi d'aquest món. En realitat està molt bregat en el tema restaurants i en coneix un munt.

Una mica perquè us feu idea, us mostro la carta perquè veieu de que va el tema.


Can-Josep-carta

Vam decidir compartir plats... Per començar volíem croquetes i com en tenen varietat i són amables com per oferir si ens venia de gust  una de cada, vam triar 2 de brandada, dos de ceps i dos de cabrales... Les tres de traca i mocador per sabor i textura, si cal mullar-se per una, us diré la de cabrales.


Can-Josep-croquetes


Després va arribar la "morcilla"... Només bullida i el mateix cambrer li dona un tall de bisturí, l'esparraca i "a mojar pan", tal com diuen les “amigues”.


Can-Josep-morcilla
Ja admeto que la imatge no és massa atractiva... però en directa està de mort..!!
També unes mongetes de Santa Pau saltejades amb botifarra negra, simplement espectaculars i per acabar i donar "nivell" al dinar i , vam compartir un entrecot que ja veieu a la foto... Sense adjectius ... Ni Nebra_noseque, ni maduració_ excited  o excited  plus.... Simplement un entrecot... tal com es demanava abans (de la crisis)... Us recordeu de quan es demanava un entrecot i en alguns llocs fins i tot era bo. No calia saber l’arbre genealògic de la bèstia, ni el sexe, ni la nacionalitat... :)


Can-Josep-mongetes

Can-Josep-entrecot
L'entrecot sense adjectius, però de molt bon nivell i ja tallat per no barallar-nos
I com estàvem a gust, ja vam demanar postres per allargar del dinar. Ens van recomanar els que es feien ells... Un flam de la casa i un púding de coco....  Pensàveu que havien desaparegut de les cartes oi?. 


Can-Josep-flam

Can-Josep-puding
La presentació ja veieu que és la que és... :)
Tenen bona oferta de vins i vam triar aquest DOQ Priorat que no havíem tastat mai. És un cupatge de Cabernet, Syrah, Carinyena i una mica de Merlot, que va resultar correcte pel preu que té que crec en botiga està pels 9€


Can-Josep-vi-Predicat

L’ambient és molt curiós, però al menys els migdies, penso que són gent que viuen pel barri i que tenen ganes de fer-se un homenatge. El servei, sempre que he anat, es limita al Josep a la cuina i una persona que serveix les taules, que en aquesta ocasió era un noi molt agradable i proper, que dominava la sala de primera.

No hi aneu amb fans monàrquics radicals (dels que bavegen amb la revista Hola), doncs els molestarà la bandera republicana que presideix la sala des de fa anys... :)


Can-Josep-detall-sala

Una mica i a estil de resum tal com faig darrerament:

Molt bon pruducte

Bona RQP

Recomanable

Demaneu la Morcilla de Lleó


I tornant a lo que deia al principi, ni jo mateix em sé explicar com he estat tant de temps sense anar-hi. Per tant ja imagineu que us el recomano sense cap mena de dubte. I el preu amb postres, el vi i 4 cafès, va ser aquest:


Can-Josep-compte






dimecres, 25 març de 2015

Taverna Suculent. Tal com la va percebre l'Esther

Suculent-Esther

Taverna Suculent



Quasi al nivell de la inigualable:

Taverna del Sabrosón!

Rambla del Raval, 39

www.suculent.com/ca/tavernadelsuculent


Author: Esther Meya
(per posteriors consultes, trobareu aquest post de l'Esther a la pestanya CONVIDATS)

Deixant a banda la llicència del subtítol, que segurament el Ricard al maquetar el post, hi posarà el link per donar un toc d'humor, del germà petit del Suculent pots sortir quasi “so excited”, a l’igual que del germà gran (molt recomanable). Això sí, has de deixar de banda detalls toreros del lloc, música massa alta i “sírvase casi usted mismo”. Això dels detalls toreros, deu ser que és cool, perquè també hi és al Cañete Mantel (al Leopoldo ja hi era de sempre..). Suposo que va relacionat amb els gustos de l’amo. A mi em sembla horrorós, què hi farem.... Per la resta, bona nota. 

Vam anar-hi a dinar un dissabte cap a les 2 i no hi havia ningú. Fantàstic, perquè el lloc és quasi tot barra i molt poques taules, que no feien pinta de massa còmodes. I com fosques, al fons. I vam triar el millor lloc, mini barra sols amb vistes a la rambla. 


Suculent-taverna-vistes

Suculent-taverna-carrer

A la Rambla del Raval, a prop del Suculent

Bon vermut casolà i bones olives, que et posen sense demanar (les olives, el vermut el pagues). I mala nota perquè només tenen un vi blanc i un negre (per què???) i el negre era Rioja. Vaig claudicar. Quin remei. 


Suculent-taverna-vermut


Al ser taverna la carta és de tapes i platillos, amb força oferta i que tot cridava bastant l’atenció. 

De primera tongada van caure un salmorejo (molt bo, amb moixama i ametlla), ostra amb mançanilla (molt ben trobada la barreja), sardina fumada amb cansalada (de nivell) i tortillita de camarones (massa oliosa pel meu gust, amb massa farina fregida i pocs camarones, que va ser la nota discordant en la RQP).


Suculent-taverna-plats

Suculent-taverna-camaron

I de segona tongada, crestes de gall, cap i pota (no en gasto dels dos, però la crítica va ser molt bona) i canapè de pell de pollastre (bo, però esperava més el sabor de la pell de pollastre, que es nota poc). 


Suculent-taverna-varis
Suculent-taverna-cap-pota

I com em vaig quedar amb un punt de gana i els postres no em cridaven, vaig demanar mollete de chicharrón. I em va fer ràbia perquè va ser decepció. Massa pa i poc mollete... És un plat que, curiosament, vam tastar al seu dia a un japonès de NYC i ens va al·lucinar. Crec que l’Abellán ha fet algun viatge al Momofuku Ssam Bar, però aquest seu de la Taverna té mooolt a millorar. 


Suculent-taverna-mollete

Els postres no cridaven massa l’atenció i directes al cafè. Molt bo. Sense petit fours. Que aquí no tocaven, cert. Però que sempre són benvinguts!!

I de preu final, molt bé. 35 euros per persona. Bona RQP, sense cap mena de dubte.  Això sí, els plats tels reculls tu i els agafes i tornes a la barra. El servei no va inclòs! ;-). És un lloc on pots anar (i repetir tranquil·lament) quan tinguis ganes d’àpat informal de qualitat a bon preu.

diumenge, 22 març de 2015

Maitea. Excel·lents pinxos i bon menjar amb algun desajust

Maitea-entrada

Maitea 


Contactar:


    Casanova, 157


    T. 934 39 51 07


    www.maitea.es/


Maitea és d’aquells llocs on portar aquells amics estrangers que acaben d’aterrar a BCN i venen amb la idea de que els pinxos és tipical d’aquí, sense saber on és “aquí” i “allà” ....  Es nota  d’entrada que és un lloc amb pedigrí i amb una decoració “viejuna” (com diuen els modernets). I també es detecta que cap interiorista ha passat pel local en els darrers anys...:)

Maitea-interior

Maitea-pintures

Però superat això, l’assortiment de tapes estil basc és espectacular... No apte per aquells que busquen la modernitat, però adequat pel que busca tapes clàssiques. Vam tastar alguna abans de l’àpat i a destacar un “montadito” de sobrassada i mel, que si el tasten d’aquest nivell en un dels infinits llocs nous (i suposo efímers) de “tapes creatives que apareixen cada setmana, fa córrer rius de tinta a tots els 'so exiteds' que fan la ruta de les inauguracions.

Segurament ens vam equivocar en no fer un sopar de pinxos, però anàvem a pinyó fix cap a una truita de bacallà, un plat de bacallà  i altres menges  de l’estil. Crec que ens vam equivocar i a sobre van estar tot el sopar torturant-nos, amb l’oferiment de tapes que passaven de taula en taula.... Quasi tant pesat com escoltar les instruccions de com menjar cada plat a Disfrutar.

I la tortura era doble, doncs algunes tenien pintes molt temptadores, però també es fa pesat que cada 3 minuts un cambrer t’ofereixi alguna cosa mentre sopes i hagis de respondre “no gràcies” i a sobre forçar un somriure per ser empàtic.

Però havent-hi un espai  per tapes i un altre amb taules estil restaurant (les típiques “U’s” de l’eixample), no vam imaginar aquesta desfilada. O igual  no tinc sort amb els bascos... o no m’entenen... En el "famós" Taktika-Berri, em van entendre tant poc, que fins i tot em van perdre la reserva i a sobre  “algú” em va atacar als comentaris...

Dit això comento els sopar. Vam començar compartint la desitjada truita de bacallà. Molt correcta, al punt de cocció al nostre gust i potser una mica mancat de sal el bacallà, però això no és cap crítica, doncs cada un ho veu diferent... i a mi el bacallà m’agrada amb el puntet de sal que en canvi  altres trobarien excessiu.  També vam compartir uns cors de carxofa molt ben  arrebossats...

Maitea-truita-bacalla

Maitea-carxofes

Els segons ja no van ser a compartir. En el meu cas un bacallà a la biscaïna, amb un peix de primeríssima qualitat i una salsa clàssica de les que com diuen les blocaires que van de pijas “te hinchas de mojar pan”... L’altre plat va ser un rar caprici del meu partner de taula que va demanar pollastre amb salsa de formatge cabrales, suposo pensant més en la salsa que en el pollastre... i puc donar fe de que la salsa també estava "de mojar"...

Maitea-bacalla
L'aspecte de la foto no és espectacular, però el contingut és de primera...

Maitea-pollastre
I el mateix puc dir d'aquest plat amb una salsa de 'cabrales clàssica'
La carta de vins prou bé, tot i que també vam deduir que allà es prenia 'mayormente' cervesa, doncs va ser allò de passar el cambrer abans de demanar (!!) i dir “que us porto per beure?”.... Però al demanar carta de vins, l'assortiment era prou bo i vam triar  el Blau de la DO Montsant que ja coneixíem i que va estar en el seu bon nivell habitual. 

Vam demanar el compte sense ni mirar les postres. Estàvem prou tips i tampoc l’ambient ajudava amb una taula propera sorollosa (el típic risc d'aquests llocs) i un servei amable però a l’hora una mica desorganitzat. Potser el tema de el repartiment de pinxos, no ajuda massa al servei de les poques “taules rares” que van a sopar “no tapes”.

Com imagino que us he embolicat i voleu una conclusió, el RESUM és aquest:


Tapes i pintxos de molt bona qualitat.

Preu: Bona RQP

(el cost per persona, sense vi i sense postres en aquest cas, estaria pels 24€)

I a tenir en compte que:

Si hi aneu, cal anar amb mentalitat una mica de “campi qui pugui”.

L’àpat clàssic d’entrants i segons , crec que el tenen una mica a nivell “taula rara”, tot i que els plats són bons a nivell matèries primeres i elaboracions.

Si hi torno, que crec que si, aniré de tapes pinxos i segur triomfaré. I això d’intenció de tornar, no ho dic pas de tots els llocs que visito. Vaja, que us el recomano... 

Però no és el lloc per un sopar romàntic o si busqueu un lloc de “ver i ser visto”




dimecres, 18 març de 2015

Blavis. Una bona opció amb RQP òptima

Blavis-restaurant-laura-beaumont

Blavis



Carrer Saragossa, 85 (Gràcia)


Tlf.935 18 20 05






Author: Laura Beaumont
(per posteriors consultes, trobareu aquest post de la Laura a la pestanya CONVIDATS)

Em venia de gust un lloc conegut, on menjar bé i sense haver de vendre'm un ronyó per pagar el compte i vaig triar el Blavis, al barri del Farró, a prop de plaça Molina. Corren posts i articles lloant aquest petit lloc de barri, però jo el vaig descobrir per una amiga.


Blavis-restaurant-exterior

Quan dic “petit” no és un eufemisme, és ben real. Quatre taules i un parell de taulons amb cadires altes enganxats a la barra, fan que quasi sigui una obligació reservar, perquè fins i tot un dimecres a la nit, amb mal temps i jugant el Barça, el lloc era ben ple (deuen cabre unes 15-20 persones).


Blavis-restaurant-interior



He llegit que el cuiner va cada dia a comprar i tria el que farà aquell dia...com us podeu imaginar no vaig anar a preguntar-li per confirmar-ho. El que sí sé és que el producte sempre és de qualitat, els plats van variant i són tres treballant (que jo hagi vist), el dos propietaris: el cuiner i la seva dona a la sala i un cambrer.


Tot són platets per compartir, recomanen fer un parell per cap i no tenen carta: et porten una pissarreta. En una cara els clàssics de la casa i a l’altra els suggeriments del dia; tant uns com els altres tenien molt bona pinta, amb ganes de demanar-los tots. Per cert, si se'ls ha acabat un plat, l'esborren d'entrada o posen una creueta i ,pel que vaig veure, en tota la nit, malgrat de tenir ple, no anaven desapareixen platets de la llista. De fet un dels que no tenien d'entrada era el Tataki de salmó i ens van oferir Tàrtar, també de salmó.


Blavis-restaurant-clàssics

Blavis-restaurant-suggeriments


La carta de vins la tenen en una pissarra penjada a la paret; sempre tenen novetats i alguns que mai fallen. Preus molt assequibles, amb moltes coses d'aquí i alguns de fora. Vam voler provar una del Penedès Eco, Ros Marina, ideal per acompanyar tot el sopar.


Blavis-restaurant-vi

Blavis-restaurant-vi


Aquest cop em va tocar esperar que arribessin els meus acompanyants i vaig poder xafardejar amb calma la resta de taules. Com sempre que he anat, el públic és habitualment local i repetidor.


Vam començar amb les braves, les  patates eren amb pell, salsa no picant (amb força gust de tomàquet; no pas la típica salsa) i a sota una capa d’all i oli mot suau; molt bones i perfectes per començar.
Els bombons de "morcilla" va resultar ser com una pasta filo embolcallant el botifarró i, acompanyats del pa amb tomàquet que havíem demanat, la combinació va resulta força bona.

Blavis-restaurant-braves

Blavis-restaurant-botifarro


El tàrtar de salmó el vam demanar sobretot perquè aquest cop anàvem amb el nano, que li encanta tot el que porti salmó...i com l’expert és ell, va donar la seva opinió (que comparteixo), molt i molt bo! Salmó, ou dur, alvocat i vinagreta amb molt de gust i sense embafar.

Blavis-restaurant-salmo


La "cochinita pibill" va resultar ser el més interessant, a la foto podeu veure la base estil tortita, carn i el puntet de coriandre que no pot faltar a qualsevol plat estil mexicà i que un dia caldria obrir un debat sobre si cal o no (jo dic que no, no m’agrada, i sempre acabo apartant els trossets que veig!). Això sí, m’hagués menjat una altre ració jo soleta ;)

Blavis-restaurant-cochinita


Els raviolis van resultar ser curiosos en la presentació  (gambes embolcallant carn) però de sabor no matava...la carn em recordava la del farcit de calamars i la gamba no es notava… el vam demanar pensant que seria nou i curiós..i ens va defraudar una mica.

Blavis-restaurant-raviolis


Per acabar un plat que sempre cau, els ous estrallats, el complement va variant (de pernil també l’he provat)  aquest cop tocava tòfona. Ara podria parlar del sabor, la textura de l’ou, el sabor intens de la tòfona només portar el plat a taula... però prefereixo ressaltar el fet que el pa que ens quedava va servir per rellepar el plat i no vam demanar una segona ració per no sortir rodolant!


Blavis-restaurant-ous


Vam acabar amb una torrija amb gelat de vainilla molt bona, cruixent, molt de sabor, un gran final (dos racions pels tres).
Blavis-restaurant-torrija


L’únic “però” va ser la lentitud. El cuiner està sol ¿? i això es nota. Entre plat i plat trigaven força i vam esperar massa-massa pels postres.


I el preu, quina diferència amb altres experiències!!! Sis plats, dos postres, pa amb tomàquet (2), vi, una cervesa, aigua...i ja podeu veure quin preu tan ajustat!


Blavis-restaurant-compte

Una mostra de com menjar a bon preu a Barcelona