diumenge, 3 de maig de 2015

Can Roca. Segueix sent una agradable sorpresa

can-roca-sant-Andreu-vista

Can Roca





Gran de Sant Andreu 209



T. 933 465 701


Feia molt de temps que no anàvem a Can Roca... El barri de Sant Andreu, no és un lloc habitual per mi, que ja sabeu que m'enlluerna més el centre de BCN... Que per fer barris o banlieue, ja tinc Sabadell, on dormo cada dia i que per cert tinc abandonat gastronòmicament parlant.

El primer cop que vaig conèixer la Taverna de Can Roca, recordo que ens va entusiasmar. Ho vaig descriure aquí a Can Roca 2010 i un dels encants del lloc, era la carta cantada amb molta gràcia i detalls,  que en aquell moment vaig comentar al post, que per cert va ser el primer que vaig publicar amb fotos. Com curiositat i segons Google, aquest post és el  7é més visitat del bloc, com podeu veure a la columna dreta.

Però , l'anima del lloc, en  Josep Maria Roca, va morir al desembre del 2012 i molts ens temíem, que el lloc pedreria part del 'charme'...  Però mesos després, alguns comentaris al meu bloc i algun en privat, em confirmaven que la cuina, no havia variat i que seguia sent un valor. Per aquest motiu, vam quedar un migdia d’ara fa pocs dies, amb el Jordi Castaño del bloc La Cuina del Mindundi, per fer una visita.


can-roca-sant-Andreu-entrada

D'entrada, tot seguia igual... La porta de fusteria d'alumini, la magnífica barra..... La primera variació, va ser que ara oferien un menú a preu tancat.... I la segona i com era d'esperar, que el servei tot i ser correcte, agradable i amb cap defecte a retreure, no tenia el 'charme'... (encant, poder de seducció,...) que tenia el malaguanyat cap de sala.

Dit això i que espero si ho llegeixen els responsables actuals, que ningú es molesti, vam dinar molt bé tal com detallaré tot seguit. Però primer us deixo una imatge del menú, perquè veieu l'estil, que us he de dir m'encanta...  


can-roca-sant-Andreu-carta

Vam decidir compartir els plats i per tant vam 'desequilibrar' una mica les normes de servei. Els plats com podreu veure, són d'aquells de "mojar pan"... (com m'agrada aquesta frase, si la llegeixo d'alguna blogger amb pretensions...!!!). Bé... Doncs al compartir-los en els respectius platerets, sembla evident que degut a les salses, calia canviar-los a cada nou plat a compartir... Doncs bé... es veu que no  era tant evident, però he de dir que al recordar-los-hi , ho feien sense rondinar... :)

Els plats a compartir van ser unes "potxas" amb botifarró (no estan a la carta i formaven part dels suggeriments), un plat de tripa amb cigrons i el bitxo gegant.. (genial el súper bitxo), uns farcellets de peu de porc desossat farcit de botifarró de ceba i poma i finalment unes mandonguilles amb sípia i botifarró de ceba.



can-roca-sant-Andreu-potxas


can-roca-sant-Andreu-callos

can-roca-sant-Andreu-farcell

can-roca-sant-Andreu-mandonguilles


Tots ells estaven a gran nivell i fets a consciència en aquelles coccions llargues que s'estan perdent (res a veure amb els roners dels que no tinc res en contra, doncs jo mateix utilitzo un, però ja enteneu que vull dir)

Potser en algun plat hi diria "la meva".... Suggeriria  alguna variació... Però ja sabeu que no és el meu estil, per més d'un motiu... El primer és que és pràcticament  SEGUR que la persona que està als fogons, en sap més que jo.... Potser podria afirmar que "malgrat el bitxo, li faltava picant a la tripa". Però en tot cas serien opinions subjectives i que hauria d'acompanyar d'un EMO (en mi humilde opinión)... Vaja, que els plats tenien tots alt nivell i si jo crec que a un li falta picant, segur que a la taula veïna, algú trobava que en sobrava.

Com que el menú tenia postres, per no fer un lleig vam demanar-ne i bon nivell també, tot i que ja sabeu del meu poc criteri en aquest tema.


can-roca-sant-Andreu-postres

can-roca-sant-Andreu-Acustic

Tenen un Priorat de la casa, que recordo acceptable de l'altre cop, i que inclou el menú, però vam optar per demanar un de la carta. Va ser l'Acústic i va estar al seu bon nivell habitual. En resum:


Cuina clàssica de nivell

Bona relació qualitat preu

Mereix una visita

Però ha deixat de ser lloc de peregrinació.... 

.... però es que tampoc hi han tant llocs de peregrinació.. :)

I com positiu abans de mostrar el compte, vull destacar que tot i que costa de creure, aquest festival no va comportar cap problema de digestió posterior. I donada la contundència dels plats, és un mèrit molt  important.


can-roca-sant-Andreu-compte
El compte normal hagués estat de 26 + 26 amb beguda inclosa... Però vam voler un vi de la carta... #undiaesundia... :)

dimecres, 29 d’abril de 2015

Sol Blanc. La grande bouffe a Pals

Sol-Blanc-Restaurant-Pals-

Sol Blanc


Barri Molinet, 14 


Pals ( Girona )


http://www.restaurantsolblanc.com/

Quan volem menjar molt bé i descansar, marxem a Sol Blanc, a tocar de Pals.
Des del desembre del 2013, el xef Jordi Ribas i la Sonia, sommelier i cap de sala, s’han quedat amb aquest restaurant  i li han donat una embranzida considerable (abans gestionaven Cal Ros a Girona).

Fan jornades gastronòmiques per promoure el producte local:  n’han fet de l’arròs de Pals, de la tòfona o de l’angula del Ter. Disposen de carta que canvia cada temporada i de suggeriments a banda, sempre atents al producte de temporada i a la creativitat inesgotable. 

El lloc és preciós, amb vistes a la vila de Pals, envoltat de camps i ubicat en una masia. A l’estiu obren el porxo per dinar o sopar a la fresca. Vam aprofitar una de les tres cambres que disposen, per seguir gaudint de les vistes durant el dia i sobretot, per poder veure i menjar tenint el llit ben prop!


Sol-Blanc-Restaurant-Pals-vista

Vam sopar dos dies i dinar el tercer (pel pont de Quaresma) Així vam poder provar totes les novetats. Dels tres àpats, no sabria quin explicar amb detall, perquè tots van tenir una gran qualitat i mereixen ser descrits, així que us explico una mica de cada.  

Primer sopar 

Vam voler provar els suggeriments i compartir tots els plats: primer van dur la coca amb foie i tòfona, els productes es barrejaven a la boca fent explotar els sabors del foie, la tòfona i la poma; excel·lent, de 10. Vam seguir amb les múrgoles a la crema (res de tres trossets, una olleta ben plena i vam repetir) la crema tenia un sabor molt intents pel xup-xup de la múrgola.
Sol-Blanc-Restaurant-Pals-plats

El tàrtar de tonyina: absolutament fresca i saborosa, tallada com toca i mesclada amb els productes justos; per acompanyar, “cortezas” (la fan ells, la presenten de pica-pica o per acompanyar alguns plats), les famoses boletes esferificades d’oli i un producte nou que volien provar: algues de Porto-Muiños (per tenir encara més sabor de mar a la boca). Habitualment no m’agrada gaire la tonyina i el Pere va tenir la il·lusió que s’ho menjaria tot ell… però va quedar-se amb les ganes; vaig devorar-la ;)   


Sol-Blanc-Restaurant-Pals-steak


El mar i muntanya de rap i cansalada va resultar una grata sorpresa: el rap de màxima qualitat, la cansalada es desfeia a la boca, i el trinxat (elaborat a la perfecció) servia de punt verd; el “suc” de rostit que lligava el plat contrastava de forma molt curiosa i molt bona amb el rap. Per decorar, un altre tipus d’algues de la ja esmentades.

Cal destacar que el tàrtar i el mar i muntanya va venir dividit en dos plats (per cadascú poder tastar millor els plats) així que res de “platets” , sinó racions ben generoses.

Els formatges van variant i aquest cop tocava els que a mi m’agraden: de vaca, tovets i de sabor extra-fort! (foto una ració)

Vam triar un vi proper: el Terra Remota, Empordà, que va servir per acompanyar els plats  (en els vins, la Sonia és molt bona aconsellant) i el xampany Piper-Heidsieck per brindar pels meus 30 anys :-)

Segon sopar

Del segon àpat (a part dels entrants: paté elaborat per ells i un consomé per obrir boca) vam triar l’arròs llevantí (peix, marisc, verdures) al punt de cocció que toca i de sabor potent i molt bo. Una nota: quasi tots els arrossos poden ser per un!.  De vi, el Pere va demanar el Cruor 2010 (Priorat), excel·lent.

Sol-Blanc-Restaurant-Pals-arros

Vaig caure en la temptació recurrent de demanar l’Steak Tàrtar i el fan in-situ i veus com mesclen la carn en un bol, amb glaçons a sota i van afegint els condiments al teu gust. Tot un espectacle que recomano 100% i que molts haurien de copiar o recuperar.

Sol-Blanc-Restaurant-Pals-tartar

De postres, el coulant “diferent”: galetes maria i oreo; per poc em poso a llepar el plat!!! Vam provar els bunyols fets pel Jordi (fets per Quaresma, típics de l’Empordà) i uns vinets dolços per fer la digestió ;-). 

Sol-Blanc-Restaurant-Pals-postres


Tercer àpat: Dinar

El tercer dia vam dinar (i ressuscitar, jeje) Vam demanar Bunyols de bacallà per aplicar la penitencia de quaresma i, altre cop, la coca del primer dia, per si de cas no havia reconegut tots els sabors el primer cop ;-)

De segon vam provar el pollastre amb múrgoles; els guisats del Jordi sempre executats a la perfecció.  Al Pere li i van oferir un plat fora de la carta: llebre a la royal i, per no desentonar, era  potent i saborós, com toca, com un exercici de manual de cuina clàssica, resolt magníficament.

Sol-Blanc-Restaurant-Pals-dinar

Per endolcir el final, vam demanar el pa amb xocolata i sal i vam recuperar un dels postres més famosos del Jordi: el xuixo que elabora ell (acompanyat de xocolata) Ja el feia a Girona i és un clàssic que cal provar. És per demanar-li una caixa per endur pel viatge de tornada! 

Sol-Blanc-Restaurant-Pals-postres2

Per variar -i sense que sigui un precedent- un vi de fora: Un Basagoiti: Fuera del Rebaño, de 2012, un Rioja dels modernets, gens avorrit. 

Després de provar molts restaurants, els amics em pregunten quin m’ha agradat més i ja fa temps que responc el mateix: m’agrada el lloc on m’ho passo bé i on els plats em deixen memòria; i aquest fet sovint no m’ha passat en llocs recomanadíssims o estrellats. Per contra, del Jordi recordo plats de fa anys.

I per qui pensi, bahhh, com no critica res, segur que no van pagar... us deixo els comptes! Convidats? Sí!  a endur-nos unes llonganisses de collita pròpia; suposo que ens deurien veure afamats després de tres dies d’abstinència.

Sol-Blanc-Restaurant-Pals-comptes


diumenge, 26 d’abril de 2015

Carmelitas. Local bonic amb gastronomia vulgar

Carmelitas-restaurant-sala

Carmelitas





Carrer del Dr. Dou, 1 

(cruïlla amb carrer del Carme)



T.  934 12 46 84



Em sonava Carmelitas de feia temps, però pel que he llegit darrerament,  s' han actualitzat i s'han pujat al carro de la tendència de tenir xef mediàtic ambulant... O a temps compartit...

Està ubicat en ple barri del Raval, en un edifici històric -un antic convent- que per si sol, ja podria justificar la visita. És un local molt bonic, ample i acollidor amb un aire que recorda algun d'aquells locals tipus "Gran Cafe", bastant freqüents a França.

I tot i que l'adreça oficial és Dr. Dou, al fer cruïlla amb el carrer del Carme, penso que és més fàcil d'ubicar amb aquesta referència. I ara es deu haver convertit en el restaurant "estrella" d'aquest carrer... I pensar que fa uns anys, l'estrella era el Quo Vadis, desaparegut ara fa un parell d'anys... :(

La carta està  pensada per poder fer àpats a diferents nivells i de cara a compartir platerets. També hi ha una secció de plats de forquilla com el fricandó que vam demanar al final per matar la gana.


Carmelitas-restaurant-carta

La nostra tria, van ser unes braves rústiques i un tataki de tonyina per començar. Les braves lo més destacable del sopar i el tataki normalet, normalet... també uns “rollitos” Nem Thai de llagostins i que van substituir al parpadelle que no tenien...


Carmelitas-restaurant-braves

Carmelitas-restaurant-tataki

Carmelitas-restaurant-rollito

A continuació la cocotte de Tartiflette, que de fet és un plat que ja tenia decidit abans d'entrar, després de llegir el post del Philippe Regol,  plat que va resultar totalment decebedor  i només apte per gent que mai hagin tastat una tartifette de veritat... Va resultar com una "aigüeta de formatge"  en al que nedava algun "lardon" mal integrat... Tinc més que clar que al Philippe no li van servir aquell "aigua xirri de formatge... :)


.Carmelitas-restaurant-tartiflette
c'était dégoutant...  :(
També vam demanar un fricandó... No es pas que féssim cap excés, sinó que volíem sopar i les racions són les que són, i després de menjar els platerets anteriors i quedar amb gana, vam demanar un fricandó... (al menys permetia sucar pa).


Carmelitas-restaurant-fricando


Finalment vam compartir com postres un assortiment de flamets, prou correcte i per vi vam demanar un "vi natural" i en concret el Nas de Gegant, per verificar un cop més el meu agnosticisme dins la religió (branca integrista) dels vins naturals... Per mi els defectes del vi que alguns converteixen en virtuts, segueixen sent defectes.... Però això deu ser com l'amor que diuen que quan és intens, es veu que amaga tots els defectes.


Carmelitas-restaurant-postres


Carmelitas-restaurant-vins

La carta de vins té la seva originalitat al tenir-los endreçats per colors i preus, el que fa la tria molt fàcil de cara a personal poc rodat en el món del vi.

En resum, un lloc al que no tornar...  I del que llegireu o ja heu llegit articles favorables i fins i tot algun ‘excited’. Si hi aneu, no trobareu res d’això, però és possible que si s’assabenten de que hi aneu a fer un reportatge, aquell dia aparegui la cuina del Pellicer (el xef ambulant), que es moriria de vergonya si hagués vist la tartiflette aigua-xirri, que ens van portar.  Com resum puc dir:


Local amb encant al Raval

Gastronòmicament no ofereix res

No econòmic si voleu "sopar" 

Cap intenció de tornar-hi

Prepareu-vos a llegir-ne meravelles

(els miracles de la contra programació.. :)..)

En positiu puc dir que el servei va resultar molt voluntariós i amable, tot i que és una mica com quan fa anys deien d'una noia quan algú preguntava per ella..  "Bueno ....és simpàtica".

Carmelitas-restaurant-compte


dimecres, 22 d’abril de 2015

Temps de Terra. Senzillesa en un marc especial


Temps de Terra






Plaça del Camp, 51 baixos 3




www.tempsdeterra.com



Author: Esther Meya

(per posteriors consultes, trobareu aquest post a la pestanya CONVIDATS)


Temps de Terra és un restaurant dins una botiga (de productes de la terra, ecològics, km 0, ...), a la zona alta de Barcelona, en un local maquíssim, decorat de forma molt original que em va encantar! 


Temps-deTerra-decoracio

Temps-deTerra-botiga


Tenen altres dues botigues, una a Barcelona i una altra Amposta, ja que ells són de Deltebre. D’aquí ve l’”especial” del títol, ja que el local és molt cuidat, també la botiga, decoració molt aconseguida, molt “naturalupper diagonal, però la seva cuina està allunyada d'aquest embolcall. És per això que té un component de sorpresa. Cap a bé. 

Hi vam dinar fa uns divendres, un grup d’amics, érem 6, i un d’ells molt habitual del lloc i ja els va avisar que no es passessin (no vull ni pensar com haguéssim acabat, si no... :)). Els qui ho porten són gent molt maca. Servei molt proper, sense embafar. Els clients acaben sentint-s’hi com a casa. Públic molt de la zona i t'adones de que tots es coneixen. 

Quan vaig arribar, que ja hi eren 3, estaven d’aperitiu. Havien demanat quelcom per picar i havien aparegut dues truites de 6 ous cadascuna amb pa amb tomàquet, acabades de fer. Espectaculars! La truita i el pa! Allò que deia de contundent...


Temps-deTerra-truita

Acompanyada de cervesa (feta per ells artesana) i vi (destacable). El got, bastant curiós. 


Temps-deTerra-cervesa

Temps-deTerra-vi

I per dinar els vam fer triar a ells. Que ens portessin el què volguessin. Quina por! 

Vam tastar un trinxat boníssim. Mooolt destacable. Uns fideus a la cassola (pel meu gust un punt oliosos, però bons) i de plat “lleuger” per acabar els principals, cuixa de porc a la cassola. Tothom va coincidir que estava de llepar-se els dits. Jo vaig acabar rascant la paella per l'acompanyament. Esplèndid.  Bastant d’all...


Temps-deTerra-varis

Després, postres lleugerets, com si no. Uns pastissos casolans impressionants. Molt bo el de xocolata amb taronja. El vaig acabar sucant al tallat i tot. De foto. 


Temps-deTerra-postres
I uns licorets per fer baixar. També artesanals. D’arròs del Deltebre i de codony. No vaig tenir el plaer... no sóc de licors, Tampoc van aixecar ànimes, penso. 


Temps-deTerra-licors

Ara ja, a més, també pots fer-hi gintònics. Tot i que vam canviar a la terrassa del costat, a la Royale. 

Del compte no tinc foto perquè era l’aniversari d’un altre amic (que no hi era) i va pagar les begudes, però sense begudes ens va costar 20 euros per cap. És un lloc força econòmic.  En definitiva, restaurant amb molt bona RQP, bon producte, tracte encantador, local maco.. un BBB en tota regla! Això sí, has d’anar-hi amb gana! 

I quan surts de dinar, a més, pots fer la compra!