16 de juliol de 2017

Can Nick



Laforja, 130
Facebook
TEL.: 937 97 75 70
Can-Nick




Em va sorprendre anar a un lloc relativament nou, del que no s’ha fet gens de soroll i sortir-ne realment contents i amb ganes de tornar.

Es tracta de Can Nick, del que poca història en sé, tret del que he llegit a la pàgina Comer Japonés, en que expliquen que es tracta “d’una aventura gastronòmica, guiada pel que regentava el afamat i ja desaparegut Matsu a Sant Cugat". I d'allà també he tret, que el xef es diu Miyazki, però que en el seu entorn, l’anomenen Nick... 😂😂😂.

9 de juliol de 2017

La Estrella  


Carrer Ocata, 6  
Facebook 
TEL.: 933 10 27 68  



Una nova trobada dels 3(o+)aTaula ens va portar a un restaurant que està en la meva llista de preferits, al que he anat un munt de vegades, que he publicat en 3 o 4 ocasions i fins i tot una al Què Fem.

En aquesta ocasió, la tria del lloc ha estat responsabilitat meva i la redacció del post, l'ha fet l'Esther, amb el consens del grup.


Just a la sobretaula, els 4 que vam dinar-hi i que tenim ampli rodatge com "clients de restauració", amb un ventall de llocs, que van des els més senzills, fins als estrellats i fins i tot, ens atrevim de tant en tant, amb algun d'aquests que tan posen exciteds als Instagramers,  buscàvem una explicació lògica, del perquè un lloc d'excel·lent nivell, com aquest, és relativament poc conegut

Potser el fet de portar més de 90 anys d'existència, generació darrera generació, pot donar una imatge de lloc viejuno i també el fet,  de que em dona la sensació, que no fan res per publicitar-lo. Només dient que no tenen pàgina web, ja ho diem tot...

Crec que estan contents amb la seva clientela fixa i que tampoc tenen massa interès en augmentar-la. I una mostra evident, és l'estil amb que presenten els suggeriments, a més de la carta fixa que et lliuren quan entres. Els suggeriments, els canta el propietari i maître -Jordi Baidal- amb una passió encomiable, però a no ser que li demanis explícitament, no diu el preu de cada un. Pels que som habituals, no ens comporta cap problema, doncs sabem que en cap cas, tindràs una sorpresa a l'hora de pagar... I també tens clar que segons quin producte, costa més que un altre. També he de confessar que el primer dia que vaig anar, ja anava avisat per part de qui en va recomanar aquest lloc (gràcies Núria!), de que les coses anaven així...

I ja veureu com és possible que als comentaris, aparegui algú amb el rollo de si això està bé o no. Penso que si coneixeu l'estil del Jordi, explicant els plats, el fet d'esmentar el preu, no hi quadraria... I si no us agrada, ja sabeu quin lloc us cal evitar...  O just a l'inici, li dieu que voleu saber els preus...

Però en tot cas, és un fet difícil d'acceptar,  per part de gent que arriben socarrimats degut a sorpreses, que han patit  a l'hora de rebre el compte en altres llocs,  fet malauradament freqüent en moltes novetats de BCN, on els cambrers o maîtres, estan ensinistrats en intentar inflar les factures.


Les meves postres fixes allà... però a la pàgina conjunta, en trobareu de més fotogèniques


Si voleu veure les fotos de tots els plats, així com el tiquet i el punt de vista, global, feu clic a



5 de juliol de 2017

Les Fonts



Carrer de Cristòfor Colom, 1 (Cambrils)
www.barrestaurantlesfonts.com/
TEL.: 977 79 33 52



Ja vaig dedicar un post a aquest senzill restaurant,  Les_Fonts_2016 en que crec ja vaig comentar que el descobriment d'aquest lloc, va ser ben curiós...

Tot va començar quan després de publicar no recordo quin lloc de Cambrils, algú va intervenir als comentaris, parlant dels arrossos de Les Fonts ... I també un dia en un post a la web del Philippe Regol, filosofant sobre on es podia menjar un bon arròs a BCN, que a través dels comentaris, ja va derivar cap altres pobles de Catalunya, algú va anomenar aquest com a mostra d’excel·lents arrossos en un lloc molt senzill.

2 de juliol de 2017

Racó d'en Cesc



Carrer de la Diputació, 201
www.elracodencesc.com
TEL.: 934 53 23 52



Hi han llocs que saps que seran un èxit abans d’anar, perquè a part de qualitat gastronòmica ofereixen el plus de bon servei professional, amb espai ampli i còmode.

Vaig tornar al Racó d’en Cesc, ara fa uns 8 mesos, desprès d’uns anys havent-lo oblidat i com em va sorprendre molt favorablement, el vaig proposar per publicar al QueFEM, que el van treure el passat gener.



28 de juny de 2017

Germans Miquel's



Consolat del Mar 28 (segona línia de mar, al centre-centre)
Facebook
TEL.: 977791653


Sé que alguns em direu pesat, que ja esteu tips de que parli dels mateixos llocs i de fet, quan publico un dels “de sempre”, els comptadors mostren la disminució d’interès, però seria injust que deixes de publicar, llocs habituals i només em dediques a escriure les parides gastro, que vaig provant setmanalment. Tot i això, espaio aquestes repeticions, en un mínim de 12 mesos...

A German Miquel’s a Cambrils, que amb la seva senzillesa i al mateix temps qualitat, fa que hi gaudeixi molt. S'hi pot anar a diferents nivells i amb diferents pressupostos. Des de un senzill àpat  a base de compartir 4 plats com per exemple, uns musclos, unes escopinyes, una sèpia trossejada i uns llucets fregits, per esmentar 4 dels que hem demanat en més ocasions, passant pels arrossos dels que destaca el caldós de llamàntol o anar a plats especials com la mariscada o els entremesos de peix.

En aquesta ocasió vam tornar a demanar els entremesos de peix, plat típic a Cambrils i que rarament es troba amb aquest mateix nom en altres poblacions. Es prenen  com plat únic i no deixen de ser una successió de plats de peix, com la que mostro tot seguit.

Els dos primers, arriben independentment del que demanis. Els seitons són un fix i el duet de salses, són de vici per acompanyar el pa i matar la gana prèvia ... #cal_moderar-se




Tot seguit comença a arribar els plats de peix freds... pop a la gallega, que potser és el més aliè a la filosofia 'entremès', cargols de punxes (impressionants sempre), musclos




I tot seguit ja passem a plats calents.... Els escamarlans, sempre impecables i les gambes de mida mitjana i suposo que l'acompanyament de sèpia -no massa ortodox- deu ser per atipar...  Perquè no perdem el nord... tota aquesta festa, surt a uns 30€ per cap i el peix, no és econòmic de compra i menys quan és bo...



I finalment arriba la secció de fregits.... Calamar a la romana, peixet fregit (en general són llucets) i xipirons o puntes.... I he de dir que a aquesta part, sempre s'arriba just de forces... Quasi diries que ho poses en un tupper i l'endemà per fer el vermut, ho gaudiries...




Aquesta vegada, deu ser que em faig gran o potser degut a la calor, no vaig poder acabar tots els plats de la secció final i ja vam passar de postres, tot i que la Marta li va faltar per acabar-se el que jo deixava 😎😎😎. Hi havia molta teca i aquests mateixos llucets que fan festa grossa, el dia que els demanem abans d'un arròs, després del festival anterior, em van costar una mica d'acabar...

La carta de vins ha anat millorant amb els anys.  Recordo que a la primera publicació que vaig fer, de Germans Miquel's, vaig criticar-la,  però actualment, sense poder competir encara en el concurs CartaVi 😅😅 , ja hi han vins interessants, com aquest Les Brugueres de la DOQ Priorat, un clàssic que sempre acompanya bé o l'Artigues que vam estar a punt de demanar.






RESUM

  • Lloc senzill i entranyable, amb clientela habitual
  • Bon peix, arrossos i marisc
  • Preus continguts atès la qualitat del producte
  • En temporada alta i caps de setmana, molt recomanable reservar
  • És un dels llocs en que globalment gaudeixo mes, per producte, tracte i senzillesa
  • Molt recomanable per la zona de Cambrils

25 de juny de 2017

Tunateca Balfegó  


Avinguda Diagonal, 439  
http://www.tunatecabalfego.com/ 
TEL.: 937 97 64 60  


Una nova visita de 3(o+)aTaula, a un dels llocs “cools” de BCN, amb la tria del lloc a càrrec del Jordi i com sempre que tria ell, el post conjunt, em toca escriure'l a mi.

Ja l'Esther, havia anat a la Tunateca feia una dies, sortint-ne satisfeta, però no excited. I  va ser amb aquesta mateixa sensació, amb la que vam sortir-ne els tres”.

El projecte és bo -tot i la discussió de l'oportunitat o no, dels llocs mono temàtics- però no tant bo com ens el volen vendre o ens l'han venut, la majoria de colla gastrocanapera, que va anar els primers dies.

Els tres estem una mica rodats en anar a restaurants i llavors vas a un d'aquests llocs que s'han sobrevalorat, i en un exercici tan senzill com comparar plat a plat, acabes dient... "aquest l'he tastat millor a....", i "aquest altre a...". I acabes dient, que és un bon lloc, però en cap cas ocuparia un top gastronòmic.

Molt de public que "va a lluir". El que en castellà es diu "lugares para ver y ser visto", personatges fantasmagòrics d'aquells que personalment em donen un morbo especial, tot i que d'això, el local no en té la culpa i això és l'essència del lloc.

Per la resta, tonyina bona a tuti plenti, servei ensinistrat, però impersonal i preus més baixos del que podria esperar-se de la "majestuositat" del lloc... Però atès que ara ja hi han diversos restaurants que treballen amb Balfegó i llueixen aquest distintiu, la pregunta, podria ser, quina avantatja comporta anar a la "casa mare"?





I ho puc fins i tot documentar amb dues imatges:

La ració que et serveixen a la Tunateca: 11€

La ració que et serveixen al 9 de la Borriana (18€) que tinc publicat al post previ a aquest

I seria curiós veure i comparar, respecte a altres llocs que també gaudeixen del certificat Balfegó. Jo tampoc em faig la ruta de la tonyina i només conec el 9 de la Borriana amb aquests distintiu... En tot cas, he menjat tonyina superior en algun dels  ronqueos de Topik, però no era bestiar de granja, com és el cas Balfegó. I reitero que no critico res, sinó que publico realitats, que sembla que sigui pecat dir..

Vaja, que tot bé, però tampoc cal fer reverències.... 😋😋😋. I molt content d'haver-hi anat, per poder parlar-ne amb propietat...

Si voleu veure les fotos de tots els plats, així com el tiquet i el punt de vista, global, feu clic a



21 de juny de 2017

9 de la Borriana



Carrer de la Borriana, 9
Facebook
TEL.: 937 45 97 49



Tot i que actualment en bellugo poc per Sabadell, quan ho faig i quedo amb alguna amistat de la zona, el 9 de la Borriana, és el meu lloc habitual.

No puc afirmar amb propietat que sigui el millor restaurant del Sabadell actual, doncs de fa anys, no vaig a cap altre, però ho dono per fet a partir del feed back d’amics amb bon gust gastronòmic, dels que fan la “ruta de Sabadell” i així ho afirmen.

El restaurant 9 de la Borriana és clarament una proposta artesana i una mostra de com, amb esforç i constància, les il·lusions poden acabar convertint-se en realitats.

18 de juny de 2017

Hisop



Passatge de Marimon, 9
http://www.hisop.com/
TEL.: 932 41 32 33


Com cada any, tocava celebració d’aniversari a principis de juny i la família en ple, vam decidir reservar un lloc que ens vingués de gust. Per capacitat del restaurant no hi patíem, doncs en total la meva família, està constituïda per dues persones 😂😂😂.

Bromes a banda, volia triar un lloc que d’entrada ja sabéssim que ens agradaria, que permetés un cert confort, sense taules enganxades ni públic gaire perillós, I en el que el servei no fos empallegós, com en ocasions cal patir en llocs de menú degustació. I no és difícil deduir que vam reservar a Hisop, que compleix tots aquests requisits.

14 de juny de 2017

Dos Cielos



Carrer de Pere IV, 286
web Hotel
TEL.: 34 93 367 20 70


El restaurant Dos Cielos de l’hotel Melià Sky, amb la seva oferta gastronòmica a càrrec dels germans Torres, funciona de fa anys a BCN i ja el vaig publicar per primer cop al 2010, quan encara publicava sense fotos. Pels fans del vintage, el podeu veure, fent clic a Dos_Cielos_2010.

Hem tornat en un parell més d'ocasions, tot i que no les he publicat, i aquesta darrera visita, ha estat amb motiu de gaudir en directe de la remodelació dels menús, que ha anat acompanyada de canvis en els horaris i curiosament reducció en els  preus.

11 de juny de 2017

Freixa Tradició  


Sant Elies, 22
http://freixatradicio.com/ 
TEL.: 932 097 559  


Nova trobada amb els de 3(o+)aTaula, aquesta vegada amb tria per part de l’Esther i post a càrrec del Jordi, tot i que amb el consens del grup.

Ja havia estat més d’un cop en aquest lloc i a l’entrar em van venir els mals records i en concret del darrer que vaig tenir conflicte amb un (presumpte) sommelier i que no vaig publicar al meu bloc, doncs anava convidat per uns bons amics, però si en la web Verema, que en aquells temps hi publicava. Fins a tres vins de la carta, no tenien i el (presumpte) sommelier, em deia que ja el triaria ell. Fixeuvos en el diàleg ("R" soc jo i "SO", era el sommelier).