23 de març de 2009

Un bistrot a Barcelona que cal visitar

OCTUBRE

Julian Romea, 18,
Barcelona 08006,
T. 932182518

Un restaurant que m’agrada per sorprendre als coneguts es l’OCTUBRE. Es un desconegut per molta gent tot i fer una pila d’anys que està obert. I la relació qualitat preu es molt interessant.

Tot i que es cèntric, es difícil de trobar, doncs està ocult en un petit carrer paral·lel a Balmes i envoltat per Travessera i la mateixa via Augusta. Es pràcticament la continuació sud del carrer Regàs, que tanta gen coneix i tothom fa veure que ignora on és.

Es un restaurant petit de unes 10 taules, romàntic i acollidor. Quan hi soc em dona la sensació de trobar-me en un bistrot Parisenc .

El conec de fa anys i el tracte no ha estat mai dols. A mi em particular m’agrada doncs soc dels que al restaurant hi vaig a fer un àpat, que intento fer ben acompanyat, però tampoc m’agrada intimar massa amb els servei i/o propietaris.

Sempre recordaré el primer dia que hi vaig anar ja fa molts anys i tot i que em recomanaven un vi, no vaig voler escotar i vaig demanar la carta de vins... i quan vaig triar, el responsable em va dir “ha fet una bona elecció... ha triat el que li volia recomanar”. I vaig pensar “touché”... però quan un va de dur, en ocasions es guanya i en altres es perd i aquest cop tocava perdre...

La cuina es cuina catalana una mica a l’estil de “platillos”. Aquesta primavera, he estat allà i varem demanar uns canelons de bolets, faves i pèsols amb botifarra negra (poc contundents al meu gust) i de segons una platillo de vedella i espatlla de xai desossada. Els postres mereixen especial atenció.

El sopar amb postres i un Montsant no va arribar als 80€.

L’únic però es que els dos responsables de tota la vida no hi eren. Em dona la sensació que s'està gestant un traspàs. Vaig preguntar a la noia que feia de maître per ells i em va dir (el que es diu en aquestes situacions) que “si... que no havien canviat,,, però que avui no hi eren”.
No vaig notar cap baixada de qualitat, però el servei no estava a l’alçada. D’acord que els propietaris de sempre, són durs de tracte, però tenen la “classe” per fer-ho i els actuals no i menys l’ajudant de la maître que sinó aprèn ràpid (i no té massa la pinta de faciltat d'aprenentatge) pot provocar més d'un decontent.
No oblideu reservar!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada