19 d’agost de 2009

La bella Napoli.. Com a Napols

La bella Napoli
Margarit, 14 (Metro Poble Sec L3)
T. 93 442 50 56

Aquesta pizzeria surt a totes les recomanacions. El que passa es que fa mandra anar-hi a l’estar en un carreró del Paral·lel, costat Montjuic. Però com que era agost i molts dels restaurants recomanats fan festa, varem decidir anar-hi.

Abans de continuar advertir que si busqueu a alguna guia d’Internet, en trobareu dos amb aquest nom... Però a les guies gastronòmiques o de restaurants amb un cert encant, només parlen del que està ubicat al carrer Margarit. Les racions són generoses... per tant potser millor compartir un primer. Nosaltres no ho sabiem i quan van arribar les verdures fregides i la Melanzanzane, ens varem espantar una mica i varem deixar de fer conya d’una taula propera que van demanar safates per emportar-se el que no s’havien pogut acabar... De segons dues pastes... molt bones i no van qudar anims pels postres.

Comentar que no varem reservar (i ni tan sols sé si es pot) però un dimarts 19 d’agost a les 9:45 hi havia llista d’espera. En uns 15 minuts varem poder passar, però quan sortíem a les 11, una trentena de persones al carrer esperant torn per sopar. Menjar Italià molt correcte, preus continguts, entorn agradable, públic molt correcte i un servei italià molt eficaç, professional i amable.

Em va sorprendre un “gag” que es veu fan de tant en tant.... Varem demanar dos cafès i es va presentar el cambrer amb una safata amb tres tasses... La tercera estava buida i en un hàbil joc de mans, va fer veure que li queia a sobre meu. Em va fer molta gràcia, tot i que va cridar l’atenció de tota la sala.... Però els que em coneixeu,sabeu que no soc pas una persona amb empatia d’aquells que es fan amics dels cambres a la primera... I em va sorprendre que s’atrevís.. però em va fer molta gràcia... El meu fill, que m’acompanyava es va quedar blanc quan es va imaginar tot el cafè per sobre el meu polo...


Tornarem a anar-hi ... tot i que en caps de setmana no se pas com es deu entrar allà...

3 comentaris:

  1. Hola Ricard,
    gracias una vez más por tus palabras; de ciertos comentarios (siempre de la misma anónima cansina, que además no sabe conjugar el subjuntivo)paso olímpicamente.
    Ya le he dado carpetazo al asunto de la copia, dentro de nada empezaré una nueva etapa con el blog.
    Qué curioso, en Navidad estuve en el Brown 33 y a pesar de las apariencias, me sorprendió gratamente a mí también la calidad de la comida.
    Gracias por todo, un abrazo,
    Monica

    ResponElimina
  2. Hola Monica,

    Me alegra tu comentario y me alegra de que "pases olimpicamente".... Mi historia es larga y he sufrido muchas situaciones de copias en otro ámbito, hasta que llegó un momento en que llegaron a hacerme sentir orgulloso. Es simplemente cambiar de coordenadas....

    Un abrazo,

    Ricard.

    ResponElimina
  3. Weno...jo el que volia era dir que aquest italià... és un restaurant de VERITAT ( n'hi ha massa a Bcn amb mil disfresses "romantico-progre-pijos") on es menja de conya.. perdoneu si no segueixo el fil dels comentaris anteriors.
    Caram Ricard... te'n queda algun per a visitar??????

    ResponElimina