14 de març de 2010

Retorn a la cuina tradicional

Freixa Tradició
c/ Sant Elies, 22
(zona P. Molina)
www.freixatradicio.com
T: 932097559

Fa dies que volia comentar aquest restaurant i el darrer divendres varem anar-hi. I no va ser fàcil doncs tot i fer la reserva dijous migdia, tenien ple i al mostrar el meu interès, em van dir que em trucarien divendres si al fer les confirmacions, quedava alguna taula lliure, cosa que va passar. I no es pas el primer com que em passa de trucar i que estiui tot reservat.

Aquest restaurant correspon a aquest “revival” de cuina catalana que hi ha a Barcelona. En aquest cas la seva trajectòria està fora de qualsevol dubte i la transició del Freixa de tota la vida al “Freixa Tradició”, esta força documentada en la premsa que gastronòmica i penso que ben aconseguida.

Sabeu que hi ha uns paràmetres que sempre valoro d’un restaurant:

La seva RQP, que ens va semblar correcta, doncs pel seu nivell, dues persones amb vi i postres va resultar per uns 90€
La qualitat dels plats, excel·lent. Varem provar de primer unes croquetes, uns bunyols i unes làmines de carxofa, de gran nivell. De segon un bacallà excel•lent també i uns peus de porc. De postres un borratxo i una Tatin.
El servei correcte i amable....
Però com sempre hi d’haver un “però”, hi va haver un punt que jo valoro especialment i que es l’ambient del restaurant, que no em va acabar de convèncer. Ja sé que no es culpa del restaurant i que pot ser casualitat d’aquell dia, però l’ambient no em va fer el pes.
M’explico... el públic el podríem definir -ho definir com l’estereotip del típic votant del PP. Aquelles famílies o grups que parlen castellà en el grup, tot i quan parlen de dos en dos ho fan en perfecte català. Capaços de donar la sensació de classe social, però capaços també de devorar una espatlleta de cabrit amb salsa, sustentant-la amb les dues mans i acabant, “xupant-se” els 8 dits principals d’un en un.... Això em va passar (i vaig escoltar el soroll) a pocs metres.... :-).
En fi... que es un comentari, però que ha fet que ara per ara, no em quedi en ment com un lloc amb intenció de tornar. Ja sé que tot això que escric es subjectiu, però per mi es important. I de la mateixa manera que no entro en un lloc on hi ha criatures en abundància, tampoc em sento molt a gust en aquests ambients.

Però si sou dels que aquests ambients no us molesten o fins i tot us agraden... No dubteu... el restaurant és un èxit assegurat.... ;)

15 comentaris:

  1. Hahahahahhaha... carall de pijos !!!!
    Però noi.. és que vas anar al seu barri...

    ResponElimina
  2. No parlis massa eh?... Que tu Marta vas viure molts anys a pocs metres del restaurant... Abans de anar a "lo poble"... ;-).

    ResponElimina
  3. Doncs nosaltres vam anar fa poc (encara he de fer l'entrada!) i també ens va agradar molt. I coincidim també amb allò de "públic del PP". Nosaltres vam anar al migdia i estava ple de gent encorbatada i dinars de negocis.

    Ara, el menjar molt bo.

    ResponElimina
  4. Ja veig que has arribat i com sempre sense mossegar-te la llengua....:-))))

    A mi m'agradaria que qui et te que fer avi , només li passes el que li va passar a la meva germana ...tenir tres fills de cop...i veuries com canviaries de manera de pensar sobre la canalla...despres et veuríem com et cau la baba...oi Marta????

    I sobre el restaurant ...ja pots pensar que per la zona que tu et mous ...i t´agrada moure't....doncs hi ha molta gent de tota mena. Segur que si vas a la Muntanya et trobes un altre tipus de gent ...ni millor ni pitjor ....diferent...:-))))

    No t´enfadis que tot és broma..eh!!!!

    però no tinc cap ganes de provar aquest Restaurant...:-)))

    ResponElimina
  5. Ro: Veig que estem d'acord i ara que he mirat el teu blog, coincidint amb els comentaris que fas... I m'alegra que comparteixis lo del públic.

    Dolors (peixos): Els restaurants de muntanya-muntanya, tampoc m'agraden massa... :-).

    ResponElimina
  6. Ricard, hola. M'agrada molt que valoris l'ambient, per nosaltres és vital, és bàsic. Si en un local no ens hi trobem bé, tot i que la RQP sigui excel·lent, no repetirem pas.
    Molt bona crònica. Salut.

    ResponElimina
  7. Totalment d'acord... L'ambient tot i ser un aspecte subjectiu, es fonamental per qui hi va.... Ahir quan vaig escriure el post, fins i tot em vaig quedar amb la por de si m'havia passat... Però es a la resta de restaurants que porto fets aquest any i al top-ten del 2009, no em passa pas...

    ResponElimina
  8. A nosaltres ens passa lo mateix, quan el ambient del restaurant no es el adequat per al nostre gust, dons no hi tornes o tardes molt en tornar-hi, tot hi que si mengi molt bé, i en tenim alguns d`aquets
    Petons

    ResponElimina
  9. M'alegra llegir les vostres aportacions. En ocasions em sento com un "bitxo raro" quan valoro l'ambient... Però amb els vostres comentaris, penso... "no soc pas l'únic".

    ResponElimina
  10. Jajajajajajajajajaaa....

    Mare meva, se't debia de remoure l'estomac escoltant els xerrups..jajajaja... quina engoixa, per que veguis que no sempre la cultura va de la mà de l'educació.

    La veritat que prefereixo nens cridaners, que adults ben porcs (encara que visquin a serrià).

    Petonets, he rigut molt amb el porquet.
    Nuria.

    ResponElimina
  11. :-)))
    Nuria... es que no vaig sentir ni fastic... Em vaig quedar estorat .... Però es que hi ha més història de la que cap aquí... Ja d'entrada, va preguntar si les espatlles eren grosses... i al dir-li que "no", va estar a punt de demanar 2... Cosa que la "mama" li va prohibir... Però es que l'angelet passava dels 30 anys.... jajaja

    ResponElimina
  12. Hola Ricard,

    porto el blog del Club de Cuines (a clubdecuines.cat), portal de cuina de TV3 i Catalunya Ràdio, i de cara a St Jordi volia demanar als blogs de cuina en català que em recomanessin un llibre de cuina i que em diguessiu en una frase o dos perquè us agrada o el recomaneu. M'ho pots enviar per correu electrònic a clubdecuines@tv3.cat? D'això en vull publicar un text o varis, que servirà tant per conèixer llibres de cuina com per conèixer blogs com el teu...

    Esborra aquest comentari quan vulguis, ja entenc que no va lligat amb el contingut d'aquest text, però no trobava altre manera de contactar.

    Ja sabem que també entres habitualment com a usuari del Club de cuines i també us demanarem per allà que ens digueu llibres, així que et tindrem per duplicat (així en pots recomanar dos!)

    Gràcies!

    Roger

    ResponElimina
  13. Aprofito per respondre tb aquí i així deixo el llibre com "recomanat":

    El llibre que proposo, és un clàssic, ben espacial i que em va encantar....

    Nom:Confesiones de un chef’
    Autor: Anthony Bourdain
    Editorial: RBA, S.A.

    Aquest cuiner chef del restaurant Les Halles, a New York, explica de manera desenfadada i en ocasions provocativa, el funcionament, real d’una cuina.

    Descriu el funcionament real d’una cuina, lluny de les idealitzacions tant de moda avui en dia.

    ResponElimina
  14. Ricard, i don't know what Leonardo project is, there are many cooking blogs in Galati only that there are in romanian.
    Nice to meet you, you have a lovely blog to.

    ResponElimina
  15. Thank you Sorina. I'm really sure that there are cooking blogs in Galati, but I do not understand romanian... :(

    ResponElimina