9 d’octubre de 2010

Casa Paloma. Llàstima del nom...

Casa PalomaCasa Paloma
Casanovas 209, (Diagonal-Trav.Gracia)
T. 93 200 82 96

Dic lo de “llàstima del nom”, perquè dóna una sensació com de cutre, això de Casa Paloma, però aquest restaurant , ha obert no fa massa a Barcelona i de moment està aconseguint un èxit espectacular. Es tracta d’un local ampli amb imatge de braseria, amb també un soterrani espectacular on poder prendre una copa post sopar. El local està molt ben adaptat a partir d’una antiga botiga de mobles i amb disseny de primera.


El menjar gira al voltant de la carn, amb carns selectes i diferents talls. El servei correcte, tot i que en ocasions una mica desbordat. Reserva imprescindible i gent esperant a la barra a que es buidin taules. Hi varem anar dimarts i estava a vessar. Dijous degut a que tenia un sopar a BCN, ho vaig intentar fent reserva el migdia i ja estava ple pel vespre.

Anem a comentar els punts forts primer: La carta es reduïda I amb primers molt simplificats… En el nostre cas varem demanar una raviolis i unes sardines marinades amb escalivada. Però tothom parla amb entusiasme dels macarrons amb xorisso…. Tots dos plats molt correctes.

Els segons giren al voltant de la carn, tot i que alguna cosa de peix hi ha. A la carta oferien tres tipus de carn: Agnus, Frisian i Wagyu. També ofereixen tàrtars i fins i tot tenen una barra especial per servir-los, a l’estil de les barres de sushi japoneses, amb un especialista que va tallant la carn a ganivet (tal com marquen els canons).

Varem optar per un tàrtar i jo per la carn Frisian procedent del centre d’Europa, que es caracteritza per una maduració que pot arribar als dos mesos (imagineu que fa uns anys haguessin venut carn, presumint de que portava quasi 60 dies en càmera… quan tothom la volia sortida del escorxador…). Realment era molt bona, tendra, amb molt bon gust… i poc feta, (tot i que em vaig oblidar de remarcar el meu típic “molt, però molt poc feta”, amb to amenaçant)... :).

Postres molt correctes, tot i que ja sabeu que es una part que valoro poc i que en general demano per allargar la vetllada. Però cal reconèixer que els pastis de formatge sobre galeta Maria, estava molt bo.

I quin es el “però” d’aquest restaurant?... Doncs que al meu criteri, està massa de moda i això fa que es converteixi en una espècie de passarel·la, en que intueixo que un bon percentatge del públic hi van “perquè està de moda”… o pel típic “ver y ser vistos”, quan en realitat l’espai i la cuina són de primera. Però com sempre dic en aquestes ocasions … si a un li va “el ver y ser visto”, a sobre menja de conya, que més pot demanar?.

La RQP, bona i el nostre àpat amb els dos primers que comento, els dos segons de carn i dos postres va sortir per 70€. Cal afegir el vi que en aquest cas va ser un “Camins del Priorat” que tenen a 20€. En resum... recomanable, però a evitar si sou alèrgics al "ver y ser vistos".


I ara un cop acabat el post, m'adono de que es el post número 50 que publico en aquesta secció de restaurants..!.


23 comentaris:

  1. el restaurant está bé pero sense arrivar a ser res de l´altre món, ho vec una mica limitat el tema de només donar la imatge de carnivor, i els que ens agrada el peix.Tant Casa Paloma com Cañete han anat massa ràpid al meu gust, en comptes de fer un rodatge en l´anonimat mica en mica han decidit explotar l´imatge desde el principi provocant moltes lagunes, vale que hi ha molta afluéncia de públic pero si no ho fas bé la gent no et torna, en el cas de Cañete el primer cop molt bé, els dos últims nefast, el servei descordinat i la majoría d´oferte de les pissares no estaven, el vi calent, si saps que no tens rodatge per qué fas aquestes coses, la meva impresió va ser dolenta, a Paloma no em va passar el mateix pero casi, varen tardar moltísim, es per aixó com deies en l´article anterior que preferim llocs petits on ens aten l´amo directament així sabem que l´implicació és màxima, posen els seus cinc sentits.

    salut¡¡¡¡

    Manel

    ResponElimina
  2. Felicitats per l´entrada númeor 50, esperem 50 més!!!

    ResponElimina
  3. Manel,
    Suposo que són fenòmens deguts a campanyes de marqueting... En el cas de Canyete, ja m'he demotivat abans d'anar-hi, però en el cas de Casa Paloma, no vaig notar retard en el servei... i jo soc força sensible a això, doncs quan tinc gana em poso d'especial mala llet i quan en un restuaurant tarden en demanr que vull o tarde ne servir-me, em puc posar agressiu facilment... :). Aquest dissabte he tornat a Caldeni i com sempre impecable... però reconec que Casa Paloma ofereix un plus (per qui l'aprecia) de ambient "cosmopolita".

    ResponElimina
  4. Gràcies Sergi... jo mateix em vaig sorprendre al veure que era el post 50...

    ResponElimina
  5. Diria que ahir mateix em van parlar d'aquets restaurant. Van tastar dues carns (una tipus Kobe que no va agradar gens, decepció total en el punt de cocció) i una frisian que va ser un èxit total.

    Ara, que jo si només fan carn no m'hi veig. A mi m'agraden les idees més obertes.

    :)

    ResponElimina
  6. Ostressssssssss.. Felicitats...això ja comença a ser seriós... 50 post !!!!!
    Del restaurant..ja ho saps, no puc opinar........ara que si dient-se "casa paloma" funciona... no sé, no sé...I si li catalitzem el nom??? Tampoc té massa nom comercial.. "Can Colom", té massa reminiscències polítiques de "poc èxit"...
    What's cosmopolita????? pijo i sorollós???

    ResponElimina
  7. Oscar.. a mi em va agradar la de Frisian... però segueixo dient, que he menjat carn de "cebón" de Galicia, que m'agrada més... Tenen alguna altre cosa a més de carn, però la carn es el plat estrella i això els permet oferir diferents tipus de carn..

    ResponElimina
  8. Marta... gasssiasss, per lo dels 50... I si... "cosmopolita" vols dir obert a tothom i com està de moda, doncs hi ha un cert ambient "pijo", però hi ha de tot..."Jo" per exemple... :)).

    ResponElimina
  9. Hola Ricard,
    he arribat al teu blog a través d'un comentari que has deixat al meu. Ja havia visitat el teu blog sobre vins i he pres nota d'algunes recomanacions, però és el primer cop que entro al teu blog de restaurants. El que proposes en aquesta entrada té bona pinta. Me l'apunto!
    A reveure!
    Anna (de la Taula d'en Bernat)

    ResponElimina
  10. Gràcies Anna,
    El tema vins al meu blog, és com més recent i de fet només tinc publicats els que he tastat a partir de principi de juliol i que m'han agradat. També en general, només publico vins catalans... Ja ens anem seguint...

    ResponElimina
  11. Ricard, com que ja tenim una mica de confiança, si més no, de "bon rotllo", m'atreveixo a confessar-te la meva ignorancia completa per coses que comentes com aquests tipus de carn: agnus,wagyu o frisian...no les havia sentit anomenar mai, serà que a més a més sóc de peix...jaja.Ja et vaig comentar un cop que no seré mai una bona comentarista del teu blog, però m'agrada dir-te la meva... Només una cosa, això d'estar de moda un lloc, no és garantía de res,oi?, jo em quedo amb el teu comentari de pes!Una abraçada Ricard!

    ResponElimina
  12. Gràcies Mercè per la confiança, però també confesso que tota aquesta "cultura" de la carn, l'he descober recentment a partir de llocs com Caldeni i aquest mateix. Sabia de les varietats, però com varietats autòctones de les seves regions respectives.... Però trobar-les a bcn ... res a veure amb la tendència "km0"... :-)).
    Comparteixo el que dius de "que estar de moda, no és garantia...", però si que varem menjar-hi be i no descarto de tornarhi. I Mercè, segueix amb els teus comentaris, que per mi si ets una molt bona comentarisata del blog...!!.

    ResponElimina
  13. Hola Ricard , jo també com la Mercè som una ignorant total en quan els noms de carn que anomenes i per tant em costa dir-te la meva . Com saps , em fio dels teus comentaris respecte pel que fa als restaurants.

    En quan el nom , ara que no ens sent ningú et diré que a mi no em sembla tant cutre, si més no , trobo que fa una mica poble i a mi m'agrada .

    Gràcies per a les teves recomanacions i felicitats pels " 50".

    ResponElimina
  14. Hola xisca... Tens raó amb el tema nom... quedaRIA com de poble i estaria be si la seva ubicació, fos en un poble i en una altre comunitat o autonomia... A BCN?.. que vols que et digui... però en tot cas jo hi vaig i segurament divendres hi torno....

    ResponElimina
  15. Em penso que aquest no és del meu estil... busco més discreció quan vaig a BCN.

    ResponElimina
  16. :))... De fet, tampoc serà un restaurant habitual per mi... Precisament volia anar-hi aquest divendres per mostrar-lo a una persona que li feia gràcia i quan vaig trucar reservant per les 21:30, em van dir que em calia decidir "torn".. o a les 20:30 ... o a partir (?) de les 22:15... I clar.. ja vaig reservar en un altre lloc on em "permetien" triar l'hora...

    ResponElimina
  17. Hola Ricard...

    Abans de res felicitarte.

    Jo sòc molt carníbora, i els tartar i steak-tartars m'encanten, o sigui que et faré cas en la recomanació d'avui.
    No se perque no havia vist les dos últimes actualitzacions, vaig a fer una ullada a la resta.
    Salut i una forta abraçada!

    ResponElimina
  18. Gràcies Núria..!!. De totes maneres divendres em vaig fer un far de riure amb aquest restaurant... Com comento en un post anterior, al final no vaig reservar i varem anar a Blau. A la sortida li vaig voler ensenyar a la Marta el "Casa Paloma" que estava a prop... I ella va exclamar.... "però si això es com un corral"... :))). I de fet veient tanta gent i tan apretada... vaig pensar que tenia part de raó...:))).

    ResponElimina
  19. L'altre dia hi vaig passar per davant, em ve de camí entre la uni i el pis! d'aquí un temps, quan hagin obert algun altre restaurant pels que els hi agrada el "ver y ser vistos", els hi diré als meus pares a veure si hi anem. Gràcies i moltes felicitats pel post nº 50! :)

    ResponElimina
  20. Hola Elisabet... no tinc el gust de coneixer els teus pares... però no sé si els agradaria el lloc... No sé si ho dic influenciat pel comentari de la Marta (two post before) però em va fer reflexionar... :)).

    ResponElimina
  21. Avui que hi he tornat a passar, m'ho he mirat bé, i ara mateix tampoc sé si els hi agradaria jeje on tinc ganes de portar-los és al Sibar. Ja t'explicaré!

    ResponElimina
  22. Hola Ricard,

    A mi la RQP em va semblar excesívament cara.
    Els raviolis eren gairebé anecdòtics i també recordo una amanideta que era molt poca cosa.

    El tartar estava deliciós, això sí. Em vaig abstenir de provar el Wagyu, perquè em venia de gust provar quelcom "exòtic". Tingues en compte que per mi, menjar exòtic vol dir fer-ho amb forquilla i ganivet. ;-)

    Una abraçada i felicitats pels 50 posts. Ara ja en deus portar una dotzena més.

    Roger Ortuño

    ResponElimina
  23. Bon dia Roger,

    Pel que he llegit en algun altre blog, sembla que el preu hagi pujat...o potser ofereixen un ventall de primers més ampli i amb preu superior. El dia del post ens va sortir per 70€ els dos, més el vi que ja sempre el compto a part, doncs segons quin es demana, desvirtua el cost...
    I si que ja porto quasi 60 post.. però igual ara ralentitzo una mica que el meu fill ha marxat per 6 mesos a Oslo, i la resta de gent amb qui quedo per sopar, no els agrada tan com a mi descobrir nous llocs i acabem anant als de sempre del meu "top ten"...

    Una abraçada Roger..!.

    ResponElimina