19 d’octubre de 2010

Tast de pernils

Gastronomia Activa

Marià Cubí 155
T. 619 054 878
http://www.gastronomiaactiva.com/

Torno a publicar un "no restaurant", però va fer les mateixes funcions, ja que vaig sortir sopat i vaig aprendre coses curioses. Es tractava d’un tast de pernils, de diferents procedències i fer una comparativa.

Vaig aprendre un munt de coses i en vaig consolidar d’altres. Els tast incloïa pernils d’aquí i també altres de procedència externa. En la sesió, es van explicar molts detalls dels pernils que varem tastar, però també de molts d’altres.

Em va sorprendre descobrir que hi han varietats de porcs emparentades amb el porc negre, per altres regions d’Europa i fins i tot a Hongria on estan fent un esforç per recuperar aquesta raça que tenien pràcticament extingida.

També va ser interessant entendre com la climatologia influïa en el curat del pernil. I per aquest motiu en altres països amb climes menys favorables, els cal fer tractaments post curats, com poden ser coccions de diferents tipus, fumats o especiats.

La sessió va ser a càrrec de Laura Gosalbo i els pernils tastats varen ser:

1.- I.G.P. LACÓN
2.- HONIG SCHINKEN
3.- D.O. JAMÓN DE TERUEL
4.- JAMÓN DE BODEGA GRANADA
(al mig del plat) IBÉRICO DE BELLOTA
5.- D.O.P. PROSCIUTTO SAN DANIELE
6.- A.O.C. JAMBON DE BAYONE
7.- I.G.P. SPECK DELL’ALTO ADIGE
8.- SCHWAZWÄLDER SCHINKEN

Com opinió personal i sense cap sorpresa, el que més em va agradar va ser el Ibèric i en segon lloc el de Teruel. Menció especial per el Speck, però es un tipus de pernil que m’agrada més per preparar sofregits als que incorporar pasta, que no pas per menjar directament.

14 comentaris:

  1. Hem quedo amb el 3 i el 4,dels dos en treuria profit amb qualsevol recepta o bon pa i tomàquet, això si acompanyat d´un bon vi negre.
    Per cert dissabte vaig comprar ibèric de Huelva, saltejat amb patates i ous trencats un festival per la boca i l´estòmag!!:)

    ResponElimina
  2. Per la meva familia a Extremadura se que una gran part del pernil que ens venen com a ibèric (sigui de recebo o no) simplement no ho és. Es clar que no parlo -suposo, vamossss- de les grans marques o els productes d'alta gamma.

    I de fet, en un assecador allà em van dir que si bé es cert que el pota negre és millor en general, a preus baixos pot arribar a ser millor un de porc normal però de qualitat que un d'aquests pseud-pata negras.

    I que bons els entrepans de pernil en cap de setmana... uffff.

    ResponElimina
  3. Silvia.. això del pa amb tomaquet i pernil, es el meu esmorzar de cada dia.. i amb pernil país... Nom em canso mai i la gent ho troba extrany que no vulgui variar.
    Oscar... El que tu dius, també m'ha arribat per alguna altre banda i de gent del món aquest.. i per tant deu ser cert... :(.

    ResponElimina
  4. Quina curiositat, la majoria d'ells no els conec, ni n'havia sentit a parlar, per cert, t'has descuidat d'anomenar un, hi conto nou al plat, tot i que de en segur que tampoc el coneixeria :P.
    El Hoing Schinken (que per el nom sembla mes japonés que d'hongria, d'on dedueixo que és procedent, pel que has explicat) sembla un tipus de pernil cuit o fumat (que m'agrada força) jo em quedaria amb el jabugo (aquest mai falla, fa dos anys ens va tocar un dolentt i ens van enviar un altre sense demanarnos el dolent ni explicacions, cosa que em va extranyar gratament), amb el lacón que en soc una fanàtica i poder provaria el del nom japonés...hehehe.

    De tota manera, sempre son constructius aquests tasts i saber la procedencia i altres tipus d'aliments que al menys jo no coneixia.

    Pst, spt... m'enduc el tall del mig :P
    Salut!

    ResponElimina
  5. Hehehehehhe Petita cuina, anit al facbook també ens repartiem aquest tall del mig !!!!( no sé si cundirà per tanta gent que el "pidolem"
    Tot i que ara mateix...el meu estomac no li faria cap fàstic a un bon país...que d'aquest crec que no hi ha tant "impostor"
    A comarques, ja en tenim alguna que altra experiència de l'importància de la climatologia en la curació dels embotits...i encara més delicada és la del pernil...no t'explico el que pot arribar a passar amb un gener i febrer humit....però certament a dia d'avui les noves tecnologies fan la feina i molt ben feta la majoria de vegades, suposo que també en varen parlar....

    ResponElimina
  6. Núria... el del nom "raro" (SCHWAZWÄLDER SCHINKEN) era alemany i al meu gust tenia massa fumat... El cas del d'Hongria, només el varem veure en foto i amb el porc viu que a més tenia pel com de xai ...:). I no m'he deixat cap... poso de 1 al 8 + el "central"... En total 9. I el que dius de nom "japo" tb era alemany i molt bo ...

    ResponElimina
  7. Marta... si que ens van explicar com les noves tecnologies ajudaven a la curació, però tampoc deuen fer maravelles quan a europa els pernils necessiten d'algun acabat tipus fumat. Abans a les golfes de casa a Sabadell, sé que curaven algun pernil.. Fins i tot hi havia una pedra molt gran per fer pes... Jo l'únic que he curat allà, es algun pernil d'ànec, que ha sortit prou bo oi?.

    ResponElimina
  8. Molt bona pinta aquestos pernilets, fas entrar gana i aixó que ja he sopat

    ResponElimina
  9. Però es que el pernil, és el pernil.... Sempre ve de gust... Salut Sergi...!.

    ResponElimina
  10. Ah!!!...heheh... es veritat ara ho veig.... no se perque pensava que el 4 era el del mig :-S.... que deu em conservi l'oida, per que amb la vista ja no hi hà res a fer:))

    ResponElimina
  11. A aquestes hores qualsevols dels pernils m'entraria bé... ;)

    ResponElimina
  12. Nuria.. :)))
    Fogons: Benvinguts...!!. I si que a qualsevol hora, el plat té entrada..

    ResponElimina
  13. Jo també em quedo amb el 3 i el 4. Els que més m'agraden són els de Jabugo i Guijuelo.

    ResponElimina
  14. Benvinguda Carmina als comentaris del blog... Però tu vas sobre segur.... els millors eh?.

    ResponElimina