21 de novembre de 2010

Can Roca. Gran i agradable sorpresa….

Can RocaCan Roca

Gran de Sant Andreu 209


T. 933 465 701


Després de Mordisco, tenia ganes de trepitjar algun lloc que estès a les antípodes d’ambient i aquest desitg em va portar a un lloc, que feia temps tenia anotat i que bons amics m’havien recomanat aquí mateix al blog.

Va ser Can Roca al Barri de Sant Andreu. Vaig anar-hi amb un bon amic que quan va veure l’entrada es va pensar que es tractava d’alguna de les meves bromes”… Porta “carpintería aluminio” amb “graven” a la part superior… barra llarga amb molts anys de vida i aspecte de bar de poble de tota la vida.

Varem arribar (prèvia reserva) a primera hora, abans de que comencessin el servei, cosa que ens va permetre un vermut i a les 13:30 va apropar-se el responsable, ens va saludar, ens va preguntar afirmant “el primer cop que venen oi?” i ens va començar a cantar la carta…

Van ser moments d’excitació…. Cada plat que cantava (va començar per uns cigrons ofegats amb…) pensaves "si… si… aquest..", però al proper canviaves d'idea.. "no, no… aquest altre...". I això que el primer cop que s’apropa només vol cantar els “primers”. Varem optar per un arròs negre i un canelons de confit d’ànec amb foie. No posaré adjectiu a cada plat, doncs cada un d’ells, va ser una agradable sorpresa i de manera excepcional, posaré algunes fotos dels plats, al final del comentari.

Acabats els primers, va tornar per cantar els segons. Una nova experiència i l’home es un autèntic seductor (gastronòmic vull dir!!) que amb la mirada, et va travessant, llegint les teves sensacions a mida que escoltes els plats… i començant a oferir variacions d’un plat, quan veu que et sorprèn. La nostra tria va ser una Teula de garrinet i Cruixent de peu de porc amb llagostins.


Un cop acabats, quan es va apropar, li vaig dir: de tercers porti’ns Sèpia amb mandonguilles i també Cap i Pota.... i no era cap broma… la festa era tal, que no volíem acabar-la.

Les postres (que deixa de la ma d’un cambrer) que varem triar (pastis de formatge i gelat de iogurt) estaven bones, però comparades amb tot lo anterior, quedaven a un nivell inferior (el proper cop, no demanaré, com quasi sempre faig). També pot ser que ja estiguéssim tips... :)

En resum… un dinar increïble, que si el vestíssim d'un local amb “lujo i glamour” vindrien la gent en peregrinació (encara més gent vull dir).

A que voleu saber el preu?... Doncs TOT això, amb vermut previ de patates i canyetes, vi Priorat de la casa, més 3 cafès I una faria (feia any que no en fumava cap!), va sortir per 81€. Increïble oi?.

Que quin “però” trobo avui?.... doncs cap… només diré que llàstima no obrin els vespres. La veritat es que us recomano aquest lloc… i encara que penseu que pot tractar-se de lloc de menjar "pesat", ofereixen també peix de primera qualitat i coses més senzilles…. Però nosaltres varem voler dinar "de forquilla i cullera", amb plats pesats...

La frase memorable, la va deixar anar el propietari, mentre ens mirava com menjàvem... Ens va dir rient i satisfet... “En ocasions soc una agradable sorpresa“. Aquest home podria donar classes de protocol, savoir faire i RR.PP a més d'un responsable de restaurants dels que tinc publicats aquí, que malgrat oferir també molt bon producte, els cal molt per aprendre en aquest sentit.

Aneu-hi…!. De veritat…!!.... aquí teniu fotos per fer boca....



36 comentaris:

  1. mmmmmmmm... quina pinta tenen les mandonguilles !!!!
    Però vols dir que la gent "de lujo i glamour", menja cap i pota i tot aquest festín pro-colesterol que us vau endrapar entre pit i esquena????

    ResponElimina
  2. Suposo que com dius va ser un festival pro-colesterol, però també dir que els plats no em van "repetir"... No negaré que vaig quedar tip i ple... però res de mala digestió.

    ResponElimina
  3. Ricard, tu i jo sabem que el pèndol va i torna, inexorablement. I el dia que no hi ha pèndol és que el moviment s'ha aturat i aleshores es que no hi ha energía i aleshores...

    doncs això, que està fantàstic que vagis alternant ambients i menjant tant bé. Endavant amb la sinusoidal!!! :D

    ResponElimina
  4. Que no s'aturi el pèndol... però si un dia s'atura (i ara parlo del de les tendències) que sigui pel costat tradicional... però millor no s'aturi... :D

    ResponElimina
  5. El lloc és espectacular, està molt a prop de casa meva i algún dissabte hem baixat amb la dona a fer-nos unes mandonguilles o un peix a la planxa que ho fan al punt, aixó sí mai hem arrivat al tercer plat jejeje, com et deuries possar!!!
    Bona recomanació, bon menjar a bon preu.
    Per cert els calamars farcits estàn mmmhhh, tasta´ls la seguent vegada

    ResponElimina
  6. Gràcies Sergi... jo no el tinc tan a prop i els migdies no ho tinc fácil per anar-hi... però ja tinc pendents dues persones a portar-hi.. el meu fill i tb la Marta. Però les properes vegades jo em limitaré a dos plats i sense postres... :).

    ResponElimina
  7. Llàstima que em cau una mica lluny, però només llegin-te, i mirant les fotos ja hi aniria ara mateix,això si només dos plats,(je, je).

    Salut!!

    ResponElimina
  8. Saps què?, aquest sí que m'ha entrat pels ulls i per les teves paraules!, me'l anoto!. Desprén una manera de fer casolana i un ambient proper. això és tot el que jo demano en entrar a un restaurant.A reveure Ricard!

    ResponElimina
  9. Si Jaume... a tu encara et cau més lluny crec... però va ser una bona sorpresa que vull repetir aviat.
    Si Mercè... es proper del tot i compleix el que jo demano d'un restaurant... . Fins aviat!.

    ResponElimina
  10. Hola Ricard...

    Dons mira, si no ho recomanessis, no m'ho hagués ni mirat mai... sembla un bar d'aquells del "chatillo de vino" i que sempre de sent de fons "Pito doble!" jajaja... que mai m'han agradat, (I no es que sigui pija, perquè ni ho soc ni m'ho considero pas), m'he sorprés dels plats, sincerament, de vegades les pariències enganyen.

    Salut!!

    ResponElimina
  11. Si Nuria, en ocasions les aparences enganyen ... Si haguesis vist la mirada del meu acompanyant, quan li vaig dir "aquí és"... La porta d'entrada no convida gens, però renoi quan estas dins i amb els plats.... quina maravella!!.

    ResponElimina
  12. Visito el teu bloc de manera frequent i comparteixo molts dels restaurants que parles. Aquest el conec d'altres referencies i les dos vegades que he estat, em disfrutat moltissim. Et conec de les cates de vins que organitzes. Records.

    ResponElimina
  13. Amb l’entusiasme que descrius aquest local es fa difícil resistir-se a fer-hi una visita..!

    ResponElimina
  14. Ricard, celebro que t'agradés i, com es pot veure, que pugui, fins i tot, provocar addicció, tant a tu i als teus, com als teus seguidors del bloc.

    ResponElimina
  15. Gràcies a tu Manel... quan em vas recomanar-lo, em vas fer decidir a anar-hi. Havia escoltat veus, però tu vas ser el provocador... :). Però quan faig troballes d'aquestes, el meu fill i la Marta, també volen visitar-les.. i d'aquí ve l'addicció..

    ResponElimina
  16. Ai noi ....Jo també soc.. de totes aquestes coses de estar per casa ...Aquest Restaurants que et canten la carta sense mirar , quasi bé sempre tenen sorpreses , sorpreses agradables vull dir..
    Jo , quan hi llegit Can roca i pensa't amb el de les estrelles.....( Girona).
    Quan tot et ve de gust , és perillós perquè començàs a provar plats i no acabaries.
    Tu també ets dels que gaudeixen menja'n , oi?? Bé i qui no gaudeix menja'n ....poca gent!!
    No em puc creure que no hi hagis trobat cap ....però!!!!!

    Fins aviat Ricard

    ResponElimina
  17. Dolors... ara que dius de trobar un "però"... el pa era millorable...:)

    ResponElimina
  18. La perfecció, per sort, no existeix!

    ResponElimina
  19. Mentre només sigui el pa... Salutacions Manel..!!

    ResponElimina
  20. Doncs vénen ganes d'anar-hi, quina bona pinta tenen els plats. Aquests menjars són el que més m'agraden. Serà qüestió de fer-hi una escapada.

    ResponElimina
  21. Carmina... Recomanable total. varem quedar sorpresos, tot i que teniem referències. gràcies per participar.

    ResponElimina
  22. Bon dia,

    Per fi he pogut anar. Ens va agradar moltíssim en tots els sentits.
    La meva companya va preguntar que tal era una plat i ens va dir que allà menys el local i el personal tot era bo. En això s’equivoca, un local autèntic (encara que aqueta paraula s’utilitza massa) i un tracte natural i proper sense floritures també és d’agrair. Tot això ficat en un barri que encara ho és.
    Quan vam marxar vaig donar un cop d’ull nostàlgic, pensant que a lo millor (a lo pitjor) la propera vegada que hi pugui anar sigui un döner kebab.

    Guillermo Guallar

    ResponElimina
  23. Bon dia Guillermo!.

    M'alegra que us vagi agradar i veig que ja vareu notar el sentit de l'humor de que presenta els plats... :).

    I esperem que el teu presàgi no es compleixi eh?... Ostres.. allà convertit en un kebab seria una gran putada..!!

    Salut i gràcies pel comentari.

    ResponElimina
  24. Plats diferents i que costen de trobar a Barcelona

    ResponElimina
  25. Benvingut iesso...

    Ja tens raó... i a més bons.

    Salut!

    ResponElimina
  26. Vaig anar fa un parell de setmanes a Can Roca després d'haver llegit aquesta entrada i només puc dir: Gràcies per la descoberta! Els canelons de confit, els peus, les mongetes de Santa Pau amb botifarra negra... excel·lent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut Ignasi,

      M'alegra que et vagi agradar.

      És un lloc sorprenent.... Esperem que duri.

      Salutacions,

      Elimina
  27. Bona i trista nit. Aquets tarda ens ha deixat el Josep Maria Roca, l'anima del lloc. Que tingui un bon viatge alla on vagi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'he assabentat... És un dia trist..

      I em fa por que ja no torni a ser el mateix...

      DEP.

      Elimina
  28. He anat 2 cops de la mort d'en Josep Maria Solé (i Roca)i, per sort, manté el nivell.

    Vaig escriure un post en assabentar-me.

    http://irrealidad-virtual.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gran post el teu que avui he comentat i m'alegra de que segueixin mantenit el nivell.

      És una gran noticia.

      Salutacions,

      Elimina
  29. Bon dia,
    Ahir vaig tornar amb 2 amics, evidentment es nota l’absència, però el nivell culinari es manté.
    Salut,
    Guillermo Guallar

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra....

      Jo encara no he tornat.

      Salutacions,

      Elimina
  30. Sóc veí del barri,he tornat fa poc desde la mort de l'amo. Així com el tema culinari segueix exactament igual que abans,hi ha un mal rollo evident dels cambrers,amb comentaris desafortunats sobre la gestió. actual del negoci ,que no venien al cas. Tibantor i fredor,el.contrari de la calidesa i savoir faire del.difunt amo.No sé si repetiré...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que l'amo que va morir, va deixar el llistó molt, molt alt.

      Ell era una bona part de l'encant del lloc. I quan en un lloc comences a veure mal rollo del personal, desmotiva molt, doncs els clients anem a gaudir.... No a aguantar els mals rollos del personal...

      Ja em poses en guàrdia.... em costarà més tornar...

      Gràcies David!

      Elimina