15 de novembre de 2010

"Beautiful People"

MordiscoMordisco
Passatge de la Concepción, 10
(entre P. Gracia i R. Catalunya)
T. 93 487 96 56

Vull començar dient que el "nou Mordisco", ofereix menjar correcte, en un entorn (físic) molt acurat i permet sopar sense buidar massa la butxaca. Està en el mateix carrer que Tragaluz i El Japonès i pertany als mateixos propietaris.

El “però” que hi vaig trobar, es que va ser com fer un viatge al túnel del temps, pel que fa a la clientela. Potser no varem encertar el dia, però jo que havia freqüentat l’antic Mordisco, em vaig retrobar el mateix ambient de fa 20 anys… però amb 20 anys més i intentat (sense massa èxit), mantenir el look de “beatiful people”.

Es difícil definir-ho, però em vaig quedar horroritzat per escenes que eren clars exemples del no saber envellir i/o madurar i en tot cas, fer-ho empitjorant en tot… Potser a 25/30 anys podia tenir gràcia anar de “pij@ totnt@”..... Però passats ens anys la cosa esdevé patètica quan la gent es troben estupend@s sota el botox i tot el que comporta l’ambient botox... També val a dir que hi havien taules amb gent jove, més adequada al lloc i en tot cas comportant-se amb molta més discreció que els que els doblaven de llarg l’edat.

Però anem a comentar el lloc com restaurant. Repetiré la paraula correcte. De primer varem compartir unes croquetes, unes patates amb ximixurri i unes carxofes fregides. De segon una hamburguesa (ja fa 20 anys eren excel·lents) i unes “fajitas” de pollastre. Com postres un pastis de formatge totalment industrial, però menjable i “pasta fullada amb crema i pinyons” que en realitat eren dos trossets de tortell amb un raig de crema (em va venir al cap el típic tortell de Casa Leopoldo i quasi em cauen llàgrimes de tristesa).

Tot això per menys de 50€ la parella i tenint en compte l’entorn (barri, carrer i decoració) es tolerable… i també pot ser interessant com aventura per veure tota aquesta fauna movent-se al seu aire, tot i que jo difícilment hi tornaré…. Però a qui li agrada aquest ambient… pot sopar correcte per pocs euros. En tot cas una bona alternativa per “Beautiful people” en crísis (total)...

16 comentaris:

  1. Doncs amb aquest ambient a mi que no hi comptin... uffff quina mandraaaaaaa.

    ResponElimina
  2. Si que em faria mandra tornar-hi, tot i que igual va ser "un mal dia"... El mateix sense tota aquella gent, podria ser una opció desenfadada, però es ben curios com l'ambient pot espatllar-ho. El servei en canvi, és amable i proper...

    ResponElimina
  3. Ains...

    Qualsevol s'arrisca a anar un altre cop...
    Jo per descomptat no ho farè, m'estimo més confiar en el teu criteri que "cagarla" per veure si era un mal dia o de manera puntual.

    Que viva la duquesita!!
    Jiji

    ResponElimina
  4. A veure... penso que el públic "old beautiful people", ja es cansaran i el lloc acabarà trobant el seu públic propi... Però ara per ara, com es novetat, els fa gràcia el retorn al passat... "oiggg... han vuelto a abrir Mordisco de la mano de Rosa Esteva i la interiorista Saaaandra, que es la hija...". :)).

    ResponElimina
  5. Ricard,
    Suposo que aquest tipus de gent te'ls pots trobar a qualsevol lloc. A Barcelona, de totes maneres, som uns afortunats, els pobres madrilenys se'ls troben fins i tot a la sopa. Cal passar i centrar-se en la taula que és pel que vas al restaurant, oi?.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Tens tota la raó Josep... i de fet si fossin silenciosos, tampoc em fixaria, però es que a més fan soroll per fer-se notar.. :). Salut..!.

    ResponElimina
  7. A mi em dona més mal estar aquesta gent que no pas un mal de panxa, de debò, cada cop que em veig envoltada de persones només "semblants" a les que anomenes em comença a venir un mal rotllo que no puc explicar... m'incomoden moltíssim i això que em considero una persona tolerant...Si a sobre, el tò, és decadent com dius, pot arribar a ser del tot depriment...Una abraçada Ricard!

    ResponElimina
  8. Mercè... doncs ja et pots imaginar com em quedo jo... i a sobre la "tolerància", no és pas la meva principal qualitat... En tot cas i un cop passada la moda, penso que el lloc s'ha de normalitzar... aquesta gent son nòmades dels lloc de es van posant de moda..

    ResponElimina
  9. Llegit el post del Sr. Regol ja resultava molt difícil que algun dia visités aquesta casa "de menjars", i un cop llegides les teves paraules podria dir que la creu i ratlla són ja quasi definitives.
    Salutacions,
    eduard

    ResponElimina
  10. Gràcies Eduard. Com opció ràpida i digne per gent jove, no estaria malament... el que passa es que el públic no es corresponia al lloc... salut..!!.

    ResponElimina
  11. M´agradat la foto que hi has posa't!!!!
    S'oposo que no hi eren oi aquests??
    Malauradament d'aquest tipo de gent n'hi ha molta ...i no se si seria millor poder-los ajudar amb dir-lis que s'estan fen grans i que pot ser no s'en donen compte.
    A vegades nosaltres no veiem que fem el ridícul!!

    Una mica de curiositat si que la tinc per veure el lloc...
    Mª Dolors

    ResponElimina
  12. Dolors... ja et trobava faltar..!!. No hi eren els de la foto i en tot cas el públic no era tan decrèpit. Això si... molt cabell "metxat", bluses amb tocs leopardo, botox, "ver y ser visto" i "bulla" per fer-se notar... El meu fill ho mirava al·lucinat... Però ens va impactar especialemen un home de 40 i molts de la taula de costat que sopava amb caçadora d'ante posada i tancada + bufanda.. i no feia cara de refredat... :)))

    ResponElimina
  13. Per desgracia a segons quins restaurants i barris aquets no poden faltar, i san de fer notar
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. ja teniu raó ja... no teniem q haver entrat...però la culpa es de Topik... vaig reservar pel matí i ja tenien ple...

    ResponElimina
  15. Aiii la crème de la crème!!!!!...com diuen altres comentàris n´hi han per molts restaurants i crec que un ha d´anar a menjar i gaudir de la seva parella o amics. Es veritat que ha Madrid han d´esser fins a la sopa, aquí a Barna les nostres "crèmes" passen més per alt i són més "normals" os ho dic per què aquí Sant Cugat, tenim actors, tenistes, futbolistes i de tv3, els veig amb assiduïtat i dintre de tot són bastant normals. Dels altres "querer y no poder" o "aqui estoy mirarme", és qüestió de passar i jo si que tinc curiositat per aquest restaurant i si no m´agrada no torno i llestos!!! Ricard un dia amb tranquilitat t´explicarè el que em va passar amb el Tòpik, tu ja saps.......el conte d'anul.lar una taula va donar per una novel.la de terror.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  16. Silvia... potser el que feia mal als ulls de Mordisco, era el "quiero i no puedo"... es a dir en un lloc pensat per jent jove i gastar poc, anar amb aquella aires.
    Ja m'explicaràs el tema Topik... però ja imagino. En ocasions la qualitat de cuina, no va al mateix nivell que el nivell de "savoir faire". Ja ho he notat com client de Topik.. i ja ho vaig notar en un lloc q també cuinen de conya (Atica) i que tenen la poca gràcia a nivell de la sola de les sabates... a no ser qua vagis de "blogaire guai" a fer tertulieta a adulació... però jo que sempre intento anar de manera anònima, ho he vist en directe... A Topik tenen zero "savoir faire", que n o vol dir pas que no siguin amables... però a mi ja em va be i així tampoc m'obliga a ser massa "friendly"... :).

    ResponElimina