28 de desembre de 2010

Per celebrar un comiat.

Blanc

Blanc (Hotel Mandarin Oriental)
P. Gràcia 38-40
T. 931 518 888

Abans de tot, vull agrair haver superat les 30.000 visites al meu blog i els quasi 60 seguidors, que em fan molta il·lusió. I més tenint en compta que 25.000 de les visites, han tingut lloc a partir de juny, que es quan vaig remodelar el blog. Gràcies a tots els que em llegiu, comenteu, etc.

El dia 27, tenia un sopar important. Era el sopar de comiat amb el meu fill abans de que marxi per 6 mesos a Oslo. M’avanço ja a dir que aquest restaurant no era pas la primera opció, però atès que era dilluns, post Nadal, molts tenien tancat i l’Alquímia -que de fet era la primera opció- estava complert de feia dies, varem anar a caure aquí, que vaig pensar faria “festa

A Mandarin hi han dos restaurants. Un es el Blanc i l’altre el del nen de la Ruscalleda. Varem optar pel primer, ja que la nissaga de l’altre, els tinc una mica travessats ... (estrany que és un… ;)…).

El Blanc el porta porta el ressuscitat Jean Luc Figueras, que havia tingut temps de glòria ara fa uns 20 anys a BCN, al barri de Gràcia, en una torreta que havia estat el taller del Balenciaga. Anem a definir els punts principals.

ENTORN FÍSIC: Molt aconseguit, sorprenent, amb algun toc discutible, però el qualificaríem d’excel·lent.

MENJAR : Molt bo, amb una oferta tirant a clàssica. El que cal esperar d’un lloc d’aquest nivell. Varem menjar uns cargols bourguignon, una coca de botifarra, cabrit, llom de cérvol i assortiment de formatges com postres. I el vi va ser un Venus DO Montsant 2006.

RQP: Be, a aquests llocs ja se sap. La majoria de plats estan entre 18 i 30€ i els postres a 9€ i per tant lo normal es que un àpat complert arribi als 70€, sense vi. I els vins estan ben triats tot i que el seu preu dobla el cost de celler.

SERVEI: Aquí la cosa ja comença a espatllar-se. Bona voluntat, molts cambrers extrangers europeus, però una mica desgavellat. Semblava que anessin “a tope” i ni el restaurant estava ple, ni semblava faltar servei. Amables eren… i fins i tot alguns m’entenien en català….;). Suposo que hi havia molt de personal en practiques.

AMBIENT: Aquí si que la cosa era més xunga… Una barreja de guiris rics, uns d’ells amb els fills adolescents, sopant amb les esportives tretes, uns guiris espanyols que menjaven sense tancar massa la boca i molts mediàtics…. Una taula amb un dels components d’un conegut grup còmic català, una altre amb una glamurosa sommelier i una tercera amb un crític lletraferit que tinc vist de no se on. Era estrany veure tota aquesta barreja.

Però no puc pas dir que per culpa de l’ambient no sigui recomanable. I com que ens tenien rodejats, al menys rèiem de les situacions… els adolescents americans en mitjons, els espanyols protestant al sommelier (extranger) perque no tenien vi de DO. Toro (devien ser de Zamora) i el còmic, que varem observar que a la seva vida real, no era, amb els seus companys de taula, tan simpàtic com es vol mostrar en escena.... Curiós...:).

M’hagués agradat un lloc diferent per la festa de comiat del meu fill, però no el varem trobar. I la foto, en lloc de la que vaig fer, he posat aquesta trobada a la web que permet imaginar la perspectiva.

20 comentaris:

  1. Al menys us ho veu passar bé amb el "panorama" jajaja... i si veu menjar bé, i la companyia era la idonia, dons genial, a vegades ja pasa que vols fer un apat especiual i no acaba de surtir com un espera.

    Feliç 2011!!!

    ResponElimina
  2. Bona nit Nuria. Quan acabavem em deia el meu fill que certament havia estat curiós i positiu conèixer l'espai aquest. Però a nivell gastronòmic no supera pas a dos que precisament comentavem degut a haver-hi estat recentment i que estan a prop... Topik i Monvinic. Ara be... el morbo del public, als altres llocs no el trobes.

    ResponElimina
  3. Tot s'ha de dir que el marc es incomparable, ademes de disposar la cocteleria Banker's al pis de sobre...
    El menjar d'aquest llocs... ja se sap... la qualitat preu no es el seu punt fort.

    Jo el que vull probar es el Afternoon Tea del Blanc, per fer un berenar de luxe ;-)

    PD: Felicitats pel exit del blog!

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats per tanta gent que et seguim!!

    T'han dit mai que t'assembles a"Nestor Lujan"???? Amb bon rotllo ehh!!!!...-))))
    Però ho fas molt bé !! Encara que aquesta vegada trobo la lletra molt petita i difícil de llegir...pot ser??

    Ara estaràs una mica trist , oi?? , però aixo et pot anar bé per poder visitar Noruega...

    Que os vagi molt bé a tots dos i que tingueu un Molt Bony Any nou!!!!!!

    ResponElimina
  5. Victor... però l'ambient en general era tan fred, que varem anar a fer una copa al Dry Martini... ja sé que es demodé, però a ell li feia gràcia veure-ho. Potser l'Afeternoon per berenar, pot estar millor...
    Dolors... miraré lo de la lletra... I lo de trist, ja imagines que si, però tinc prohibit dir-ho... ;).

    ResponElimina
  6. Ricard, això no se fa... aquestes tàctiques per guanyar audiència de 'han visto un famoso que...' 'un conocido tenista ha sido visto en...'

    Ja saps que com que de restaurants no en gasto gaire (tot i això m'encanta passar per aquí a veure les teves cròniques)...em perdo amb les xafarderíes!!
    Un privat amb alguna info no podria ser?? XDDD

    Una abraçada i felicitats per l'èxit -merescudíssim- de public!

    ResponElimina
  7. Gràcies Oscar... Lo més morbós dels 3 "famossillos", va ser el còmic. Va arribar primer i feia temps llegint una revista.. en 10m, va arribar una noia (era una taula per 4), es van saludar amb dos petons i ell va continuar llegint una revista de publicitat, ignorant-la del tot, Després va arribar una altre parella... El maitre, els va obseqiar amb uns xips... Però al provar-los, va trobar un component que no li agradava i els va fer retirar...passats un minuts, va fe retirar el tovalló, xq sentia pudor del component, no desitjat... I tot va continuar amb un aire poc "friendly"... o tb podréim dir poc "Slastic"... :).

    ResponElimina
  8. RICARD, moltes felicitats pel blog, és curiós que jo, que no vaig gaire de restaurants, i molt menys de nivell com els que tú comentes, has fet sempre unes entrades atractives, interessants, que sempre em desperten curiositat, sobretot pel fet que ets MOLT SINCER en tot el que en dius, i perquè pensem el que pensem els qui comentem per casa teva, ets plenament tolerant i respectuós. Has fet del teu blog una referència tant pels qui et segueixen per anar als restaurants que comentes com per als que com jo ens agrada el tò de tot el que dius.Espero que el teu fill tingui una bona estada per OSLO!, segur que el sopar el recordarà pel fet i la companyia.Jo també m'he quedat amb ganes de noms...(tricicle?,presentadors tv3?...jo,la curiositat és inevitable...)BONA ENTRADA AL 2011!!!

    ResponElimina
  9. Mercè, has encertat amb el primer... i en concret el més alt del grup... :). Sorpren veure'ls com "déspotes" quan estan fora del escenari...
    I moltes gràcies per les teves paraules. Si que quan faig una crònica d'un restaurant, intento ser imparcial i si alguna cosa no m'agrada intento dir-ho amb ironia... Però saps una cosa?... He descobert que molts dels blogs de restaurants estan "comprats". No pot ser que ho trobin sempre "tot be"...

    ResponElimina
  10. Felicitats Ricard per l'èxit del teu blog!! :) jo tampoc acostumo a anar de restaurants a barcelona, en tot cas només el dia que m'hi conviden els meus pares! però m'agrada llegir les opinions sinceres per conèixer llocs nous on portar-los quan venen a "la ciutat" jeje Aquest en concret m'agradaria xafardejar-lo perquè les reformes de l'hotel les va fer un dels meus profes de la uni... Pel que fa a l'slàstic... "no hace falta decir nada más!" ;) Espero que no se't facin gaire llargs aquests 6 mesos! amb les noves tecnologies semblarà que no el tens tan lluny! de totes maneres segur que l'aniràs a veure i ben aviat podrem llegir alguna entrada al blog explicant curiositats de la gastronomia noruega :)

    ResponElimina
  11. Gràcies Elisbet...!!. El profe que va fer les reformes, en sap un pou..!!!. Està molt aconseguit...
    En quant a la gastronomia noruega... Nooo!!!!... No la conec, però amb estades als altres 3 paisos (S, F, i D), quasi em fan perdre la gana.El darrec cop a Suecia, sort que estavem en un intercavi d'apartaments i podia cuinar al vespre... però es que ja no tenia ànims no d'entrar als restaurants, quan ja portava dies...

    ResponElimina
  12. Hola Ricard!
    D'entrada, felicitats pel bloc, molt interessant i sempre recomanable.
    Quant al restaurant, és una llàstima que tinguis travessada la família de Sant Pol perquè, tot i que no hi he anat, tinc molt bones referències del restaurant del fill al Mandarín.
    Per cert, ahir vaig dinar a l'Octubre 18, al carrer Julià Romea, 18 (of course!), i em va agradar força, amb una bona relació qualitat-preu. No sé si el coneixes, però si es que no, potser paga la pena mirar d'anar-hi, tot i que sense el teu fill, potser ara no tindràs tantes excuses per anar-hi...

    ResponElimina
  13. Manel... ja saps que jo soc una mica de blanc /negre... i quan algú no em cau be d'entrada, em costa (i no parlo pas del nen). També tinc algun feedback de diferències de tracte, tot i que tohom diu que el menjar excel·lent. Ja t'explicaré el dia 11-1-11... :). Conec l'Octubre i el tinc publicat dels primers. El trobo d'una RQP molt bona. I els dels llocs que "per culpa meva", sé de tres persones conegudes que s'han convertit en clients d'allà.

    ResponElimina
  14. Segurament el restaurant no va ser el mes idoni, per acomiadar 6 mesos al fill, però pensa que ara tens l’excusa perfecta per trobar-ne un de mes escaient a Oslo.
    Bon Any 2011

    ResponElimina
  15. No sé pas si a Oslo existeix cap restaurant que em pugui agradar... Mengen molt malament allà... Jo diria que més que cuinar el menjar, l'espatllen... :). Bon any 2011...!!.

    ResponElimina
  16. Jo vull ser fill teu!!! jejeje
    Primer de tot moles felicitats per aquest blog i el de vins, em semblan super interesants i li dones sempre un punt personal a le sopinions, es nota que no has de quedar bé amb la gent i simplement dius que t´han semblat les coses.
    Sobre aquest lloc, doncs coneixia l´hotel però no era dels llocs que tingués pensats visitar-hi a curt plaç, el mes que bé si tot va bé un Lluerna i un Caldeni

    ResponElimina
  17. Gràcies Sergi..!!... :))).
    Coincideixo amb tu de que no era un lloc prioritari a visitar i va ser degut a que altres llocs feien festa o estaven tancats per dilluns. Però vaig pensar que era un lloc que "feia festa" i més per una persona de 21a..Però mai estarà a la llista dels top ten meus. Bona elecció Lluerna i Caldeni.. Ja em dius com ha anat. Salut i bon 2011.

    ResponElimina
  18. Ai doncs jo em pensava que sí que menjaven prou bé, però només m'ho pensava, eren... "imaginacions meves" jeje ja li estàs enviat paquets amb fuet, xocolata, etc perquè si s'hi ha d'estar 6 mesos!!

    ResponElimina
  19. Bet.. es menja be, però no proporcional al cost... Res a dir del menjar si el cost fos més reduit... I ja prenc nota dels enviaments a Oslo... :).

    ResponElimina