6 de març de 2011

Molt bo... però m'agradava més fa uns anys

Els Tinars (Llagostera)
Carretera de St Feliu a Girona, km 7,2
T. 972 830 626
Fa uns 15  anys, anava amb certa freqüència a aquest restaurant i en tenia un record molt bo. Quan fa un parell o tres d’anys,   van rebre l’estrella Michelin, vaig pensar… “uisss”…
I aprofitant un cap de setmana de garoines, en què anàvem cap a la zona, vàrem parar-hi a dinar. Avanço ja que el menjar va ser impecable, però l’ambientació res a veure amb la que jo recordava.
Si fem una anàlisi, diríem que tot ha millorat: sala, imatge, vaixella, servei.... Abans era com una masia molt digna, amb una carta d’aquelles que maleïes no poder demanar-ho tot i ara tenen una carta molt equilibrada, en un entorn molt acurat però al meu gust, fred.
És d’aquells llocs que si hi vas a primera hora (13:15) et trobes que fins arribar a la taula assignada, et cal dir “bon dia” a mitja dotzena llarga de cambrers i personal, que perfectament uniformats, et saluden amb ampli somriure. Ja sé que això pot ser una mostra de “magnifica atenció por part del personal”, però els que em coneixeu, ja m’enteneu oi?.
Ara bé, el menjar perfecte i a uns preus molt correctes, per l’ambientació i servei. Vàrem demanar unes carxofes rostides amb pernil (14,50€), una amanida de peu de porc amb tallarines e calamars (15,50€), un melós de vedella (18,50€),  bacallà planxa amb pil pil (22,80€) i un assortiment de formatges (13,50€). Tots els plats van resultar impecables d’elaboració i de presentació. La carta de vins era amplíssima i oferia possibilitats molt interessants i més d’una, a preu contingut.
En resum, un lloc recomanable,  sense defectes i amb elaboracions molt encertades.  Però quan em faig la típica pregunta de “tinc ganes de tornar-hi?”, la resposta és negativa. Però això deu ser  problema meu, de tenir-ne un record mitificat i de que l’excés de servei (que en ocasions pot donar sensació de servilisme), sempre em carrega una mica. L’ambient tampoc hi ajudava amb un públic com molt “bien” i alguns fins i tot amb pinta de  “l'opus” ( i ja em perdonareu si tinc algun lector simpatitzant amb aquest moviment...JJJ)
És una mica el comentari que em va fer la Marta a mig dinar: “T'has fixat que en moltes taules semblen com tristos?” i em vaig fixar que tenia raó. I els que em coneixeu, sabeu que tampoc soc dels que vagin fent riallotes pels llocs, però si que vaig amb una mica més d’alegria. Si algú dels que em llegiu, el coneixeu, m’agradaria saber què en penseu.

29 comentaris:

  1. Vaig menjar bé.
    Però no és dels llocs que recordaré....
    Quedarà molt malament que digui que en l'ambient es respirava més aire de Halloween (mòmies i fantasmes) que de dinar de dissabte primaveral???

    ResponElimina
  2. Completament d'acord Ricard, per això, des de fa uns anys, nosaltres no hi anem. Tot i haver un ambient semblant, preferim El cau del pescador, a Sant Feliu de Guíxols, tot i que, econòmicament, pica força. Per la zona, però, el primer premi, per a nosaltres, se l'emporta el Voramar, a la platja de Sant Pol, també a Sant Feliu de Guíxols, un lloc senzill, però amb una matèria primera immillorable. Si mai, pots, prova'l!

    Molt bona descripció Marta!

    ResponElimina
  3. Marta.... com ets..!!!... :))).
    Però un molt bon professional d'aquest món, m'ha comentat en privat, que de fa un tems, aquest restaurant s'ha convertit en la "sucursal del camp de Golf"...:))).

    ResponElimina
  4. Ostres Manel... tenia que haver-te preguntat abans...!!. El que passa es que el tenia mitificat dels bons temps i volia saber si havia canviat gaire... I realment ha canviat molt... Un mite més que ha caigut...

    ResponElimina
  5. Segueixo el teu blog de fa dies i si em permets, ultimament sembla que entris en contradicció amb els principis de publicar només els que t'han agradat. No es cap crítica eh?.
    Jordi

    ResponElimina
  6. Hola Jordi,
    Gràcies per les teves aportacions. Si que pot semblar-ho, però es que l'únic que hi trobo de negatiu, és la meva percepció personal de l'ambient... I penso que alguns dels que ho llegeixen (i em coneixen) la conclusió que treuran és "Aquí es menja de conya... i el Ricard ja el coneixem que li emprenya segons quina pijeria". Vull dir que jo si que el recomano i no m'ha desagradat... El que passa és que tornar, no hi tornaré... Salut!.

    ResponElimina
  7. M'ha agradat que facis una crònica d'aquest restaurant ja que és dels meus preferits, és cert que l'ambient és una mica massa pijo, però s'ha de dir que és molt gran i espaiós i pots anar a la teva, coincideixo pel que fa a l'excés de servei potser i que t'estiguin servint aigua o vi tota l'estona acaba cansant una miqueta.
    Entre setmana als migdies ofereixen dos menús a uns preus realment molt ajustats pel tipus de restaurant que és i el menjar que ofereixen i amb una quantitat de menjar que acabes realment tip.
    Dijous passat vaig anar al Sibar i em va agradar bastant :)
    Felicitats pel blog una vegada més. Adrià

    ResponElimina
  8. Gràcies Adrià per la reflexió. Segurament la meva decepció ve donada pel bon record que en tenia i que un passat meu de "fisic-progre", em provoca una mena de rebuix a la pijeria per la pijeria... Gràcies de nou i salut!.

    ResponElimina
  9. Hola Ricard,
    efectivament, el darrer cop que hi vaig anar, potser fa un any, el sopar va ser excel.lent, però el ambient era un altre del que jo recordava quan anava amb la canalla (fa 15-20 anys) i els hi donaven un menú amb vinyetes i llápissos de colors per pintar... no se si ara es el mateix.
    Salut

    Joan

    ResponElimina
  10. Tens raó Joan... Jo també anava per allà amb el meu fill (que ara té 21a) i si que funcionava així i amb una oferta excel·lent... Ara la cosa no té res a veure, tot i que com tu dius, del menjar, res negatiu a dir.

    ResponElimina
  11. Ricard, osea no t'entenc que li trobes doncs de malament al lloc, no? Osea.

    Bah, només volia saludar i tal. Ja saps que també sóc físic i fill d'anarquistes o sigui que... :-P

    ResponElimina
  12. Entesos Oscar...!... gràcies per passar...:)

    ResponElimina
  13. Has deixat molt clara la teva sensació. A mi, l'ambient gaire estirat i servil no em va gens,per molt bo que sigui el menjar i bonic el lloc em sentiria malament. Trobo molt més bonic una masia on es cuini bo i en un ambient familiar, però crec que està molt bé la teva descripció d'un lloc on molts hi tenen cabuda. Les teves entrades sempre són per tenir-les en compte!A reveure Ricard.

    ResponElimina
  14. Hola Mercè.. com que duplico la informació que deixo aquí a la pàgina verema.com, he rebut algun feeg back més d'aquest lloc i un en concret molt interessant, d'algú que viu per la zona i m'ha confirmat el que ja imaginava.. Que la gent de la zona no el miren massa be... :).

    ResponElimina
  15. Ostres!!!del meus preferits de la zona, vull dir quan vaig per allà no hi penso en un altre restaurant. Quan els nens eren petits els hi donaven aquell menú infantil per pintar i no hi había nens fins al cafè. Recordo el pastís mil full de poma amb foie que era una passada!!! Tant a canviat!!!, bé el preu ja era un pel alt en aquells temps, però valía la pena. Si el que ha canviat es la gent que hi va, ja ho he comentat altres vegades passo de la gent!!!del golf, la pilota i el forat:)))i perdoneu si hi han seguidors aficionats al golf....vaig a gaudir del dinar en familia i llestos!!!Ptons!:)

    ResponElimina
  16. Ha canviat molt ... però jo parlo de més anys que tu... 15 o 16 anys crec. I això de passar del l'ambient ja depen de cada un... A mi l'ambient m'influeix molt, però clar igual és perquè al no tenir familia, no em puc concentrar amb la familia.... :))... (de bon rollo eh?).

    ResponElimina
  17. Gràcies Manolo. És un honor tenir-te per aquí i prego als que em seguiu, que llegiu el post que ens indica. Explica molt millor que jo, la realitat del restaurant aquest. Ja t'he posat a la llista dels blocs que segueixo, per aprendre una mica més... Salut!!.

    ResponElimina
  18. De tots els que comenteu per aquí, soc la més veterana, ...ja que deu fer més de 34 anys que hi anavem amb en Josep i la filla gran (aquells moments tenia un any). I com be dius tu Ricard, era la Masia, dels Tinars, menjar cassolar i sense tant servilisme,...que a mí em treu de "pollaguera", només el just i necessari. Fa molt de temps que no hi hem tornat, i sempre es bo llegir quelcom d'algú que fa poc hi ha estat. Gràcies.

    ResponElimina
  19. Gràcies Lourdes, em fa il·lusió coincidir aquí. No et recomano pas tornar-hi ara, que els que tenim el bon record d'abans, ens fa mal veure el panorama. Només dir-te que la que fa de maitre-propietaria, voltava prenent nota a les taules amb capa i botes per fora... :))).

    ResponElimina
  20. M´ha agradat aquesta anàlisi que has fet, el lloc es tan important com el menjar i més quan ho vas coneixer d´un altre manera

    ResponElimina
  21. Tens tota la raó Sergi... Jo no puc prescindir de l'entorn... doncs per "no entorn" ja dino a casa... Salut!!!.

    ResponElimina
  22. No hi veig el problema; els Tinars mai ha sigut un “Can” vulgar. Fa 25 anys ja era distinguit i estava a vessar de “señoritos” entre la seva clientela. Potser els “señoritos” d’abans ara es noten més; potser qui abans no s’hi fixava ara si fixa més o és tant simple com que els temps han canviat. Queixarse perqué a un li donin els “bon dia” amb un somriure em sembla excénctric i fixar-se tant en el personal com per arribar a titllar-lo publicament de “trist” potser denota una mica d'avorriment.

    ResponElimina
  23. Bon dia 'anònim' i gràcies per participar. En realitat no hi ha cap "problema"(paraula que agafo del tue comentari).
    Globalment deixo aquest restaurant força be (no publico els que no m'agraden, excepte quan hi ha publicitat enganyosa).
    El tema del "bon dia" dels cambrers, ja saps a que em refereixo.. no voldria ser més sagnant utilitzant paraules com "servilisme" o "escenografia démodée".
    I el tema d'avorriment, et puc assegurar que res de res. Personalment, soc multi-tasca.. i puc gaudir d'un plat, xerrar i riure amb qui m'acompanya i dedicar algún temps de CPU, per observar escenes patètiques properes, com la de la parella que deixaven posar el gosset a la cadira de persones i a sobre la "maître" de la "capeta i les botes", els tenia que riure les gràcies... O quan un client es queixava de les gambes, que la mateixa "maître", sortis de la cuina amb un plat de gambes fresques per demostrar la qualitat del producte... Els clients es queixaven de les que els havien posat al plat... no de les que tenein a la nevera...
    En fi.. que he explicat un parell d'anècdotes més... i si llegiu el post que ha posat més amunt la persona que signa com "manolo xantana", en trobareu més.. :)

    ResponElimina
  24. Com t'entenc! A mi em passa el mateix amb els restaurants amb molt servei en els que quan parles tens la mateixa sensació que si estassis parlant a un funeral. No m'hi sento còmoda i acabo per no tornar.

    ResponElimina
  25. Si... es veritat Dorothy, sense saber exactament el perquè, acabes dient "no he estat a gust",

    ResponElimina
  26. Bon dia, la veritat és que vaig llegir el teu comentari al verema i avui justament he descobert aquest blog, m'encanta la cuina, tant cuinar com gaudir-ne menjant. M'he decidit a comentar-te ja que jo hi he anat alguna vegada els últims anys, pel què fa a Els Tinars, he intentat mirar-me el teu comentari des de diferents punts de vista,(i t'he de dir que segurament sóc molt jove per entendre aquest canvi que veus que s'ha produit.. jeje) però si que el motiu més important sobre aquest canvi que veus suposo que està en el fet que fa uns anys era dels teus preferits i t'agradava com era el local i com hi estaves i és lògic que amb el canvi de pares a fills, hi ha hagut un canvi (més notori a la sala) però tot i així crec que s'està mantenint força el tipus de cuina que s'hi ofereix, (a la mateixa carta hi ha dos tipus de cuina clarament diferenciats) i tot i que oferixen molt bons plats més aviat és degut a què utilitzen un bon producte i unes bones tècniques per elaborar els plats.
    Personalment és un dels restaurants que m'agrada i en un dels que sempre sé que no fallaran, tant en el servei com ens plats que ofereixen. Si que puc entendre la teva "critica" i crec que és molt comuna en molta de la gent que hi va a menjar però jo com a amant de la cuina penso que estant treballant molt bé, l'estrella és merescuda i em sembla molt interessant el que es planteja en aquest post, però em pregunto si dos tipus de clientela ben diferenciats pel que fa al poder adquitiu i la classe, no poden fer un àpat en el mateix restaurant, jo sincerament crec que no ens hauria d'arribar a importar més si el servei per part de la cuina ha estat bé, és a dir, que els Tinars és un dels restaurants que sempre defensaré ja que aquest ambient a la sala tothom sap que hi és però jo crec que això no ha de ser cap impediment per anar-hi a disfrutar.

    Jo hi vaig dur a tota la família a fer un dinar familar (d'un poder adquisitiu mitjà més aviat baix) i en van sortir encantats amb el tracte del personal (que he de dit que va ser molt proper aquest dia) i el menjar que ens van oferir, tot i que ells ja van veure que era un local modern, amb una bona decoració i de nivell. (adreçat a gent amb un bon nivell econòmic)

    Només volia exposar la meva opinió i espero la teva resposta, m'agrada veure quants punts de visita hi pot haver

    I aprofito per plantejar una pregunta i si algun lector vol, m'agradaria saber diferents opinions, només vull posar un exemple, a El Bulli estic segura que en un servei hi ha nivells de poder adquistiu molt diferenciats però dubto que a cap dels comensals s'arribi a sentir en un ambient que no li correspon en cap moment. Quines diferencies hi poden haver? Només és per curiositat.

    A partir d'ara et seguiré en aquest blog, que em sembla molt interessant.

    ResponElimina
  27. Bon dia 'anònim'. Agrair-te en primer lloc la teva participació que és de les més llarges, acurades i amb més qualitat, que he tingut al bloc.

    També recordar que en tot momement he parlat de molt bona qualitat de cuina i producte (i quan en un comentari anterior, parlo d'una queixa per unes gambes, no era pas a la nostra taula i per tant ves a saber..).

    El servei, tot i pretendre ser molt acurat, no s'ajusta al tipus de servei que a mi m'agrada, però això no deixa de ser una cosa totalment subjectiva... És una mica un servei "d'abans", que per ejemple hagués encantat als meus pares.

    El tema de l'ambient, també es cosa de cada persona. I no és pas que l'ambient m'amargui, doncs soc dels que sabrien treure humor d'un funeral. Vull dir que sempre trobo/trobem "la punta" a tot per riure una mica.

    Per ajudar a que m'entenguis, imagina'm com un físic, reconvertit de fa anys en empresari, que quan es presenta a un lloc nou, prefereix presentar-se com "professor d'Universitat" (cosa a la que em dedico per pur plaer, tot i que amb molt poques hores de dedicació anuals) que no pas com empresari (que és com realment em guanyo la vida i que de sempre m'ha fet com més apuro).

    En fi..perdona per explicar la vida, però ho he fet per ajudar a que s'entengui la meva crítica irònica a l'ambient.

    En tot cas reitero l'agraïment pel teu comentari i m'agradaria veure't de nou per el bloc.

    ResponElimina
  28. No es cosa teva... millor ambient fa uns anys... (jo hi solia anar un cop per temporada)... era més carismàtic, seria la paraula... la qualitat però sempre excel.lent!
    Àngels Torres

    (molt interessant el teu blog, l'acabo de descobrir)

    ResponElimina
  29. Gràcies Àngels pel comentari... i ja veig que ho veus com jo. menjae excel·lent, però ambient millor abans... Salut!!.

    ResponElimina