21 de març de 2011

Reflexions en el segon aniversari del bloc

Just avui aquest bloc fa dos anyets .Tot va començar com un joc , dedicat als amics, coneguts i saludats i ara just passats dos anys, m’adono que m’ha aportat també, un munt de satisfaccions.
He publicat més de 60 restaurants , el bloc arriba a les 53.000 visites, que han anat augmentant de manera progressiva i en concret els darrers 30 dies, ha passat de 10.000.
Tot i que el bloc va començar per recopilar només aquells llocs que m’agradaven, ha anat evolucionant fins publicar algun comentari de llocs que tot i agradar-me, m’han generat dubtes. I fins i tot he arribat a publicar algun comentari més àcid, per desinflar campanyes de màrqueting que pretenen confondre’ns.
Però no escric el post per iniciar el joc de les felicitacions i agraïments, sinó que vull aprofitar per reflexionar una mica sobre un tema que em neguiteja darrerament. Es tracta de les tendències que els medis de comunicació ens marquen en el tema de la restauració a Barcelona.
Si seguiu les noticies d’aquest àmbit, sembla que actualment, a la restauració a BCN, no hi hagi vida més enllà dels darrers invents. Sembla que si no has anat a Cornelia, Mirror,3 FOOD PEOPLE & MUSIC, OHLA (el nou Sauc) o aquest nou invent dels germans Adrià, ja no hi hagi restauració a BCN.
Obren aquests llocs amb campanyes de màrqueting, que imagino deuen costar més que la instal·lació de la cuina. Primer ens preparen la notícia “pròximament obriran…”, després la desfilada de tot aquest món que es belluga per aquests llocs i aquí cal incloure els crítics més o menys professional i en pocs dies, en un procés clarament viral (els blocs hi tenim força culpa) s’expliquen meravelles d’aquest llocs. I si caus en el parany i vas allà, tampoc és que estiguin malament, però poca cosa aporten. Potser la decepció ve de generar unes expectatives, que no corresponen.
El darrer, ha estat l’ invent dels germans Adrià. I em pregunto: Algú amb dos dits de front, pot veure lògic que per anar a aquest lloc de tapes(¿?), calgui reservar per Internet i esperar 3 o 4 mesos ?. Jo personalment ni m’ho crec i apostaria fort que es tracta d’una campanya de màrqueting, per generar la necessitat. Poseu veu nassal ara: “oyeee.. corre... corre... que vamos a ser el hazmereir sin haber ido al sitio de las tapas de los Adrià...”... JJJJ.
I en més d’una ocasió, parlant en privat amb alguna de les persones que mitifiquen públicament aquests llocs, quan els preguntes “realment penses el que has escrit?”, tiren pilotes fora o amb un somriure diuen un lacònic “compromisos….són compromisos”.
Segur que fa temps que això passa, però en alguns aspectes, soc com innocent. I em vaig despertar en el cas Fastvinic. Quan ho anunciaven, semblava que seria una cosa fora de sèrie. I no vull repetir-me en el tema, que ja va portar prou polèmica.
Però igual estic equivocat i he pres una sortida equivocada de l’autopista que porta cap a la veritat ... és a dir, aquests nous i magnífics llocs.
Però la reflexió a la que volia arribar, és la següent: Si fóssiu propietaris d’algun d’aquests llocs, mig anònims, que treballen dur i amb bones elaboracions, llocs en els que que cal lluitar cada mes per pagar l’hipoteca o els préstecs, veure tota aquesta parafernàlia, alimentada per agències de premsa o de publicitat, ha de comportar una bona emprenyada.
Gràcies a tots els que em seguiu i també als que heu llegit aquestes reflexions, que igual són paranoies meves. I si coneixeu més llocs d’aquests, encantat que els poseu als comentaris.

52 comentaris:

  1. Com no vols felicitacions... reservo el meu pastís amb dues espelmes (menys tortes que les teves) per a un privée....mmmmmm
    I ara la meva petita opinió, vinguda de comarques del Sud.
    No crec que el MKT, al que estem tots abocats i que és un món tant interessant, sigui el dimoni o l'àngel de les "modes gastronòmiques barcelonines" del 2011.
    Temps era temmps... ja es posava de moda un restaurant perquè anava fulanito o sutanita. Mai, que jo sapiga, la moda ha fet durar, aquests "llocs fum", en canvi les bones trajectòries, la feina ben feta, si.
    Vull dir, llocs com el "Semproniana" o "L'Estrella" ( els primers que em venen al cap), duren, omplen i funcionen.
    Estic segura que treballen molt dur cada dia, fan la seva feina, no es posen contra la competència ni els cal muntar "saraus".
    No vull dir tampoc, que no calgui a tothom, el nou boca a boca del MKT 2.0, cal estar al dia...
    El que si que reclamaria, és el sentit comú dels consumidors, a no deixar-se portar per "gili-novetats" que ja es veu a venir que no aporten res de bo.

    ResponElimina
  2. Bona reflexió Marta... Al meu bloc i ha un bon percentatge de llocs que funcionen sense tot aquest soroll mediàtic. I actualment quasi em fa mandra, anar als llocs que em dicta la 'moda'.

    ResponElimina
  3. En primer lloc, les felicitacions ben sinceres. Mira que quan ens vem coneixer a Castellterçol qui m'anava a dir que m'enganxaria a un blog de restaurants hahaha.

    I ara, els mamporros dialèctics:
    jo sóc un dels blocaires que li ha dedicat post al 41º i que té reserva per al nou tinglado dels Adrià. O sigui que encaixo 100% al perfil del xai manipulat?

    I està clar que soc conscient que darrere d'aquests locals hi ha una marca molt potent que utilitza mitjans mercadotècnics per a promocionar-se.

    Jo ja fa molts anys que tinc curiositat per el model i la proposta que van desenvolupar al Bulli a finals de segle i començament d'aquest. Els darrers anys, molt menys interès la veritat.

    I com que ni he tingut ni tindrè opcions a menjar al Bulli m'he hagut de conformar amb aquestes opcions per a poder coneixer de primera mà algunes de les seves preparacions.

    En realitat totes formaven part d'un conjunt i per tant aquestes preparacions separades perden bona part del sentit, però es el que hi hà per als pobretons.

    El que passa es que jo no escric res per compromís, i si els pistachulines no m'agraden dic que el millor que tenen és el nom i em quedo tan ample -que és justament el que vaig fer al blog XD-

    Ni sóc critic ni marco tendències, i com a peò de partida en ocasions em trobo en una cua del que està de moda i del que els grans han volgut que estigui de moda.
    Però si hi tinc un veritable interès, si hi tinc veritable curiositat -com és el cas-, si fa anys que llegeixo i procuro assabentar-me bé d'aquesta proposta... no deixarè d'anar-hi perque hi hagi un costat mercadotècnic. La mercadotècnia només es perniciosa per als que no saben que n'estan sent víctimes.

    En aquests locals concrets no és el meu cas. Segur que en altres coses 'me les colen doblegades' però no en aquest cas. Queda altiu si dic que visitar-los acompleix una missió d'apaivagament de curiositat intel.lectual? jajaja

    En definitiva, no m'agrada l'esnobisme i no m'agrada la tonteria social. Però no deixarè de tastar una cosa que realment m'interessa només perque hi ha molt borrego. Qui sigui un borrego que es foti, però a mi que no em cardin.

    I sí, sóc conscient que no seran les millors tapes del món. Per començar la carta online no m'ha convençut gaire... ja ho veurem in situ :)

    Una abraçada!!

    ResponElimina
  4. En primer lloc Oscar, agrarir-te el teu post i la dedicació que hi has posat. M'ha encantat la teva frase "La mercadotècnia només es perniciosa per als que no saben que n'estan sent víctimes".

    Tens tota la raó en això i en la resta de coses que hi dius. Però en ocasions molta gent es deixa enlluernar i no sé perquè em sap greu.

    I potser de tot el meu post, el que volia que quedes com "important", és el mini homenatge que volia fer a la gent que treballen de manera honesta, donant de menjar cada dia i que rarament surten en notes de premsa. Salut i gràcies de nou.

    ResponElimina
  5. Moltes felicitats, Ricard!

    Una abraçada,

    eduard/brillat

    ResponElimina
  6. Gràcies Eduard..!. Una abraçada també.

    ResponElimina
  7. Primer de tot moltes felicitats per el teu treball i per els teus 2 anyets. Espero que segueixis molt temps més, encara que possiblement no hagi anat a cap restaurant del que publiques, gaudeixo molt dels teus escrits.
    I quan es pugui.... a provar-ne algun, per que no!!

    Salut Ricard!!

    ResponElimina
  8. Gràcies Jaume. I mai hagués imaginat quan vaig començar, la quantitat de gent que m'ha permés conèixer el bloc. Vaig començar coneixent blocs de cuina i darrerament els de vins, que són segurament els que m'han aportat més gent. Salut!.

    ResponElimina
  9. Moltes felicitats per els dos anys i jo només espero que cada dia ens expliquis allà on vas i simplement diguis que t´ha semblat el lloc, sense enganys ni embuts, d´aquesta manera sempre et seguirem, ja que volem opinió i no publicitat
    Una abraçada i endavant amb la feina

    ResponElimina
  10. Gràcies Sergi. I prometo seguir "sense enganys ni embuts" i també sense deixar-me enlluernar, per res que no sigui el bon menjar, ben servit i amb RQP correcta. Salut!.

    ResponElimina
  11. Moltes felicitats Ricard!! Espero que segueixis compartint durant molt de temps els bons àpats i els bons vins amb tots nosaltres.

    ResponElimina
  12. Aquesta es la meva intenció Marc... Perdre la gana, de moment no i altres coses, ja es veurà. Ves que no em posin a régim de verdura amb verdura i em passi l'afició... :).

    ResponElimina
  13. Mots d'anys , Ricard!!! que seguesquis recomanant-nos els restaurants i fent receptes tant bones . Una abraçada

    ResponElimina
  14. Xisca... gràcies. I de moment amb moltes ganes de seguir recomanant. una abraçada.

    ResponElimina
  15. per molts anys, ricard!!
    comparteixo bona part del que dius al post, a mi també em cansen una mica tanta tonteria i tanta falta de criteri, com el fet d'anar seguint els dictats que ens dicten. per això he criticat el fals retorn de la cuina tradicional, i em cansa que a vegades no puguis trobar llocs on menjar alguna cosa més que tapes, la uniformitat de tècniques i productes, en fi, moltes coses.
    estic d'acord que la mercadotècnia només és perniciosa per als que no saben que n'estan sent víctimes, com diu l'òscar, el que passa és que la majoria de la gent no n'és conscient.
    és clar que jo no reservaré per anar a prendre tres tapes pagant una fortuna, això és més aviat per a la gent que sovint esmentes que va als llocs a deixar-se veure i que fan molta nosa quan tu només pretens gaudir del menjar en un ambient tranquil i apropiat per al gaudi gastronòmic.
    en fi, que només volia felicitar-te per l'aniversari però m'he allargat més del compte. sort i endavant!

    ResponElimina
  16. Gràcies Manel, ho expliques magistralment. Gràcies..!!.

    ResponElimina
  17. Faria falta algú que defensi que realment la proposta fashion que ens ocupa és una proposta que val el que costa (rodolí)... però de moment no sembla que hi pugui haver debat sobre això.

    Algún fashion-victim a la sala? (a part de mi mateix per les raons ja exposades) :DD

    ResponElimina
  18. Això és el que jo buscava Oscar...:)). Una mica de sana polèmica.. Però res de res. I l'únic que en ocasions defensa aquests llocs (L'amic Eduard Ros)s'ha limitat a felicitar-me. Però al seu bloc tot i no criticar el lloc dels "germans", tampoc mostra un gran entussiasme.
    A veure si apareix alguna "fashion-victim", que al post de Fastvinic va ser força distret... :D.

    ResponElimina
  19. no val el que costa, he estat al 3fff, al ohhla, i després de sortir del local m´he quedat amb gana, el 3fff el cop que vaig estar estava vuit, 7 persones treballant per només 4 clients, aquests locals tenen els dies contats.
    La presa de pel numero u és el Fastvinic, varen obrir que semblaria que es menjaven el món i res de res, al final qui treballa?qui més onestament ho fa, restaurants com els que defén el Ricard i al final estan plens tots els dies, no pallasades com el Cornelia on en comtes de menjar estàs exposat com els aparadors de la Rambla.
    Els restaurants a cop de talonari no tenen mérit, si els tenen els petits que treballen dia a dia i que ningú els regala res.
    Es tocar de peus a terra, realista, molts dels restaurants del blog de l´Eduard o el amteix Philipe a l´hora de la veritat m´he emportat un mal sabor de boca, un xasco.
    El Tickets és el colmo de los colmos, porter amb una chaqueta amb calefacció incorporada, pinses per menjar, preus de vins pels aires,... és com el nou mdel del porsche Cayenne, caldrà veure que succeeix d´aquí un cert temps.

    ResponElimina
  20. Gràcies anònim per la teva aportació. Jo ja no em deixo portar per les darreres novetats. Igual alguna surt be, però prefereixo mirar-ho des de la perspectiva de deixar correr el temps.
    I si vols que et sigui franc, temes com Tickets, em sentiria incòmode allà. Son llocs on esperen que els adoris.. I jo com "ateo" convençut, no tinc Deus.. Puc adorar de manera efímera un plat, una copa, una pel·licula (i alguna altre cosa que ara aquí no quedaria correcta), però Deus permanets no en tinc i menys Deus als qui cal adorar ja d'entrada.

    ResponElimina
  21. Hola Ricard! Sóc la Montse de Terrassa i dir-te que fa temps que segueixo les teves recomanacions!!! sempre que he seguit el teu consell he menjat bé!!! La Bella Napoli, el 9 de borriana, El passadís d'en Pep i el Maco Meralgo...M'han encantat!
    Tot i que jo sóc de les que cauen sovint als restaurants de moda cada cop m'adono que la pifio!!!! M'agrada la decoració, l'ambientillo, són llocs guays per portar als amics però la qualitat del menjar.. en general és acceptable però poc més!
    Definitivament moltes gràcies per les teves aportacions! Ara, sempre sé on portar als amics, a la familia o a la parella!!!! ;-)

    ResponElimina
  22. Gràcies Montse per participar. Tots caiem en ocasions a aquests llocs.. Però es que a mi amb un parell ja em van cremar del tot.
    I no puc dir pas que vagi menjar malament... el que passa es que aguantar gilipollsades varies (i en ocasions no són ni culpa d'ells, sinó del públic que hi va)i pagar el que no val, em dol.
    I em fas content de dir que el bloc és útil per tu...

    ResponElimina
  23. Hola Ricard,

    Ja veus que ara ja quasi no entro mai al bloc , però avui crec que tinc alguna cosa a dir.

    Veig que tu i jo varem començar el bloc mes o menys en el mateix temps ..el que passa que a mi se me'n acabat abans que tu les coses a dir...
    Te'n recordes com ens varem coneixia?? ..Tu tenies unes preguntes sobre un peix ..que no recordo si era el salmó ..i jo nerviosa perquè no em podia creure que tot un professor de universitat em podes preguntar alguna cosa a mi ....a mi a una peixatera!!!! Que li podia jo ensenyar a un personatge com tu??
    I ens ho has demostra't en aquest bloc , la classe de persona que ets ...que encara que a vegades vulguis fer enfadar ...ho fas amb elegància , ho fas com tu ets ... Un senyor!!!

    Sobre aquest post ...penso , que nosaltres ja tenim una edat i que ja estem per sobre de totes aquestes coses i tot el que ens puguin fer seguir o no .
    A mi no m'importa si queda bé o no anar aquí o allà , crec que tenim que fer el que ens agradi i passar de tot aixo.

    Moltes Felicitats , Ricard....

    ResponElimina
  24. Felicitats Ricard!, sempre et dic que tot i que probablement no aniré a la majoria de restaurants dels que en parles (alguns ja m'agradaria... altres no hi tinc cap interès), sempre és un plaer llegir les teves reflexions i la sinceritat amb la que comentes el que has viscut i el que t'ha sudgerit el lloc que has visitat. Sincerament estic una mica tipa de restaurants on tots els plats s'elaboren a un pam del menjar, on l'equilibri dels ingredients sembla més important que la qualitat i on la proporció del plat és indirectament proporcional a la mida de la teca... M'agradaria probar alguna de les coses que fan, però la "parafernàlia" que ho envolta (cambrers a l'esquena, clientela que sembla ensumar males olors i llocs sovint excessivament freds en decoració...)em farien passar una mala estona. Prefereixo mil cops un lloc tranquil, bona cuina, relació cordial i sincera: familiar, un bon plat (quantitat) i un preu raonable. Si en fos propietari d'un lloc així, segurament estaria una mica decebut més que emprenyat, però feliç de la meva clientela que aprecía justament això, el meu tracte i la meva cuina. Quin rotllo!...ho sento...QUE PER MOLTS ANYS MÉS PUGUEM SEGUIR COMPARTINT REFLEXIONS!

    ResponElimina
  25. Dolors, t'agraeixo especialment el que escrius. Ens coneixem i saps que et valoro molt. tens raó en el que dius que ja estem per sobre d'aquestes coses i també en que en ocasions m'agrada provocar (o fer enfadar com dius tu)... I en aquest post volia provocar, però ningú del món "guai" ha picat... :).

    ResponElimina
  26. Mercè: També agraeixo especialment les teves paraules. Els dos tenim blocs amb interessos ben diferenciats.... Mentre jo em bellugo pel món dels restaurants i dels vins, tu et bellugues al voltant de la (bona) cuina i especialment del tema dolç. Ni a mi m'agrada massa el dolç, ni tu vas massa pels restaurants... Però als dos ens agrada la menera sincera amb que expliquem les nostres respectives aficions. I per això valoro si cap més, la teva participació i les teves paraules. Gràcies.

    ResponElimina
  27. Hola Ricard, moltes felicitats, encara que fa poc que t'he descobert; ets la gran troballa (de moment), del 2011 ...
    Estic completament d'acord amb tu, és més, a mi no em veuràn als llocs tan publicitats i tan de moda, simplement perquè fugeixo de les aglomeracions i de les "modés"... El meu marit i jo només anem a llocs ón es mengi bé... punto. Ja sigui perquè te l'han aconsellat familiars i amics, o perquè l'hem descobert, o perquè webs com la teva, de persones normals però amb bon gust, ho recomanim; dubta sempre del que et volen ficar a lo bèstia per les orelles, és el nostre slogan .. De fet els meus sogres van anar al Bulli, i el meu sogre va posar una reclamació al final ... cert es que ja sabem què és el Bulli, i aqui si que jo hi aniria simplement pels anys que porta al món de la cuina.. (per cert la reclamació va ser resposta en un tó àcid pel soci del Ferrán, invitant al meu sogre a discutir amb ells de cuina quan vulguessin ... amb un par...).. En fi, que la bona cuina no hi és darrere de fets comercials, sino darrera dels fogons, i qui no ho vulgui veure, s'enganya .. Una abraçada ¡ Amàlia

    ResponElimina
  28. Gràcies Amalia pel que comentes. I espero no espatllar-me... :).
    Jo també abans d'anar a un lloc nou, m'informo tot el que puc.
    No m'extranya el tema que em comentes dels teus sogres. A aquests llocs només es pot anar en plan "adoració". Si es va en plan "adoració", tot va de conya, però a la que no és així, ja menystenen al que s'atreveix a discrepar.
    No he estat mai la Bulli, ni realment he tingut mai ganes da'anar-hi. L'únic que em fa gràcia de la saga "endiosados", es el celler de Can Roca que de fet hi tinc una reserva pendent per d'aquí uns mesos. Quan hi vagi, ja ho explicaré aquí, però quasi apostaria a que no em provocaran excés d'entussiasme...

    ResponElimina
  29. Mooooooltes felicitats¡¡¡¡¡¡¡, per aquest segon aniversari, de un bloc molt honest, nosaltres també som del paré de que a un restaurant es va a desfruitar de la bona taula i no del papanatisme.
    Una braçada

    ResponElimina
  30. Gràcies..!!. Ara a pel tercer... :)). Salut!.

    ResponElimina
  31. Ricard, Moltes felicitats pel segon aniversari del bloc.
    Sembla que encara tens ganes de donar guerra, jejejeje, i que continui aixi!

    Salut i cap al tercer!!!

    ResponElimina
  32. Encara que amb un cert retard --darrerament no tinc tant temps per, sobretot, afegir comentaris--, no per això no vull deixar passar l'ocasió de ser dels "primers" a agrair-te les teves aportacions, interessants, enriquidores, però, per damunt de tot, llavor d'una retrobada tant interessant i enriquidora com el teu bloc, tant pel que fa a tu, el "burro" per davant, com per la Marta.

    Ànims i sense defalliment, que necessitem de les teves opinions, tan sinceres com el sabor de la terra dels "teus" vins.

    Salut!

    ResponElimina
  33. Gràcies Victor... Si que tinc ganes de donar guerra... :)). Gràcies..!!.

    Manel: Tens raó que una de les millors coses del bloc, ha estat la retrobada. I encara que no sigui cara a cara, la il·lusió de llegir-te ara mateix. Salut!!.

    ResponElimina
  34. Felicitats Ricard, dos anys és molt de temps y arribar a més de 54.000 visites no és fàcil; s’han de fer molt bé les coses i, evidentment, tu les fas.

    Totalment d’acord amb aquest comentari respecte als restaurants i el meu més sincer suport a tota la bona gent que es dedica a aquest ofici de restaurador, des de l’anonimat, des de la feina diària i aconseguint omplir els seus locals a partir del boca-orella, que és la manera més justa i honrada de fer-se un nom.

    Salutacions i endavant.

    ResponElimina
  35. Gràcies Agustin. Veig que compartim totalment el concepte del que ha de ser un restaurant. I aprofito per desitjar-te tota la sort pel teu bloc, que tot i que encara jove, segur que anirà creixent. Salut!.

    ResponElimina
  36. Felicidades por esos dos añitos y por tus crónicas, también como no, por tus reflexiones.
    Comparto muchas de las opiniones anteriores, a la mercadotecnia que nos cita Oscar le tendríamos que sumar la "sponsorización" que en gran medida es la responsable de esa repercusión en los medios.
    La parte negativa -al menos para mi- de recabar financiación de grandes marcas es la limitación que imponen a la hora de diseñar una oferta. El café Lavazza, la cerveza Damm, el cava Torello. Ojo! no digo que no sean grandes productos, pero impiden difundir y dar a conocer a otros productores/fabricantes.
    Tu que sigues mi blog podrás apreciar que suelo variar bastante en lo referente a restaurantes y disfruto enormemente con cualquier tipo de cocina siempre y cuando esté bien elaborada.

    El problema aparece cuando los medios (blogguers incluidos) encumbran un tipo de cocina en detrimento de las otras. En pocos años hemos pasado de vender gazpacho-paella-sangria a vender esferificaciones-aires-espumas. En ese lapsus hemos perdido, al menos de momento la capacidad de que se conozca nuestra cocina de manera más amplia.

    Caso a parte es el fenómeno Tickets, Cornelia, Mirror,3 FOOD PEOPLE & MUSIC, OHLA. Aquí entramos en el campo del consumismo en estado puro: el tener el último teléfono móvil, la televisión más acojonante, el nuevo ipad, tomarse una copa en la última terraza de moda abierta en la playa aunque la boca se te llene de arena y como no, haber sido de los primeros en visitar el nuevo restaurante de fulanitol aunque me saquen los ojos.

    Son los restaurantes "Prêt-à-porter", si NO te has sentado a sus mesas no eres nadie. No nos engañemos, aunque a muchos se les llene la boca cuando hablan de "producto" ir a comer al Hispania no está de moda.

    El problema empieza a ser grave cuando una cohorte de críticos y pseudo-críticos cercanos al esnobismo hacen corrillo y cierran filas entorno a lo que tiene que ser la cocina y un restaurant.

    ufff!!! vaya rollo que te he soltado!

    Saludos,
    Francesc

    ResponElimina
  37. Gràcies Francesc. Els teus comentaris, com a professional que ets, són de gran interès per tots.
    Els teus dos darrers paràgrafs, ho diuen TOT. I les dues frases "si NO te has sentado a sus mesas..." i "cohorte de críticos y pseudo-críticos cercanos al esnobismo", són veritats com a temples.
    Gràcies Francesc per la teva aportació. No pots imaginar com la valoro.
    Ricard.

    ResponElimina
  38. Hola, es el primer cop que llegeixo aquest blog i per tant el primer que escric. Ricard et felicito per aquest aniversari i per la feina divulgadora que fas. La mateixa feina divulgadora que fan els mitjans de comunicació gastronòmics. Per tant hem d'anar molt amb cura a l'hora de tildar de manipulació les recomanacions que fan els demés ja que sobre les teves només hi han dues diferències. Que ells cobren per article i que depenen del mitjà arriben a més gent i per tant tenen més poder. Quans bloguers a USA (gastro i sobretot vins)acaben agafant quotes de poder similars a les dels apartats de gastronomía del NYT? Quan passem de d'aconsellar a manipular?. Jo crec personalment que cadascú fa el que bonament pot perqué la seva opinió arribi a més gent. Tu parlaves de les 10000 entrades de l'última setmana, gent que condiciones amb la teva opinió sobre del fast-vinic e inclús sobre al Tickets que si no he llegit malament encara no has anat. Em recordes a un cuiner mediocre que va venir un cop amb un petit grup a El Bulli. Quan vàrem seure a taula el primer que va dir es: "Antes de empezar que sepais que yo no soy seguidor mi fan de Ferran Adrà ni de su cocina, más bien lo contrario", aquesta frase va derivar automaticament una pregunta meva: "¿cuantas veces has venido? " i ell va contestar "esta es la primera" - Obviament la resta de la taula va riure el desafortunat comentari i ell va quedar gratament satisfet després del dinar.
    Jo si he anat a Tickets i com a experiència gastronómica es la més treballada en tapes a Barcelona. Ho fan molt bé i hi ha molta feina al darrere. El "Jamon de Toro" espectacular, la versió de "pescaito frito" curradísima, el ravioli líquido buenísimo, "las navajas con jengibre, cayena y aire de limón", les millors que he provat aquest any" y la "ensalada de naranja con jugo de aceituna gordal, comino y menta " increible. Sóc molt aficionat a la cuina casual de tapes (també a la gastronòmica, també a la tradicional, encara que fora de casa aquestes últimes les practico poc) i amb tots els propietaris dels millors bars de tapes de la ciutat que he parlat coincideixen en rendir-se a l'evidència de que es el més currat de tots. Un altra cosa es aquesta apoderamenta "mundial" del concepte de la tapa que pretenen fer els Adrià's, encara que ja ho va dir el difunt Santamaria "El lobby Adrià - Arzak és el més poderós d'Espanya a nivell de mitjans", i jo m'atreviría a dir d'europa.
    Un factor que no m'agrada de tickets es l'excesiva esponsorització que fa que tinguin una carta de vins ridícula per la categoría del local. M'agradaría que els americans i celebritis que visitesin Tikets, tinguesin una imatge més amplia del vi espanyol i català. Lo de moët com a únic xampany es ridícul. veureu com ja corretgiran, o no, ja s'ho faran

    ResponElimina
  39. Bon dia anònim. En primer lloc agrair el teu ampli comentari. Estic d'acord amb general amb el que dius i només volia comentar alguna cosa..

    1.- Parlava de 10000 entrades el darrer mes... no la darrera setmana... :).

    2.- Al meu post de Fastvínic, no els deixava pas "a parir".. El que passa és que en comentaris posteriors dels participants, la cosa es va "complicar". Però l'únic que jo criticava (i es una realitat) són els vasos en lloc de copes. Que ves a saber si amb la meva edat, ja no sé apreciar aquestes "modernitats".. :).

    3.- No he anat mai a Tickets i NO dubto de la qualitat del producte. L'únic que volia reflexionar al meu post, és que sembla que no hi hagi més món gastronòmic que aquestes novetats, si es fa cas a determinats crítics.

    4.- Entenc perfectament que els que viuen de ser crítics, tenen certes "obligacions" amb els grups "poderosos". Tampoc es que menteixin, però com sempre es pot parlar del vas mig ple o mig buit, ells l'expliquen "ple" i amb el domini de la "pluma", ho saben vestir.

    Però pel demés, estem d'acord i reitero l'agraiment a les teves parales, de les que dedueixo ets expert en el tema.

    ResponElimina
  40. A raíz de los dos últimos comentarios, entiendo una vez más la necesidad y el trabajo que realizan los blogs, difundir una opinión de manera más independiente que otros medios.

    Desde esa libertad podemos opinar siempre sin caer en los comentarios u opiniones poco contructivas o poco razonadas, y desde luego Ricard y su blog respetan esa premisa; tan solo comenta lo que le gusta y lo que no.

    Saludos a todos!

    ResponElimina
  41. Gràcies de nou Francesc.... Expreses perfectament el que vols dir. Aquest és el món de la web 2011 (i futur). Poder opinar (sempre amb respecte) i quan algú no està d'acord, raonar el perquè. i com tu dius, poder explicar el que ens agrada... Salut i gràcies de nou.

    ResponElimina
  42. Amb molt de retard, permetem felicitarte en aquest segon aniversari del blog
    És la primera vegada que escric un comentari tot i que fa molts mesos que et segueixo.
    Trobo els teus comentaris molt encertats i en diverses ocasions han estat un referent per a mi a l'hora de triar un restaurant.

    ResponElimina
  43. Gràcies Jaume. No saps la il·lusió que em fa saber de gent com tu, que diuen seguir el meu bloc. I encantat de llegir les teves opinions. Salut!!.

    ResponElimina
  44. Jo també vaig tard... jeje. No tinc gaire cosa a afegir, sobretot perquè jo de resturants no hi entenc gaire i quan entro aquí per llegir les teves opinions doncs, m'agrada la sinceritat que hi trobo. Si està bé, doncs molt bé, i sinó doncs ja ho diuen: rectificar és de savis, i això és el que segurament que haurien de fer molts restaurants mediàtics. Es clar que amb les campanyes publicitàries, i tot aquest món que els envolta, es deuen sentir en un núvol i mentrestant viuen el seu moment de glòria sense pensar en poder millorar alguns aspectes (servei, relació qualitat-preu, o també quantitat-preu... i altres coses que desconec i que tampoc m'atreveixo a dir gaire). Jo els hi diria que baixin dels núvols, i que es fixin amb tots aquells establiments que porten tants anys en el gremi i que no s'han quedat enrere. Perquè la qualitat dura per sempre si es fa bé, en canvi la fama... passa en 4 dies!
    I per últim, felicitats pels 2 anys de blog, que en siguin molts més!

    ResponElimina
  45. Bet.. per "no entendre" de restaurants, has escrit una concentració de "veritats" impresionant. Ho has dit concret i clar.

    El problema és que aquests nous llocs, utilitzen tècniques de comunicació potents i que costen diners. I la gent ho llegeix i els generen "necessitat" d'anar-hi... Segur que malament no mengen, però el que passa es que acaben pagan com uns gilipolles, que dit més finament, seria que la RQP, no és òptima.

    I com tu dius, hi han llocs que sense ser mediàtics, ofereixen alta qualitat.

    ResponElimina
  46. Ei Ricard!
    Avui conec el blog i estic positivament sorprès.
    És una passada! Em van donar les dades al Germans Miquel de Cambrils que per mi és un temple.
    Per molts anys amb aquest gran blog!
    Salut!
    Carles

    ResponElimina
  47. Gràcies Carles..!!.
    I es que "Germans Miquel's", és un verdader temple del bon menjar...
    De tots els que tinc publicats al bloc, és el que sense cap mena de dubte, he anat més vegades.
    Quan fa bon temps, rarament passem 15 dies sense anar...
    Salut!!.

    ResponElimina
  48. ayer mismo hablaba con una propietaria de bar que había ido y que en principio tenía que haber ido con ella, pero al final no fui y parecía como un duelo y yo le dije...chica, pero si es un bar de tapas, no te preocupes! Totalmente de acuerdo que es una estrategia de mkt. Primero con que quitamos el telefono porque no damos abasto, que ahora ya no se puede reservar....
    y al final, ya me han dicho varias personas...esta bien, pero no volveré. Pagar 80 para coemr tapas, como que no.
    yo como tu, creo que hay sitios más que decentes. Conoces el restaurante del hotel barcelo raval? un menu de 14 tapas por 20€ si lo reservas con las paginas estas de reservas online....muy chulo.

    ResponElimina
  49. De acuerdo con lo que dices y también he oido comentarios de gente que ha ido y comentan el "no volveré".
    Pero en mi caso, además ya me sale un plus de rebeldia, cuando veo que nos intentan manipular... Se que si entro, entraria "girat"... i cuando entro "girat", ya la liamos.. :)).
    No conozco (pero lo conoceré) el Hotel Barceló Raval... Y a través de tu bloc, seguro que hago descubrimentos. Gracias por dármelo a conocer!.

    ResponElimina
  50. Hola Ricard, simplement dir-te que segueixis així, fent resenyes tan estupendes d'allà on vas. Moltes felicitats per aquest dos anys de comentaris que ens has regalat. Una abraçada.

    ResponElimina
  51. Gràcies Carmina pel teu comentari i per llegir-me. Una abraçada.

    ResponElimina
  52. Moltes Felicitats Ricard!!! Espero que celebris el tercer amb tanta il·lusió i alegria i que segueixis així amb el teu bloc, que és molt interessant!!! :-)

    ResponElimina