13 de març de 2011

Un “asador” a BCN

Larruskain
Larruskain
Mallorca 442 (Ptg Uset 2)
Zona Sagrada familia
T. 932 322 367

En ocasions, quan sóc a Madrid, em sorprenc de la quantitat de restaurants bascos que hi ha. Una mica per entendre’ns: la típica “tortilla de bacalao” de primer i de segon alguna cosa tipus “asador”, ja sigui un "xuleton" o una cua de rap.
A BCN, sembla que aquesta oferta no ha quallat, però fa no massa i amb motiu del post de Can Xim, el Sergi, al qual agraeixo els seus comentaris i que té un magnífic bloc de música, em va recomanar el Larruskain que avui comento.
Vaig anar-hi el passat dimecres, quan estava per la zona. Les seves especialitats són la Sopa de rap i el rap a la brasa. Es tracta d’un restaurant familiar en què just entrar et trobes una barbacoa de somni, la recepció i la cuina.
I baixant al soterrani a través d’una escala que no passaria les normes mínimes d’un permís del segle XXI i en la qual quasi vaig haver-me d’ajupir de manera instintiva, per no tocar amb el cap ( i la meva talla, està pel 1,77..), arribes a un menjador, de dimensions reduïdes i que suposo en dies de tot ple, deu ser força sorollós.
El secret, a més de la sopa, està en un excel·lent domini de la brasa. Vaig demanar de primer uns cigrons amb tripa de bacallà (més que excel·lents) i de segon un xuleton de bou, que estava ben presentat i que fa dos o tres anys m’hauria encantat, però que avui en dia amb l’oferta de carn que ha sorgit a BCN (Caldeni per exemple) ja queda més diluït.
Em va agradar i vaig deduir que tenia el seu públic (i ara no vull entrar en un estudi sociològic del públic) i que és una perfecta opció si es busca això.
Acabaré a partir d’ara els post que escriuré al meu bloc dient alguns punts que caldria millorar, segons el meu criteri. Però vull que els llegiu amb benevolència, ja que si el restaurant no m’agradés, no el publicaria i per tant reitero que només són punts a millorar.
A millorar: En primer lloc caldria millorar el servei de vins a copes. Els restaurants s’han de mentalitzar del fet de que hi ha gent que sí hi anem al migdia i treballem després, no podem sortir amb el cap enterbolit. I els vins d’avui en dia, es conserven bé, si estan ben tapats. No es pot anar de “el único que tengo en copas, es un Rioja crianza que está bién...”... Glups... Rioja crianza.... “i ezo que es???”.... J.
Com segon punt a millorar, tindríem el fet d’oferir algun segon de menys preu (tots estan als 20€ aproximadament). Per exemple a Cal Xim tenen oferta de peu de porc (si... ja sé que no és típic dels “asadores”) o d’unes galtes, que permeten variar i sortir amb millor factura. Al final del text, podeu veure les cartes í els preus.
Vaig anar sol i els cigrons, la mitjana de bou, la copa de vi, l'aigua i el cafè van passar dels 40€. I la copa de vi va anar llençada per imbevible (al menys per mi). Això em va fer meditar al sortir i dir-me “a veure, per aquest preu al Caldeni, que està a 5 minuts, menjo que no hi ha color”, hi puc prendre un vi millor i fins i tot em parlen en català... J.
Reitero que no faig crítica negativa del lloc. No em faria res tornar-hi i potser algun dia hi torno, però recordeu que agafo com costum a partir d’ara, de posar al final, “punts a millorar”.
LarruskainLarruskain

12 comentaris:

  1. La qualitat del producte és molt bona però efectivament s'ho fan pagar bastant, jo hi hauré anat uns tres cops ja que el tinc a 3 minuts de casa meva. Vaig sopar al Hispo dimarts passat amb el menú Àpat de 25 euros i em va encantar, la millor RCP d'una estrella Michelin per sopar entre setmana a BCN
    Adrià

    ResponElimina
  2. Gràcies Adrià per visitar el bloc i comentar. Entenc que et refereixes al Hisop de Passatge Marinon oi?. Em caldrà provar-lo. Salut!!.

    ResponElimina
  3. Hola Ricard, en el etma del vi tens raó que ho tenen una mica deixat de la mà, el producte és molt bó i la carn per a mi excelent, a part de que la brasa la remenen de conya, moltes gràcies per pasar-te per el meu blog
    Salut

    ResponElimina
  4. Hola Sergi. Pel teu bloc passo molt més del que comento... però ja tinc una edat.. :).. i estic una mica desfassat en música com la que publiques.
    Estic d'acord amb el tema producte d'alta qualitat i la zona de brasa, de la que jo soc un gran fan, tal com dic al post, era un somni..
    Salut!!.

    ResponElimina
  5. Hi ha un punt en el que segur estem dacord: caldria incloure segons plats amb un ventall més gran de preu. És important que et puguis fer una mica "a la mida del teu pressupost" un dinar o un sopar on pouguis gaudir igualment.
    Com va anar divendres?, segur vau gaudir en un bon ambient. Una abraçada Ricard!

    ResponElimina
  6. Totalment d'acord amb el que dius. Divendres va anar molt be.. La veritat es que els formatges estaven bonissins i la gent ho va gaudir... A veure si això ajuda a que contractin els nostres serveis.;). Una abraçada Mercè.

    ResponElimina
  7. Estava pendent d'aquest post Ricard! recordo que el vau comentar ja fa dies i sé que als meus pares els hi agradaria. Tot i que coincideixo amb els altres comentaris en referència al ventall de preus...Les racions suposo que són bones, i que no et quedes amb gana, però per exemple la meva germana que és bastant llepafils... sap greu a vegades haver de pagar perquè es deixi la meitat del menjar al plat! està clar que això és personal i no culpa del restaurant... jeje

    ResponElimina
  8. Bet... sense coneixer els teus pares, però ja m'he fet una idea de com són (crec que compartiríem gustos).I penso que abans que aquest, els recomanaria Sibar i Cal Xim que també tinc publicats... Vaja... jo no dubtaria. I el que dius de la teva germana... ja la veig amb les mandonguilles de peix...:).

    ResponElimina
  9. Ricard, et vaig a recomanar, si em permets, un basc al que sempre recorro quan em ve de gust un bon xuleton, i una excel•lent truita de bacallà, sóc poc original veritat?, però sincerament és el que em ve de gust quan vaig a un “asador”. Es diu Txalaparta i esta al C/ sants 146. Si tens oportunitat t'apropes i ens expliques la teva experiència.
    Una salutació i felicitats pel teu treball.

    ResponElimina
  10. Gràcies Agustin... pel que em dius i per la recomanació. Realment el vull provar ja que m'agraden tot tipus de propostes i aquestes em fan més il·lusió que no pas les mediàtiques que tothom en parla i en ocasions la realitat no és com la pinten.

    ResponElimina
  11. Hombre Agustín tu por aquí, y es que tan a gustin no estás, oye yo quería recomendarte uno, es Lasarte, tiene dos estrellas Michelin, si vas dile a Martin que te prepare un gintonic de los suyos que los hace muy buenos, ah cuidado con el alcohol que hace daño, y no chilles mucho que se enteran los de las mesas de al lado de tu conversa y luego lo ponen en algun blog.

    ResponElimina
  12. Pels qui sou habituals del bloc, explico que el comentari anterior a aquest (deixat per un "anònim"), no deixa de ser una manera de voler molestar a l'Agustin (post -2).
    L'Agustin que té un bloc molt interessant i va publicar un article molt positiu de Topik, però va comentar que tot i que el sopar li va encantar, el soroll i les formes d'una taula propera en la que menjava un xef extern semi-mediàtic, molestava força.
    Aquest xef i els seus "llepaculs" habituals, es dediquen a amenaçar a l'Agustin i pel que veig el segueixen fins aquí.
    Ja veieu... es pot ser cuineret famossillo i purria al mateix temps...
    I en tot cas deixar clar que Topik, no tenen res a veure amb tot aquest lio.

    ResponElimina