27 d’abril de 2011

Alkimia. Una molt bona opció amb estrella


Alkimia


Indústria 79 (Zona S. Familia)

Tel. 93 207 61 15

http://www.alkimia.cat/

Feia dies que tenia pendent aquest restaurant del que havia escoltat molt bones recomanacions. Està guardonat amb una estrella Michelin i diuen els seguidors de la Guia que potser se'n mereixeria dues, però que com el local, tot i ser agradable i més que correcte, no és ostentós, no dóna per més estrelles.

Aprofitant que tenia el meu fill de visita a Barcelona, de la seva estada a Oslo, vaig pensar que era l’ocasió d’anar-hi. La veritat és que tot va ser satisfactori. El servei força proper i preocupat per la satisfacció del client i sense caure en cap moment en fer-se pesat.

El menjar és impecable i d’entrada ofereixen dos menús degustació. Però recomanen que si és el primer cop que hi vas, agafis el “Tradició”, en què ofereixen plats que consideren han estat claus en l’evolució d’aquest lloc. També ofereixen un altre menú, amb més plats i que porta el nom de menú Alkimia, amb cuina més creativa.

Vàrem optar tal com ens va recomanar, pel menú “Tradició”, tot t i que el simpàtic maître, dubtava de si era el primer cop que hi anava i deia que la meva cara li sonava. Jo em vaig témer que no fos per la fotografia del bloc, però evidentment no vaig comentar-li res i li vaig insistir en que era el primer cop que hi anava.

El contingut del menú (65€ IVA inclòs), està configurat per un parell d’aperitius i a continuació: Tatin de tomàquet amb anxova, Caneló de pollastre rostit amb beixamel d’ametlles, Arròs de nyores i safrà amb escamarlans , Peix de costa amb carxofes i brots tendres i per acabar Espatlleta de “ lechazo churro “ amb múrgoles i espàrrecs.

Dels plats ens va encantar especialment el Caneló i també el Peix de la costa que era Gall de Sant Pere i estava deliciós. Els altres plats estaven també a l’alçada, però aquests van ser els dos “top” al nostre criteri.


Quan vàrem acabar i abans dels postres, el maître ens va preguntar si havíem “quedat be” i si ens vindria de gust alguna altre cosa. I ens va començar a parlar de carn de “vaca vella” amb maduració i no vaig saber dir que “no”... El meu fill ja no va voler res més. La veritat és que la mitja ració de carn addicional que em van servir estava a nivell del “top”, era realment extraordinària i vull manifestar que a l’hora del compte, ens van dir que era “obsequi” de la casa.

Com postres (ja sabeu que aquest apartat queda una mica fora de les meves preferències) ens van servir primer Pera amb queix (ganache) de formatge fresc i granissat de taronja i com darrer el flamet del cel amb sorbet de llimona i gingebre .

El vi va ser un Embruix. DOQ Priorat i el meu fill es va demanar també per acompanyar els postres, un d’aquests vins dolços ara de moda: un Gaillac de la zona Midi-Pyrénées. Els cafès van venir acompanyats d’uns bombons deliciosos.

Com curiositat vull dir que pràcticament totes les taules eren estrangers de nacionalitats molt variades. Crec que de totes les taules, només nosaltres érem d’aquí.

En resum, un lloc recomanable per sopars especials. No vaig fer fotografies, ja que coneixeu la meva discreció i ja em va inquietar que al maître li sonés la meva cara. A la seva web, ofereixen imatges i informació de qualitat (http://www.alkimia.cat/)

24 comentaris:

  1. Vaig anar a l´Alkimia fa uns 8-10 anys, crec que eres els seus principis. Tinc bons record, crec que vaig menjar uns ous poché amb angules que estaven de mort i vaig tastar per primera vegada crestes de gall fregides, com si fossin patates xips, em van recordar de gust als "kikos". Al meu marit li va fallar un peix no per dolent sino creiem que el van salar dos o tres vegades!!! pot ser ho van fer dos persones diferents però realment era sal pura!!! el van canviar sense problema. Ens va tocar taula del passadis, molt tranquil.la, llavors si que hi había gent de casa!!!!M´en adono per l´ultim cop que vaig anar de restaurant estrella (24 nit al Gaig) que la clientela es giri...nosaltres els únics catalans:))) Jo també el recomano!!!Petons.

    ResponElimina
  2. Hola Silvia... Pel que es veu aquests restaurants viuen del turisme de diners que visita BCN... i penso que també atreuen turisme. Però acabes troban-te extrany allà amb tants guiris i les coses que les passen... Els de darrera nostre insistint que ni tan sols el fumet de l'arròs tingues marisc per no sé quines alèrgies tenien ... Una altres que volien un Gewürztraminer "que fos autèntic... es adir francés"... (com si no fossin autèntics els ecel·lents Gewürztraminer alemanys...).
    Un altre que es mirava una gamba gegant que li van servir i no sabia com manipular-la i va demanar consell a la cambrera...
    En fi... un espectacle..!!... :)

    ResponElimina
  3. M'encanta l'Alkimia! A casa és un clàssic des d'abans que es trasladessin al carrer Indústra. L'arròs de nyores i escamarlans és una autèntica bogeria!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  4. La veritat és que l'arròs de nyores ens va encantar també...El "problema" és que quan jo penso en arròs, penso en plat curull... i clar, amb les mitges racions, no em va tocar ni a dalt ni a baix... :). Però si que estava bonissim, però si em tingués que quedar amb un plat, seria el caneló i també la carn fora de menú, que em van portar... Salut!.

    ResponElimina
  5. Tenia ganes de llegir la teva crítica a l'alkimia. Cada dia hi passo per davant i sempre m'ha picat la curiositat si realment paga la pena. Des que vaig llegir la del libentia m'imaginava que no trigaria a caure... Sempre m'ha sobtat aquest restaurant, doncs a la zona no hi ha res més d'aquest nivell de preus. Entenc que ha de tenir bon prestigi per subsistir. A mi em costarà trobar el moment de deixar-me més de 100 euros en anar a sopar amb la dona, però la veritat es que ho tinc pendent. Ara has d'anar a La Cúpula, que diria que és el restaurant maco que et queda per visitar a la zona (Sicília/Rosselló).

    ResponElimina
  6. Gràcies Vix! per la teva recomanació. No he estat mai a la Cúpula, però en tinc el concepte de retaurant una mica "estirat".. amb allò del "servicio parcacoches" em desmotiven una mica... Tinc bastanta alèrgia als restaurants "estirats" i em fa una mica de por.. Tu hi has estat?. I en cas afirmatiu, quin és l'ambient que es respira allà dins?. Salut!.

    ResponElimina
  7. La veritat és que no hi he estat encara, però només he sentit a parlar coses bones... i té uns preus prou continguts... si que te un pinta de ser un pel anacrònic, però jo trobo que això és el seu encant i la seva personalitat.

    ResponElimina
  8. Be... el primer que hi vagi ho explica... :). Si vaig jo, el publico.. i si vas tu em deixes comentari al post que sigui. El tema de que el local sigui "anacrònic", no em preocupa a no ser que també ho sigui el servei i el públic..:).

    ResponElimina
  9. Hola,
    Sóc nova, pero seguidora del teu blog des de fa temps.
    Fa anys, abans de tenir l'estrella M., hi vàrem anar a l'Alkimia i en guardem molt bon record. Gràcies a la teva crítica hi tornarem !.

    Maria

    ResponElimina
  10. Benvinguda Maria..!. I gràcies per llegir-me.... A veure si quan hi torneu us segueix agradant, que a mi m ha passat en un parell de llocs q m agradaven més abans de l estrella... Salut..!.

    ResponElimina
  11. Excel.lent Restaurant i Gran Cuiner el Jordi Vila.

    Lo que apuntas del Gewürztraminer es divertido, es una variedad oriunda de Europa central y el nombre no es precisamente francés todo y que en el país vecino la vinifiquen maravillosamente.

    Saludos!

    ResponElimina
  12. Gràcies Paco,

    Si..tens raó. I el que em va fer més gràcia és el to amb que ho deien amb el seu accent mexicà... Una mica amb el sentit de "no vayan a engañarnos eh?... que lo queremos "auténtico" francés.."... :)).

    Salut!!.

    ResponElimina
  13. Hola Ricard,
    Acabo de descobrir el teu blog. M'ha agradat molt. Ja tens un seguidor més. Jo disposo d'un blog on publico notes de tast de vins, notes de tast de formatges i els restaurants que m'emocionen. Si li vols donar un cop d'ull és: http://www.enoemocions.com. Salutacions.

    ResponElimina
  14. Ostres Ramon, m'ha encatat que em donessis a coneixer el teu bloc, ja que tenim interessos comuns. Ja m'he fet seguidor per no perdre'm res. Salut!.

    ResponElimina
  15. Fa tres anys aproximadament vaig ser Alkimia, una gran experiència, em va agradar, recordo que vaig prendre una brandada de bacallà amb Cresta de gall i em va venir al cap ja que era la primera vegada que tastava la cresta de gall. Ho teníem just al costat del diari ja que estàvem en indústria marina. Em va encanta. Molt bé. I em fa recordar un altre que està a la zona i que fa molt que no visito, La yaya Amelia. Molt recomanable.
    Salutacions Ricard

    ResponElimina
  16. Bon dia Agistin,
    Pel camí que va de Libentia a Alkmia (els dos darrers que he vistat) passo sempre per devant de "yaya Amelia" i el nom em sona de molts anys.
    El varem mirar passant per fora i vaig pensar que es tenia que menjar be allà. A veure si algun dia el visito.
    Salutacions.

    ResponElimina
  17. Bon dia,

    Parlant del Gewürztraminer, hi ha un lloc que el venen a granel a Gràcia, carrer del cigne (mercat de la llibertat)

    Wilako, Gràcia

    ResponElimina
  18. Bon dia Wilako,

    Quines sorpreses ens depara BCN, Gewürztraminer a granel a Gràcia!!. El dia que estigui per la zona ho miro que segur tenen altres coses interessants. Gràcies..!.

    ResponElimina
  19. Jo crec Ricard, que al final es va recordar que tenies el bloc , je,je... Vist que va voler quedar bé amb tu o tal vegada estava content que no fossis un guiri. De totes maneres pel que veig és un restaurant a tenir en compte. Gràcies per la recomanació .

    ResponElimina
  20. Hola xisca..!. Això quedarà en el misteri, però el tema de que em reconeixin en un restaurant em dóna una certa incomoditat. I sembla contradictori amb que tingui la foto al bloc.. Però el fet de posar-la, és per donar la cara quan faig crítiques negatives, que tot i no ser freqüent, en faig. Salut!!.

    ResponElimina
  21. Moltes ganes d'ana a l'Alkimia. Abans hi vivia a prop i mai no hi vaig anar. Potser ara que estic més lluny m'hi acosti. Som uns micos capsigranys els humans.

    ResponElimina
  22. Si q és veritat el que dius Jordi...... Ens veurem a Topik al sopar maridatge...?. Salut...!.

    ResponElimina