24 d’abril de 2011

Comparativa amb poc valor estadístic


França.... zona Côtes du Rhône, però perfectament vàlida a Paris.

Aquesta Setmana Santa hem dedicat 5 dies a la zona de Côtes du Rhône pel tema vins i hem aprofitat per dinar o sopar a diferents llocs que prèviament m’havia preocupat d’informar-me per no sortir decebut.


A França, una bona referència és la Guia Michelin (que en canvi quan parla de Catalunya, no valoro massa). Però a França és més fiable i buscant restaurants sense estrella ni masses pretensions, dels que estan marcats amb “encant” o “simpàtics” amb la carona vermella, sempre encertem.


Aquests dies ens hem fet un total de 7 llocs i he de dir que la tònica ha estat l’excel·lent tracte rebut. Ja sé que 7 llocs no donen per fer una estadística fiable, però aquesta reflexió es repeteix cada cop que torno d’allà.


Val a dir que el meu nivell de francès parlat és alt, així com el coneixement de la cultura gastronòmica francesa i amb això evito les barreres típiques que posen els idiomes i també sé que a França no són massa oberts si no es parla la seva llengua. Però dit això, vull remarcar que el tracte en general ha estat excel·lent i en ocasions amb explicacions de plats o vins, que aquí rarament es fan a un client i menys si probablement no tornarà mai més.


En aquests llocs el servei sol ser proper en tots els sentits. I us prego que no vulgueu donar a les meves paraules un sentit canviat ni maliciós. Em dona igual el color de la pell de el que em serveixi o els país on ha nascut.... Però si demano que sigui “proper”.... que no em demani que jo m’adapti a les seves costums, sinó que la cosa sigui al revés.


Fa no massa en un restaurant de Falset (que NO HE PUBLICAT al meu bloc) i que té xef d'aquests que es belluguen i fins i tot participen en coses a l'estil de “premis a millor xef”, vaig sortir ben emprenyat. Ja no em van entendre quan vaig reservar parlant català, però quan varem entrar per sopar la tònica va seguir i a sobre amb una sensació de que això els molestava .


I es donava la paradoxa de que el xef es català, les 4 taules que sopàvem tothom parlava català... però quan arribava la “maître”... totes les taules excepte la nostra canviaven de llengua. I la “maitre”, no era xinesa, ni russa, sinó de llengua llatina, el que fa que l’adaptació sigui menys problemàtica.


Tan difícil és en el nostre país oferir servei “proper”?. Com és possible que en aquests restaurant francesos, de preu contingut el servei sigui “proper”, es preocupin de si el sopar ha agradat i siguin amables?. En un dels que varem estar a Avignon, la propietària quasi va sortir a “perseguir-nos” quan ja estàvem a la porta, per saber la nostra opinió. I ja ho havíem manifestat a la cambrera de la nostra taula quan també ens ho va demanar.


I jo que no soc massa de diàleg als restaurants que vaig, em quedo sorprès i més quan lo més probable és que no torni mai a cap d’aquests llocs..


En fi... que volia publicar un post i com que mai publico restaurants no propers, he aprofitat per la reflexió, que reitero no voldria que ningú tergiversés cap a connotacions racistes o per l’estil. En tot cas si un dia us perdeu per Avignon, no deixeu de reservar a L'Essential.. :).

20 comentaris:

  1. Completament d´acord Ricard si vaig a gastar-me els meus claers, vull parlar com em vingui en gana i que almenys intentin ser educats i espreocupin per les meves preferències, no és el primer lloc on no he tornat i on he diixat una comanda a mitjes perque la persona que m´atenia no sabia paralar català, ho sento molt però per a mí és indispensable

    ResponElimina
  2. Bona nit Sergi. Jo ja m'aconformo amb menys... Jo si m'entenen i mostren bona voluntat, ja em quedo tranquil... Però si a sobre em "corregeixen" ja m'emprenyo... Amb "corregir" amb refereixo a que quan demanes "aigua", ells repeteixen "agua?".

    ResponElimina
  3. França ja no és la única ni tant sols la primera, perque sospito que això ja no existeix. Però no hem d'oblidar qui va inventar la restauració i està clar que tenen una base que aquí ... doncs no tenim :)

    ResponElimina
  4. En això tens raó Oscar...però sembla que no sigui tan dificil copiar oi?. De veritat que quan la propietaria del lloc d'Avignon (més bistró que restaurant) va sortir cap a nosaltres, lo primer que vaig pensar és que m'havia equivocat en el pagament o que s'havien oblidat de sumar alguna cosa al compte...:). I volia saber que ens havia semblat el sopar..!!.

    ResponElimina
  5. el primer comentari ho diu tot encara que l'autor no vulgui connotacions racistes, ja han sortit...molt malament per tots

    ResponElimina
  6. Jo no ho veig així, però com aquest bloc permet opinions lliures, deixarem que el General Prim, trobi les connotacions de sota les pedres si cal... i deixarem que ens renyi desde el seu pedestal.... :)

    ResponElimina
  7. Es la realitat,per abaratar els costos els empresaria contracten gent inexperta i poc qualificada,els comensals no en tenim la culpa ja que paguem.
    No es racisme sino realisme,jo certs llocs els evito per aixo que dius.
    El que insinues tambe em va succeir el mateix.
    Llibertat opinar i per respectar el que s'opina.

    ResponElimina
  8. Entenc el tema dels costos, però precisament feia el comentari just tornat de França, doncs no he anat a restaurants de luxe sinó a bistrós amb preu moderat i m'he quedat (una vegada més) sorprés de lo proper del servei en TOTS els sentits.. I crec que a França els costos salarials, no són pas baixos. I aquí en ocasions, vas mal servit, pretenen canviar-te l'idioma i a sobre van d'ofesos...

    ResponElimina
  9. La meva impressió, és que aquí no es valora prou el concepte d'atenció al client.
    No he viatjat massa, però em ve a la memòria un restaurant perdut a Escòcia, que no es pot dir precisament que sigui el referent de cuina, ni de categoria gastronòmica...on es desfeien per explicar de que estaven fetes les seves "soupes", o algun restaurantet venecià on intentaven expresar-se en un idioma que no és el meu.... o la simple i amable salutació de qualsevol cafè francès.
    No crec que el problema sigui tant el cost del personal, com el respecte al client que es té al davant... Puc arribar a entendre que el personal desconegui la realitat del país, però no entenc que el propietari, no marqui unes normes mínimes d'atenció.
    Senyors, els que estem/hem estat treballant de cara al públic..ens debem al client i particularment a una "casa de menjars" on no hi trobo empatia...dificilment puc trobar el menjar bo.
    I encara diré més... la proximitat també seria aplicable a menjars típics que a comarques sembla que faci "pobre" posar a les cartes, o vins catalans que en moltes són gairebé inexistents...
    Tant costa mimar una miqueta al client català???

    ResponElimina
  10. Ostres Marta..!. T'ha provat l'estada a Côte du Rhône...!!. Poques vegades havia vist escrites tantes VERITATS juntes.... El tema de menjars "propers".. el de vins propers... Tens tota la raó i amb el tema vins ja saps que la paraula "Rioja" em posa agresiu... :)).

    ResponElimina
  11. Nosaltres a Paris, sense parlar francès, i molt poc d'angles, vam menjar amb una atenció més que correcte. A casa nostre m'he sentit avergonyit sovint, per que no hi ha la cultura del respecte als clients. Quants cambrers se n'enriuen i enganyen als turistes?, amb quants "Arensivias" de torn t'has hagut de discutir?, Quants cops m'he plantejat aixecar-me d'una taula i marxar, pagant es clar, abans d'acabar.
    Crec que, com diu la Marta, l'atenció al client és anecdòtica en molts establiments, i la professionalitat de molts d'ells és nul·la, tant del empresari com del treballador.
    El tema dels vins de casa nostre, es com la mentalitat del servei a copes i el sobrepreu de molts del vins, crec que queda molta feina per fer per part de tots i moltes emprenyades a agafar. Molts cops, l'aigua també serveix per acompanyar un àpat, i més quan els preus són excesius, i sobretot si demanes "carafe d'eau" ;).

    ResponElimina
  12. Tens raó Jaume, falta professionalitat en moltes ocasions. I també una mica d'estimació a la feina que fan...
    I el tema "carafe d'eau", a França a tots els restaurants l'hem demant... Clar q allà tenen l'aigua més bona i no cal demanar-la embotellada.
    També una solució que ofereixen a molts llocs d'allà, és el "pichet de vin", que permet tastar algun vi de la regió sense desdinerar-se massa. I amb un pichet de 50cc, dinen be dues persones.

    ResponElimina
  13. Sóc el Paco, la veritat es que no us falta raó, el tema de la restauració i de la seva qualitat en quan al servei al client deixa molt que desitjar al nostre país. Nosaltres em estat a Berlín i la tònica es la mateixa que diu Ricard, amabilitat i cordialitat, a qualsevol tipus d'establiment, tant als económics com als més "pijos" i això que el nostre alemany es -0 i sota la nostra percepció impossible distingir si la persona que ens servia era alemanya o no. La solució a casa nostra?, només la té el empresari, que es el que determina el que i el com del seu negoci.
    En quan al tema de "realisme" o "racisme", només un fet il·lustratiu, en 6 dies a Berlín no hi vaig veure cap "top manta" i ha aquesta ciutat ningú li pot retreure que no sigui una ciutat oberta, multiracial i multicultural i a sobre, amb una llosa històrica, en quan al tema de racisme, que encara fa fredor. Crec que es un tema per reflexionar de lo que passa a casa nostra. Prou d'infantilisme, si una cosa no la veiem be es perfectament criticable, la faci qui la faci.

    ResponElimina
  14. A mi el que realment m'interessa és la "professionalitat", sense ella les coses no van bé ....
    Pel que fa a l'idioma m'adapto l'important és fer-me entendre i entendre el que se'm proposa.
    Una salutació

    ResponElimina
  15. Agraeixo Paco la teva participació. Pels qui no el coneixeu, dir que el Paco és un molt bon professional de la restauració.
    Tens tota la raó Paco... Jo també vaig quedar sorprés quan vaig estar a Berlin... esperava menjar malament i varem menjar be i amb bon tracte... i amb zero d'alemany també.
    I aquí a sobre ens fa gràcia trobar un exòtic-mal educat que ens serveix... No anem be...

    ResponElimina
  16. Anna... la professionalitat és també adaptar-se al client i de la mateixa manera que jo podria parlar(de manera bàsica) italià o gallec en menys de 30 dies, ells també deuen poder... O si són tant curts, tampoc deuen poder entendre que és la "profesionalitat".

    ResponElimina
  17. Hola!
    Comparteixo les mateixes sensacions i tinc (massa) experiències similars, especialment al centre de Barcelona. I moltes més en establiments de menja informal (tapes, racions, etc) que no pas en restaurants. Dues anècdotes d'aquesta setmana passada. Un dia a les vuit del vespre en un novíssim bar de vins de l'Eixample no ens van deixar entrar a la part de dins a fer unes braves i unes canyes perquè "sólo es para cenas"; no cal dir que la sala era buida. El dia següent, a un concorregudíssim bar amb terrassa del costat de la Boqueria no ens val voler servir una tapa de musclos –hi anàrem a fer el vermut– perquè "el dueño sólo permite servir comida en las mesas"; nosaltres, que estàvem drets –i amb molt de gust– al voltant d'una d'aquelles bótes que s'usen per recolzar la copa, vam optar per marxar. Ai què vam fer!: resulta que el cambrer es va emprenyar com una mona perquè ja havia 'tirat' una de les cerveses demanades!

    Perdoneu la xapa, però el tema em subleva.

    ResponElimina
  18. Benvingut Albert... La veritat és que el servei a BCN està fatal i en ocasions sembla que els molestis.. o que et vulguin explicar com ens hem de comportar.
    Penso que vareu fer be de marxar... i que es foti si ja ha "tirat la cervesa".. :).
    Salut!!.

    ResponElimina
  19. Realment les experiències personals són les que són, i considero que no són extrapolables. Una nefasta situació en un lloc qualsevol, pot ser inoblidable per a un altre. Totalment d'acord amb el comentari de Paco, Berlín sí que crec que actualment és capdavantera a Europa, i en tot els sentits. La meva experiència en la darrera visita a França concretament a Loira i els seus castells va ser apassionant a nivell cultual, i nefasta a nivell gastronòmic, millor dit al tracte rebut, menjar vam menjar molt bé. I és ben veritat el que apunta Ricard, el coneixement de l’ idioma és fonamental, i en el nostre cas de francés, rien de rien, i em dóna la sensació que el Anglès no els agrada molt. L'important és que hagueu passat uns dies fenomenals. Salutacions

    ResponElimina
  20. Si que és veritat el que diu l'Agustin, de que a frança l'anglès no els acaba d'agradar... :).
    Però de la meva experiència a Berlin, també em va sorprendre el que al parlar amb ells en anglès, em contestessin en alemany... En concret quan demanava el cost en un caixer, en més d'una ocasió, em responien en alemany... Per sort les caixes registradores, meostre el valor en números... :)

    ResponElimina