5 d’abril de 2011

Tapes en plena Rambla Catalunya

La Bodegueta

Rambla de Catalunya 100 (Rosselló)

T. 932 15 48 94

El passat dilluns nit, érem a Barcelona i ens venia de gust anar de tapes. La primera opció, deguda a la zona en què ens trobàvem, va ser Bar Mut, però tot i ser dilluns estava ple i amb llista d’espera. És ben curiós que aquest lloc on els preus no tenen res de continguts, ni el local ofereix massa comoditat, estigui sempre ple.

Un cop superat el desconcert de no trobar lloc al Bar Mut en dilluns, vaig pensar en un lloc proper, que sempre em treu dels destrets i que no sé per quin motiu no tinc publicat. Es tracta de La Bodegueta de la Rambla de Catalunya.

La Bodegueta de la Rambla de Catalunya, és un lloc entranyable, que porta des de 1942 servint tapes i bons embotits a la part alta de la Rambla de Catalunya i que va néixer venent gel i vi a granel.

Crec que si aquest lloc estigués més amagat, seria com un lloc de culte, amb les seves taules de marbre, cadires de fusta i l’aire démodé. Però és clar, està en plena zona de turisme i ja ens sembla que estem en un lloc “turistificat”.

Varem optar per menjar unes tapes a la terrassa i amb les opcions habituals que ofereixen, entre les que mai no m’oblido de demanar una ració de llonganissa fantàstica elaborada seguint la tradició de Riera Ordeix.

La resta va ser uns ous estrellats, unes braves (no són pas de les millors de BCN), unes croquetes i alguna cosa més que ja no recordo.

Ja comento que no és pas cap lloc de delicatessen ni de tapes de disseny, però és una bona opció (i parlo de la terrassa) per prendre un sopar de tapes en plena Rambla de Catalunya.... No està de moda, però tampoc, està mai buit.

Els preus continguts en funció del que es demana i amb RQP correcta. No estarà mai al meu Top Ten, però tampoc passaran més de dos mesos sense anar-hi de nou i més ara que ve el bon temps.

Actualment tenen un segon local ben a prop, al carrer Provença 233, en què ofereixen un producte semblant, però amb una mica més de nivell pel que fa al local.

20 comentaris:

  1. Olé, molt bona recomanació.
    El dilluns passat vaig estar amb uns amics prenent unes tapes a una terrassa de la mateixa rambla i em va semblar un escàndol còsmic -per lo dolent- la RQP.

    O sigui que recomanació fantàstica per als que baixem al centre de tant en tant.

    ResponElimina
  2. Tampoc es que sigui el lloc ideal, però és una bona alternativa "clàssica", amb servei proper i amable. De fet hi vaig de fa anys i el vaig "descobrir" quan treballava per la zona, en el origens de le UPF. A la terrassa s'està molt be, però l'interior ja és més agobiant per mi.

    ResponElimina
  3. He anat dos o tres cops darrerament a la nova Bodegueta, la del carrer Provença, i m'ha agradat que tenen selecció de vins a copes que no està malament; no recordo si l'opció també existeix a la Bodegueta de sempre.

    ResponElimina
  4. Gràcies Albert..!. De fet la "nova", només la conec de passar per devant, però si tenen selecció de vins a copes, ja em sembla perfecte. No sé si en tenen a la "vella", ja que sempre hi vaig de cervesa..

    ResponElimina
  5. Mira que he passat mils i mils de vegades i mai he entrat, però si un dia estic per la zona per quan vaig a fer compres pel barri i m´agafa l´hora de dinar....al menys ja se que puc anar!!!gràcies

    ResponElimina
  6. Són aquells llocs que passes i no criden l'atenció en cap sentit. Jo vaig tardar molt a entrar, ja que sempre el veia ple i em fan mandra els llocs aglomerats... però un dia em vaig decidir i vaig veure que estava be, tot i que insisteixo, millor a la terrassa...

    ResponElimina
  7. Hola Ricard, et recomanaria com a opció clàssica el Bar Roure, ara que no es pot fumar es ideal per fer tapes.
    Es un Bar de tota la vida, y no l'engany dels GASTROBARS. Salut.

    ResponElimina
  8. Ostres Daniel.... tens raó. Fa bastant de temps que no anem al Bar Roure i era un lloc que m'agradava molt.
    L'època que vaig treballar per Gran de Gràcia hi anava també a dinar. I ara pensant també em ve al cap un altre més petit que es diu (suposo que encara existeix) Maria Castanya a la Via Augusta i prop del Roure.
    I com tu dius, res a veure amb l'enredada dels "Gastrobars"

    ResponElimina
  9. Bon lloc i les croquetes boníssimes

    ResponElimina
  10. Si Sergi... les croquetes i la llonganissa especial que tenen, són els plats fixes per mi.. Salut!!.

    ResponElimina
  11. D'aquells llocs de tota la vida... i que no canvien, totalment d'acord amb les croquetes i alguna altra que no vull recordar perquè em fa venir gana.
    Ostressssssss, Daniel..quins records en tinc del Bar Roure, més d'un inconfessable..clàssic entre els clàssics..Qui no hi ha passat abans o després????

    ResponElimina
  12. Marta... que parlen del Bar Roure...!!. Planta baixa... En cap cas rodalies... :)

    ResponElimina
  13. Fa molt temps que no hi passem, fan unes croquetes delicioses mas fet venir ganes.
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Ja passa això eh?. En ocasions et parlen d'un lloc i et dius.. "si que fa temps que no vaig!!". Però a BCN hi han tants llocs bons que no donem abast.... Salut!.

    ResponElimina
  15. Bon dia,

    En efecte el Maria Castanya encara existeix, i a mi (la teca) m'agrada més que el Roure.
    Salut i carpe diem.

    Wilako, Gràcia

    ResponElimina
  16. Bon dia Wilako,

    M'alegro de que encara existeixi, ja que és un lloc que m'agradava molt. Petit, però amb molt bona teca. Caldrà tornar-hi un dia..

    Salut!

    ResponElimina
  17. M'acabo d'assabentar que tenen tapes... Sempre hi vaig a mig matí quan he de passar-me per feina pels voltants.

    Francescf.

    ResponElimina
  18. Bona tarda Francesc,

    Doncs si... al vespre tenen tapes "clàssiques", embotits.. Una opció senzilla per quan fa calor. Salut!.

    ResponElimina
  19. fxavier gonzález cuadra22 de maig de 2011 a les 13:44

    Bona tarda,

    Certament La Bodegueta tenia la seva gràcia, no simplement pels productes i altres que hi servien, sinó més aviat per trobar-se on es trobava i per ser un 'oasi diferent' en un espai o zona més pròpia d'altre tipus de restaurants o 'bistrots'.
    Malauradament, considero que ha perdut ja fa temps aquella etiqueta de local autèntic i genuí per a convertir-se en un espai més aviat destinat per a turistes que altra cosa. És el que s'anomena 'morir d'èxit' i perdre les essències, certament inevitable en els temps que corren en un BCN alienada.

    Felicitats. Bon blog i bones recomanacions.
    No dubtis que et seguiré i donaré la vara.

    PS: a La Bodegueta li ha succeït el mateix que El Xampanyet allà als basars de la Barceloneta, i al del final del carrer Montcada.

    fXavier

    ResponElimina
  20. Fxavier... Si que ha perdut, però penso que manté més encant q altres quebl han perdut del tot....
    I gràcies x seguir-me i "donar la vara".... q m'encanta....
    El tema del xampanyet si que és ben curiós.... Hi havia anat molt, però ara ja és guirilandia.... Però és q apareix en ple de guies de viatges de paissos europeus...

    ResponElimina