23 de maig de 2011

Reflexió: Clandestins... Moda o pijotada?.

Fa temps que sento parlar del tema restaurants clandestins.... Primer em va arribar notícies d'altres països en què era un fet emergent i després ja fa un parell d'anys, notícies d'aquí....

D'entrada i ara fa més d’un any, em va passar pel cap obrir un clandestí com a evolució del grup gastronòmic que fomentàvem amb el Carles . Però un de veritat.... En teníem ganes, disposem d'espai i possibilitats. Calia "legalitzar-lo" d'alguna manera i em vaig informar de les alternatives "associació gastronòmica", "consultoria gastronòmica", etc. Però després de donar-hi voltes, vàrem aparcar l'idea degut a anar massa enfeinats en el dia a dia.

Tinc notícies que a BCN en funciona algun dels de veritat.... Almenys a Facebook, tinc com a "amics" els de Kokun, que fins tot vaig parlar un dia amb ells del tema i té bona pinta.

Però mai he cregut en el model del clandestí, que no deixa de ser un restaurant normal i que el disfressen de qualsevol altre activitat fictícia. Ja fa temps que això ho intenten promocionar i ja m'havia oblidat del tema fins que ara fa pocs dies m'envien un mail força pedant convidant- me a sopar en un d'aquests llocs, que per cert fa un parell d’anys que s’arrossega.

Per començar m'omplen d'elogis pel meu bloc i coneixement del tema (sic....) i alhora em diuen "te vamos a presentar un nuevo (??) concepto de la restauración.... bla, bla, bla....". No sé... crec que qualsevol persona amb un mínim d’afició per la restauració, ha llegit moltes notes de premsa (repetitives) explicant que hi un restaurant clandestí disfressat de tintoreria i un altre de tenda de souvenirs... i que properament....bla, bla, bla....

Vaig dir “no” a la invitació de manera sincera i educada i al poc temps apareixen al meu bloc dos missatges (un va quedar esborrat per l'avaria de blogger) amb poca gràcia i un xic de mala llet.... Simultàniament m'arriben informacions en privat. per part d’amics, de qui va anar-hi i qui no i evidentment el peatge era publicar- lo. Només he llegit un d'aquests blocs, però ja a partir de les frases edulcorades a l'estil de: (si ho llegiu amb veu nasal, té més gràcia):


“Me encontré con la fantàstica querida amiga “...”, y con la estupenda amiga “...” y con una fantástica bióloga que me la llevaría a mi casa a vivir conmigo, ya!!! era súper divertida....”

Encara vaig quedar més convençut de no haver acceptat... El concepte del lloc ja em provoca rebuig, però amb aquesta fauna tan “súper-estupenda”, m’hagués agafat ganes de sortit per cames als 5 minuts... i no sé si es massa fàcil sortir d’un clandestí. Per cert... les fotos del lloc recorden una mica un ambient meublé tipus Casita Blanca actualitzat (que de fet també anaven de clandestins)... :).

Potser no veig bé la realitat o la veig distorsionada. Pot tractar-se del típic exemple del got mig ple enfront del got mig buit... però en el meu entorn, no veig ningú a qui li pugui fer gràcia anar a un restaurant pel simple fet de que s’amaga darrere d’una tintoreria o d’una botiga de souvenirs...

Aprofito per afegir a partir d’aquí i en lletra de color blau, les raons per les que segons aquesta agència és important anar a un clandestí:

Una de les gràcies és que vas a llocs que els altres no saben..... Si us fa gràcia això us recomano Passadís d’en Pep o Can Josep (tot i que aquest no està en les “paginas Amarillas” però que crec que ells ho consideren un mèrit).

Es veu que tenen nivells de socis.... “xxxx”, “plata” i “or” ... Com la VISA més o menys....

Diuen que el que ofereixen “dura menys d’un dia” ..... Sortosament no?.

I que es veu que també fa molta gràcia pensar “estic menjant aquí i la gent que passa pel carrer no ho sap” .... Doncs no sé que dir... hi ha coses més morboses en què si pot que pot fer gràcia el “si ens veiessin”... però sopar, que voleu que us digui... ;)

Y tot aquest “secretisme” es contradiu amb que tenen pàgina a Facebook amb adreça i telèfon...!!. I si la mireu (no està protegida) la gent per reservar escriu al mur a l’estil de

“Hola, necesito lavar un traje y un vestido esta noche a las 22:00 , os queda alguna lavadora libre..??”...

En fi..... que si un dia em trastoco, m’abandona la Marta i les amistats i em “compro” una acompanyant 30 anys més jove que jo, ja tinc el lloc on portar-la.... “Nena ... te voy a llevar a un sitio que te vas a enterar....”... tot i que crec no m’acceptaran... :)

Nota: Esperem que no passi mai això últim de trastocar-me i el “compro una acompanyant” està utilitzat en clau d’humor, però ja m’enteneu que vull dir...

47 comentaris:

  1. Comparteixo el teu punt de vista i no em passaria pel cap anar-hi, però allò que diuen "a gustos colores", deu haver-hi gent per tot. He mirat la pàgina Facebook de la tintoreria i em pensava que anava de conya el sistema de reserves i és veritat. Una mica patètic no?.

    ResponElimina
  2. Lavame unos calzoncillos y unas bragas Ricardo

    ResponElimina
  3. Gràcies anòmim per participar. El tema de la manera de reservar per Facebook, si que és una mica patètic... A més reserven de manera pública, per anar a un lloc secret... :)). Salut!.

    ResponElimina
  4. Molt bo l'altre anònim del "Lavame unos calzocillos.....".... Bona aquesta... però ahir quan ho vaig mirar, un demanava per rentar dos banyadors... Vull dir que no vas desenfocat... :).

    ResponElimina
  5. La majoria de restaurants que s’anomenen “clandestins”, son mes aviat restaurants normals, amb “l’aura de clandestins”, que cerquen l’exclusivitat, limitar l’accés i per tant ser selectius, em recorda a quan era jove, llavors no se si per tossuderia o inconsciència, sempre fèiem cua als llocs on costava mes d’entrar i quan mes limitaven l’entrada mes cua hi havia, els humans som així, fem coses inexplicables. “Clandestins” com la tintoreria Dontell (de Don’t tell), o el Mutis (bar Mut), o el Dopo (restaurant Saltimbocca) son restaurants normals o un “reservat” d’un restaurant, crec que es una moda, una vessant snob de la restauració.

    Pel que podríem dir veritablement clandestins crec que han de ser restaurants tipus els “paladars” cubans, restaurants a cases o locals particulars, sense llicència i que es publiciten amb el boca orella, un restaurant es clandestí si es salta alguna normativa o es d’amagatotis per algun motiu legal o be senzillament excerceix una activitat prohibida, a Barcelona al principi ho era el Tapioles 53 i actualment el Kokun.

    El Dontell te fins i tot web: http://www.tintoreriadontell.com/, igual que el Kokun: http://chef-clandestino.blogspot.com/2010/05/restaurantes-clandestinos-tendencia-o_08.html o el Tapioles 53 http://www.tapioles53.com/

    El Fishop, en ple Passeig de Gràcia te poc de clandestí, igual que Speakeasy (Dry Martini), o el mes recent el Chi Ton Souvenirs (a prop de la Pedrera).

    Hi ha l’empresa Urban Secrets que es dedica en exclussiva a fer events “clandestins”. Un altre clandestí: http://restaurantsecretbcn.blogspot.com i te pensat obrir un altre “restaurant clandestí” a la zona alta de Barcelona.

    Ara només faltaria anomenar els veritables clandestins, però aquests no es poden publicar a cap bloc ni web. Aquestes dades me les han facilitat lectors del meu bloc en un post que vaig fer envers els restaurants clandestins. Ara, clandestinament ens podem enviar novetats per email, no?. Shssssss, es un secret.......

    Apa una abraçada i felicitats pel bloc que llegeixo assíduament.

    ResponElimina
  6. (Para algunos -quizá demasiados-) nada más gratificante que el reconocimiento, que el ser miembro de algo costoso, lujoso o que cueste entrar, que sea exclusivo. Es el juego de siempre. Como cuando eras adolescente y coleccionabas adhesivos que pegabas en la carpeta, siempre había alguno exclusivo que todo el mundo quería y sólo unos pocos conseguían.

    Pijotada, sin duda.

    ResponElimina
  7. Gràcies Felix per participar i dir la teva. I ja dónes el teu veredicte de "pijotada"...:).

    Comparteixo el que dius... però és que al cap i a la fi, l'exclusivitat se la imaginen. Sempre hi han hagut coses difícils d'aconseguir (fins i tot adhesius.. :)..), però entrar en aquests llocs, és demanar-ho a la web i segur que et llepen les sabates... :)

    Salut!!

    ResponElimina
  8. Ricard m'agrada llegir les teves "cròniques" peró la d'avui ho supera tot.
    Aquesta ironia diem "cladestina" que has emprat l'he trobada genial.
    Salut i fins aviat
    Roser

    ResponElimina
  9. Gràcies Roser... es que quan em van dir que els restaurants que jo tenia al bloc "ya no se llevan y ni estan en las Páginas Amarillas", van despertar "la béstia".... :). Salut Roser..!.

    ResponElimina
  10. Hola Ricard, que sápigues que jo prefereixo mil vegades els restaurants que recomanes tu que aixó dels clandestins. Com be tu dius,per anar a un clandestí: el passadís d'en Pep. El millor..
    Aprofito per convidarte, si et ve degust, a visitar el meu blog, recent estrenat.
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Hola!
    Certament aquests espais clandestins, tenen un punt de snobisme que a molts de nosaltres no ens desperten cap mena d'interès.
    El que si que he trobat que té un sentit, son els restaurants d'una sola taula.
    N'he conegut un. Sé que n'hi ha varis per BCN i el que he conegut el porta un bon amic meu.

    Núria Aymerich
    Es tracta d'un lloc agradable, de disseny, sense bestieses, però confortable.
    S'adapta al tipus de cuina que vol al client.
    Pensat per grups d'empresa, dinars de treball, reunió d'un grup d'amics... ofereix discreció per parlar, tranquil·litat, no hi ha límit de temps, una cigarreta... música a triar, copes a escollir... Preus adaptables...
    Es una modalitat que sembla que respon a una necessitat...
    Cal ésser "soci" (0 euros). Així no és un "restaurant" sinó un espai per trobar-se amb amics...

    ResponElimina
  12. S'acumula la feina.. contesto primer a la Gemma:

    Gemma, ja he visitat el teu bolc recent estrenat i té bona pinta. M'he fet seguidor i així ja m'avisa de les novetats. I comparteixo amb tu que per clandestí, ja ens agrada el Passadis....

    salut!

    ResponElimina
  13. L'anterior missatge que consta com anònim i que a mig apareix el nom de l'autor (Núria) ens explica el fet curiós del restaurant d'una sola taula... que de fet existeixen, tot i que amb taula gran. I com explica són ideals per sopars privats... Hem après una cosa nova.... Si algú en coneix més, sempre és bo descobrir coses noves... Gràcies..!!

    ResponElimina
  14. És que són antònims moda i pijotada???
    Entenc/penso que a una bona part de la societat ben estant barcelonina els (he estat dubtant força entre "els" i "us", però davant totes les floretes que t'han tirat més amunt em reprimeixo)atrau enormement la moda pijo-gastronòmica. Exemples??? En aquest bloc n'hi ha més d'un i a la memòria ens venen algun més...
    Estic d'acord amb el Felix, ara l'enganxina és el restaurant de moda, cal coneixer la darrera novetat, cal anar a tot arreu, cal coleccionar targes i telèfons de tots els restaurants... i si en som els primers..bingooooooo !!! ens podrem fer els xulos amb amics i parents.
    La qualitat, és cara i difícil de trobar i la crisi apreta senyors...així doncs, és més fàcil inventar alternatives atractives.
    Com a idea, em sembla bona... com a joc té el seu morbo..llàstima que la posada en escena no ha estat la més encertada. El zero no li poso al restaurant,sinó a l'agència publicitària

    ResponElimina
  15. Lamento no haver contestat el missatge de Tiriti en el seu moment, però ha anat a parar a la zona spam de comentaris (??)... i és el primer cop que em passa...
    I es llàstima doncs era un comentarique val la pena llegir i en el que ens aporta més llum al tema...
    No us perdeu la seva lectura, ara que ja ha aparegut, doncs explica pistes dels "clandestins".
    Gràcies Tiriti...!!

    ResponElimina
  16. Be... ja ataca la Marta... Sort que al final ha decidit triar el "els" en lloc del "us"... :)).

    Mirat amb perspectiva d'una persona que fa molts anys va abandonar BCN per integrar-se a comarques, té la seva part de raó...

    Però també cal considerar que molts dels que estem aquí, tampoc anem buscant el restaurant de "moda"... i crec que en el meu Top 12, la majoria estan fora d'aquest circuit... (Be... excepte Monvinic que la Marta els té mania... :))...).

    Gràcies Marta...!!

    ResponElimina
  17. Els clandestins que no són estrictament clandestins em semblem més un parc temàtic per la seva manca de rigor.

    Quicir, que per a això crec que m'agrada més el Disaster Café de Lloret que com a mínim el show inclou que es mogui el terra.

    El problema és que al presentar la oferta d'aquesta manera la cuina passa a un molt segón terme, i si no hi ha la coherència de ser realment clandestí... la cosa perd massa color -pun intended- :-P

    ResponElimina
  18. Bona la comparació amb el Disaster café....!!...:). I si que amb tot el show i les tècniques que avui en dia ofereix la cuina, deu fer q aquesta quedi en plan actor secondari.... Salut...!.

    ResponElimina
  19. Quina gràcia Ricard, jo ja els havia llegit els comentaris de l'amiga fantàstica i la biòloga i no vaig poder evitar riure ;) vaig pensar... "quanta pedanteria".... Diria que vaig anar a parar a aquell blog a través del de la Sílvia però no sé si m'equivoco. No coneixia això dels restaurants clandestins però sincerament després d'haver llegit aquell post em va quedar el dubte de si realment eren prou clandestins com volien semblar. No els hi vaig trobar la gràcia i vaig pensar que si realment n'hi havia algun d'autèntic almenys no el trobaria pas per internet! Per cert, ara entenc lo de Ricardo! XD

    ResponElimina
  20. Paco Querol, jo m'he perdut, vaig al diccionari a veure la definició de restaurant :).

    ResponElimina
  21. Tots aquests restaurants que comenteu, el Dontell, el Kokun, etc. no són en realitat restaurants clandestins (per molt que ells vulguin anomenar-se així). No deixen de ser restaurants que operen sota una aparença externa d'un altre negoci, amb l'objectiu de diferenciar-se no per raons gastronòmiques sinó per raons d'envoltori. Malgrat que jo no comparteixo aquesta estratègia, crec que els comentaris d'aquests restaurants els hem de fer també en base a la cuina i al servei, ja que el risc és que en comentar l'envoltori ens oblidem del que realment és important en un restaurant sigui del tipus que sigui.
    Jo no puc opinar perquè no hi estat, a l'hora d'escollir restaurant sempre trobo una opció que els passa davant.
    A Barcelona hi ha restaurants clandestins de veritat, però aquests no tenen nom, ni pàgina web, ni facebook. Només s'hi pot accedir si algún client que ja hi ha estat et dona el telèfon i el password. Jo he estat en un d'ells, hi vaig menjar bé, però la RQP va resultar alta. La meva sensació va ser la d'anar a una casa particular, però amb una cuina i un servei més professional. Potser em va fer gràcia en un primer moment el "rollo" clandestí, però un cop allà vaig pensar que era una mica absurd (opinió molt personal meva) tota la història. Penso que per gaudir de la gastronomia no cal disfressar-la tant, al cap i a la fi, quan trio o bé em recomana un restaurant una persona que té criteri, sempre és en base a trets gastronòmics i no de marketing.

    ResponElimina
  22. Comparto plenamente el último post de Ramón Roset, no hay ni que disfrazar ni tan siquiera ocultarse. Mi modesta opinión como ya se apunta por aquí es que se puede tratar una mera estrategia de marketing. Recuerdo que el pionero de esto, o uno de ellos, fue Javier de la Muelas, en el Dry Martini, aquello era un autentico clandestino y comías lo que había, ni tan siquiera carta, en sus inicios. Luego paso a ser lo que ahora llaman Speakeasy, sobre el que yo personalmente me reservo la opinión.
    Lo que dices, se puede decir más alto,.....
    Saludos

    ResponElimina
  23. Com vaig comentar ahir aquest dijous tinc pensat anar al DOpo ja que he trobat na oferta per internet a una web que hi visito, així que de clandestí comença a tindre poca cosa, o es que la cosa va malament i ara ofereixen el menú degustació per 26€ per cap amb beguda inclosa.
    No sé crec que és una pijotada, jo vull menar bé i me és igual on sigui, si emveuen o sino ho fan, si hi ha famosos o estic més sol que la una, jo vull menjar bé.
    Però com et repeteixo em va extranyar molt trobar una oferta per un lloc que sembla tan clasista i on teóricament va molt poca gent

    ResponElimina
  24. Perdoneu que s'acumuli la feina, però estava sopant en un "clandestí"...:)... A Can Josep que tinc publicat aquí. Vaig a respondre:

    BET: La teva lògica és aplastant... Ho dius i sintetizes perfecte.... i lo de "la fantástica bióloga que me la llevaría a mi casa", ja ho defineix tot... :). Com diria la meva iaia "Deu nos en guard..."... :).

    PACO: Molt bona aquesta... caldrà buscar al diccionari i redefinir conceptes... :).

    RAMON: Ho dius clar i català.... difícil treure o posar una coma. Ho descrius de conya. Salut!.

    AGUSTIN: Veig que estem totalment en la mateixa línia....

    SERGI... Estarem esperant la publicació al teu bloc del Dopo, tot i que com tu ja dius, un clandesti que apareixi en les ofertes d'Internet, de clandestí en deu tenir poc..:)

    ResponElimina
  25. totalment d'acord, ricard, és una pijada com una altra per a gent avorrida amb diners que necessita que algú els inviti a gastar-los. però d'interès gastronòmic, cap.
    jo també vaig veure el 'reportatge' que esmentes i, a banda que el local em va semblar també una mena de barra americana, em va preocupar un tema que fa temps que crec que hauríem de parlar entre tots, i és la facilitat amb la qual alguns blocaires accepten qualsevol invitació i donen publicitat al seu bloc, sense cap mena de filtre crític, a iniciatives i productes que, analitzats seriosament, no mereixerien una línia en qualsevol mitjà (blocs inclosos) una mica seriós.
    no és perquè jo no ho faci (una sola vegada he anat a un restaurant convidat des que tinc el bloc), entenc que si t'envien un producte o et conviden a un sopar, no el tornis ni rebutgis la invitació. però que el fet que sigui gratis anuli la capacitat crítica de les persones, em sembla una cosa preocupant. perquè si el lloc on et conviden o el producte que et regalen és molt dolent i et sap greu dir-ho, no parlant-ne n'hi ha prou. i si té coses bones i dolentes, com tot a la vida, ho expliques tal com ho veus, dient què és el que t'ha agradat i el que no, i ja està. però sembla que un plantejament tan senzill no s'entén o fa por, i això està creant una imatge dels blocs com un vehicle publicitari barat per promocionar nous productes o establiments i els blocaires, com una gent fàcil de comprar o d'enredar.

    ResponElimina
  26. Tens tota la raó Manel.. i encertes quan dius lo dels blocaires que accepten a "canvi de".

    Jo no rebo masses invitacions, però tampoc tinc massa mania en dir "NO". En aquest cas ho vaig fer i tot i contestar educadament de que "el seu restaurant no entrava dins la meva filosofia, però que els agraia la invitació", crec no s'ho van agafar amb esportivitat...:).

    Jo prefereixo no anar de "convidat"... doncs això m'obliga a donar opinió en directe i tampoc tinc masses ganes de discutir, que hi molt xef "il·luminat".

    De tots els que tinc publicats excepte en tres, vaig d'anònim total... En algun "presenteixo" que em coneixen, però jo tampoc dóna massa facilitat de diàleg.

    ResponElimina
  27. Plas, plas, plas.....
    (aplaudiment)

    ¿?¿?...
    Em sembla "super-fort" (moment flower power) que t'hagin enviat privats per aqeust motiu (serà una plaga? :O N'hi ha molts de tallats pel mateix platró... :)))...

    El reportatge en la teva linea, ple d'ironia "cabronceta" :))), els comentaris, de tot tipus i colors, m'agradat especialment el de Ramón Roset i Morerea, i el de Manel, amb el tema de la publicitat per dos duros (si arriba) en molts casos (cada blocaire pot fer amb el seu espai el que vulgui ojo, que no ho critico) però la vulnerabilitats que tenim sota l'influencia de moltes multinacionals i empreses que ens fan servir com a eina "gratuita", (inclòs m'atreviria a dir com a víctimes) amb uns costos gairebé nuls, i que nosaltres com a blocaires de vegades no li donem prou valor als nostres blocs com hauríem de fer.

    Un petonàs...

    P.D: No estiguis trist, et convido si cal a casa meva i em fas tres rentadores.:))) (això si, mentre menjem un "bocata-calamares"

    :P

    ResponElimina
  28. Hola Núria... no van ser privats, els van posar com comentaris anònins i
    un encara es pot veure a "Germans Miquel's".

    I si que tens raó que segueixo en la meva línia d'ironia cabronceta.. :)).
    Però ja saps que m'agrada més això que els comentaris edulcorats, com el
    paràgraf que vaig fer cut&paste al post... (el de la biologa que me
    llevaria a casa... )))...).

    El problema de molts blocaires és que somien en ser periodistes, com si
    fos una cosa de gran prestigi... i clar ... si els conviden ja perden el
    cul, per gran que el tinguin... :))).

    En fi... que tot això per mi és un divertimento i en tot cas tinc més
    vocació de "cabroncete" que de periodista.. Petons.

    ResponElimina
  29. Bon dia
    He de reconeixe't que no havia rigut mai tant llegint un post en un bloc de cuina. LAGRIMONES en queien. El peatge de tenir que escriure al bloc un "que guai" d'un local o d'un producte, a canvi d'un yougur o de un àpat, a part de trist,es un molt mal sistema empresarial. Però hi cau molta gent (tant bloc com empreses). Que vols fer-li. Mentrestant seguiré lleguin les teves cròniques, però com aquesta cap. Felicitats
    Lola

    ResponElimina
  30. Bon dia Lola i benvinguda,

    Gràcies pels comentaris i com ja has vist, el meu bloc s'ha de llegir sempre en clau d'humor... De tots els posts (uns 80 restaurants) la majoria són positius i si algun és crític, ho és en plan "irònic-cabroncete".. :). Si un dia tens temps no et perdis els comentaris de Fastvinic...

    Parlant d'invitacions, darrerament en rebo de ben cutres.. a l'estil de "Si te pasas a visitarnos y a comer, te invitamos a una copa de vino"... :)). En tot cas no accepto mai cap i menys de pedants com va ser aquesta "Te vamos a mostrar un nuevo concepto...."

    Seguim en contacte.

    ResponElimina
  31. Hola Ricard i a tothom. Interesant reflexió sobre els clandestins, o millor dit, les modes que poc tenen a veure amb el menjar. Que si, que es molt maco aixó d'inventar-se coses diferents a l'hora d'anar a dinar o sopar, pero "aunque el mono se vista de seda....". Si el menjar no et satisfà, res de res. Ara, l'important es tenir criteri propi i saber que t'agrada i que no tágrada. Cuanta gent deu dir "que bo es aixó" per modes, interesos d'altres i similars. Al nostre bloc ens han afusellat per dir veritats nostres com "màgradan mes lez pizzes del Sapri que les d'aquest restaurant"...

    Llegint els comentaris, nosaltres també hem rebut algunes invitaciones de resturants o productes. El primer cop que ens van oferir una degustació, be... no vam anar. Vam respondre "emocionats" per sentirnos relevants ja que com tu, el nostre bloc es un divertimento... pero a la vegada pensabem... ¿i que voldran a canvi?... Així que vam respondre que ens agradaria anar, pero que entenem que aquesta invitació no pot ser part d'un tracte perque nosaltres parlem be al blog. I "nunca mas se supo". Amb el temps hem tingut clar que invitacions no acceptarem per dos motius. Primer, per que en si no es una invitació, sino un intercambi implicit pero no explicit, un pacte de no caballers per parlar be si o si. A mes, ens agrada l'anonimat d´'anar i viure l'experiéncia sense que sapiguin que ho escriurem. Que el tracte sigui el real, que el menjar sigui el real... que tot sigui real. Per altra banda si creiem en aprofitar els oferiments de mostres de productes que ens van oferint, sempre que la publicitat que fem no sigui enganyosa, es mes, la controlem directamente. A mes intentem beneficiar també als lector amb sortejos dels productes... (be, per ara del únic producte pero esperem tenir mes).

    ...crec que ho he fet molt llarg. Unicamente dir-te que aquest post teu m'ha servit per reflexionar, i fer un analisi intern, una especie de decàleg o deu manaments de que ens agrada d'un restaurant... de que es basic, de que es superflu.. imaginar el lloc perfecte on menjar i explicar com ha de ser i que ha de tindre. Tenir-ho, ho teniem clar, pero despres d'un temps proban per aquí i per allà escriure-ho es una forma de reafirmarte. Potser ho publiquem al nostre blog, encara que sera massa personal per l'estil de referencia que tenim nosaltres... Ah, una última cosa... no se si seré l'unic que t´ho ha dit, pero ens agradaria molt no nomes que referenciesis els llocs que mes tágraden, sino que tambe per norma o fessis dels llocs oblidables i desastrossos...

    ResponElimina
  32. Hola... D'acord amb el que dius de les invitacions.. Jo ho veig igual i ja per inèrcia no vaig a cap.

    A diferència de molts blocaires, no m'agraden les converses amb el xef del restaurant, llevat d'exepcions... Ja vaig a sopar i a xerrar amb qui m'acompanya i això és tot. De tots els resturants que tinc a la llista, només en tres he establert llaços amistosos Topik, 9 de la Borriana i Germans Miquel's.. La resta intento anar d'anònim total i en tot cas escursar conversa.

    Pel tema que dius de publicar els que no m'agraden, el problema es que abans d'entrar sempre m'informo i busco per blocs... I per tant poques vegades erro.. Els 3 o 4 que he publicat en negatiu, són tres cassos en que m'han emprenyat, degut a campanyes de marquèting guais... i vas allà i dius... "però quina barra!!".

    Ja seguim...

    ResponElimina
  33. Ei Ricard! He llegit l'entrada i alguns dels comentaris. El nivell de redacció i literatura és alt per aqui eh? Per mi ha sigut primera noticia això de Restaurants Clandestins... que vols que et digui, eliminaria la "o"... per deixar-ho en moda pija. Estic amb tu, no li trobo la gracia.
    Salut!

    ResponElimina
  34. Bon dia Angel... em sorpren que hagi estat per tu la primera noticia..!. Jo els vaig descobrir a partir de notes de premsa i tal com dic al post, fins i tot em feia il·lusió crear-ne un a l'estil grup gastronòmic amb assistents que van variant...

    Però després vaig veure que era la bestiesa de camuflar un restuarant... i ja coincidim en el fet de no trobar-hi la gràcia...

    Però la meva idea inicial quan el vaig escriure, era crear (sana) polèmica i trobar defensors, per veure punts de vista...
    Salut!

    ResponElimina
  35. Genial el teu post, i completament d'acord, i genial el comentari del Tiriti. Un clandestí que es publicita, i que necessita fer-ho per sobreviure, ja no és clandestí, és una estafa amb totes les lletres... Els clandestins autèntics són els de boca-orella, els que realment valen la pena de conèixer i que es coneixen per que algú altre hi va anar i t'ha dit que hi va menjar d'allo més bé a preus raonables.

    ResponElimina
  36. Gràcies Sara per dir la teva que saps que valoro molt el que dius... I no és pas per tornar la pilota que et dic que genial el teu comentari... En 4 línies sintetizes perfectament el pensar de molts de nosaltres.

    ResponElimina
  37. Comparteixo el que dius sobre els clandestins falsos. Jo estic a punt d'obrir un clandestí de veritat. Si entres a vinent.net el pots tafanejar.

    ResponElimina
  38. Hola "anònima". M'alegro de poder contactar amb algú d'un clandestí de veritat.... Sort amb el projecte..!!.

    ResponElimina
  39. Hola...,

    ...Jo d'aixó dels clandestins només puc dir semblen iniciatives per motivar a gent que li agrada a pertanyer a clubs exclusius..., clandestins poc, snobs força i divertits gens. Però si gastronòmicament són acceptables deu valer la pena "perdonar" les tonteries.
    ...Als de Barcelona us agraden molt aquestes coses no?
    (Us estic punxan)
    Gador.

    ResponElimina
  40. Hola Gador.... No crec q gastronomicament siguin gran cosa.... Segur q es menja correcte com a 400 llocs més de BCN.... :).

    Per tant no val la pena tanta comèdia....

    El tema "us agraden", no sé si punxaras a algú, però en el meu cas jo soc de Sabadell.... ;).

    ResponElimina
  41. Jo de tant voltar no sóc d'enlloc, però assisteixo a l'espectacle gastronòmic barceloní amb moltes ganes, molta sorpresa i de tant en tant una emprenyada per no saber triar bé.

    Els clandestins haurien d'estar en una categoria diferents, no com a resturants sino com experiències on pots menjar.

    El pròxim serà participar a gynkanas (s'escriu així?)per fer un dinar o un sopar.

    Ep..., el copyright de la idea és meu.
    Gador.

    ResponElimina
  42. Gador..... Amb això de posar- los en categoria diferent, m'apunto..... I els copyright, ja per tu.....:).

    ResponElimina
  43. Ricard, em temo que tu no ets 'gente bien', mira.

    ResponElimina
  44. Tens raó Jordi.... no soc gente bien i a més tinc males companyies.... :).
    I a sobre no penso canviar..... :)

    ResponElimina
  45. comparto muchos de los razonamientos que hacéis al respecto de los clandestinos, pero he de decir que yo he estado recientemente en uno y que a pesar de sí ir invitada, quede mucho más que gratamente sorprendida por la calidad de los productos, las elaboraciones en su punto tanto en cocciones como en presentaciones, el servicio impecable....de manera que siendo crítica cuando he de serlo a pesar de ser invitada (y es algo que siempre digo a quienes me invitan a algo) en este caso, en lo que es puramente gastronómico no tengo mucho que criticar ...salvo que el precio es el que es habida cuenta que tomamos aperitivos -2, vieira, rodaballo, cochinillo, prepostre, postre y petit fours, maridados con 3 vinos+cava por 58€ no me parece escandaloso. No sé de otros clandestinos salvo el dry martini que también es destacable su calidad gastronómica pero si apartamos el tema de los nombres y conceptos y nos quedamos con lo puramente culinario, no me parecen sitios a deshechar por prejucios. Es mi opinión al menos. Por cierto, el clandestino Kokun por lo que sé deja de serlo para convertirse en restaurante de calle....así que ya no son tantos los clandestinos.....clandestinos.

    ResponElimina
  46. Es que mai he posat en dubte de que gastronomicament puguin ser correctes... El que passa es que em semblen una gilipollada. I per això quan em van convidar a la tintoreria vaig dir-lis que no anava (de fet tampoc accepto mai invitacions).

    A mi m'agrada anar els llocs sense interaccionar amb la gent del restaurant.. i en tot cas quan ja en soc client (més de 5 vegades com a mínim) si que accepto o genero maniobres d'apropament... però sempre pago les meves consumicions i m'incomoden si m'intenten convidar.

    I si acceptés una invitació ja em toca interaccionar...

    ResponElimina
  47. Parece mentida que la del blog de pintxos no vea las cosas claras, comprate unas gafas, si te invitan es para que hables bién en tu página, basura no te darán, te darán cebo para que piques como los pececitos y todo lo veas bonito, ahí está la grácia.
    58€ barato?
    En pcoos restaurantes te has paseado tú, sube dos calles más para ariva en Gresca,eso si que es un menú degustación como diós manda, o delante mismo el 5 centits, o en la esquina con valencia, el Topik
    Cuando llama más la atención el local que la gastronomía algo pasa, por cierto algunos de los que estuvieron allí no hablan tan bién del aspecto gastronómico o al igual no les dieron el sobre ceradot

    ResponElimina