19 de maig de 2011

Un clandestí a Cambrils..?

Rincón de Iruña

El Rincón de Iruña

General Belgrano s/n (sud de Cambrils, zona de La Llosa)

T. 977 365 182 / 626 494 285


Be, no es tracta pas d'un clandestí, però quasi. I ben pensat això dels nous clandestins als que un dia dedicaré un post de reflexió, tampoc és nou. O és que el prestigiós Passadís d'en Pep de Barcelona no és un clandestí?.

M'encanta passejar per Pla del Palau i explicar a qui m'acompanya... " veus aquesta entrada cutre a la que segueix un llarg passadís?.Doncs al final s'hi amaga un dels millors restaurants de BCN. I és un clandestí amb 20 anys d'història amb els seus permisos i tot en regla, com qualsevol altre restaurant. I a diferència dels "nous clandestins", no els cal camuflatge artificial...

Parlant del Rincón de Iruña, vull dir-vos que està camuflat en una mena de jardí interior, d'un d'aquells complexos de pisos que es feien fa anys per tota la costa. I si busqueu al carrer on consta l'adreça de la targeta, amb sort intuireu una porta que deu ser l'entrada de mercaderies de la cuina.

El vaig descobrir gràcies a la Marta del bloc Pa de Nous. I el primer dia que el vaig localitzar a través d'Internet, anàvem amb la por de trobar-nos en un lloc d'aquells que tenen la TV al menjador...:).

I la sorpresa va ser trobar-nos en un lloc súper cuidat, amb servei exquisit i fins i tot amb un menú degustació d'aquests creatius.... I el vàrem demanar i estava molt bo (ja no recordo la seva composició,doncs fa més d'un any d'aquesta visita). Però mentre gaudíem del menú, observaven que altres taules amb clients que deduíem eren habituals, gaudien d'uns txuletons impressionants i molt ben escenificats.

I ens vàrem proposar que el proper cop, tastaríem la carn tot i que a mi em costa menjar carn al costat de mar, de la mateixa manera que em costa menjar peix al Priorat (per dir un exemple). Ja sé que aquesta mania meva és absurda, però normalment la respecto.

I ja els altres dos cops que hi hem anat, hem compartit alguns primers com els que veureu a continuació. Ja els etiqueto tot i que no caldria, però vull remarcar que estan elaborats a alt nivell.

Rincón de Iruña
Pebrots amb brandada i Bunyols de Bacallà
I a continuació el txuleton que a part de la seva qualitat intrínseca, m'encanta la manera de presentar- lo i que ja m'he copiat a casa en més d’una ocasió. L'explico per compartir-la:

Rincón de Iruña
El Txuleton, just marcat a l'esquerra i amb la planxa per deixar-lo "al punt" a la dreta
Primer marquen el txuleton a la planxa, posen sal Maldon i ja el deixen tallat perquè sigui fàcil de compartir. Mentrestant porten a la taula la base d'un aparell de fondue amb l’alcohol encès i a sobre i deixen una planxa Le Creusset que ja arriba calenta... i comença la festa... cada participant o la menja directament sense passar per la planxa ( la Marta ho fa així) o es deixa uns pocs ( molt pocs) segons a marcar i agafar temperatura. La idea com us deia em va semblar genial i la he adoptada el dia que aconsegueixo un txuleton per casa. A les fotos podeu veure l'evolució de l’àpat i vull insistir que la carn era excel·lent.

Rincón de Iruña
Ja quasi acabat.... un mosset per cada un...
Les postres també són molt elaborades i de primer nivell i bodega és molt acurada i de nivell també. És com us deia un autèntic clandestí.... J

El seu preu amb aperitius gentilesa de la casa, els dos primers de la foto i el txuleton d'un kg, postres i cafès, s'apropava sense el vi, als 80€. No és pas un lloc econòmic, però estem parlant d'un lloc de bon nivell. El vi va ser un DOQ Priorat i en concret el Galena que ja publicaré al bloc de vins i el servei molt acurat i totalment professional.

La temporada d'estiu disposen d'una bonica carpa, però per l’ ubicació em faria una mica de por de trobar "niños en abundancia jugando post- comida" i per això hi vàrem anar fora de temporada i al vespre.

14 comentaris:

  1. M'agrada aquesta forma de presentar la carn. Me la vaig trobar per primer cop a un rtnt. de Barcelona a Plaça Espanya i em va agradar molt -tot i que ells també recomanen no passar-la més del que ja surt de la cuina-.

    Això de cercar el moment i lloc amb menys probabilitat de criatura d'alta entropia és tot un encert, hehehe.

    ResponElimina
  2. ÉS un bon restaurant!!! Va sortir la chef a saludar-vos??
    (I si, a l'estiu hi ha criatures revolotejant per allà!!!)
    Ptnts

    ResponElimina
  3. Oscar, la forma aquesta de presentar la carn la trobo genial.... Així tothom pot menjar al seu punt... Clar que requereix d'una mica més d'espai, però val la pena.
    El tema nens en els restaurants, el vigilo molt.... Ja sé que hi han excepcions, però en general pifiada si hi han nens... Salut..!.

    ResponElimina
  4. Marta, agrair-te que vagis ser tu la que em va explicar fa temps d'aquest lloc i per això em vaig permetre mencionar-te al post.

    En una de les ocasions que hem anat si que va sortir la noia de la cuina al final, però aquest cop quan vàrem entrar, vaig demanar que ens canviessin la taula a una de les dues que tenen a l'entrada (al costat de les neveres del vi) ja que dins la sala hi havia una mica de soroll... I allà no va pas arribar i no vaig veure si ho feia al resta de la sala.... Petons.

    ResponElimina
  5. Yo he estado en uno de los clandestinos de Barcelona y nos gustó. Sin queres menospreciar este restaurante de Cambris que describes, utilizas un tono irónico que sin conocerlos creo no se merecen. Esto es lo que opino.

    ResponElimina
  6. Bona tarda anònim. En primer lloc agrait de que em llegeixis i el tema aquest que em dius, és molt subjectiu. Jo veig una tonteria el tema dels clandestins que no deixen de ser restaurants "normals", però soc be conscient de que hi han altres opinions. Un dia publicaré un post "reflexió" i així podem obrir debat..

    ResponElimina
  7. hola Ricard....gairebé em xafes la guitarra....perquè el meu proper post és de clandestins.....`però he vist que parles d'uns altres clandestins, d'aquells de veritat.
    Estic al cas del teu post i tu del meu, eh??? A veure si coincidim (que segur que si)
    ada parellada

    ResponElimina
  8. Hola Ada,

    En un proper post volia parlar de clandestins d'aquests disfressats de tintoreria o semblant... Supos que coincidirem.. :).

    En la meva publicació del restaurant Germans Miquel's, ja em van deixar un comentari poc amigable, que presuntament és de la mateixa persona que em va convidar a anar a un d'ells i vaig declinar l'invitació per considerar-los "llunyans a la meva filosofia"... però ja es va armar als comentaris següents...

    Em va dir que els restaurants que publico "ya no se llevan y no estan ni el las Páginas Amarillas"... :)).

    ResponElimina
  9. Aquesta carn té una pinta espectacular, i el lloc segur que es mereix una visita, com dius el preu va molt lligat al producte i en aquest cas si és de primera qualitat hi ha que pagar-ho.
    Tinc pendent una visita a un clandestí de Bcn, el Dopo, possiblement aquest dijous, ja explicaré al blog que tal va anar-hi, ja se sap cada vegada liem una mica més la troca, quan només volem un bon servei i un bon àpat, però és el que tenen les modes han de treure coses noves i reinventar-se per donar-hi publicitat, la veritat és que espero no sortir decepcionat.

    ResponElimina
  10. Sergi... Si que la carn té pinta espectacular.... Cada cop q obro el post per contestar un comentari, m'agafa gana..... I a veure com va al Dopo....

    ResponElimina
  11. Ricard, veig que et passa com a mi, crec que en tota la meva vida quan visito Calafell, on paso algún cap de semana i gran part de les vacances, mai he pogut anar a un restaurant i demanar carn, el mateix, que quan vivía el meu pare i anàvem a donar-nos algún homenatje, que tant li agradava, a Cambrils, sempre peix, sempre.
    En qualsevol cas dirte que la carn té una pinta excelent, i que la manera de mantenir-la calenta es genial, jo la coneix a Casa Uriarte a Barcelona i en la yaya Amelia, també. Et permet menjar la carn amb tranquil•litat, sempre té el punt de calor. El que dius del passadís es una gran veritat, un auténtic clandestí. L’únic problema que tinc amb el passadís es que sempre surto una mica “perjudicant” jajaja.
    Salutacions.

    ResponElimina
  12. Totalment d'acord... I el tema Passadís, no sé si el tema "perjudicat" et refereuxes a la cartera o a l'alcohol.. :).
    De cartera sempre se surt castigat d'allà.. i no es que sigui car si mires plat a plat.. el que passa és que porten molts plats i la suma es fa gran...
    I d'alcohol, el darrer cop que vàrem estar per una celebració, varem sortir perjudicats... però ja havia previst tornar en taxi....
    Salut!!

    ResponElimina