5 de juny de 2011

Perfecció… dos estrelles Michelin merescudes

LASARTE
Mallorca, 259 (Hotel Comptes de Barcelona)
Barcelona
T. 934 453 242
El dissabte dia 4 tocava un d’aquells aniversaris que cal celebrar de manera especial. I em vaig decidir a fer un convit de TOTA la meva família. No va faltar ningú, cap excusa d’aquelles típiques… va venir tothom. En total varem ser dos (si dos…) i amb la Marta ja vàrem arribar a tres… J.
Total que amb el meu fill recent arribat de la seva estada a Oslo i amb la Marta ens vàrem llençar a la piscina i en plan de “un dia és un dia” i reserva prèvia , cap a al Lasarte (la “delegació” Martin Berasategui a BCN).
Els que em coneixeu ja sabeu que aquests restaurants no són el territori on em trobi més  a gust i ja vaig trencar el gel amb alguns dels meus gags típics. Un d’ells i al meu criteri el millor, va ser després de demanar el menú degustació quan el maître ens pregunta si tenim alguna “intolerància” i li dic amb aire seriós que jo en tinc a qualsevo carn o peix… I si llegiu el menú, entendreu la cara desconcert i pànic que va posar el maître.
Però anem als comentaris…. Tot m va semblar perfecte (i a mi em costa eh?). El servei prou discret i en el seu punt d’amabilitat. Detalls com que porten el menú imprès a cada comensal,  poden semblar “normals” en un lloc d’aquesta categoria, però si a sobre resulta que un s’ha fet canviar un component i ja li arriba el menú personalitzat, em sembla genial.
Els plats que podeu llegir al menú, simplement  genials. I podeu gaudir de les imatges que publico a continuació del menú, tot i que algun m’he oblidat. En concret els ous, les segones postres i els petits fours... L

Vàrem triar el maridatge de vins, que va consistir en 7 vins que acompanyaven els diferents plats també magnífic. Potser algun vi l’hagués substituït per algun altre, però aquest tema és tan personal, que difícil posar objeccions.
El preu, ja imagineu que és la part pitjor del tema… J … El cost d’aquest súper menú és de 115€. Mirat fredament pot semblar una barbaritat, però pensant la feinada que comporta i la seva qualitat, puc afirmar que la RQP no és pas criticable.... A continuació la galeria d’imatges amb el nom simplificat (el nom complert el podeu veure al menú).
Aperitiu 1

Aperitiu 2
Gag visual típic meu de sucar pa .... :)

Lasanya freda......

Sopa de pernil.....
Ostra cruixent....

Gamba vermella.....

Rap rostit....

Colomí....

"Txacoli" amb maduixes....

27 comentaris:

  1. Bona nit Ricard,
    Millor que ens posis el preu , però semble ser que per la faenada que comporta tot aixo...el preu és lo de menys i com tu molt bé dius , tenies una molt bona causa de celebració.
    El que més m'ha agrada't de tot el que ens explica's , és el que ja, torna's a tenir el teu fill aquí ....Aixo si que es important i per celebrar-ho....
    Per molts anys Ricard!!!
    Dolors

    ResponElimina
  2. Gràcies Dolors...  I la tornada del meu fill si que també ha estat motiu
    de celebració, tot i que al veure'l molt feliç allà a Oslo, aquests mesos
    han estat menys feixucs..

    ResponElimina
  3. Jordi.... No saps pas l'enveja que em fa a mi el que tu has aprés a Hofmann.... Et convidaria a un parell de sopar a Lasarte a canvi d'un "trasplantament" dels teus coneixements..... Salut...!!!.

    ResponElimina
  4. Hahahaha, Ricard estàs en plena forma. Quin post tan divertit amb la familia i la cara del maitre. Un gustàs.
    I el menú, doncs fantàstic. M'alegra que t'hagi resultat tan perfecta l'elecció per a una ocasió especial :))

    ResponElimina
  5. Hola Ricard,
    estic d'acord punt per punt. Jo tambè vaig fer un "especial" fa alguns mesos, amb resultats similars. Els únic plats que crec que hi ha en comú son la ostra i la gamba, ambdós memorables. No s'hi pot anar sovint, però es molt recomanable.

    Salut

    Joan

    ResponElimina
  6. Hola Ricard, encara que no hi he estat mai, tinc bones referencies d'aquest restaurant i venint de tú, encara ho crec mes. Jo soc de les que penso que un restaurant es car quan menjes malament, encara que et costi dos duros el sopar...,no?
    Petonets.

    ResponElimina
  7. Oscar, vaig poc sovint a llocs com aquest i el tema gags, em permet relaxar-me i defugir de la incomoditat que em provoca veure tanta ceremònia.... Un dels gags fixes que faig també en aquests llocs és comentar en veu alta mentre m'acompanyen a la taula "Aquest lloc té pinta de car eh?...". I això ho dic "discretament" a als qui venen amb mi, però procurant que el maître em senti.... :))).

    ResponElimina
  8. Ok Joan... Suposo els deuen anar canviant.... Però tots ens van encantar.... A veure quin dies passes a veure el meu "eno-fromage-garage"...:).

    ResponElimina
  9. Tens raó Gemma.... El que fa sentir fatal és quan perceps que t'han enredat, estafat.... o el nom que sigui.....

    ResponElimina
  10. Sempre és interessant entrar aquí i meravellar-se amb les fotografíes i comentaris que ens fas.Tot això em queda massa lluny per veure-ho d'una altra manera que no sigui al teu bloc. Sembla clar que qui es mereix un reconeixement se'l mereix de debò.Ho dic pel teu comentari,no per l'estrella/es mitxelín que pugui tenir.Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Mercè ... M'alegra llegir-te. Has solucionat els problemes amb Internet?. Els darres cops que havia llegit coses al teu bloc, comentaves d 'aquests problemes..... Salut...!.

    ResponElimina
  12. jajajaja, lo de comentar que té pinta de car és boníssim.

    ResponElimina
  13. De primer moltes felicitats, per tot, per l'aniversari, pel el retorn del teu fill per haver gaudit d'un excel·lent àpat...... i et regalo una frase que també deixa desconcertat al que et serveix, però s'ha de fer quant ets més enllà de la Franja: tenen telefon?... no tinc bateria al movil... quan et diguin que si, deixa anar com aquell que no li dona importància: he de marcar el 00 per Barcelona, verdad?, la cara i l'emprenyada es memorable.

    ResponElimina
  14. L acudit del prefix m'ha encantat...... L incorporo almrepertori.....:))). I gràcies per les felicitats varies.... Salut...!!.

    ResponElimina
  15. Per molts anys, aquesta si que va ser una celebració a lo “grande”, bon restaurant i la companyia dels estimats, que més es pot demanar, ¡¡¡a si veure la cara del meitre,!!!! jejejeje
    Una abraçada

    ResponElimina
  16. Gràcies...!. La cara del maître si que va ser un poema, però el meu gag va durar uns pocs segons i vaig compensar amb amabilitat posterior....:).

    ResponElimina
  17. Gràcies...!. La cara del maître si que va ser un poema, però el meu gag va durar uns pocs segons i vaig compensar amb amabilitat posterior....:).

    ResponElimina
  18. Hola Ricard, soy seguidora de tu blog, y es para mi un placer entregarte el premio "Sunshine" por tu dedicación y trabajo en este blog.
    Puedes pasar a recoger el premio por mi blog www.yovivoenbarcelona.blogspot.com.
    Las reglas de este premio son las siguientes:
    1. Agradecer a quien nos lo envía.
    2. Escribir un post sobre el premio.
    3. Entregarlo a doce blogs que consideremos merecedores.
    4. Colocar el enlace de cada uno de los blogs premiados.
    5. Avisar a los elegidos de la distinción que le pasamos.
    Saludos!!!

    ResponElimina
  19. Bona tarda,

    Gràcies per seguir-me i també saps que jo segueixo el teu.

    Entenc el sentit d'aquest tipus d'activitat, que al cap i a la fi generen contacte i tràfic.

    Però aquesta pràctica està una mica fora de la meva filosofia d'actuació. No em veig passant per x blocs i deixant el missatge.

    Espero que no et sàpiga greu ni et molesti, doncs darrerament el fet de declinar invitacions sembla que provoqui malestar.

    Salutacions,
    Ricard

    ResponElimina
  20. Jo tornaré, per variar, a fer d'advocat del diable..si m'ho permeteu....
    Certament, una celebració així, es mereix un apat així, en un lloc tant especial i maco.
    Certament, els sabors i sobretot els plats estaven molt més que ben treballats.
    Certament, els detalls i el servei, eren impecables, per no dir algun altre adjectiu més pompós.
    Segurament, els vins eren de lo més apropiat.
    Però, "a toro pasado" i fent memòria...em torno a preguntar si no ens anem allunyant del concepte que, jo particularment tinc, d'un bon apat....En cap cas es tracta d'atipar-se com un ogre i la vista també menja i el dinar em va més que encantar...
    Però necessito tant dissseny per menjar una ostra, un dau de colomí i una gamba i un ou escalfat????
    El debat està servit.....

    ResponElimina
  21. hahahaha... Marta... però ara ja poc debat es generarà... Els que escriuen ja han passat i rarament tornen al mateix post....

    Comparteixo al 100x100 que no necessito tant dissseny per menjar una ostra, un dau de colomí o una gamba.

    I en una situació hipotètica de fer un sopar de "darrera voluntat" en el que tingués gana, malgrat la tristesa que comportaria, saps de ben segur que triaria un altre tipus de restaurant.

    ResponElimina
  22. Bé, Ricard, un dia és un dia, però no t’acostomis, l’ocasió valia la pena. Bona companyia, menjar elaborat i sentit de l’humor, quina gran combinació. Felicitats.

    ResponElimina
  23. Això si que tens raó Agustin... I de riure vam riure força..

    ResponElimina
  24. Bona tarda Ricard;

    Acabo de descubrir el teu blog i la veritat que m'ha agradat molt. Felicitats per la feina feta i espero poguer seguir descobrint restaurants.

    Xavi

    ResponElimina
  25. Gràcies Xavi per comentar i dir el que dius. Salutacions.

    ResponElimina
  26. Lamento que per primera vegada he eliminat un comentari anònim....
    No es pas censura... però no accepto comentaris de picabaralles en les que a sobre jo no tinc res a veure ni he intervingut....

    ResponElimina