24 d’agost de 2011

I a sobre t’ha d’agradar la regalèssia…:)

A Fuego Negro
c/ 31 de Agosto
San Sebastián
T. 650 135 373


Aquests darrers dies de vacances, hem aprofitat per passar un cap de setmana llarg a Biarriz. Vam fer una escapada a Getaria per visitar el museu Balenciaga i de tornada a Biarriz, vam parar a San Sebastian a sopar. No ho teníem previst i com estàvem cansats per anar “de pinxos” a peu dret, vam optar per un lloc que sembla estar de moda i del que havia llegit referències en més d’un bloc i/o article. Es tracta de A Fuego Negro....

Ofereixen una menú que ells decideixen, que suposo els porta feinada immensa, amb productes de qualitat... però que a mida que avança el menú et vas dient... “Cal tota aquesta complicació?”. Penso que amb el tema cuina hem arribat a extrems que tendeixen cap al “papanatisme”... I no pas dels cuiners sinó dels clients que més que a sopar, sembla que vagin desitjosos de la sorpresa i en ocasions d’escoltar les prèdiques del xef corresponent.

Cada cop estic més convençut de que en el futur, caldrà distingir entre restaurants i “parcs temàtics de restauració” que em voldria equivocar, però acabaran oferint jocs de mans com a complement... .:).

Explicaré el nostre sopar amb algun exemple... Arriba el noi que serveix i amb aire triomfant ens porta un plat amb 3 boletes i anuncia... Txangurro (de conya pensem..), avocat (al menys dóna color) i la tercera feta a partir de regalèssia... També ens dóna “instruccions de com menjar-ho”... Que els ha agafat ara amb la regalèssia?. No és pas el primer lloc que em “sorprenen” amb això.... Ara toca redescobrir la regalèssia???.... Que no havien mastegat arrels de jovenets tots aquests xefs?.
Les boletes ditxoses... Amb lo bo que és el Txangurro....!.
Més endavant i seguint explicant exemples, arriba un vas en que el noi ens diu “tigre...!!”. Recupero al meu fill de l’ensurt (no menja carn de felins ni li agraden els musclos de riu) explicant-li que es tracta d’una manera clàssica de preparar els musclos... Que penseu contenia el got?... Doncs en plan 'guai' havien posat els 2/3 musclos al fons del got... a sobre com una sopa/salsa i més amunt com un cruixent que venia a ser la capa superior del gratinat. Evidentment també amb instruccions de com s’havia de menjar. I certament si ho menjaves seguint les instruccions senties com si mengessis la típica tapa que porta aquest nom...

Vam seguir menjat el que ens portaven, escoltant atentament les instruccions, intentant posar cara d’interès i continuant en la nostra conversa a la que el cambrer abandonava la tasca d’instructor. Cap al final ens van portar una cosa (ja no recordo que..) que vam deduir que eren els postres i com ja no portàvem res més, el lloc ja estava mig buit i passava l’estona, amb el millor dels somriures meus li dic al cambrer “¿Nos puedes traer la cuenta?”. I ja vaig veure per la mirada que la vaig cagar... Ens va mirar per sobre l’ombro (no recordo si el tatuat o l’altre) i ens va dir “falta uno de los postres..!!”.

Vaig pressentir que havia fet una ofensa.... Com si hagués demanat una tapa de pernil ibèric en un restaurant de Teheran...:)..  I si... era de preveure... quan ens va deixar els segons postres a la taula... va dubtar si ens explicava en que consistia i va pensar (se llegir els pensaments).... “¿Pa que?... ¿Pa que voy a explicar sinó saben apreciarlo?”. I va deixar els postres sense dir paraula allunyant-se tot airat...... :).

I així va acabar el sopar... Vam pagar els 100 eurets i vaig sortir ben convençut de que en el futur triaré restaurants i evitaré en general “parcs temàtics de restauració”. I abans de que algú escrigui algun comentari 'sauvage', dir que penso donen bon producte... que ho curren bastant... que tenen molts guiris d’alt nivell, però que a MI no em va convèncer(tinc dret no?)....:). Es que igual m’apareix l’anònim que s’enfada pel post anterior i em diu que no tinc dret...

I la resta d’àpats del viatge?. Doncs en general be... menys nivell que Alsàcia (el meu destí anterior d’aquest agost) però que com ja sabeu, mai explico de restaurants llunyans, tot i que avui he fet una excepció, no pas per criticar el lloc, sinó per fer una filosofada... Us deixo la foto del millor àpat que varem fer per Biarriz i en concret a Baionne:
Un "restaurant"... (no parc temàtic)...  el que més ens va agradar....:)

20 comentaris:

  1. Ja et podries haber quedat a sopar a Getaria, al Elkano o al Kaia-Kaipe.

    Aquestes modernitats mal enteses jo tampoc ho acabo de veure.

    Salutacions!

    ResponElimina
  2. Estic totalment d'acord amb tot el que dius. La cuina és certament un dels plaers més espectaculars que existeixen a aquesta terra i quan es vol convertir en un parc temàtic es perd tota la seva essènciapel camí.
    Ooohh Getaria!!!. Quin gran poble i què bé que es menja allà.
    Salut!!!

    ResponElimina
  3. Victor... ja tens raó ja... i a Getaria em vaig fixar amb l'Elcano i l'Iribar... i uffff... servien unes peces de peix que penso que per comparativa, al vespre encara em va emprenyar més la modernitat.

    Però saps que m'emprenya encara més?... que a aquests llocs sinó els "adores", a sobre s'emprenyen.

    Salut...!

    ResponElimina
  4. Hola Xico.... No vegis com el vespre ens arrepentiem de no haver-nos quedat a Guetaria...

    La propera vegada no m'enreden..!!.

    ResponElimina
  5. Jo no tinc res en contra del parc temàtic sempre que m'ho avisin i estigui claret.

    De fet les meves vacances perfectes serien 8 visites a restaurants de collons i dues a parc temàtic de vertígen.
    I seria la mar de feliç.

    Ara que si m'han de mirar per sobre de l'espatlla perque no se apreciar el seu dragon kan particular aleshores no, es clar.

    ResponElimina
  6. Vaig escoltar a la taula del costat (uns americans rics) que venien a partir d'un article del New York Times.. I estaven "so exited" d'estar allà... (aixó d les agències de premsa és ja increible).

    A una altre taula una parella amb ell tb USA que va deixar 20€ de propina (amb una compta de 100€)

    I tots estaven "so exited".. :). I el dels tatuatges, tot i no parlar anglès es posava "so exited" tb.... i més quan va veure els 20€.. :).

    Però saps una cosa?... Jo he menjat "Tigres" de conya en llocs senzills i he rosegat bastantes arrels de regalessia quan les venein a 10 centims a la sortida del meu institut (public i laboral)... ;)

    Salut..!

    ResponElimina
  7. A mi tampoc m'agraden aquest tipus de restaurants. Trobo una impertinencia, que et mirin per sobre de l'espatlla. Una vegada, a França, es va pasar una cosa semblant i es molt desagradable.
    Per cert, tens bona memória, encara tenen la carta infantil, a can Boix.
    Petonets.

    ResponElimina
  8. El tema de mirar per sobre de l'espatlla és típic en molts llocs en els que prima el disseny.... En lloc de buscar cambrers amb unes certes capacitats, busquen cambrers tipus discoteca....

    A BCN també en tenim i una mica amb el lema de "mola ser tonto" funciona la cosa.... Que s'equivoquen?... No passa res.... fa gràcia... Esnifen una mica i bon rollo...:).

    Pestons.

    ResponElimina
  9. Hola! és la primera vegada que t'escric, però és que avui no m'he pogut estar, perquè m'ha fet gràcia el teu comentari, ja que m'ha recordat un comentari que em va fer una amiga ja fa molts anys, quan va dir que no li agradaven "aquells restaurants on els cambrers van tots vestits de negre i amb el cul apretat". No vaig poder estar-hi més d'acord! perquè al final, no cal donar-se aquests aires, ja que no es tracta més que servir un bon menjar. Més o menys elaborat, però això és tot. I la meva mare també serveix molt bons menjars a casa seva...

    ResponElimina
  10. per cert, alguna recomanació a la zona del Priorat, please...

    ResponElimina
  11. Gràcies Eva per opinar i benvinguda.

    Es que aquí anem d'un costat a l'altre i ara el pèndol està al costat de la informalitat (cosa que em sembla perfecte).

    El que ja no m'agrada es tenir-lis que seguir el rollo o fer veure que quedo extassiat per un granisat de regalèssia.. :)

    Salut!

    ResponElimina
  12. Per la zona Priorat?

    A Falset "Celler de l'Aspic"
    A Porrera "La Cooperativa"
    A Gratallops tens "El Piro"
    I a Povoleda un que té un nom com Populetus.

    A mi m'agraden en l'ordre que els he escrit. El de Falset és de nivell però més caret (el tinc al bloc)

    I el de Gratallops ha tingut "temps millos", però tenen un menú amb moltes opcions que surt be de preu...

    ResponElimina
  13. Bé, em riu i molt amb aquet article, la veritat és que aquet humor tan sarcàstic m'encanta.
    Et dono com gairebé sempre tota la raó, i després aventures com aquesta, un té ganes d'arribar a casa seva, en el meu cas barcelona, i anar ràpid al Caballito Blanco.
    Felicitats per la crònica.
    Salutacions

    ResponElimina
  14. Bon dia Agustin,

    Intento donar un toc d'humor i em fas content si t'agrada.

    I ara que ho dius... porto molt de temps sense anar al Caballito Blanco.

    Salut!.

    ResponElimina
  15. Només he estat una vegada al País Basc, de viatge de final de curs de 4t d'ESO.... Les visites i tot plegat van estar molt bé, però el mejar... ai el menjar, ja t'ho pots imaginar! La veritat és que passejant pels carrers dels diversos llocs on vam estar, em vaig quedar amb les ganes de tornar-hi i tastar tots aquells montaditos, els plats de peix... Així que moltes gàcies per la crònica, perquè si en un futur hagués anat a parar al A Fuego Negro m'hauria enfadat de valent amb mi mateixa ;) He estat mirant la web i sí que s'ho curren molt i s'ha d'apreciar tota la feina que això comporta, però jo almenys de moment tinc ganes de tastar el menjar "autèntic" basc.

    ResponElimina
  16. Bet,
    Entenc el que dius.... Jo tb prefereixo tastar el menjar més autèntic de cada lloc.
    De totes maneres i en decàrrec d'ells dir que crec q a la barra, ofereixen producte menys innovador.

    ResponElimina
  17. Molts invents i poca innovació. Acabarem menjant amb "powerpoints"

    Salut!

    ResponElimina
  18. Bona le del menjar amb "powerpoints"....:).

    ResponElimina
  19. Bon dia,

    Jo vaig estar 2 anys a euskadi (fa 20 anys aprox) i llavors era de conya: hondarribia, getaria, orio... menjant de conya a preu raonable, menjant bé i barato a llocs modestos d'interior (dels que et deixen el perolo i si vols t'els fots sencer); i si a sobre et portaven uns colegues a un txoko...; no calia anar als cuiners estrelles.
    Aquest estiu pensava anar-hi, però em feia por que amb la "globalització" (també gastronòmica) s'hagi perdut l'esperit euskaldun de la cuina i sigui un seguit de, com dius tú parcs tematics, de cuina "internacional"; i que si aquí no t'entenen en català, imaginat allà els que intentin fer-ho en euskara.

    Agur

    Guillermo Guallar

    ResponElimina
  20. Hola de nou Guillermo,

    No soc cap expert en Euskadi, però penso que amb la turistificació, millorat no ha pas millorat..:(.

    Es el "preu" que té el turisme i la massificació i també la facilitat d'informació.

    Si encara exiesteix algun lloc d'aquest de "perolo", a la que el descobreix un blogaire... el publica.. van altres i ja s'ha acabat l'encant... :)

    Salut!

    ResponElimina