11 de setembre de 2011

Probably one of the best restaurants in the world

Celler de Can Roca
c/ Can Sunyer 48
Girona

Abans d’entrar en explicacions, comentar una d’aquelles casualitats que sorprenen... Vam anar-hi el dissabte dia 03/09 i la reserva era de feia 6 mesos. I precisament aquest mateix dia, el comptador Google del meu blog es posa a 100.000... Sorprenent casualitat..!.

Ja d’entrada dir que anar a aquest lloc és un privilegi i que evidentment ens va encantar. I pel que fa al lloc, tracte i servei, la qualificació que correspondria és molt alta. De veritat que molt alta...

Els plats molt be i encara ens va sorprendre més els vins (vam agafar el maridatge). I ens van sorprendre perquè combinaven vins cars amb altres ben assequibles i molt ben trobats. I amb un percentatge de vins de proximitat d’agraïr. Al meu blog de vins teniu l’explicació dels vins.

Ja sé que els que em coneixeu, ja esteu esperant que en digui alguna de les meves... I no em podré pas callar del tot...:). No criticaré l’excés de servei doncs suposo que és el que toca en un “3 estrelles”, però ja imagineu que no em provoca especial entusiasme que m’ajudin a seure posant-me la cadira al cul, ni que m’acompanyin al lavabo (afortunadament només fins la porta ).

Potser em toca més la pera veure públic del que hi va a lluir (i en algun cas puc afirmar sense cap mena de dubte, que més que a gaudir)... Algun acabat de perruqueria d’aquells que porten hores i més d’alguna cavalcant sobre Jimmy Choo, amb estil d’aprenent a xancler.

Però tret d’aquests comentaris que ja sabeu no em puc callar tot va anar de conya i per tant res a dir. Evito així repetir-me de manera edulcorada, el que ja podreu llegir a altres blogs. I així també puc donar carnassa a tots els que pensen “no está hecha la miel para la boca del asno”, pensant amb mi.... “que haberlos, los hay”. També i abans de que algú surti amb que "no em concentro en el menjar i em perdo amb el públic", dir que 3 o 4 hores donen per tot.. menjar, beure, veure (o mirar) i fins i tot conversar... :).

Ah... m’oblidava... no ens van ensenyar la cuina tal com expliquen altres blogaires... No se pas si degut a la nostra discreció habitual, o perquè no portaven una càmera ostentosa (només l’IPhone)  o perquè era dissabte i ja estava ple quan vam arribar a les 14h.. :).

Dit això, ja us deixo el menú degustació i un munt de fotos de la majoria de plats. Com opinió personal i donada la meva forma de ser cerebral , dir que el que es paga en aquests llocs (que en cap cas discuteixo que s’ho valgui..!!) i la satisfacció real obtinguda, al meu criteri no compensa, però tinc clar que vaig errat quan per fer una reserva cal esperar mesos. I reitero per si queda dubte, que ens va agradar MOLT...

Un bonsai molt mono amb 4 olives penjades.... :)


La xarxa em va costar de mastegar... ;)





Amanida verda... ¿?¿?... :)

Ostres... La ostra... :)


La sopaaaa...!!


La gamba... :)


Llenguado...




La blanqueta de garrí... molt bona


El roger...


El tartar...


El xai...


I aquest ja va de postres... com els següents..





33 comentaris:

  1. Una sabata de marca desconeguda de "portada"??? XD !!!! i jo pensant que amb les meves SW, havia arribat al top ten, pel que fa a decorar els meus peusssssss !!!!
    M'hauré de començar a preocupar pel tema???
    Dit això...que és el que més m'ha impactat, ja imaginavem tots que no en faries un resum "com déu mana", però no sé si ets prou just...
    a) El servei, em va semblar força proper donada la categoria del lloc
    b) El públic...home em molesta molt més el "quiero y no puedo" de molts restaurants pijos de BCN
    c) Els sabors, totalment autèntics i sorprenents
    d) El disseny dels plats, tot i la imaginació, no em va semblar en cap moment de "ciència ficció", sinó molt ben treballat
    Resumint...em sento una gran afortunada d'haver estat en un lloc tant especial i merescudament guardonat...un temple pel paladar, llastimosament només accessible per a molt poques butxaques

    ResponElimina
  2. Marta, Totalment d'acord amb els punts que enumeres... :). i mira que em sap greu donar-te la raó... :))).

    Però ja saps que jo alguna de les meves tenia que dir... M'agrada fer-me el "malvado".

    Salut!

    ResponElimina
  3. Hi vaig el dia 17... no llegiré pas el menú perquè tinc ganes de sorpreses! Que serà la que li donem al meu pare, que el convidem pels 60 anys! :)

    ResponElimina
  4. Es un dels restaurants que tinc mes ganes d'anar-hi i veient les fotos encara més. Pero em sembla que per anar-hi amb els fills (20 i 16 anys) no es el lloc ideal. Pero jo no desisteixo d'anar-hi algun día.
    Gracies, com sempre, per la teva crítica.
    Petonets.

    ResponElimina
  5. Es interessant saber el que penses d'un restaurant com aquest. Saps que ets el meu crític "malvado" i sincer... LLastimosament com comenteu serà difícil que hi poguem anar molts com jo, però si mai faig un EXTRA MOLT EXTRA sabré un dels llocs on podré gaudir de debò. A reveure Ricard!

    ResponElimina
  6. Elsfogons... Quina sorpresa pel teu pare..!!. La veritat és que serà una gran sorpresa...

    Va estar molt be. Evidentment el millor lloc que he estat mai. El prolema és el cost i com jo soc cerebral, sempre em faig la valoració cost/satisfacció i és quan em genera dubtes.

    ResponElimina
  7. Gemma... El tema fills, ja depen dels gustos que tenen. Si ho han de gaudir, és cultura en estat pur... Però sinó ho han de gaudir, és llençar els diners.

    Una mica per donar-te idea, ara estic demanant una nova reserva per anar-hi amb el meu fill (21a) i tinc clar que ho gaudirà més que jo. Són noves generacions amb el paladar més afinat, que no pas el meu una mica adormit de menjar sempre el mateix, fins que no em vaig emancipar cap als 20a meus.

    ResponElimina
  8. Mercè... Entenc el que dius i t'agraeixo que al "malvado" que jo m'auto declaro i afageixis tu el "sincer", que si penso que en soc...

    ResponElimina
  9. Tinc moltes ganes d'anar al Celler de Can Roca, pero després de llegir-te encra en tinc més.
    Els teus comentàris son molt útils i gairabé sempre estic d'acord i entenc tot el que escrius.
    El preu me'l imagino, millor dit el sé, no es a l'abast de tothom peró considero paga la pena.
    La sabata majestuosa i elegant , ajuda molt a la descripció del lloc.
    Has anat a la Ruscalleda? ara ho miro en les anteriors entrades.
    Una abraçada
    Roser

    ResponElimina
  10. Roser... El preu és el que es veu a la primera foto... Si fas em menú "Festival" son 155+IVA=175€ per cap... Tenen un menú més econòmic i també es pot anar a la carta, tot i que la gràcia penso és el menú.

    No he anat a la Ruscalleda... Penso que per anar a un lloc cal anar predisposat i aquesta dona em provoca molta repulsió. Ja entraria girat.

    També tinc coneguts (i alguns d'hosteleria) que han anat als dos i a nivell tracte guanya Can Roca de llarg... I alguns no han sortit contents.. (i no parlo del menjar).

    ResponElimina
  11. Gràcies pel teu post. Està bé llegir coses sobre aquests tipus de restaurants que no estiguin mediatitzades per altres interessos que no siguin els "professionals". Tenc un amic que també me l'ha recomanat. Des de les Illes és una mica més complicat anar-hi. T'ho has de programar una mica més.
    Salut.

    ResponElimina
  12. Hola Xisco..

    Si.. com tu dius el quen escric no està mediatizat per res.. i a sobre sempre m'agrada trobar algun punt de conya...

    I mira si és complicat anar-hi, que volia fer una altre reserva per anar amb el meu fill un dia i el primer dissabte lliure és en Juliol de 2012.... Ja passo... :(.

    ResponElimina
  13. M'alegro que t'agradés. És important quan un fa un esforç econòmic d'aquest tipus, sortir plenament satisfet. Tots sabem quin és el cost de la matèria primera, que és el que és, una altra part important és la posada en escena, la resta ha de ser que t'acompanyin al wc.
    Per cert, jo com tu prefereixo la discreció del meu mòbil a l'hora de fer fotos, ni comparació. Doncs només ens faltaria anar amb la rèflex a menjar.
    Salutacions

    ResponElimina
  14. M'ha agradat Agustin la teva distrubució de costos... :). Tens raó.

    El teu blog i el meu, podrien "agermanar-se" tal com feien abans les ciutats o pobles..:)).

    Però realment tenim gustos molt similars i per això publiquem el que publiquem i coincidim.

    Els exemples de Can Josep o Germans Miquel's són clars exponents dels que valorem. I això no treu que de tant en tant tirem la casa per la finestra, com aquest cop al Celler de Can Roca.

    Salut!.

    ResponElimina
  15. Nosaltres l’últim cop que hi varem anar acabaven d’inaugurar el nou restaurant i encara no vam tindre d’esperar tan, però si menja molt bé.
    Una abraçada

    ResponElimina
  16. Gràcies Felix...!.

    Fem un mos.... Doncs sembla q el temps de reserva està en creixement.... El primer dissabte lliur q tenen ara és al juliol....!.

    ResponElimina
  17. Des de que vaig veure en Josep Roca a la tele, en el programa de vins que hi he volgut anar, però per a mi és un luxe ja que se'n va molt en el preu, tot i així no vull dir que no ho valgui,al contrari, ja que els plats tenen una presentació formidable, i pel que dieu tots els qui hi heu anat a menjar, són fabulosos. El maridatge també de molta qualitat, també tinc coneguts que l'han fet i en van quedar maravellats, només has de veure el teu post de vins. Suposo que tota la posada en escena per poder mantenir la categoria, també suma. Com bé dius Ricard, cultura en estat pur, però lluny de ser popular, suposo que aquest també és el seu encant.

    Això si, no perdo l'esperança de poder-hi anar algun dia, fent el maridatge es clar ; )

    Salut!!

    ResponElimina
  18. Tens raó Jaume i suposo que per molta gent el fet ser un lloc de privilegi li dóna un encant especial...

    Jo és la primera vegada que vaig a un "3 estrelles" i si vols que et sigui franc, no és el meu territori nat... Però això no treu que ho vagi trobar tot molt be.

    Salut!

    ResponElimina
  19. Hola Ricard!
    Felicitats per la visita al Celler. Per nosaltres ha estat la millor experiència gastronòmica que hem tingut mai!

    A més, no sé si per la nostra indiscreció o per que portem una refelx ben ostentosa, sí que vam poder veure la cuina!!! De fet, tenint en compte que van ser ells els qui ens van oferir veure-la, dedueixo que no va ser la nostra indiscreció sinó la càmera! :P

    Salut!

    ResponElimina
  20. Hola Massitet,

    Evidentment tb ha estat de llarg l'experiència gastronòmica més important. Mai havia anat a un lloc d'aquest nivell.

    La meva "crísis" personal.... El meu "to be or not to be?" rau només en el dubte de si la RPS (relació preu satisfacció) és correcta per mi.... Aquest és el dubte que em queda i que no acabo de resoldre...:).

    Però en aquest tema, la conclusió que acabi treient, tampoc és exportable al tractar-se d'un aspecte clarament subjectiu.

    El tema de la visita a la cuina, suposo que la reflex ajuda, però la nostra entrada al lloc, va coincidir en un moment punta en que fins i tot va caldre esperar un moment a recepció.... Per tant només ho comentava per donar un toc d'ironia...

    ResponElimina
  21. Jo no hi he anat i no crec que hi pugui anar donada la economia familiar. Però si hagués d'escollir un restaurant d'alta cuina, i hagués de ser un i només un... de tot el món escolliria El Celler de Can Roca.

    A mi personalment no em queda cap dubte que de moment la feina i la proposta dels tres germans és sincera i encertada. Arriscada pero no excèntrica per sé, i sobretot quan veig cuinar en Joan per la tele i parlar de vins en Josep sempre penso: 'mira, els cuiners zen'. Em donen pau aquests germans :)

    ResponElimina
  22. Es veritat Oscar... em vaig sentir força còmode al lloc. Dóna pau..

    I lo de proposta "arriscada pero no excèntrica" és una molt bona definició.

    ResponElimina
  23. Yo estuve sin cámara y me enseñaron la cocina , se ofrecieron ellos y fue muy interesante.
    Sobre la RCP es evidente que es caro pero creo que vale lo que pagas; por lo menos aqui pagas pero recibes en consonancia. Lo malo es cuando pagas y no recibes cosa muy usual en cierto tipo de restaurantes pseudosnobs.
    Cuando estuve el público era variado pero no especialmente pijo, bastantes extranjeros pero es normal que a los triestrellados vaya gente solo para poder decir que han estado. Ellos tambien pagan y permiten al restaurante subsistir.
    Para mi una de las experiencias mas completas de mi vida; el servicio impecable, cocina con sentido y un maridaje sublime.
    La puesta en escena inmejorable.
    Un recomendación segura

    ResponElimina
  24. Ignacio, totalmente de acuerdo con lo que dices de la RCP. La encontré muy correcta.

    Yo introducuia en un comentario anterior el concepto RPS (relación precio satisfación). Y aquí es donde surge "mi" duda...

    No porqué no saliera satisfecho (que salí MUY satisfecho), sinó por el hecho de que con mucho menos coste puedo salir igual de satisfecho.... Pero reitero que esto es muy sibjetivo...

    ResponElimina
  25. Primer de tot dir que m'ha sorprès molt la sabata que encapçala l'entrada! després ho he entès tot, jeje! Per la resta, estic segura que és un lloc on val la pena anar-hi almenys una vegada a la vida. Potser m'hauré d'esperar uns quants anys per anar-hi (espero que no el tanquin abans, jeje) però ja que tenim restaurants així a Catalunya, s'ha d'aprofitar! Ja sé que la Ruscalleda no t'agrada, però ahir hi vaig dinar (pel premi de catalunya ràdio) i segurament en faré una entrada al blog... (encara tinc pendent la de Semproniana) Ja t'avanço que a mi em va agradar molt! jeje tot i que també seré sincera amb les coses que no em van agradar... Una abraçada!

    ResponElimina
  26. Hola Bet,

    Segur que no tardes tants anys com jo...:). Segur que a la meva edat ja t'has fet varis triestrellats.

    I ja esperant els teus posts d'aquests llocs que amb els de pans i coques, no sé massa que dir tot i que els llegeixo.

    Fins aviat!

    ResponElimina
  27. Jo ja hi tinc moltes ganes d'anar-hi. No vaig poder anar al Bulli en el seu moment i el Celler de Can Roca no s'hem podia escapar. Si t'agrada la gastronomia crec que es un privilegi tenir restaurants d'aquesta categoria a un cop de cotxe i cal pensar que no hi seran per sempre, així que si t'ho pots permetre no t'ho has de pensar dos cops.
    Sobre el temps de reserva, doncs jo ho tinc reservat desde setmana santa per anar al gener de 2012 :-)

    ResponElimina
  28. Hola Victor,

    Tampoc falta tant pel gener... jo la propera la tinc pel juliol (!). Ja esperant la teva opinió al teu blog.

    Salut!

    ResponElimina
  29. Hola, Ricard.

    Si al teu criteri no compensa, al meu tampoc. Avui mateix hem dinat a Can Roca i no he levitat. En absolut. Salvaria la meitat dels experiments i potser un parell de plats. I el maridatge, què és exquisit. Salvant les distàncies, fa un any vàrem sopar al Manairó, i les expectatives per avui eren altissimes.

    Però clar, també soc l'únic què no tornarà al Shunka ni a l'altre Koy de Shunka.

    Així què aquest gourmet analfabet seguirà probant.

    Salutacions,

    Ramon

    ResponElimina
  30. Hola Ramon,

    Però el maridatge si eh???.... :)

    El q ja em deixes més intrigat és en el tema Shunka i Koy.... Mira que m'arriben a agradar..!!.

    Salut..!!

    ResponElimina
  31. No passa res, però és que m'agrada menjar poc a poc i degustar. I malhauradament ens volien fer fora, es nota com et serveixen. En fi.

    Per cert, em vaig deixar un altre recomanació, el restaurant de l'Hotel Empordà, a Figueres. Dels millors que he estat. No falla.

    ResponElimina
  32. Gràcies Ramon...

    L'Hotel Empordà que comentes és un valor segur. Ara fa temps que no hi vaig (d'abans de començar el blog i per això no el tinc publicat).

    Però és un gran lloc..!!.

    ResponElimina