3 de setembre de 2011

Reflexió després de 100.000 visites. Els blogaires som incòmodes?

Estic molt satisfet i agraït a tots vosaltres, d’haver  arribat a les 100.000 visites amb un un total de més de 140 seguidors... El bloc m'ha fet passar bones estones, conèixer i/o recuperar amistats i sense portar-me cap mal moment ni desencís.

No sé si 100.000 vistes (segons el comptador intern Google) son moltes o poques.... No hi ha masses blogs dedicats a restaurants i en català menys. Mirat així podríem dir que això afavoreix les visites.... Però també cal considerar que el volum de gent interessada en restaurants, tampoc és excessivament  elevada i en tot cas molt inferior a la que està interessada en cuina, per posar un exemple més o menys relacionat.

Visito els restaurants de la manera més anònima possible, faig les fotos mig d'amagat i la meva finalitat bàsica quan vaig a un restaurant és dinar o sopar i xerrar amb qui m'acompanya. Dit d'altre manera,  no m'interessa massa el món de la restauració tret del servei que dóna. Per mi el restaurant és com una caixa negra que em dóna un servei.... I poc m’interessa si el xef va fer pràctiques al Bulli (quasi prefereixo que no...), o l'estat de crisis del sector (tampoc els explico el meu), ni filosofar sobre el futur de la cuina en els propers anys...

I de fet dels quasi 100 restaurants propers que he publicat (m'he deixat alguns  que he pensat no valien la pena), només he arribat a nivell amistat amb 3 d'ells i amb aquests si que en ocasions hem ampliat  (o ampliarem) el nostre contacte més enllà del pur tracte professional.

Tot aquest preàmbul, és arrel d’una conclusió que he tret  i és que els blogaires amateurs i independents, que parlem de restaurants, som en general, una espècie incòmoda. No som massa estimats ni per part dels blogaires "professionalitzats", ni tampoc pels restauradors.

Els primers perquè en més d'una ocasió es queden en pilotes, quan expliquem "la realitat" d'un lloc que ells han lloat amb tota mena de luxes, tot i que en ocasions utilitzant recursos literaris per no deixar-se entendre massa. ..... I quan algú descriu la “dura realitat” del lloc,  imagino els toca realment la pera.... (i en el fons m'agrada).

Com sempre dic, els blogaires “professionals”  poden ser de fiar quan parlen de llocs senzills, d'aquells oberts amb molt d’esforç i sempre que no hi hagi una amistat prèvia. En canvi millor desconfiar d'ells quan parlen de llocs oberts sota el paraigua de grups poderosos i agències de premsa. En tot cas cal saber llegir-los fent “lectura  entre línies”.

Els restauradors tampoc ens acaben d’estimar, perquè pensen que una critica negativa pot fer molt de mal i en canvi una positiva passa desapercebuda, ja que l'estil blogaire sol ser edulcorat i deixar bé el lloc, ha de ser “la normalitat” al seu criteri.

També comentar que alguna restauradors, quan es parla d’ells, només admeten la qualificació  "excel·lent".... I per ells un “notable alt”, ja és ofensiu....(no se com devien reaccionar quan estudiaven). Fa no massa vaig publicar d’un lloc on els vaig deixar be a tots nivells, excepte en un punt no clau i que era fàcilment salvable... Doncs el feed-back que m’arriba és que s’havien emprenyat amb el tema... En lloc d’agafar-ho com una oportunitat per millorar, s’emprenyen...

També entenc que hi ha blogaires “amateurs” complicats (i cal incloure aquí alguns  dels de publiquen a Verema) que amb el “bon rollo” de “jo et publicaré”, esperen alguna cosa a canvi o algun tipus de convit... Però de “gorreros” en hi ha a tot arreu...

En fi... que malgrat en ocasions pugui no sentir-me massa estimat per part d’aquests col·lectius (i els que em coneixeu de prop, ja sabeu lo poc que m’importa), continuaré per aquest camí mentre em segueixi divertint i pugui fer-ho. Les 100.000 entrades em venen a dir que la gent ho llegeix i agraeixo molt els comentaris al blog o en privat..... Em fa molta il·lusió rebre mails de gent que m‘expliquen agraïts com els ha anat en un restaurant que han descobert a través del meu blog.

Gracies a tots els q em llegiu i comenteu.... Continuem el camí

54 comentaris:

  1. Felicitats per la gran feina que fas, Ricard, tant en aquest bloc com en el dels vins, relantant la teva opinió planera i senzilla, sense cap mena d'interferència, sense interessos, per això crec que tens tants seguidors.
    Espero poder seguir-te llegint durant, com a mínim, 100.000 visites més.
    SALUT COMPANY!!!!

    ResponElimina
  2. Felicidades. Yo creo que realizas un estupendo trabajo de campo. Respecto a "la crítica" en general... algún día tendremos la ocasión de intercambiar impresiones, o eso espero. Por suerte no me siento incluido en ninguno de los grupos a los que incomodas, de momento, eh? Pero insisto: Felicidades, muchas felicidades

    ResponElimina
  3. Jaume.... Gràcies i espero continuar fins molt més...:)

    Xesco....encantat de que nonet sentis a cap dels grups...:)

    Salutacions....

    ResponElimina
  4. El que en penso ja ho saps, Ricard. Un cop et vaig demanar (bé, és atrevit però en realitat és el que vaig fer) que no et deixèssis canviar gaire per la volada que agafava el blog.

    Penso que no has trait l'esperit inicial i que continues sent tant de fiar com el teu sincer criteri et dicta. Que per al que a mi respecta, és de molta autoritas.

    Moltes felicitats i a seguir sent feliç amb el blog!!

    ResponElimina
  5. Hola Ricard, no ens coneixem en persona, fa temps que et segueixo i ultimament ja m'he atrevit a comentarte coses. També t'agraeixo que, a vegades, hem deixes algun comentari. Aixó vol dir que et mires el meu blog.
    Pero avui vull dir-te que ,PER FAVOR, continuis fent les teves critiques gastronómiques com fins ara. No canviis ni un pel.
    Personalment m'agrada saber la opinió d'una persona que ddiu el que pensa, sense ensabonar el que , de vegades, no hi ha per on agafar-ho.
    Bé, no m'enrrotllo més i espero seguir llegint el teu blog.
    Per cert, espero la crónica de "Can Roca". Al Abril tenim un gran esdeveniment que celebrar i estic buscant a on fer-ho.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Ricard, ja saps que m'agrada passar per aquí, molt, i no precisament perquè després hagi d'anar als restaurants dels quals parles, en canvi, m'agrada llegir com t'expliques, què en penses, com argumentes els pros i contres.Segur que com jo, molts aprenem del teu criteri "independent". Si tenim unbloc és per gaudir-ne en plena llibertat, tal i com tú fas. Espero llegir-te molt de temps i fer balanç a les 200.000! Una abraçada.

    ResponElimina
  7. I que no parin, és molt bó poder passar per les pàgines de gent ametaur com tú que doneu una opinió personal sobre un restaurant sense tindre res a guanyar o perdre, simplement compartir la teva experiència amb la resta, que no pari la festa company

    ResponElimina
  8. Ricard,
    Moltes felicitats per les 100.000 entrades!
    Ara bé, felicitats per ésser capaç de mantenir l'objectivitat. El més important és que segueixis escrivint tal com fas, amb sinceritat i rigor, respecte i gaudint-ne, tal com fas.
    Pensa, que malauradament, hi ha persones que son molt insegures i que no suporten escoltar una sola "critica". Sense crítica, com bé, dius, no hi ha possibilitat de millora.
    Segueix així, perquè és l'agenda qualificada per molts dels que som seguidors.
    Gràcies!
    Núria

    ResponElimina
  9. Oscar.... Tu saps tb que el teu blog és un lloc de peregrinatge meu.....

    Gemma... Just tornats de Can Roca... En pocs dies ho publico i veuràs q es un GRAN lloc.

    Mercè... Ni tu vas massa a restaurants, ni jo faig masses pastissos.... Però ens agrada seguir-nos...

    Sergi, moltes gràcies. Saps que aprecio molt llegir-te aquí.

    Núria, el que em dius saps que té especial significat per mi.

    ResponElimina
  10. Bona nit Ricard. Moltes felicitats per les més de 100.000 visites. Jo som nou en aquest món dels blocs i des del principi vaig descobrir els teus blocs i em van agradar molt. Molt interessants i molt ben fets. La veritat és que és tot un plaer seguir-te i haver decobert el teu món. Gràcies per la teva dedicació i per la feina ben feta. Et desitg que puguis fer 100.000 visites més.
    Gràcies també per passar-te pel meu bloc, seguir-me i comentar les meves bogeries. Salut i una abraçada.

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies a tu Ricard ...i Moltes Felicitats!!!!

    ResponElimina
  12. Hola Ricard,
    en primer lloc, moltiiiiiiissssimes felicitats, i continua com vas, estic d'acord amb l'starbase que no has trait l'esperit inicial d'aquest blog.
    Per altra banda, i com ja saps, a mi em toca per tots cantons, docs fem vi i tenim restaurant, i crec que quan fas una feina, i més de cara al públic, estas exposat a rebre lloances i crítiques. És part de la feina, i s'ha de saber acceptar les males crítiques, i reflexionar-hi, així com triar el gra de la palla en les bones, i en 23 anys dedicats a la restauració, n'hem tingut de tots colors, i hem mirat d'aprendre de totes dues. Potser, i a vegades depenent de to, costa més d'entomar una mala crítica, però s'ha de respirar uns quants cops i ser valent e intel·ligent per entendre-la i reflexionar-hi.
    D'acord que els profesionals de la crítica, en segons quins casos estan condicionats, però és feina del lector saber, també en aquest cas, triar el grà de la palla, i veure si aquella columna que parla de vins o restaurants en aquest o aquell diari la fa algú que sempre encombra cap aquí o cap allà.
    Per molts anys i visites!!!!
    Lo Jaume

    ResponElimina
  13. Felicidades Ricard, un trabajo excelente y aunque no lo parezca, más que agradecido, los que realmente seguimos un blog como el tuyo, lo consideramos un “servicio” una ayuda una pequeña guía donde uno se puede fiar. Un referente importantísimo para conocer sitios o para entrar en alguno por el que hemos pasada mil veces y jamos hubiéramos osado entrar.
    Un ejemplo, ayer por indicación tuya y después de leerlo en tu blog, fui a comer a “Germans Miquel's” en Cambrils y te puedo asegurar que solamente por descubrir un sitio tan honrado como este ya valió la pena tu trabajo, al menos para mí.
    Por otra parte tu estilo directo pero a la vez sarcástico, hace que esta pequeña “guía” que elaboras semana a semana se convierta para muchos en eso que intentas explicar en la crónica de hoy, un lugar donde encontrar restaurantes donde prime lo que bien denominas RQP y el hecho de poderlo hacer de manera independiente, criticando lo criticable, ha convertido tu blog, en lo que es, un referente.
    Desde aquí mi reiterar mi felicitación y agradecimiento por tu “hobby” del que no pocos, (100.000) alguna vez nos hemos beneficiado.
    Saludos

    ResponElimina
  14. Moltes felicitats, Ricard. Fa anys (pel cap baix dos) que vaig deixar de mirar estadístiques (estava abonat a no sé quantes coses...), però la única cosa/dada que conec és la mtaiexa que tens tu, la que ens dona Google. No sé quina validesa té, però sí sé que el valor és el que tu li donis. I com que és una fita important per a tu, moltes felicitats de nou i, sobretot, a seguir donant-nos les teves pinzellades, que són molt apreciades!
    Salut,
    Joan

    ResponElimina
  15. Felicitats!, és una xifra important que fa evident que tens que continuar :-)

    Jo et vaig descobrir (o retrobar) per casualitat fa temps, buscant temes de cuina i menjars per la web, i malgrat que no estic en situació d'anar a "perseguir" restaurants, estic bastant enganxat a les teves cròniques i receptes.

    Endavant!

    ResponElimina
  16. Xisco.... Tu ets un bon ejemple de a través del blog coneixer gent i intercanviar opinions i sense viure a prop un de l'altre. Gràcies.

    Dolors... Gràcies. Molt content de llegir-te, saps que sempre ets ben rebuda aquí i a Facebook. Llàstima que et prodigues poc...

    Lo Jaume... Si que es veritat que tu ets polifacetic i estas a tot arreu.... :). Comparteixo que les crítiques són per reflexionar-les i representen una bona oportunitat de millora... En la meva feina sempre he intentat buscar la part positiva a les crítiques. Salut i gràcies.

    ResponElimina
  17. Agustin... Tu i jo tenim blogs paral.lels, amb els mateixos objectius que no van més lluny que passar-ho be i comunicar. I m'alegra molt que vagis gaudir de Germans Miquel's.... Es un gran lloc..... Salut i gràcies.

    Joan.... T'agreixo el que dius i més venint de tu que ets un blogaire categoria "or"....:). Comparteixo el que dius dels comptadors i tampoc i dóno més importància que l'oportunitat de compartir-ho.

    Daniel.... No imagines la il.lusió que em fa de retrobar-te aquí. Haviem compartit molts bons moments de trebal i amistatl. Salut i gràcies.

    ResponElimina
  18. Moltíssimes felicitats, Ricard!
    PD: Curiós, el captcha que blogger em fa escriure es 'brega'.

    ResponElimina
  19. Gràcies Jordi.....!.

    En ocasions els "captchas" són molt curiosos....:)

    ResponElimina
  20. Anim Ricard amb el blog, jo no vaig a gaires restaurants però m'agrada seguir-vos i descubrir jocs que sense vosaltres no sabria que existeixen.

    ResponElimina
  21. Hola Ricard! primer de tot moltíssimes felicitats, tal com t'han dit més amunt... la feina ben feta es nota! Té molt mèrit anar seguint la mateixa línia, tractar les crítiques irònicament o també constructivament per tractar de millorar. Això ja se sap, n'hi ha que no ho accepten... Però n'hi ha en el món dels restaurants i en definitiva, a tot arreu. Jo no tinc gaire experiència en blogs, però em vaig fer el meu per poder compartir receptes d'una manera més lliure, més personal. Tampoc tinc gaire experiència en restaurants, als joves ja saps que això ens costa més! i si s'ha de pagar preferim que ho facin els pares. Però l'experiècia no sobra mai i és per això que m'agrada llegir el teu blog, sé que no ens estafaràs amb comentaris endolçats vers els restaurants que visites, sinó que els tractes amb una "objectivitat personal" de la qual ens en podem refiar. Felicitats de nou i ara a per les 200.000!

    ResponElimina
  22. Gràcies Bet,

    I saps que valoro els eus comentaris de manera especial. Potser dels anys en que em dedicava a la docència, tinc especial deblitat pel talent jove. I tu en tens i ets un clar exemple de maduresa.

    Dit això i que saps ho dic perquè ho penso, reconec que en ocasions per no ser massa "endolçat" en els comentaris, tendeixo a ser irònic i pot ferir alguna sensibilitat.

    Ara mateix estic redactant la darrera experiència al Celler de Can Roca... i estic fent mans i mànigues per filtrar alguna ironia de les meves, sense que sembli un menyspreu al lloc. En una setmana ho publico... :)

    ResponElimina
  23. Gràcies Eduard... fa dies vas fer el salt dels 100.000 tu i aquest dissabte em va tocar a mi... salut!

    ResponElimina
  24. Vaja, vaja, vaja... com sempre i per variar..arribo un pel tard, hores d'ara ja estàs als 101.092 i com encertar el capicua, és díficil... deixaré ara petjada.
    D'afalags i felicitacions...no sé que pugui afegir.... i no en sé massa, ni m'agrada...ja ho saps. Simplement recordar, el primer post i la finalitat que tenia... i carall que poc t'ho pensavessssss !!!
    Segurament una cosa ha anat retroalimentant l'altra i un post un altre...i provocat alguna visita a un restaurant determinat i una visita n'ha fet venir unes quantes... però Sr. Sampere... el mèrit és tot seu !!!!!!
    I un petit comentari..m'ha sorprés enormement que ningú damunt meu, hagi fet esment a la teva reflexió...ves si tindràs raó al final !!!!!!

    ResponElimina
  25. Marta,

    Si que quan vaig començar el blog l'objectiu era molt limitat, però de manera curiosa ha anat creixent l'audiència.

    El tema de la "no reflexió" té una doble explicació... per uns la mandra de reflexionar i per altres, el fet de que dic veritats com temples... :)

    ResponElimina
  26. Ricard me uno a la opinión generalizada. Es importante que exitan blogueros amateurs que solo pretendan disfrutar con lo que hacen y compartir con los demás sus opiniones.
    Yo tuve un par de años un blog similar (en cuanto a objetivos que no en cuanto a categoría) y disfruté un montón; lo he dejado cuando mi trabajo no me dejaba tiempo para disfrutar con ello pero en cuanto pueda volveré a la carga.
    Animo y felicidades.

    ResponElimina
  27. Benvingut Ignacio,

    Ara he vist el teu blog i estava molt be... A veure quan el pots tornar a posar actiu...

    Salutacions,
    Ricard

    ResponElimina
  28. A per las 200.000, però com ara, nomes faltaria que no poguessis dir el que penses (sense faltar a ningú) al teu bloc, una mica de ambient sempre es de agrair, et continuarem seguin.
    Una abraçada

    ResponElimina
  29. Clar i català, si senyor!, felicitats i agraït per la teva coherència, objectivitat i bon criteri! Com deia aquella famosa cançó,..... no cambié, no cambié, no cambié!.....una abraçada des de la discrepància a vegades i des de l’admiració, sempre.

    ResponElimina
  30. Fem un mos: Si senyor.. Tal com diueu, al seu blog de cada un pot dir el que pensa, mentre no es falti a ningú. Gràcies!.

    Tiriti: Seguiré la lletra de la canço... :). O al menys intentaré fer-ho. Una abraçada també.

    ResponElimina
  31. Me parece un trabajo excelente, divulgativo y yo si no molesto, seguiré leyendo este blog.
    Disculpa mi castellano.
    Te mando mis saludos.

    ResponElimina
  32. Gracias Anna,

    No acabo de entender tu comentario, puesto que ¿Como vas a molestar?.

    Y tampoco entiendo lo de "Disculpa mi castellano", puesto que en tu blog lo escribes perfectamente...

    Saludos..!!.

    ResponElimina
  33. felicitats, ricard!
    ens coneixem poc, però estic segur que et diverteix i et preocupa tant com a mi si hi ha gent que s'emprenya, o sigui, gens.
    els que et llegim sabem quin peu calces, què t'agrada i què no, i si tornem deu ser que ens en refiem de tu, tot i les discrepàncies que hi pugui haver, oi?
    per tant, endavant, que fas una feina honesta i davant d'això ningú, per més que es pugui enfadar per algun comentari, et podrà retreure mai res, al contrari.
    una abraçada

    ResponElimina
  34. Gràcies Manel... Si que ens coneixem poc en el cara a cara, però crec que de llegir-nos, ja sembla com si la coneixensa fos més sòlida.... Salut i gràcies.

    ResponElimina
  35. Ricard, encara que amb força retard, moltes felicitats per aquesta iniciativa i, sobretot, per aquesta actitud davant d'aquest món de dives i gent honesta, i de falsos interessos i grans aportacions.
    Ànims i, perquè no, amb força polèmica, que això ja t'agrada!

    I, per cert, també felicitats a ella, que es manté a l'"ombra", però que de ben segur que fa les seves valuoses aportacions!

    ResponElimina
  36. Gràcies Manel...Ho defineixes molt be i com tu dius la polèmica no em desagrada... :).

    I compartint la felicitació amb "ella", que fa un munt d'aportacions i en l'àmbit del vi, encara en fa més.

    Salut!

    ResponElimina
  37. Bon dia,

    Comparteixo la filosofia gastronòmica (que jo resumiria com "sin gilipolleces"); i et felicito.
    Molts agraim les opinions fetes amb independència (sigui de restaurants o del que sigui); i avui dia molts es venen per un "chusco pan" (com el de la foto de "a fuego lento"), que ara comentaré...

    Salut

    Guillermo Guallar

    ResponElimina
  38. Bona definició Guillermo i benvingut!.

    M'ha agradat el "sin gilipolleces".

    Salut!

    Ricard

    ResponElimina
  39. Benvolgut,

    Vaig seguint les teves cròniques des de fa un temps i el teu bloc ja ha passat a ser un d'aquells que hi dono un repàs de tant en tant. Et felicito per saber escriure sense eufemismes ("així ho veig i així us ho explico") i agraeixo molt que transmetis certs detalls, percepcions i opinions que m'ajuden com a lector a anar-me formant un criteri (a vegades contrastant-lo amb el teu, sobretot quan parles d'algun lloc en el que ja he estat). Dóna gust passar per aquí.
    Salut,

    Jordi

    ResponElimina
  40. Gràcies Jordi per escriure.

    De veritat que em fa il·lusió quan algú em comenta coses. Visites ja en noto per com creix el comptador, però m'agrada l'opinió directe.

    Tens raó que escric sense eufemismes y entre altres motius, perquè no en sabria prou.. :).

    Amb "així ho veig i així us ho explico" defineixes molt be el que intento fer.

    Salutacions,

    ResponElimina
  41. Felicitats una vegada més pel teu blog i pel gran nombre de visites que tens, jo en sóc un gran fan. Estic delerós de llegir la teva opinio sobré el celler de can roca.
    Com que sé que estàs especialment en contra dels restaurants fantasma o clandestins, et comunico que el restaurant clandestí chi-ton ara ja s'anuncia a RAC1....m'ha fet pensar en tu :)

    Adrià

    ResponElimina
  42. Gràcies Adrià,

    Diumenge publicaré el Celler de Can Roca. Ens va agradar molt, però alguna de les meves he de dir...:).

    I això de que un clandestí s'anuci per la radio, ja sembla conya total...:).

    Salutacions,

    ResponElimina
  43. Doncs fa poc que he descobert el teu blog i em sembla molt interessant.
    No ens coneixem i ja fa uns dies que et seguia en privat.
    M'uneixo a les opinions generals. És interessant el que dius, dius el que penses segons la teva experiència,etc.
    Jo aniré seguint les teves cróniques tot i que hi ha altres blogs interessants a llegir i a vegades es fa difícil estar al dia de tots!!!
    De totes maneres...no paris!
    Salut!

    ResponElimina
  44. Benvingut/da Terranna.....

    Si que hi han molts blogs interessants, però a pocs et sentiras tan benvingut/da com aquí.....:).

    Gràcies per llegir-me.... Em faig seguidor del teu i així estic al dia.

    Salut....!.

    ResponElimina
  45. "Uiiii, ke makuuuuuu!!!!"
    Gràcies per la teva dolça benvinguda!
    M'ha fet il·lusió la teva inscripció al meu!!!
    Molta Salut!!

    ResponElimina
  46. Hola Ricard,

    Et segueixo a Verema i ja fa temps al teu blog, i per a mi ets una refència alhora d´anar a restaurants.

    Gràcies per la teva informació i bon treball.

    Joan

    ResponElimina
  47. Hola Joan,

    Gràcies per les teves paraules. Em fa molta il·lusió rebre missatges com els teus.

    Em fan sentir content de les estones que hi dedico.

    Salut..!!

    ResponElimina
  48. Gràcies Albert... però tu tens un blog MOLT interesant també. I no soc dels que diuen les coses per quedar be eh?.... :). Així h penso.

    Salut!

    ResponElimina
  49. Després de llegir això...tot aquest munt d'afalags, felicitacions i coses maques..si jo fos tu...m'hauria de posar a alguna d'aquestes dietes de moda... però clar, tu no pots...com faries crítiques llavors????
    Millor una talla més als pantalons i uns tirants. ;)

    ResponElimina
  50. Marta... :)

    Com m'agrada llegir els teus comentaris encara que et prodigues fort...

    Just ara acabada sessió de cinta (i suat com un porquet) amb capítul Mad Men mirat...

    ResponElimina