5 d’octubre de 2011

Ada Parellada en estat pur.. :)

Pla dels ANGELS
Ferlandina 23 (MACBA)
T. 933 294 047

Com la majoria ja sabeu, l’Ada Parellada té més d’un restaurant obert a Barcelona i és un clar exemple de persona emprenedora  que sempre es belluga a la cerca de noves idees i projectes. A més de la seva feina del dia a dia, organitza sessions de formació, tallers i un munt d’activitats més que segueixo a través del seu Facebook. Penso que seria un bon exemple de que cal fer en temps de crisis i fins i tot  de no crisis.

Darrerament ha reconfigurat la carta del seu restaurant  “Pla dels Angels” i volia donar-ho a conèixer a través de blocaires del món de la cuina. Em van convidar, però era en cap de setmana i com és costum meva, estava lluny de Barcelona.

L’Ada es va posar en contacte amb mi i aprofitant que aquest dilluns havia quedat per sopar amb el Joan, li vaig dir que aniríem si acceptava les meves condicions.. :). (i una de bàsica és que mai accepto invitacions ja que no em sentiria còmode escrivint d’un lloc al que em conviden....  Tampoc havíem parlat del tema explícitament, però ja vaig preferir avançar-me).

Vàrem arribar ben aviat cap a les 21h i el local és molt bonic i acollidor. I vam veure que a més de restaurant, tenen terrassa a l’exterior i munten diferents activitats a l’interior (precisament ens en va mostrar una en que un grup de noies que  manipulaven farina).

El restaurant que ella va agafar a l’any 2000, està ubicat on  havia estat el Forn del Convent dels Àngels i ens va explicar l’evolució de local. I també la seva filosofia com restaurant de donar de menjar a molt bon preu, però amb qualitat.

Igual que fa a Semproniana, sempre trobes alguna sorpresa fruit de la seva brillant imaginació. En aquest cas la primera va ser que els cartes, eren com etiquetes d’ampolla, de vi, enganxades a ampolles...(!).
Fixeu-vos en el preu dels primers...
Aquí podeu veure la “carta”, llegint a les ampolles i els plats que vam triar o millor dit ens va triar ella.... De fet jo li vaig donar llibertat total i amb el meu amic vam tenir una mica més de feina ja que és menys “ tolerant”  que jo en el que fa a alimentació, però també va sortir molt content.
I aquí teniu els segons... "Todo a 8,50"... :)
Fixeu-vos en els preus de les cartes i veureu que un sopar pot sortir perfectament per 15/20€ per dir un preu (begudes a part). Els plats eren molt bons i un parell d’ells em van sorprendre per el seu nivell i per tant amb una RQP increïble.

Quin “però” remarcaré avui?... :).... Ja sabeu que em costa no dir-ne alguna. El “però” d’avui és la ubicació. Quan vàrem sortir cap a les 12 de la nit, la nostra ruta cap a la plaça Universitat, impressionava una mica....  Ja confesso que no estic habituat a aquests barris i que soc una mica poruc... però  tot i que en cap moment vàrem observar res d’anòmal, anàvem una mica esporuguits, però d’això evidentment l’Ada no hi té la culpa i en tot cas ho pateix.

Mireu el que vam menjar.... Especial atenció a l'empedrat, al braç de gitano moreno i al costellam..... 
Excel·lent empedrat de cigrons i bacallà... Realment MOLT bo..!
Una correcta amanida amb seitons marinats...

El que anomenen "Las Papas"...  que poden ser amb romesco o amb salsa picant..

K de truita.. de poma saltada i mousse de foie....

Rostit de costella de porc... Molt bo...


Làmines de tonyina amb llima i cacahuet... Potser el plat que vaig trobar més fluix..
Braç de gitano moreno (caneló amb botifarra negra). Excel·lent..!!. El veieu "deformat degut a que em vaig oblidar de fer la foto al principi... :)

Postres a base de xocolata, però ja estava tip i vaig passar de postres...
Un bon Priorat que ja coneixia...

26 comentaris:

  1. Ostressssssss !!!
    Jo havia estat vàries vegades en aquest restaurant... però fa anys !!! M'ha fet molta il·lusió que encara funcioni... i encara més que l'Ada, amb la seva professionalitat i idees, el faci tirar amunt.
    Com dius, tot un exemple a seguir per molts restauradors que es miren el melic i no fan massa cosa en aquests temps tant durs per a tothom !!!!

    ResponElimina
  2. Ho descrius perfecte Marta... I vaig menjar molt be..

    Un dia que estiguis per BCN hi anem.. però en tenim tants de pendents...

    ResponElimina
  3. Pel que comentes penso que es un lloc al que val la pena anar i me l'apunto.

    El que dius de l'entorn, crec que es més degut que tal com dius no passeges massa habitualemnt per aquest barri però tampoc es pot dir que altres siguin mes segurs, sino que es una cosa que va com va.

    Jo hi pasejo amb tranquilitat i per aquest mateix motiu no podries anar a Canyete per dir un exemple.

    Salut!
    Toni

    ResponElimina
  4. Benvingut Toni,

    Segur que tens raó i és la falta de costum... però volia comentar l'únic "però".. i amb això ja vull dir que tota la resta em va semblar molt be i evidentment penso tornar-hi.

    Per cert... No he estat mai a Cañete.. :).

    ResponElimina
  5. moltes, moltes gràcies!!!
    i sí, com dius, jo mateixa sóc una "sufridora" del barri. Però no és un barri insegur, potser una mica incòmode per passejar al vespre...
    abraçades!
    ada

    ResponElimina
  6. M'agrada el que he vist, ja que jo csoc com el teu amic, menys tolerant.M'agrada saber el que demano,jaja.
    Apuntat queda.
    Petonets.

    ResponElimina
  7. De res Ada... He escrit tal com ho vaig sentir i com ja he comentat abans, amb ganes de tornar.

    Però la incomoditat de "passejar el vespre", queda compensada amb el tracte i la qualitat.

    També dir que per raó de la meva "edat", em sento més raro passejant pel barri, cosa que no passaria si tingués uns anyets de menys... ;).

    ResponElimina
  8. Gemma.. Jo "gràcies" al meu amic em vaig posar les botes...

    No menja bacallà... tota la esqueixada per mi...

    No li agrada la ceba... tota la truita per mi....

    I fins i tot els seitons... Ell va menjar la part verda..

    :))

    Petons!

    ResponElimina
  9. Festival de llum i colors!!

    O sigui que ho descrius força bé: Ada en plenitud.

    ResponElimina
  10. Amb el detall de la carta, ja comença bé, i la continuació amb els plats encara millor, aquest tipus de barri son igual de perillosos que la resta avui en dia.
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Oscar... Si... en plenitud...:).
    I reitero les gràcies per haver-te enrecordat de mi.
    Mentre vosaltres gaudiu diumenge, jo estaré pel Priorat.

    Fem un Mos... Teniu tota la raó amb el q dieu... Però en ocasions un se sent com se sent...:).

    ResponElimina
  12. Tindré molt en compte la recomanació, Ricard.
    He passat 34 milions de vegades per davant del Pla dels Àngels però no hi he entrat mai... és d'aquelles coses curioses que segur que ens passen a tots: no coneixem el que tenim més a prop.
    I tot té molt bona pinta!
    Respecte a això de les cartes enganxades a les ampolles, prop d'on treballo hi ha un restaurant on fan el mateix: el Petra, al costat de Santa Maria del Mar.
    Per cert, quin vi vau beure aquí al Pla dels Àngels?
    Gràcies,

    albert

    ResponElimina
  13. Hola Albert,

    Penso que aquesta es la finalitat del blog (el meu i d'altres semblants). Donar a coneixer llocs que sense llegir-ho, mai ens fixariem. Així vaig trobar Can Josep o Can Roca de Sant Andreu.

    Petra crec que també és de l'Ada i per tant és lògic la "coincidència" d'etiquetes.

    Com vi vam demanar Les Cousins, un Priorat d'etiqueta "guai" que ja coneixia i tinc comentat al blog de vins.

    I ara ja he posat la foto, gràcies al teu comentari... Que m'havia oblidat de posar-la.

    Salut!!

    ResponElimina
  14. tinc moltes ganes d'anar-hi diumenge perquè em sembla que el camí de la qualitat i la contenció de preus és el que toca en aquests moments per a tothom, a banda de ser una manera immillorable d'atreure clientela jove que segur que enganxarà amb l'estil informal que sempre tenen els locals de l'ada.

    ResponElimina
  15. Totalment d'acord Manel.... Penso que és el camí correcte. I educar a la gent jove és fonamental.... En qualsevol "La Tagliatella", els costa més, menjant menys qualitat...

    Però és una tasca difícil, doncs la gent jove estan molt "espatllats" gastronomicament parlant. Hi han excepcions, però les mateixes excepcions, t'expliquen com està la majoria...

    ResponElimina
  16. Com ja saps, jo només he estat al Semproniana, però l'esperit que veig en els seus restaurants és un gran exemple que molts haurien de seguir, tan en el món dels restaurants com en qualsevol altra professió... Ara segurament que el caràcter fort i emprenedor és el que fa falta per sortir-se'n de qualsevol situació, però això tampoc s'ha d'oblidar en els temps fàcils i em sembla que amb els seus anys de rodatge això ho ha aconseguit molt bé! A mi em va fer molta il·lusió rebre la seva invitació i com que el Semproniana em va agradar tant doncs li vaig dir que sí! Pel que fa al barri... suposo que depèn del dia i les hores que hi vas, avui al migdia hi he passat i s'hi estava la mar de bé, altres vegades hem anat a sopar amb els amics prop de la Rambla del Raval, i si vas al teu aire segur que no et passa res ;) Bé doncs com que xerro pels descosits, continuaré en el post que li dedicaré d'aquí uns dies! una abraçada.

    ResponElimina
  17. Ricard, sí que sembla interessant. Avui mateix haig d'anar al costat..., tot i que, potser un pèl d'hora per quedar-m'hi. A veure si en tinc ocasió ben aviat.
    Respecte al detall de la carta a les ampolles, a Mollet hi ha un lloc, normalet, que ja fa temps que ho fan per anunciar els vins i, curiosament, sempre damunt d'ampolles de Vilosell, del Tomàs Cusiné (sense que es vegi que és aquesta marca), suposo pel fet que l'embolcall de la part superior és de color taronja i fa que sigui més atractiu i amb joc al color de la carta de vins, també de color taronja.
    Una vegada més, doncs, gràcies per les recomanacions!

    ResponElimina
  18. Bet.... Ho descrius perfecte...!!. I estic segur que t'agradarà... Està tot molt be pensat.

    El que comentes dels voltants tens raó. Però potser al vespre i més tenint en compte que ja la meva edat és superior a la "mitjana", fa que et sentis menys a gust.... Però si tingués la teva edat, segur que ni m'hagués fixat....

    Una abraçada!.

    ResponElimina
  19. Manel.. Saps que m'encanten els teus comentaris. El tema de les ampolles veig que no és novetat...:).

    Quan vaig entrar em pensava que era el "vi de la casa", tal com feien (o fan encara) al Sr. parellada ...:).

    Salut..!

    ResponElimina
  20. Realment, fan molt bona pinta els plats...es nota que els agrada cuinar...però una esqueixada amb cigrons (o mongetes) no sería un empedrat?....
    M'apunto el lloc.
    Gràcies.

    ResponElimina
  21. Tens tota la raó Albert... Es un empedrat... No sé perquè se'm va anar l'olla i vaig posar esqueixada... Ara ho canviaré.

    Salut!.

    ResponElimina
  22. Ricard, ara bé, no sé que pensaria el Tomàs Cusiné, en el cas del que jo he vist, perquè en cap cas s'identifica l'ampolla, a no ser que la coneguis prou bé.

    Per cert, avui he anat a provar Casa Alfonso, rapidet, però ja he fet un tast, i bo!

    ResponElimina
  23. Un nou lloc per apuntar-me, té un aspecte excel•lent, i reconec la feina d’aquests senyors en quasi tot el que fan. Realment la seva dedicació és encomiable. El visitaré i et donaré la meva opinió que, segur, coincideix amb la teva.
    Per cert, el detall de no deixar-te convidar, t’honora.
    Salutacions

    ResponElimina
  24. Hola Agustin,

    M'agradarà llegir la teva opinió del lloc quan el publiquis. Com dic sempre, coincidim en molts punts de vista en aquests temes.

    Pagant de la meva butxaca, em sento lliure... Sabia que m'agrdaria coneixent l'Ada, però pagant em sento més "jo mateix" a l'hora d'opinar..

    Salut..!.

    ResponElimina
  25. ELIMINARÉ comentaris CUTRES en que intentin posar PUBLICITAT al meu blog de manera burda i xavacana a l'estil "Mireu aquest lloc..."... i resulta que es el propietari o encara pitxor, el propietari d'una pàgina de OFERTONES...

    ResponElimina