23 d’octubre de 2011

Un italià classic

Agafada de la web per falta de llum
De Gustibus Italie

Ricardo Calvo,13 (zona alta)
08022 Barcelona
T. 934189849
www.degustibusitaliae.com/

Feia com 5 anys que no anava a Gustibulus. La darrera vegada ens va agradar molt i tenia bon record d'aquell sopar i també bones referències actualitzades.

No diré que la darrera visita ens vagi decebre, doncs si així hagués estat, segurament  no el publicaria. Només faig crítica negativa quan em trobo en llocs que volen donar gat per llebre, ja sigui a nivell del menjar o a partir de  campanyes de màrqueting inflades.

El menjar que serveixen a aquest italià (no pizzeria!!),  és bo amb molts plats interessants, però segurament en aquests 5 anys de la darrera visita, l'estètica dels restaurants ha canviat (o potser he canviat jo....). Però el vaig trobar trist... Potser una capa di pintura i/o alguna redecoració li convindria. El servei correcte però també una mica trist... Com si s'haguessin encomanat de les parets.

Segurament dues coses li van en contra.... Una és que el món ha evolucionat cap a la moda del disseny i en aquest caldria alguna remodelació, tot i que sense arribar a les exageracions de "culte al disseny" com aquestes llocs "guais" que ara obren amb signatura i tot... "decorado por la por la conocida interiorista Cuquita X"...:).

La segona cosa que li va en contra és el barri... Si estès a ciutat vella o al Born passaria més desapercebut... Però està en zona noble, es nota una mica més.
Aperitiu obsequi de la casa
Però anant als plats que ofereixen, la carta és amplia i amb moltes opcions interessants fixes i de temporada que podeu consultar a la web. Varem optar per picar de 3 plats com inici.
Exel·lent parmesà i mortadela...
I vam continuar amb plats de pasta. En el meu cas uns “Spaghetti all'aglio, olio, peperoncino, bottarga e pecorino sardo”  (un plat que m'encanta) i uns “Triangoli di gamberetti fatti a mano con salsa di limone”  que estaven força recomanats i eren bons. No vaig fer fotos per discreció.... En faig o no en funció de si em sento còmode fer-les i cap als segons ja em sentia observat.. :)).

La carta vins una mica massa clàssica, però vam optar per un vi italià que va resultar força bo. Un DOQ Valpolicella i en concret l’Alegrini fet amb raïm típic d’aquesta DOC (Corvina Vernonese 65%,  Rondinella 30% i Molinara 5%).

I com postres vam compartir un molt correcte Tiramisu.

Potser un dels encants és el jardí que envolta aquest restaurant cantoner i que al reservar no em vaig atrevir a demanar-hi lloc degut a que fresquejava una mica. També recordo de l’altre ocasió que hi vaig estar, la primera planta una mica més acollidora.

Segurament tardaré a tornar-hi doncs tinc altres italians a BCN que m'agraden i tinc força abandonats, però si us agraden els italians clàssics i amb bona oferta, el podeu posar a la vostra llista.... Però si us va més entorns de decoració  tipus Boca Grande...  no us el recomano...:).

No és econòmic tenint en compte que no vam triar cap plat de massa nivell. i el cost sense vi i amb dos cafès es va apropar als 60€ els dos.





12 comentaris:

  1. Quins altres italians recomanes?. Que pel que dius al post, en tens d'altres que prefereixes abans q aquest?

    ResponElimina
  2. Benvingut/da anònim.

    Em referia a llocs com Le Cucine Mandaroso, Santamadonna, Al Contadino, La Bela Napoli (que tinc publicats) i a algun altre que no tinc publicat... En tot cas no em referia a La Tagliatella...:))).

    Salut!

    ResponElimina
  3. Bona nit,

    I que en dius del Buoni Amici al carrer Casanova a prop de Diagonal?. Per mi és el millor italià de BCN.

    I aprofito per felicitar-te pel blog.

    Edu

    ResponElimina
  4. Bona nit Edu,

    Aquest és un dels que també tinc en llista. He estat dues vegades fa uns 3 anys (encara no tenia el blog i per això no està publicat) i ens va agradar... però tampoc tant com per deixar-lo com el "més" de bcn, tot i que insisteixo tot be.

    I gràcies per les teves paraules.

    ResponElimina
  5. Ricard, el conec de fa temps però en realitat només hi he menjat una vegada i no repetiré.
    Va ser un restaurant de referència per anar els diumenges, et parlo de fa 30 anys, es deia El Gallo Alegre i sempre estava ple. Menjar casolà i excel•lent relació qualitat-preu. Molt semblant al Caballito Blanco. Abans de ser el Gallo alegre va ser una casa......, bé, ja t’explicaré algun dia.
    Salutacions,

    ResponElimina
  6. Ostres... quina història..!!. Però ara que ho dius em sona lo de "Gallo Alegre"... Lo d'abans no eh?... :)).

    Salut!

    ResponElimina
  7. Ami el Buoni Amici també m'agrada.I a veure una cosa és que sigui poc deocorat -això tampoc és el més important- però trist mai.

    O sigui, que per tristors ja les tinc a la vida i si vaig a dinar no cal que em facin brometes i acudits. Però tristor no, perfavort!!! :)

    ResponElimina
  8. Una mica tristó (o passat de moda) si que era Oscar... :).

    I aixó que segons l'Agustin, "años ha", el local havia estat una casa de senyores de "vida alegre"..

    Ja veus quins contrastos... de l'alegria a la tristor..

    ResponElimina
  9. No volia dir això. Segons em van dir fa molt anys, era una espècie de moblé; en fi, que l’havies de portar tu. Ells posaven només la caseta, que no era blanca però sí discreta.

    ResponElimina
  10. Ostres Agustin, això ja m'agrada més...!!.

    Es que les casetes, encara que no blanques, tenen el seu morbo... Però lo que he entés en tenia menys.. :). Gràcies per l'aclariment.

    Salut.

    ResponElimina
  11. El trobo un xic car, per lo que dius que vareu menjar
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. Si... el preu és una mica car tenint en compte el que vam menjar. Penso que la seva clientela és en general gent del mateix barri.

    Salut!

    ResponElimina