10 de novembre de 2011

Italià senzill, però amb gran cuina



BACARO
Jerusalén, 6 (Boqueria)
T. 695796066
Foto dels WC's al final del post..:)

M’agrada descobrir llocs insòlits per sopar. Llocs que no han estat mai de moda ni segurament ho estaran i que no tenen diners ni per una campanya de marquèting ni per deixar-se xupar la sang per les sangoneres de les pàgines de reserves.Tenia pendent un restaurant de l’amic (virtual) Agustin i del seu blog Pues iremos. Es tracta d’un italià i en concret un venecià situat darrera la Boqueria en el carrer que abans permetia accedir al pàrking i que ara està tallat per obres.

Feia temps que no estava en un lloc tan senzill, informal amb decoració mínima bàsica, servei voluntariós, però res més que això. I en canvi vaig menjar molt a gust i també em vaig trobar allà be i relaxat.

Els servei italià com he dit era simplement voluntariós I amb no masses recursos. El noi  era d’aquesta generació que tenen el concepte “edat avançada” com sinònim de tonto o ignorant. M’explicava de manera didàctica plat a plat i fins i tot, el que era la mozzarella (“es como un queso italiano suave”) i així va arribar als vins “Tengo un Rioja, un Ribera…”… i aquí ja va ser més hàbil, doncs devia  notar que l’adrenalina em pujava i en el moment que va dir “ i un Montsant”, ja va veure que anàvem millor i va començar a explicar-me que era la DO Montsant… (De nos en guard..!!).

Però com que aquestes sensacions de “altre és burro”, solen ser mútues vaig seguir-li el rollo, mostrant-me fins i tot empàtic (el meu company de taula i amic Zaca, fins i tot es va sorprendre) i vam triar al nostre aire els plats que ens van venir de gust que no coincidien pas amb els que ell ens recomanava (insisteixo que amb bona fe i voluntat).

L’elecció va ser com primers unes Sardines en saor i una pasta casolana Tagliatella casera con setas realment EXCEL·LENTS. Quan ens va preguntar si ens havien agradat i com  venjança de que abans m’havia explicat amb tot detall el que vol dir “saor”, li vaig explicar a estil acudit que “Us queden millor que quan les preparo jo a casa… que ho les faig sempre seguint  la recepta de Harrys Bar, però que com em vaig comprar el llibre en anglès, igual em vaig perdre algun detall”… :). Per si algú s’ha perdut “saor” és un tipus d’escabetxada i Harrys Bar el més reconegut restaurant de Venècia, del que tinc el llibre de receptes (el restaurant presumia de ser venecià).

Com que "rectificar es de sabios", he de dir en honor a la veritat que en una segona visita el 26/12/11, el servei havia millorat molt i el personal era el mateix. Això ho dic en positiu i per tant el lloc és més recomanable si cap. Potser tot requeriex d'un rodatge...
Les sardines en saor (amb molta ceba) em porten de crani.... :)


Com segons vam optar per plats “guarrades”. Una callos a la florentina I jo un fetge amb ceba que vaig gaudir molt… Com postres tiramisú amb divisió d’opinions… per mi molt correcte, però el Zaca opinava que massa mullat (o borratxo).


M'encanten aquests plats i són típics de la regió

Podeu veure a la carta els preus. No són tirants, però són molt correctes  donada la qualitat de la cuina. També són llocs informals en que quasi ningú va de “primer, segon i postres”. Reitero que vaig menjar molt a gust i l’ambient informal (molts italians entre la clientela) i la barreja de restaurant i lloc de copes li donava un aire cosmopolita molt agradable. Tinc ganes de tornar-hi.

Quin  és el “però”… Tot i que he fet conya del servei, el balanç és correcte tenint en compte la informalitat del lloc. El però és el barri…. Ja sabeu que aquestes zones em donen una mica d’inseguretat i aquest és el però que puc comentar… A si… tinc un segon “però”… el lavabo que podeu veure a la darrera foto i que comparat al de Boca Grande, queda molt pobre… J. Es que (permeteu-me  el canvi de idioma)... “Desde que suelo ir a Boca Grande, los demás lavabos los encuentro muy vulgares...”.
Comparat amb el  de Boca Grande ... és molt bàsic.. i sense cabina DJ


30 comentaris:

  1. Bona nit company, Ricard. Has pensat encetar una nova secció al bloc sobre els banys dels restaurants?
    Podria ser interessant. Ha, ha,ha.
    Salut.

    ResponElimina
  2. Bona nit..!.

    Costa de creure, però el meu company de taula, venia de visitar els lavabos de l'altre amb motiu del meu blog...

    Però igual faig durar la conya uns dies, que ja saps q em va la mala vida...

    ResponElimina
  3. Me'l apunto. Tot i els wc, quina pena.

    ResponElimina
  4. Realment hi vaig menjar molt a gust.

    I la cara del noi que després d'explicar-nos amb tot tipus de detall cada plat i fins i tot que volia dir "mozarella", quan després de mejar-me les sardines i em va preguntar pel plat i li vaig explicar les diferències entre les seves i les que feia jo, seguin la recepta del Cipriani, va ser un poema... :)).

    ResponElimina
  5. jajajaaja, es que com més m'imagino la estampa més gràcia em fa. I fins i tot t'imagino de bon rotllo amb tó didàctic i tot!!

    Veig que estàs més tou en aquesta ocasió, deu ser que ja s'acosta el Nadal. O com a mínim això ens volen fer creure als supermercats :D

    ResponElimina
  6. Cal gaudir de grans i petits plaers, i de restaurants "amb nom" i "sense nom", molts cops on menys penses mes disfrutes. M'apunto el restaurant, ara estic fent un curs de cuina italiana a un centre cívic i estic descobrint una gastronomía italiana molt diferent a a la que coneixia, tinc un munt de posts pendents de publicar.

    Pel que fa als lavabos hi ha un bloc on només fotografia lavabos de bars i restaurants, si ho mireu, feu-lo abans de dinar, hi ha alguns no aptes per estómacs delicats.

    http://lavabosdebares.blogspot.com/

    Una abraçada i gràcies pel consell de Puigcerdà, molt i molt be.

    ResponElimina
  7. Bon dia Oscar.

    Imagines be...:). Però es que li tenia ganes al noi... Penso que no es pot anar tant de suposar q el que tens allà és un ignorant... Passo de que m'expliqui que vol dir "saor", però amb el tema mozarella, ja em va ofendre...:). Tot i que insisteixo ni hi havia mala fe... Al contrari... Bona voluntat...

    Salut..!.

    ResponElimina
  8. Lluis... En la teva ruta d'italians autèntics i bàsics, no t'oblidis tampoc de La Cucine Mandarosso (està al blog).

    Jo fa uns anys vaig fer tot un cicle de cuina italiana al IIC i realment vaig descobrir plats senzills però sorprenents. I coses com per exemple els orechiette amb broquilo (tb al blog a la secció receptes) q s han convertit en plats q la gent em demanen directament a la que els convido un dia a venir a casa...

    Sorprés per l'existència d'un blog de lavabos... La conya q faré amb el tema...!!. I content de que el lloc de Puicerdar vagi ser satisfactori.

    Salut..!.

    ResponElimina
  9. Ricard, sensacional, hauria de dir que em faig un fart de riure amb la foto del wc. Que dolent que ets! Primer, donar-te les gràcies per la menció; segon, celebrar que disfrutessiu, això és el més important.
    Em considero un client de Bacaro, des de que el vaig descobrir per casualitat fa un parell de mesos hi vaig sovint. Per mi és un dels descobriments de la temporada, la cuina és autèntica, honrada i l’interès que demostren els nois és, en la meva opinió, envidiable. No és possible descriure’l millor, senzill però autèntic i el millor és la matèria primera que utilitzen. Em comentava un dia l’Alfredo, que es diu així, que tenen el magatzem més gran i amb més assortiment de productes que hi ha a Barcelona i és cert, perquè abans de les obres s’accedia directament al restaurant per la Boqueria i millor rabost que aquest no existeix.
    Per acabar, dir-te que tenim una altra cosa en comú, m’encanten els plats “guarrades”.
    Salutacions,

    ResponElimina
  10. Agustin,

    La veritat es que vam menjar molt de gust... La conya que faig del noi que ens servia (prim i amb tatuatges), s ha de llegir com pura conya, ja q el noi va ser molt atent i segurament el "plus" d'atenció d'explicar-me que era la mozarella, provoca la meva conya.

    El tema lavabo, ja em coneixes i és una gamberrada més de les meves....:).

    Però si que val la pena coneixer aquest lloc... I tinc clar que compartim molts gustos gastronomics..!.

    Salut!.

    ResponElimina
  11. Ricard, aviat no et deixaran entrar a cap wc. de cap restaurant,jajaja
    A vegades, als locals mes senzills hi ha el bon menjar i no cal tanta "ensabonada"...
    Bé, apuntada la recomanació.
    Petonets.

    ResponElimina
  12. Hola Gemma,

    Si que tens raó que potser aviat tindré entrada prohibida a tots els wc's.. :)).

    El que m'ha deixat a quadres, és un comentari anterior de que hi ha un blog "especialitzat" en wc's de bar... :)

    Vull dir que sempre hi ha un pitjor..

    Una abraçada.

    ResponElimina
  13. Hola Fenómeno de los Excusados !!!
    jajajajaj!
    Anar al wc, enganxa eh? jajajajaj!

    Molt divertida la teva entrada.
    Escolta, que veig que jo rodo molt i no menjo gaire, o tu (i altres!) menges molt i no rodes gaire! jajajaja
    Se'm acumula la feina, ja ho veig...ja tinc dos llocs a BCN per visitar després de les teves divertidissimes i interessants entrades de bloc!
    Una abraçada i no paris de menjar !
    (ni de gaudir dels wc...)

    ResponElimina
  14. No...Taranna.. no rodo gaire.. :(

    Continuaré menjant bevent i malauradament rodant poc o gens,

    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  15. Por la sencillo del local que cuentas, los precios de la carta que has publicado, parecen caros.

    Maria

    ResponElimina
  16. Maria,

    Si que d'entrada poden semblar cars mirant la carta. Però en "directe" veient la qualitat i presentació, la cosa es veu diferent.

    No vaig pensar en comentar-ho en el post inicial, però com restaurant venecià volen anar del tema peix i pel que van explicar, segur que l'ofereixen de qualitat.

    El que potser no sé si és massa adequat oferir a BCN la idea de peix que tenen a Venècia. Penso que tenen altres opcions més fàcils per tenir èxit a BCN.

    ResponElimina
  17. Estic d’acord amb tu de que algun cop hi ha cambrers que sembla que et tractin com a tonto, hi no saps si es per un excés d’eficiència o per que es creuen millors que tu, sobretot a algun restaurant dels anomenats “d’alta gama”.
    Una abraçada

    ResponElimina
  18. Hola de nou,

    Penso que en aquest cas, la cosa va més aviat per la simplificació de que fora de la franja 20-30 anys, no hi ha "cultura".. :).

    I no es pot pas dir que el noi no m'expliqués en detall que era cada cosa...

    Com diu sempre la marta, la ignorància és molt atrevida... :).

    Una abraçada.

    ResponElimina
  19. ostres Ricard... les sardines són ESPECTACULARS!!! feia temps que no menjava una cosa tant senzilla i deliciosa...

    ResponElimina
  20. Dedueixo RaTeta que hi vas anar... Les sardines comparteixo el que dius... ESPECTACULARS.

    I mira que són senzilles de fer... Molta ceba, caramlitzada i una mica de vinagre blan bo...

    ResponElimina
  21. Loveforfoof... and near Boqueria market in the Ramblas... Very interesting also.

    ResponElimina
  22. Gracias Ricard,
    el bacaro me gustó mucho: el ambiente, la cocina....
    Ricard...¡Tu si que sabes!
    :-)

    Ana

    ResponElimina
  23. Ana,

    Benviguda al blog. Content de que et vagi agradar. És un molt bon lloc que vaig voler compartir.

    Salut!

    ResponElimina
  24. Benvolgut Ricard,

    Ahir vaig anar a sopar al Bacaro animat pels teus comentaris sobre aquest restaurant. Verdadera,ment val la pena. Els plats boníssim. El tracte agradable. El lloc humil però amb gracia. L’únic però, per posar-hi un, el soroll. Quan es va omplir, entre la gent que estava asseguda sopant i la gent que estava a la barra prenen una copa, el xivarri era considerable Tot i això es una petita joia gastronòmica que cal tenir molt en compte. I tornaré..!!!

    Gràcies pels teus savis consells

    Una abraçada
    Lluis Gubern

    ResponElimina
  25. M'alegra Lluis, que et vagi agradar.

    Em fan content aquests aquests feed-backs que arriben quan ja fa temps que el lloc està publicat.

    Jo també vaig tornar-hi després del post i perfecte de nou. El tema soroll ja l'imagino... Amb la gent que entra surt, copes, italians (...:)...) pot ser agobiant.

    Jo normalment surto entre setmana i evito els caps de setmana per aquests temes.

    Salut..!!.

    ResponElimina
  26. Una troballa genial gràcies al teu blog! El Tòpic va ser la primera. Felicitats!!

    ResponElimina
  27. M'alegra que us vagi agradar...

    Gràcies per fer-ho saber.

    Salut..!!.

    ResponElimina