6 de novembre de 2011

Pot passar als millors WC’s + Reflexió per blogaires.

Avui no hi ha adreça... :)

La reflexió per blogaires està al final en color blau.

M’han censurat… :). Dissabte vaig rebre un mail de l’equip de moderació de http://www.verema.com/ comunicant-me que m’havien  eliminat el meu post dels wc’s de Boca Grande (el post que teniu a continuació d'aquest) a la seva web.

Quan publico un restaurant al meu blog, en general el replico a verema.com, (passat pel traductor a castellà). Em diuen que el motiu de la censura és que estava  al llindar de les seves normes i també pel fet de que dedueixen que no hi vaig sopar (en realitat vam anar a fer unes copes i ja s’entenia que no hi vaig sopar al deixar en blanc la valoració dels plats).

Tècnicament tenen raó, vaig publicar una crítica d’un restaurant en el que no vaig menjar i si prendre unes copes. Però en realitat va ser aquesta web la que em va incitar a escriure el meu post irònic dels seus lavabos, degut a que contenia posts de “usuaris ficticis” en plan nota de premsa.

En aquesta web (verema.com), escriuen gent de tots nivells, però en general són sempre els mateixos i molts ells de fiar. I quan van publicar Boca Grande les critiques no van ser del tot positives, excepte un parell, escrites per "usuaris nous", en que explicaven meravelles del lloc i es van convertir en la riota de la gent, ja que es notava de lluny que eren notes de premsa.

I com sabeu que soc especialment sensible als “blufs”, muntats a base de diners i notes de premsa, vaig redactar el post dels WC’s (que reitero són molt bonics).  
No es pot negar que els lavabos d'aquest llo, són d'alt nivell
A partir del mail en que m'eliminaven el meu post, hem intercanviat alguns correus (al meu estil), amb els moderadors d'aquesta web, tot i que al final hem acabat “amigos”.

Que he tret en positiu?. Doncs que he descobert que igual que han eliminat el meu, també han eliminat els posts d’usuaris ficticis i això els dóna un plus de credibilitat a Verema. I quin dubte m’ha quedat?. De si han estat els mateixos de Verema que ho han decidit o algú els ha pressionat. Però això sempre quedarà en el dubte...

Però en tot cas m’he quedat satisfet del resultat final. Desapareixen els post “notes de premsa” i també el meu, que sense aquells quedava una mica fora de lloc.

I ara ja passo a la part dedicada a blogaires: Algun dels meus múltiples serveis d’informació, m’ha comentat en privat, que per “dinamitzar” aquest lloc, estan pensant  fer el que està de moda ara i que consisteix en convidar blogaires per tal de que “lliurement” escriguin un post.

No crec massa que els blogaires de cuina que em llegiu i que us tinc recomanats a la dreta del meu blog estigueu a la llista de convidats. Intueixo que els que convidaran seran els de la gama que escriuen “Ohhhh... un lugar de ensueño, divino, con glamour... etc”. Comentar com xafarderia, que sé d'algun/a que ja no espera que el/la convidin, sinó que fins i tot és freqüent que es convidi a canvi d’escriure un post.. :).

Res... que només ho dic per fer una reflexió sobre la dignitat del blogaire. El fet que et convidin a un sopar “a canvi” de que escriguis, és la publicitat més barata del món.

Quan costa al restaurant regalar un sopar en un dia que no tenen ple ?... Segur que no passa dels 15€ (Impostos, estructura, lloguers, sous, es paguen amb els clients de pagament no amb els convidats). Penso que deixar-se comprar per 15€ i si m’apureu 20€ és comparatiu a un anunci que l’altre dia em llegia escandalitzada una gran amiga “francés terminado en completo a partir de 30€”. En fi... que ja m’enteneu....

Ja veieu .... Fent amics com sempre...:).

38 comentaris:

  1. Em samp greu lo de la censura, que com t'ho dius haurà estat induida, i que crea molt mala imatge.

    Respecte al blogaires i la seva invitació als restaurants, t'haig de comentar que la meva parella treballa en una empresa de publicitat i es dedida a fer campanyes com aquestes i sempren intenten cercar els blogaires de referència, sinó la campanya no tindria sentit. I els blogaires no estan obligats a fer cap article ni opinió, en molts casos s'han negat a opinar del restaurant/lloc pequè la crítica seria negativa.

    Salutacions i espero que continuis fent crítiques gastronomiques tant interessants que acostumes a fer!

    ResponElimina
  2. Hola Joan i benvingut.

    Evidentment els blogaires no estan obligats, però saps que en general publiquen i sempre es crea una mena d'empatia que ajuda a la críticaa positiva.

    També dir que si en un lloc conviden blogaires, segur que aquell dia ja es cuiden de que tot vagi sobre rodes.

    En el meu cas particular no accepto invitacions però he fet alguna excepció quan ja estava predisposat al lloc, però amb la condició de que em pagava jo l'àpat. I tot i això m'he trobat incòmode, ja que notava que feien "masses coses" per quedar be.

    L'únic que jo "predico", es que fagin el que tu ja dius.. que es sentin lliures de publicar o no, que 15/20€ no són suficients per comprar a ningú.

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord.

    Però aqui ja entrem en que les persones siguin honestes, i si volen que el seu blog continui amb visites ho hauran de ser perquè a la gent no se li enganya sempre.

    ResponElimina
  4. Hola de nou Joan,

    Si.. l'intríngulis del tema és la honestedat tal com tu dius, però també saber "distingir", entre el que pot ser que aquell dia ho controlin tot més de lo normal i el que pot ser un dia "qualsevol".

    Com exemple, un dels llocs que he anat "convidat", però he pagat de la meva butxaca, tenia a la persona propietaria "viglant que tot anés be". Em van postar una copa que no estava "sufientment neta" i ja imagines que amb un habil joc de mans la va fer desapereixer.

    En un dia "normal", aquella copa quedava a la meva taula... i així podríem continar amb exemples.

    Però no discrepo del que dius eh?. Estic molt d'acord, però matitzo algunes coses... :).

    Salut!

    ResponElimina
  5. Content pots estar de que no t'hagin denunciat al teu bloc per enriure-se'n del local i posar fotos de la seva propietat.

    No tinc res contra el teu bloc eh?. En soc seguidor tot i que en silenci fins el moment. Però tampoc es menja malament a aquest lloc que jo si l'he provat.

    Marc

    ResponElimina
  6. Hola Marc,

    Només faltaria això!... :).

    Penso que era un post irònic, però no ofensiu. Però evidentment si volen crec que em poden fer retirar les fotos. I si h féssin tampoc entraria en discussió, que el meu blog és "puro divertimento".

    I segur que no es menja malament, però jo no ho he provat i tampoc tinc pensar anar-hi. Amb el Big Fish ja en tinc prou.. :)

    ResponElimina
  7. Censurado...
    Quin mal rotlle plè de records històricament no massa llunyans de nosaltres...
    Salut i solidaritat pel "canalla content i lliure de tarifes prèvies!"

    ResponElimina
  8. Aquest és un tema ben interessant (parlo dels blogs convidats, l'altre em sembla que ja el liquides tu mateix prou bé i estic dacord amb tu).

    Jo he anat convidat a algun restaurant a dinar o sopar. I mai m'han dit que era a canvi d'escriure res però jo no sóc tonto. El que passa és que en el meu cas ho analitzdo desde dues premises:

    1- Si no m'ho passo bé no ho penjo. Fàcil oi? I no parlo de menjar molt i molt bé sino de que la experiència em sigui maca i agradable en conjunt.

    2- Jo no faig, perque no en se, crítica de restaurants. Per tant quan escric tendeixo a explicar la experiència general i les meves sensacions sense entrar a recomanar o no cap restaurant.

    En això dels blogs hi ha més punts de vista que socis del Barça que són entrenadors i tenen un onze titular que ho guanyaria tot. Però com han dit en els comentaris anteriors, al final un te clar si es creu al que escriu o no. Sigui blog professional, amateur amb aires, amateur contestatari o el que sigui.

    I així anem, gaudint i disfrutant del blog, dels blogs com el teu i fent petar la xerrada :D

    ResponElimina
  9. Tarannà d'abril... si que dóna mal rollo lo de "censurado"... Però quasi m'ha fet il·lusió... :).

    Encara m'esperava un atac directe pitjor, tal com es mereix un canalla..;)

    ResponElimina
  10. Oscar.. Al final el més important és fer petar la xerrada... i en això estem oi?.

    Penso que ho veiem igual i també penso que els que s'atreveixen a convidar, estan bastant segurs de la seva feina i/o producte i per tant, lo més normal és que un surti content.

    Però en tot cas sempre és bo tenir al cap quan ens conviden, quin valor econòmic té per ells el cost del convit i que esperen a canvi. I per això parlava dels 15€ que segons el lloc la betzina ja em pujaria més... :)

    I jo també em limito a les percepcions generalistes dels restaurants i no em fico en tecnicismes en els que m'enfangaria... Que per això ja estan els cuiners-blogers que aquests si poden opinar més a fons.

    I encantat de poder dialogar amb tu... :).

    ResponElimina
  11. Un punt a favor amb això de ser censurat... ;-)

    Per altra banda, jo no he anat mai convidada a cap restaurant, he anat a demostracions o tast diversos això si. Postejo si m'agrada, menjar, lloc, acolliment... Si em falla alguna cosa no postejo. M'agrada conèixer coses noves i senzillament, commpartir-ho quan val la pena.

    Ara, que estic completament d'acord amb els post tipus “Ohhhh... un lugar de ensueño, divino, con glamour... etc” (l'he copiat en castellà tal com ho has escrit... Hehhehehe...). Quan veig un post d'aquests penso "un lloc on no anar".

    ResponElimina
  12. He de reconeixer Sara Maria que em va fer il·lusió i tot... I la batalla diàlectica amb el moderador de Verema (que es força cult i habil) va ser força distreta a nivell mails.. Però com varem quedar com "amigos", tampoc era quastió de publicar els mails... :).

    El "problema" es que aquí només opinem els "no venuts" i els venuts ja no passe o si passen callen com P.... :))

    ResponElimina
  13. amic Ricard Verema.com al meu gust ha perdut molta credibilitat, ja no és el que era, s´ha tornat en un grup de amiguetes que no acepten crítiques com la teva, que al meu gut no ho és, és sinó una reflexió del que s´està tornant Barcelona i del que costa menjar bé, aquesta gent a la que veuen vins bons a la carta i els hi fan una mica la rosca ja en parlen bé, que passa que ara Barcelona només són hamburgueseries, locals superfashions com aquests o els denominats bistrots, que a tot li diuen bistro, en els que sempre es menja el mateix, braves, ensaladilla rusa, croquetes, hamburgueses,...., estem clonant locals i ens estem olvidant de l´identitat própia de cada restaurador, ara valorem altres termes.
    Aixó de combidar o comprar els blogers ho estan fent varis locals per tal d´atreure cítiques positives, hi han varios blogs que ja han caigut en aquest aspecte, es veu en els seus comentaris el seu afany per quedar bé i pagar el compte escrivint.
    Ànim Ricard, volem autenticitat com la teva no chupaculs com els de Verema i altres

    saludos

    Antoni Cabrera

    ResponElimina
  14. La Llibertat és un fet comú que tenim els blogaires. Tot el que s'escriu neix d'un acte de llibertat. A qui no li agradi que no miri, i si vol que es queixi amb els comentaris. Però la censura és una cosa diferent, neix de la por, i la por és molt mala companya de viatge.
    Per tant, tens el meu total suport. Segueix contant el que et surti de les bosses, sobretot amb aquesta visió irònica d'algunes coses.
    Per cert, els banys d'aquest establiment són terribles.
    Salut i força!.

    ResponElimina
  15. Gràcies i benvingut Antoni,

    Ho has explicat de primera... però tot i això no ho veig tan catastròfic.

    Es cert el que dius, però segueixen existint llocs on es treballa dur i amb honestedat (i sense diners per pagar agències guais).

    Es per defensar els que treballen amb honestedat, que m'emprenyen els locals fantasmada.

    Salut Antoni i torna..!!

    ResponElimina
  16. Bona Xisco,

    De moment els "visitadors" no apareixen pel meu blog... Quasi en tindria ganes, però no ho fan...

    I la censura me l'han fet a casa d'uns altres... i clar... poca cosa a dir. A casa seva manen ells. En tot cas han eliminat els posts "falsos" relacionats amb el restaurant i ja em dono per satisfet.

    Salut!

    ResponElimina
  17. Es veia venir, Ricard. La propera vegada podem apostar a veure quant dura un post d'aquestes característiques-això sí, depèn de qui ho escrigui que alguns "tienen bula" -. Potser si ho haguessis posat en un apartat diferent a "restaurantes", els de verema, l'haurien acceptat millor

    ResponElimina
  18. Molt dacord amb en Xisco i amb altres comentaris que t'han fet. Veritablement els darrers mesos sí que hi ha hagut un cert allau de blocs parlant d?invitacions a restaurants, demostracions... Tot això només indica la FORÇA que en l'opinió popular estan tenint els blocs de cuina, i això vol dir que el que fem també té un valor "mesurable", tot i que és el que menys em preocupa... A mi, mentre els qui assisteixen a aaquests llocs siguin clars i honestos em sembla perfecte. Això sí, argumentant el que es diu i sense quedar-se amb frases fàcils com les que molt bé comentes...A mi, ja saps que el teu estil m'agrada, i com que ets honest i dius el que penses van i et censuren...Doncs segur que això son punts al teu favor!ENDAVANT COM SEMPRE RICARD!Una abraçada!

    ResponElimina
  19. del tema dels convits als blocaires n'hem parlat i força amb alguns alguns col·legues (un dels quals ha fet una llarga reflexió aquí mateix), i jo en sóc força contrari, tot i que darrerament he anat tres o quatre cops convidat a llocs que em queien bé o que sabia que no em pressionarien per publicar res. i, en els casos que en parlo, no acostumo a fer una crítica del lloc, sinó que aprofito l'esdeveniment concret per fer una reflexió més àmplia (com avui mateix arran d'una invitació a un taller de cuina.
    quan he fet crítica de restaurants, que no és gaire sovint, he pagat sempre el compte, perquè està clar que això et dóna dret a expressar la teva opinió tant si li agrada al xef en qüestió com si no, i normalment no sóc dels que m'agrada tot.
    sí que tens raó a dir que la gent es ven molt barat. alguns, que són els fixos en les invitacions dels grans llocs, perquè estan semiprofessionalitzats i viuen o pretenen viure d'això. i aleshores surten aquestes cròniques de sabó que tu esmentaves i que permeten a les agències justificar davant dels seus clients la seva elecció.
    i, en un altre extrem, hi ha la gent que mai no hauria no somiat que el convidessin a sopar o a qualsevol acte perquè el bloc per ells no és més que una afició amb la qual ni se'ls passaria pel cap que puguin obtenir-ne cap rendiment. a aquesta gent, si al fòrum gastronòmic els donen un passi de premsa i un restaurant els convida a la presentació de no sé què, estan més que contents i agraïts i així ho expressen al seu bloc, sense cap mena de reflexió sobre si els estan utilitzant o no.
    personalment, trobo molt pitjors els primers; en podríem esmentar uns quants, normalment fan blocs en castellà encara que siguin catalans pel sol fet que aquí el mercat és més petit i no dóna per tant, i difícilment veurem mai un blocaire català que va a passar una setmana convidat per un hotel, un restaurant o un esdeveniment gastronòmic.
    en fi, com ha dit algú aquí abans, o potser al facebook, tot plegat seria motiu d'un debat molt ampli i se'n podria fer una convenció, que és un tema que ja hem parlat a vegades amb aquests companys que et deia al principi. potser algun dia l'organitzarem i, si ho fem, t'hi esperem

    ResponElimina
  20. Tens raó Felix... De fet ho vaig escriure allà pensant que ho eliminarien. Però m'ha sorprés positivament que tb esborressin els dos posts "de propaganda".

    Vull dir que el balanç no ha estat negatiu i no hagués escrit el post sense aquells dos tan falsos que em van donar la idea.

    ResponElimina
  21. Gràcies Mercè,

    Però tots els que ens coneixem i intervenen aquí són gent honesta i ho veiem tots igual.

    Jo també he anat a demostracions i en concret en tema de vins i no he publicat res, per la senzilla raó de que eren temes que quedaven lluny de l'estil del meu blog.

    Però les frases fàcils que comentes, com ja et pots imaginar em treuen de pollaguera...

    Una abraçada!

    ResponElimina
  22. Manel,

    T'agraeixo la participació i més teneint en compte la teva feina, que pots aportar una opinió molt valuosa.

    Jo també he anat a actes convidat... Sempre han estat actes del món del vi. I he publicat lliurement si m'ha vigut de gust o l'acte s'ajustava a l'estil del meu blog de vins.

    Però potser el tema del restaurant en més petit comité, sol ser més "cos a cos" i es genera més interacció que pot decantar la balança a l'hora d'escriure.

    Jo com ja saps soc dels segons. Vaig començar el blog per un reduit cercle d'amistats i em va sorprendre quan vaig descobrir que entrava gent "desconeguda".

    Els primers em produeixen força repelús... I alguns d'ells i en concret "una" ja van a trobar els lloc demanant la convidada.

    En fi... que encantat de filosofar aquí o en convenció... :)

    ResponElimina
  23. Gràcies Ricard:

    estic també inscrit a Verema peró el que dius, al foro del vi ni se m´ocureix entrar, més que un hoby o pasió el vi s´ha tornat una ocasió per gent que allí dins es sent important i fora no es res, amb respecte la gent interesant que hi haurà a vegades.
    Internet ens ha donat l´oportunitat d´opinar, crear blogs, foros de debat, per`hi ha gent que ho comfon i ho utilitza com a lloc per desfogar-se maleducadament o per fins personals o económics, si opines fes´ho amb onestitat, sense faltar a ningú que crec que es el teu cas, que tingui el cull de palla que no s´ensengui, i amb criteri i personalitat, crec que són les regles bàsiques, al meu gust i veient el treball d´altres blogaires veig unes quantes que no respeten aquests principis bàsics i es deixen vendre per un menú que dius tú, per quant sortirà un grec dic jo?

    Antoni Cabrera

    ResponElimina
  24. Antonio, el món de la crítica/opinió del vi està xungo.

    Per cada un que hi enten, EXISTIM 50 que no hi entenem gaire.

    El problema és q d'aquests 50, 45 volen fer veure que hi entenen molt.... I aquí està el problema del món de la crítica/opinió del vi... I això és Verema...

    I quan parlen de "caldo".... Date por jodido...:)).

    Salut!.

    ResponElimina
  25. Crec que en la resposta que dones a un comentari de l’”Antonio” està l’autèntica realitat. Saps que em dedico a això de la comunicació i t’he de dir que els braços de les agències, opinadors influents i amiguets d’amiguets són llargs i poderosos, i gent que no es mereixia ni una línia obté llargs i lloats articles.
    En el meu cas, les vegades que he acceptat alguna invitació, que han estat concretament dues, sempre i només començar la crònica així ho he manifestat; que és una altra manera de deixar clar el què hi ha. En qualsevol cas, soc partidari de rebutjar-les i això és el que faig habitualment.
    Això del Verema, doncs és una demostració més del poder d’aquests llargs braços del que abans parlàvem. Una pena però fins i tot en això ens hem quedat anclats en un passat on la llibertat era algo ansiat. Una pena que llocs que podien ser de referència es desprestigien d’aquesta manera. Allà ells, però crec que tots aquests post no els beneficiaran gens, això és clar.
    Salutacions,

    ResponElimina
  26. Tens raó Agustin...

    Però com tu dius "es lo que hay"...:(

    I estic content de que participeu en el meu blog gent del món de la comunicació com tu o el mateix Manel que ha intervingut també.

    En pocs dies comento l'italià de prop de la Boqueria que vaig descobrir al teu blog i que vaig anar-hi dijous. Ens va agradar..!.

    Salut.

    ResponElimina
  27. Ricard, encara ningú ha etzibat la cèlebre frase 'te voy a meter un post que te vas a cagar' per això de la teva censura a Verema.
    Ens estem tornant tous o que passa? hehehehe.

    Per acabar de pintar el meu panorama, jo sí que accepto invitacions (no totes) i és per la senzilla raó de que soc pobre. Així puc visitar llocs que sino rien de rien. Ara bé: sempre indicat al post si es que faig post. Pobre pero honrao :-P

    ResponElimina
  28. Això mateix penso jo Oscar... :).

    Amb lo que m'agrada la mala vida i ningú fa puto cas a les meves provocacions... :).

    O tothom s'ha tornat tou o ja passen de mi (que crec és la realitat).

    I una cosa... jo també accepto invitacions (que no soc tan pureta eh?).. però en principi només en el món del tast de vins i amb vins que ja sé que m'agradaran i per tant poc compromís.

    Salut!

    ResponElimina
  29. No cregui que és una moda nova. El nou és fer-ho amb els blogs però molts establiments sempre ho han fet amb els professionals de mitjans que s'han prestat a aquesta pràctica. Se'ls coneix com a estómacs agraïts.
    Cal aclarir que hi ha professionals que no s'han prestat.

    ResponElimina
  30. Gràcies pel comentari anònim,

    Si.. ho tinc clar el que em dius... Però ara amb els blogs sembla que l'efecte es multipliqui.

    Salut!

    ResponElimina
  31. A mi la web del punt de trobada dels snobs, aka verema.com, directament em va banejar. Tot per fer un comentari en desacord amb el Paco Higón que se les dóna de sumiller amb més nas que els que ens trobem als estrellats de la guia vermella.

    ResponElimina
  32. Hola anònim,

    Verema... més que punt de trobada de snobs, és una mena de calaix de sastre on lo dolent predomina sobre lo bo.

    El Paco Higon és una mena de "xulo-puta"... :). Però com a mi m'agrada la "guerra", quan he tingut algun rifi-rafe amb ells, em comporto encara més "xulo-puta"... :). De moment no m'ha banejat massa...:)

    Jo si vols que et digui la veritat, em limito a "traduir" alguns dels meus posts allà per pur morbo. Els foto al traductor de Google, elimino qualsevol comentari que es pugui interpretar com "xenòfob espanyol" i no massa més.

    Salut!

    ResponElimina
  33. Nao em sembla que tindrem que anar pensant en portar-te alguna cosa de menjar a la pressó, cullons si es que et posses amb tothom, jejeje es conya amic
    A veure deixem la publicitat encoberta per als que la vulguin fer i qui els vulgui llegir, de moment encara ens deixen excollir el qeu volem llegir

    ResponElimina
  34. Hola Sergi,

    De tant en tant m'agrada repartir estopa.. Però algun dia sortiré escaldat... De fet m'esperava a l'anterior post un mail a nivell de "O retires les fotos dels nostres wc's o et denunciem..".

    Però no hi ha hagut sort..!!..:).

    salut!

    ResponElimina
  35. Ostres... em sap greu això de la censura, no hauria de ser així però si ho han mig arreglat treient els dos punts de vista... està prou bé. Ja veus que dic mig arreglat només..! Pel que fa a això de convidar i tenir publicitat als blogs, doncs suposo que tots els que ho fan ja s'arrisquen a tenir crítiques no? es clar que si hi ha llistes "blanques i negres" i sempre conviden els mateixos al final se'ls veu el llautó... Personalment només m'ha passat una vegada això d'anar convidada a un restaurant i penso que fer crítiques constructives diu molt més d'un mateix que no pas si fas veure que tot ha anat sobre rodes. Llàstima que no tothom ho vegi així i que hi hagi aquests "xanxullos" publicitaris...

    ResponElimina
  36. Hola Bet,

    Tampoc és greu el tema de que em censurin... de fet m'ho vaig buscar.. :).

    Jo he tingut bastants convits i de restaurant mai he acceptat cap, però no tinc res en contra a qui ho accepta i escriu amb honestedat.

    En canvi si que he anat convidat a bastants tast de vins, quan em fa il·lusió tastar la gama de vins que anuncien. I he publicat post en funció de si els vins eren propers o no.

    Salut!

    ResponElimina
  37. A mi em sembla que esta clar, el que et cal és afegir ja una nova secció titulada "els lavabos que visito" ... i que comencin a patir els restaurants quan et vegin anar cap "al fons a la dreta" ;-)

    ResponElimina
  38. Hola Daniel,

    Com et dic sempre, quina il.lusió em fa llegir-te aquí...!. No és una frase feta, sino q és sincera.

    Dit això, si que ara tremolaran quan em vegin anar cap el fons a ma dreta...:).

    Salut..!!.

    ResponElimina