1 de novembre de 2011

Probably el restaurant amb millors WC a BCN

Boca Grande / Boca Chica
Passatge de la Concepció, 12
T. 934 675 149


Quan es va anunciar el nou restaurant Boca Grande a BCN, la cosa prometia. Decoració amb molta inversió a càrrec de Lázaro Rosa -Violant (la mateixa de Casa Paloma), cuina a càrrec de xef ex-Mirror i Ovic i com propietaris, la mateixa gent de Big Fish (un lloc que m’agrada molt).

Però just acabat d’inaugurar, vaig començar a llegir en blogs força coneguts que ni el menjar estava a l’alçada ni tampoc el servei. I ho vaig llegir en tres blogs diferents que normalment canten alabances de qualsevol lloc nou “guai”. I això ja em va aixecar totes les alarmes.

També a la concorreguda web verema.com la cosa no pintava massa be...  En mig de diferents opinions no massa positives escrites per gent habitual a Verema, apareixien dos “usuaris” nous que mai havien publicat a Verema, que amb estil agència de premsa, lloaven el local...  Vaja que es tractava de “usuaris fraudulents”  típics, es a dir la mateixa agència de que disposen aquests llocs.

Però tothom estava encantat amb la decoració (tot i que alguns criticaven tants caps de bestiar dissecats) i amb els lavabos que tothom coincidia que eren una meravella.
I per aquest fet vaig decidir anar-hi a meravellar-me amb els lavabos i ja puc afirmar de primera ma que realment són una passada. La decoració també em va agradar molt, tot i que pugui ser discutible el fet dels animals dissecats, però he de dir que em va agradar....


En la planta baixa tenen el restaurant (Boca Grande), en el primer pis el bar de luxe (Boca Chica) que també té entrada independent y en el segon pis un wine bar amb ambientació més íntima i amb una prometedora terrassa tot i que una mica encaixonada.

No vaig tenir massa tracte amb el servei, però dir que va estar correcte i fins i tot ens entenien en català. Però ja paso a la part important del lloc... els lavabos... ;).
Estan al soterrani... es baixa una escala i de cop s’entra en aquesta meravella que fins i tot disposa de cabina DJ..!!.  Sorprèn la gran pica que podeu veure a continuació.


I fixeu-vos en els miralls... Jo físicament ja he perdut molt amb l'edat, però qualsevol que tingui autoadimiració, es pot observar de qualsevol angle. Pot ser el paradís de la gent amb tendències narcisistes..!!.

I ja la part més íntima que fins i tot disposa de butaques d’espera (el lloc és unisex) i finalment l’emoció d’entrar al lloc clau que contrasta per la seva senzillesa i sobrietat en un entorn on tot és luxós.
A la primera foto veieu la tassa i en la segona el sostre enmirallat per tal de que un es  pugui observar mentre desenvolupa qualsevol de les tasques habituals pròpies d’aquests llocs amb una ma aguantant un Gin Tònic i l’altre pel que calgui.


Us recomano molt que visiteu aquests meravellosos lavabos. Segur que no quedeu defraudats... :).

30 comentaris:

  1. original crònica de restaurant, no cal no dir més. si algun dia em ve de pas, ja hi entraré a admirar els lavabos. a dinar, pel que no dius, entenc que ni pensar-ho!

    ResponElimina
  2. Ja saps Manel... m'agrada destacar el que realment val la pena... :).

    ResponElimina
  3. Valgui pel que destaques, però trobo que aquesta crònica està una mica fora de lloc d'aquest bloc... Sobretot tenint en compte que no parles gens del menjar o del vi... Tal i com està l'economia, anar a un lloc a "veure" els lavabos, no acaba de ser la millor proposta...

    ResponElimina
  4. La despesa va ser mínima Manel... ;). Pels antecedents que havia llegit no valia la pena el risc...

    ResponElimina
  5. Cullons quan he vist el títol pensava que t´havies tornat boig, jejeje.
    Disculpa, t´agraeixo l´oferiment però em sembla que no passaré a visitar els wc, fins un altre

    ResponElimina
  6. Si del restaurant només destaques els banys, no et deman com deu ser el menjar. Les butaques semblen de cinema. No et deman de què anava la pel·lícula. Curiosa la cosa.
    Salut.

    ResponElimina
  7. Sergi... ja veus que és ironia pura i dura...

    I canviant de tema, m'ha alegrat veure que el teu blog s'havia activat de nou tot i que ja avises de que no ens fem il·lusions.

    Una abraçada Sergi..!

    ResponElimina
  8. Realment Xisco vaig anar a fer una copa com excusa per fer el post. M'emprenyen una mica els llocs que es basen en campanyes de fum i és la meva manera irònica de dir-ho.

    ResponElimina
  9. La crònica fantàstica perque fa somriure que és un regalet amb els temps que corren. Però em fa grimeta el vellut de les butaques en un lavabo... no se no se...

    ResponElimina
  10. Gràcies Oscar,

    Volia provocar un somriure i també una reflexió de que menys pijotades i més atenció al que ha de ser l'objectiu principal d'un restaurant...

    Bona la de les buteques... :).

    ResponElimina
  11. Jajaja. Havia llegit cróniques originals pero aquesta s'enporta la palma. Genial!
    Per cert, a veure si t'animes amb la melmelada de figues que es super f'acil de fer....
    Petonets.

    ResponElimina
  12. Sempre que llegeixo alguna cosa teva acabo amb un mig somriure, d'aquells que fas quan captes una ironia que creus que només entens tú i quatre més... realment incisiu. Felicitats, com sempre.
    L'altre dia llegint la Vanguardia vaig recordar-me de tu amb un article que deia que la crisi, el boca a boca i el temps estaven fent caure aquests "pirates" de la hostaleria -crec que tu els anomenes venedors de fum- que van aprofitar el boom de l'economia i de la gastronomia per vendre palla a preu d'or. Poc a poc, gracies a critiques com les teves aconseguirem separar el gra de la palla. Gracies per la teva aportació.

    ResponElimina
  13. Gràcies pels comentaris Gemma i Angel... :).

    Gemma... el tema melmelades, encara està lluny de mi..

    Angel... El problema està en aquests llocs en que les aparences són més importants que les realitats... i a tots nivells.

    ResponElimina
  14. No hagués pensat mai llegir la crònica d’un restaurant, parlant nomes del wc, això sol ja diu com ha de ser aquest restaurant, m’encanta aquest toc canalla del teu bloc.
    Una abraçada

    ResponElimina
  15. M'has fet riure molt. Molt fi, Ricard. :-D

    ResponElimina
  16. Fem un mos i Jordi,

    Una mica la idea era amb el meu "aire canalla", fer riure i dir coses entre línies.. :).

    Salut!

    ResponElimina
  17. Doncs Ricard, ara al·lucinaràs...de tota la vida quan entro en un restaurant o bar, passo pels lavabos encara que no hi tingui necessitat.
    Així em faig una idèa aproximada de com deu estar la cuina, higiènicament parlant i de com és el propietàri-regent de l'establiment.
    Quan viatjo a més, visito els mercats municipals, per fer-me una idèa de la població autòctona.
    Aquesta entrada de bloc la trobo molt interessant i útil. Gens fóra de lloc, al contràri!
    Gràcies per les teves informacions, que sí que són "canallas" però no deixis de fer-les!
    Ets un referent lliure de tarifes prèvies!!!!

    ResponElimina
  18. També m'agrada visitar els lavabos si imagino que estan cuidats.

    I gràcies pel que em dius... content de ser un "canalla, però lliure de tarifes prèvies".. :).

    Salut!

    ResponElimina
  19. Em vaig mirar les fotos ahir i vaig pensar "sembla un decorat d'una pel·lícula", i aquest mati zassss, he imaginat que així seria el WC de la casa de "La Escopeta Nacional" (si haguessin sortit imatges). i m'imagino al Saza dient allò de "y de lo mío que..." mentre la Mònica Randal espera el seu torn als seients de vellut... Bona crònica d'un WC felicitats!!!

    ResponElimina
  20. Si que ara q ho dius podria ser aquesta la escèna.

    Bona imaginació...!!

    :)

    ResponElimina
  21. Hola Ricard,
    És el primer cop que t'escrid un comentari al blog però sí t'havia escrit algun correu. Sóc la que passa alguns dies de les vacances a Garcia.

    Al Boca Grande Boca Chica no hi anirem pas i no només perquè no parles ni del menjar sino també perquè veure molts caps de cèrvols i cabriols penjats....la boca sí que se'm faria Chica.

    Demà ens estrenem al Semproniana per dinar.
    El Piscolabis de Móra d'Ebre ja funciona i m'han donat bones referències. Carta de vins molt correcte m'han dit també. Ja et diré.
    Salutacions,
    Carme Vidiella

    ResponElimina
  22. Hola Carme,

    El tema dels caps de bestiar, ja ha tingut força polèmica.

    Ja em dius com va Semproniana i si hi ha l'Ada, ja la saludes de part meva.

    També m'han donat bones referències del Piscolabis, però a nivell conegut del conegut. Nosaltres no hem estat.

    Salutacions,

    ResponElimina
  23. Hola Ricard,
    Com sempre, les teves entrades al blog, son: didàctiques, formatives, útils i amb un toc d'humor.
    En els temps que correm, l'humor és un bé molt preuat.
    Justament ahir em van convidar a anar-hi.
    No hi he anat encara, però d'entrada no em va apassionar la idea.
    Jo només vull, coses que tinguin sentit, contingut, i que valguin la pena.
    El marqueting, si no ve acompanyat de molt contingut (i per a mi ho és la bona cuina, el bon servei, la bona relació qualitat-preu, i no sé si els lavabos ;) ) no té sentit.
    Després de les teves explicacions, em sembla que no hi aniré.
    conec lavabos amb molt disseny i que ja en faig el fet... ;)
    Però en la distància llegeixo alguna cosa, "poc transparent".
    Saps? la qualitat SEMPRE triomfa per si mateixa.
    Si és tant bona cuina i tant bon espai gastronòmic doncs ja veurem el temps que en diu.
    Gràcies per la teva feina.
    Ja saps que per a mi, és la principal font d'informació en restauració.
    I més gràcies, per aportar frescos i humor en un moment tant "gris"..

    Núria Aymerich

    ResponElimina
  24. Núria,

    Saps que em fa molta il·lusió llegir-te aquí.

    Tampoc és per no anar-hi... El que sap greu es que sent la mateixa gent de Big Fish, hagin fet aquest espai que a nivell decoració val la pena veure... però que hagin deixat en segon terme coses com el menjar i el servei. El menjar és "normal" com a tants llocs, però no està a l'alçada del local n del que pretenen. I el servei va de "guai" a l'estil de "Hola chicos...".. :)... i alguna cosa pitjor que he llegit en llocs de confiança.

    Però ves que et dic.. A sopar no aniré, però no tindria inconvenent en tornar al primer pis que és un bar molt bonisc i tranquil. Tot i que no repetiré per por a que em fotin al carrer.. :).

    El fet de que m'hagin censurat a Verema, ja et dic que algú els ha fet treure el meu post.

    ResponElimina
  25. De primer, m'ha sorprès aquesta post. Després, he gaudit d'un text molt divertit i agut. Finalment, m'he adonat que realment el tema sí que és el menjar del local, ni que siga per absència. De passada, Ricard, ens duus la mirada a un lloc representatiu dels restaurants. Gràcies. Recorde que, quan vivia a València, duia els amics de fora a visitar els lavabos del Johnny Maracas, al carrer Cavallers, amb una paret externa que era una peixera plena de peixets multicolor i monitors amb documentals de Jacques Cousteau davant els seients. Crec que han davallat, però "quien tuvo, retuvo para la vejez".

    Joan Martínez

    ResponElimina
  26. Hola Joan,

    Ben curiós aques lavabo del Johnny Maracas... :)

    Gràcies per les teves paraules.

    Salut!

    ResponElimina
  27. Els lavabos sempre son lo millor de qualsevol bar. Que croniques de menjar ni osties... :)

    Siempre suyo
    Un completo gilipollas

    ResponElimina
  28. Benvingut Fernando,

    A veure si aquesta afició a fotografiar wc's s'extén de forma viral... :).

    Salut!.

    ResponElimina