26 de gener de 2012

Café Emma. Segur que té aspecte d'autèntic bistro???

Cafe Emma

Pau Claris, 142 (per damunt d'Aragó)

Tel. 93 215 12 16



Ja fa uns mesos que evito les “novetats mediàtiques”… Quan surt anunciat un nou restaurant, no tinc pressa en anar-hi per ser “dels primers”.

Prefereixo  confrontar les critiques dels periodistes i bloggers que “estan a la última” i ja decideixo anar o no en funció del que llegeixo.

En principi vaig pensar “un local més”, d’aquells en que donen prioritat a la estètica i la decoració pel damunt de la cuina. I tantes notes de premsa i blogs explicant que és un projecte dels "famosos" Romain Fornell i Michel Sarran, tots estrellats (vull dir Michelin eh ?... no penseu que hagin caigut …:)..), acabes dient… “Buenooo…. Ja hi som altre cop...“.

Tot i que em va tranquil·litzar que a la cuina treballés  Daniel Brin, que procedeix del proper “Maison du Languedoc Roussillon”. Això ja em donava més garanties “terrenals”.

Per fi hem anat aquesta setmana, uns mesos després de la seva inauguració. Es tracta d’un lloc que pretén donar sensació d’estil ‘bistrot’ francès i que permet assaborir la cuina francesa i també la d’aquí, a preus assequibles. Avanço ja que el menjar és bo i la RQP bona.

El lloc és agradable amb més de 300m2 dividits en tres espais: terrassa, bar i menjador. Ofereixen també menús de migdia i nit a preus molt raonables (17 i 22€).

Però avui toca comentar algun “però”... :). A veure....

No sé si heu estat mai en autèntics bistrots de París... Jo si que he estat en bastants... des de coneguts i clàssics a bistrós de barri (15eme arrondissemnt principalment) i el Cafè Emma s’hi assembla com un ou a una castanya. Quedaria perfecte com restaurant temàtic de Port Aventura (comentari robat al  meu fill).

I dic tot això perquè havia llegit en més d’un blog frases com “han hecho un bistró como dios manda”... i fins i tot un títol que diu “Autenticidad gala”... I el que ho signa té nom francès... (jo com sempre fent “amics”... hahaha...).

I això no treu que es mengi correcte i amb bona RQP... però d’aquí a dir que se “senten com a Paris”... Deu nos en Guard que diria el Sr. Marcel·lí Virgili...

Però la conya no acaba aquí...  Es que de veritat que no m’ho podia creure que el servei (que no és cap meravella) intenti salutacions en francès a l’entrar o “Bon apetit” al deixar el plat... I a més amb accent oriental (i no em refereixo pas al de  Marseille) o encara més llunyà..

Vam triar com primers Vichyssoise  i Rillettes. I com segons Onglet i macarrons de llamàntol. Tots els plats bons i tenia curiositat pels macarrons de llamàntol, degut  a haver llegit en blogs que tot i ser molt recomanables,  estaven passats de cocció. I si que ho estaven si ho mirem amb perspectiva d’italià i no ho estaven si ho mirem amb perspectiva de pasta a França. L'onglet estava bo, però per sota del nivell "habtual" dels bistros de França.. Conec be aquest plat, ja que el demano sempre.

En resum... que malgrait tout... on a bien mangé et pas cher...:))
Voilà les photos...





Els macarrons de lamàntol

L'onglet

Pastís de formatge




18 comentaris:

  1. la gent no rahona massa, quan obren un nou local corren com a burros a probar-lo, un local requereix temps, almenys que no siguis d´un blog d´aquests que els inviten i tot ho troven bo, sempre parlen meravelles, ara tu i vas i no val res sincerament, aixó no són blogs de gastronomía ,són blogs de compra-venta, que trist, s´enganyen ells mateixos ja que si hem deixa un mal sabor de boca jo no hi torno i el bloger perd criteri,

    ResponElimina
  2. Es el fenòmen de les agències de publicitat. Per aquest motiu ja desconfio quan veig tanta parafernàlia.

    I em fa riure que comentin "que se senten com a Paris allà".. O han estat poc pel París de veritat o menteixen. De veritat que quan m'ho va comentar el meu fill, vaig adonar-me de que semblava una decoració (tot i que decent) tipus Port Aventura..:).

    El menjar estava bo però i el preu raonable.

    ResponElimina
  3. Quan hi he passat per davant sempre he pensat que era massa "glamouros" per ser un bistro... Però bé. Ara m'ho has confirmat.
    Per cert, la “Maison du Languedoc Roussillon” ha tancat? Ho saps?

    ResponElimina
  4. Hola Sara Maria..!. Es que quan vaig veure l'entrada vaig pensar el mateix..

    Crec que els que ho han descrit així (que són força colla), mai han estat en un bistró de veritat.

    No se res de la "Maison du Languedoc Roussillon". Fa anys que no vaig, tot i que m'agradava. Ja em fixaré quan passi per la zona..

    ResponElimina
  5. Gràcies Ricard. Me'n refío més de tú que de mil periodistes. L' haurem de tastar.

    ResponElimina
  6. Doncs ara si que m'he quedat de pedra, la conclusió de que l'ambient estigui massa sobreactuat és que a nosaltres -els d'aquí- ens agrada així, no?

    Els macarrons no em sedueixen molt, però l'onglet.... ostiassssss!! :D

    ResponElimina
  7. Jordi, gràcies per la confiança...!.

    ResponElimina
  8. Oscar... Això ja no t'ho sé dir.... Però penso que si deu haver gent que els pot agradar la sobreactuació...

    I comparteixo el tema onglet... Que de fet va ser la meva elecció. L'onglet és aquesta part propera al filet que a França saben treure molt de profit i que si tinc ocasió, no la deixo passar.

    Encara recordo amb "emoció" un onglet memorable que em vaig menjar ara aviat farà un any en un petit bistro d'un petit poble de França ( Tain L'Hermitage) com "plat du jour"....

    ResponElimina
  9. es que si ets francés i a sobre tens un blog tot ho veuràs de forma positiva i si a sobre et paguen la nota el proposaràs perqué li donguin una estrella

    ResponElimina
  10. En això no estic d'acord. Si ets francés, es de suposar que saps lo que és un bistro de veritat.

    Es com si un italià digués d'un La Tagliatela.. "auténtica italia"... :).

    I que consti que que la comparació que he fét ara, m'he passat, doncs el Cafè Emma és molt més digne que un Tagliatela.. Però molt més eh?

    :))

    ResponElimina
  11. Potser estic equivocat, però per a mi el concepte bistró es un “aquí te pillo aquí te mato”, m’explico, un local no molt gran per menjar a bon preu i sense entaular-se molta estona, “bo, bonic i be de preu”. Aquest estiu vaig aprofitar per acostar-me a la zona de Pau, i vaig tornar a envejar els locals francesos on pots menjar amb diferents menús a tota hora. D’altra banda fa temps hi ha la mania dels grans xefs de fer un local annexa al seu o com una altra línia de negoci, un bistrot, a preus mes econòmics però amb el seu nom. Pere tens raó, ara sembla que les darreres inauguracions son de restaurants on el glamour i el disseny del local semblen estar per sobre del contingut de les cartes.

    A “internete” he trobat aquest “El origen de la palabra según algunos proviene del ruso bwystra!, que significa ‘rápido’. Según esta versión los soldado rusos que invadieron Francia después de las guerras napoleónicas, utilizaban esa palabra para pedir comida en los restarantes, querían que se les sirviera rápido. Otra de las versiones es que puede provenir de Bistroquet, palabra usada antaño en el sur de Francia para designar a un criado, pero que luego designaba a un criado del negociante de vinos y finalmente, al propio negociante de vinos”.

    ResponElimina
  12. Totalment d'acord amb el concepte Lluis. Llocs petits amb plats del dia... Vi a copes... Com tu dius de no llarga estada....

    A nivell d'ambientació, Bohemic podria ser un autèntic bistró. I ho dic com exemple de local, doncs Bohemic ni ho pretén i ofereix cuina molt acurada...

    També una adaptació de bistró al nostre entorn, podria ser Can Josep, que no sé si coneixes, però et recomano...

    En tot cas i en quant a ambientació, el cafè d'Emma podria qualificar-se de braseria...però fins i tot Flo, té l'ambientació més aconseguida.

    ResponElimina
  13. Com sempre, es pot dir més alt però no més clar. Ja saps que compartim la crítica a l'abús desmesurat de les lloances mediàtiques a segons quins restaurants que es posen de moda. Pot ser, ho dic perquè potser és problema de la foto, que les patates fossin congelades; per mi això seria definitiu. El pitjor, la notícia del tancament del Languedoc; vaig ser un bon client i m'encantava... quina pena.
    Salutacions.

    ResponElimina
  14. Bon dia Agustin..!.

    Com sempre d'acord amb els teus punts de vista. Les patates estaven bones i totalment afrancesades (i ho dic en sentit positiu).

    El problema són aquestes agències que et venen la moto i provoquen efectes com el que comento.

    Si el mateix local es ven amb "normalitat", vas allà i dius ...."està be aquesta braseria nova".... Però quan et venen "bistro francés autèntic".... Vas i dius... "Deu nos en guard".

    No sabia del tancament del Languedoc...:(
    Quina pena... Em sap greu... Fa temps que no anava, però en tinc grans records...

    ResponElimina
  15. Llegint-vos a tots em sembla que una pregunta de la Sara Maria sobre si ha tancat s'ha convertit en una noticia sense més confirmació. És una impresió meva hehehe igual estic equivocat i no interpreto bé el dialeg :)

    ResponElimina
  16. Ostres.... Tens raó Oscar... Caldrà verificar si està tancat o no. I si ho està serà "domage"...:)

    ResponElimina
  17. En mi caso lo comento sin conocimiento exacto, simplemente por un comentario anterior de Sara Maria.
    En ningun caso lo confirmoporque lo desconozco, espero que sea simplemente un error.
    Gracias

    ResponElimina
  18. Caldrà esbrinar l'estat del Languedoc... que ens hem fet un embolic... :)

    ResponElimina