12 de març de 2012

Euskal Etxea. Un bon basc a BCN

Euskal Etxea
Montcada 1,3
T. 933102185

Tenia pendent per la passada setmana el basc Txalaparta, que em feia força gràcia i que ha quedat ajornat per aquesta. Per casualitats de la vida, vaig anar a parar a un altre basc. Es tracta del mític Euskal Etxea, englobat dins del centre cultural del carrer Montcada que compta també amb un Txoko privat i sales per fer diferents activitats, tot i que independents del restaurant. És un lloc que per les seves activitats i ideologia, sempre m’ha caigut simpàtic.

Es tracta d'un lloc planer amb matèries primeres de qualitat i que possiblement tingui la pega de que degut a la seva ubicació, pugui en certs moments quedar envaït pel turisme de la zona.

El restaurant, ofereix la distribució típica d’aquests llocs. Amb una barra ben ambientada i farcida de “pinxos” i més a l’interior, un restaurant força cuidat . La carta no es massa llarga i els preus tot i no semblar econòmics d’entrada, si fem un estudi de la RQP, veiem que  aquesta és correcta.

No tinc fotos de tots els plats, però comentaré els que vaig consumir o tastar. En primer lloc un plat de txistorra a compartir (8€). Podeu observar que vaig fer la foto quan ja faltaven dues (!).

També un entrecot de bou d’excel·lent qualitat i molt ben madurat que es desfeia a la boca (19€). Va resultar molt del meu gust.





Un costellam de porc (16€), del que vaig tastar una mica i que estava deliciós. De fet l’hagués triat, però el mal record de la nit posterior que vaig passar després de menjar un d’equivalent (també deliciós), ara fa un parell de mesos, em va fer tirar enrera en el moment de decidir.

Uns postres a base de poma, tipus tatin que estaven bons (6€).

El vi va ser un “El de Debajo la Escalera”. Un Rioja, que sabeu no són mai la mevaelecció, però allà les alternatives de vi anaven en aquesta direcció. I ho disculpo tenint en compte el caracter "regional" del lloc.

En resum... un lloc que em va agradar, amb menjar clàssic i que es queda en la secció de “possible tornar-hi”.

18 comentaris:

  1. Quin bon gust que tens, Ricard.
    Jo tinc aquest basc en la llista de pendents fa temps...Tot i que jo sóc més de pintxo guerrillero i menys de carta en aquests llocs, però pel que dius i puc veure, algun dia he de començar a gastar quartos i invertir-los de veritat!!

    ResponElimina
  2. Mira que es menja be, als vascos,eh??
    Aquest el tenim a pendents...
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Hola David,

    No et pensis que també m'agrada el "pintxo guerrillero", però aquest dia anavem també a fer xerradeta... i la taula ajuda més.

    ResponElimina
  4. Si que es menja be als restaurants aquests Gemma. Ens va agradar molt.

    Petons,

    ResponElimina
  5. Jo no sóc massa de carn Ricard però els pintxos si m'agraden. He passat per allí, m'hi pararé algún cop que vagi amb un carnívor.
    Petó!

    ResponElimina
  6. Els pinxos teníen molt bona pinta... Jo per ganes m'hagués quedat a la barra.

    També vull tornar-hi un dia.

    Petons,

    ResponElimina
  7. Oh, quin entrecot! Ja tens raó que aquesta setmana ha estat potent en gastronomia basca :)

    ResponElimina
  8. La carn Oscar, era de les millors que he menjat... Molt ben madurada...

    ResponElimina
  9. Hola Ricard!

    ja fa temps que vaig contactar amb tu pel cicle de gastronomia basca que fem a l'Euskal Etxea! M'alegra saber que hi has anat i t'ha agradat!
    Només dir-te que el txoko que hi ha darrera del restaurant i que pertany més al centre cultural no és privat i que tothom hi està convidat! Preus molt populars i embient en consonància! Per fer un vi i un pintxo "guerrillero" és ideal!
    Aviam si aquest any, el festival que organitzem d'"Euskal Herria a la taula" creix i t'hi pots passar tu i tots els que et llegeixen!

    Joan

    ResponElimina
  10. Encantat de llegir-te de nou Joan i agrait per la informació que ens aportes.

    En tot cas si m'avises quan feu el festival, puc ajudar molt gustosament a fer-ne difusió.

    Salut!

    ResponElimina
  11. Veus, de la manera que en parles dona la sensació d'un lloc agradable, gens pompós (cosa que evito), correcte i on es menja bé. Serà qüestió de tenir-ho en compte, i estic amb tú...aquest cop es poden "perdonar" els Rioja... Una abraçada Ricard!

    ResponElimina
  12. Ho has definit be Mercè... I com són de la zona es pot perdonar el tema Riojas...

    Tot i que el sentir el mot "Rioja" em treu de mi... :)).

    Una abraçada,

    ResponElimina
  13. Doncs un altre basc per la llista. Té un gran aspecte aquesta costella.
    Una altra cosa que compartim, amic Ricard, segons quina sopars ja no es digereixen com fa 10 anys.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  14. Tens raó Agustin amb això de que costa més de pair... I el costellam que em va deixar ko, va ser de Bohemic... boníssim... però es el que dius de l'edat... :)

    Una abraçada..!

    ResponElimina
  15. Es un restaurant del que sempre en surts satisfet, el “besugo a la espalda” també el fan molt bo
    Una abraçada

    ResponElimina
  16. Tens raó... tenien bona oferta de peix... el que passa es que ja anavem amb mentalitat més carnívora...

    Una abráçada.

    ResponElimina
  17. Ja sé de quin lloc parles, hi he passat moltes vegades pel davant perquè m'agrada passejar per allà, però no hi he entrat mai justament perquè sempre el veig ple de gent i majoritàriament turistes... Però després d'haver llegit el teu post el tindrem en compte! Gràcies Ricard!

    ResponElimina
  18. Hola Bet.... Si... Els turistes donen al local una imatge "turística"... però la culpames del carrer on es troba...

    Però el lloc sempre m'ha caigut simpàtic.... I parlo de l'associació cultural que hi al darrera.

    Salut...!!.

    ResponElimina