15 d’abril de 2012

Chez Coco. New Piolindo(*) in Diagonal?

Fotografia treta d'Internet del responssable de la decoració
Chez Coco

Diagonal 465 (Casanova)







T. 93 444 98 22

 

Abans de començar a escriure les impressions del lloc, vull dir que la idea sembla prou original i vam sortir satisfets del lloc. I amb un nivell de servei, que podria servir de model per molts altres llocs...  

Aquest preàmbul, és per deixar clar que en general publico llocs que al meu criteri són prou recomanables, però reservant-me el dret de comentar els "però" que em passen pel cap... i alguna brometa com per exemple el títol amb la referència al mític Piolindo (*).

La idea de Chez Cocó (dels mateixos propietaris de Casa Paloma), és oferir un lloc pijo de "pollo a l'ast", però donant-li un toc xic de manera que quasi no es noti (que de fet no es nota..!!) i que permeti als "ver y ser vistos", poder sopar allà sense castigar la VISA i a sobre presumir-ne...:).

El local ofereix decoració "espectacular" a càrrec del "súper-mega-guai" Lázaro Rosa Violán, tot i que en aquesta ocasió sense "genialitats" com els caps de bestiar dissecats de Boca Grande (ara no fa massa requisats per la Guardia Civil per "presumpta" procedència il·legal).
Com reflexió dir que a BCN, tenim suficient història per que no calgui recórrer a aquests estils que en cert moments recorden el "cartró-pedra", amb rajoles imitació de les que hi havien a casa la meva avia, posades ara de manera irregular per simular antiguitat i fins i tot amb algun afegit per donar sensació de vell o d’aprofitament. Només perquè imagineu el lloc, poso copia de part del article (evidentment "comprat") que ofereix El Periodico:

El interiorismo de Chez Cocó lo firma Lázaro Rosa-Violán y se basa en un marcado acento francés. Los altos techos han permitido la decoración con molduras y grandes florones de escayola, de dónde cuelgan enormes lámparas de diferentes diseños, formas y colores. Los bancos del comedor están inspirados en el Orient Express y los diferentes textiles con los que se han tapizado los muebles tienen como tono común el azul, que contrasta con el roble oscuro de las paredes. Lo complementa el dorado de los grandes paneles florales de aire asiático.
Deu nos en Guard...!!!... :). "Francés???"... "Florones?"... "Orient Espress??"...

Però si ens restringim al restaurant com a tal, dir que ofereix una carta basada en aus fetes a l’ast o forn, tot i que també ofereix altres plats com un jarret de vedella, costellam de porc, pollastre de Bresse, "lechazos y cochinillos"  i algun que altre colomí... Nosaltres vam optar per començar amb una opció ben curiosa.... Ofereixen cassoletes per untar a un preu al voltant dels 5€ (Hummus, brandada, sobrassada torrada dels Casals...) acompanyades del pa per sucar. Mireu quina patxoca fan:


de sobrassada.... (5€)




Detall del pa  o pa de pita, per untar....
De hummus..... (4€)
I tot seguit vam anar al plat "estrella", que són uns pollastrets pensat de cara a consum individual (ells l’anomenen "tomatero" i diuen que són gallecs...) i que ofereixen en tres variants (amb herbes, amb curri o "normal" ..). La idea es que són "plat únic" i ja porten o patates o arròs segons la versió triada, salsa i un petit bol amb amanida. El cost són 15€, que donada l’escenografia del local, sembla ben ajustat...

Quedes ben tip.... Aquest és el de curri..

El de les herbes.. Sorry per la foto moguda... :(
El meu dubte (i ja sé que no és el meu problema), serà la rendibilitat.... Ja vaig observar que en taules tipus una propera on el tema de conversa anava per "... lo bueno del Botox..."  (i us asseguro que no es inventat).. .. s’acaben compartint el "pollito"   i de primer "algo para untar" ... I clar... el compte queda molt limitat.... I per això comentava el tema de la rendibilitat.... Si vas allà de "guai total", el cost pot ser molt baix... (a nosaltres, que no anem de guais, ni parlem de botox, el total sense el vi i amb postres i cafè, var sortir per 60€).

Per cert... postres molt bons... Ja sabeu que en soc poc fan, però estaven bons. El mil fulls que podeu veure a la foto i també un pastis de formatge del que no tinc foto.

Mil fulls de vainilla i cafè... (7€)

RESUM:

  • Local "espectacular"... MOLT discutible però "espectacular" en tot cas...
  • Servei MOLT eficient
  • Menjar correcte
  • RQP (en global)... força bona
  • Public...... no coment.....:)).. ("Lo bueno del Botox es...")
I faig aquest resum final per evitar que algú no m’entengui i tornem a la polèmica .... Més que res perquè aquestes coses generen tantes visites, que tinc por que els de Blogger em fotin fora per gastar massa ample de banda.... :).

(*) Nota històrica: El Piolindo era un mític local de "pollos a l’ast" al carrer Marià Cubí, prop de l’estació dels FF.CC de Gràcia, desaparegut deu fer uns 5 o 6 anys, d’aquells de pollo, croquetes i cava... Em sona com si hi hagués un altre Piolindo per la zona de Santa Caterina, però no en sé més. S’agrairien les aportacions....

48 comentaris:

  1. L'altra nit van estar de reunió blogger uns quants allà, em consta pel tràfic twiteru...entre ells Mikel Iturriaga, i pel que semblava estàven encantats amb el lloc...
    Jo crec que té bona pinta i és probable que em deixi caure, però serà para que me vean y poder ver. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El lloc té bona pinta i està be... De fet al post ho explico així.

      El que a mi "me jode", es que tota a aquesta colla de "crítics professionals i semi..", van allà i expliquen maravelles i home... Tampoc hi ha per tant... Però es que aquests llocs ja obren amb un "pressupost" per aquests temes..

      Una mica la mateixa història que el Cafè Emma... Fa poc llegia al blog del Periodico escrit pel Pau Arenós:

      "...Recordé París y la nieve y los abrigos negros y los cuellos alzados y el frío blanco y limpio....".

      I jo al·lucino... I la meva estreta ment matemàtica, només em dóna 3 solucions al meu "alucine"... 1) Aquest crític no ha estat mai a París, 2) S'havia fumat dos canuts abans d'entrar... 3) Ha de fer la pilota al lloc per seguir la roda de convits i publicitat..

      En fi... que com soc calb i estic amargat.... :)

      Elimina
  2. Mirando las fotos y la comida, yo no encuentro barato un picantón a 15€ teniendo en cuenta que en mercado cuestan 3€.

    Y en cuanto a la decoración, sin fotos no me lo acabo de imaginar.

    Carlos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda Carlos,

      Quan dic que la RQP em sembla bona, ja aclaro que parlo de "RQP global" i entenen que a part del pollastret, esti pagant local, Lázaro Rosa Violant, Diagonal, Maitre de nivell i servei bo.

      Però això ja ho sé d'entrada i per això dic i reitero que la RQP (global) és molt correcta.

      El tema fotos, m'heu de disculpar... No tinc pebrots per apaareixer allà amb la reflex i menys a establir diàleg amb el personal i encara menys de que em vegin com blogger i em comporti parla en va...

      Però trobaràs molts blogs, que a part de "perdre el cul" en aquest lloc ofereixe fotos a tutti colori... :)

      Elimina
  3. molt bona crónica Ricard:
    al meu gust fallen les coccions i les salses estan cargades de Maicena.
    Al meu gust és un lloc correcte per menjar un pollo correcte i res més, no busuqis cultura gastronómica ja que no apareix per enlloc.
    El servei és molt bo, clar es tracta del Alfredo, ex maitre del Drolma, encara que de passar d´un lloc tant de prestigi com el Majestic a un lloc de pollastres a l´ast deu ser una mica degradant, encara que pels temps que corren veurem de tot en aquesta ciutat.
    En la meva visita semblaba estar en ua pasarela, i el que dius tu, si amb el botox s´estiren, en aquest cas la pell, en demanar menjar s´estiren poc ja que els meus ulls també varen observar el fet que una taula de dos es repartís una cazuelita de untar i un pollito.
    Lo que no aprovo la gent que treu les virtuds de gran bistrot o gran restaurant parisien comparant-lo amb Ratatouille o Amelie o ..... ja que no deixa de ser un Kentucky pijos chiken mai millor dit.
    salutacions Ricard
    tweety

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la teva valoració del meu post...

      Per que fa a les coccions i a la Maizena, jo no tinc cultura culinària com per poder valorar-ho. Els meus posts a nivell de plats, es limiten a m'agradava o no m'agradava.... I com a màxim puc detectar si la materia primera és bona...

      Ja sé que alguns bloggers s'atreveixen en aquest tema.... però la prudència en aquest tema és important per mi, que ja soc prou imprudent en altres temes....:)

      Pel que fa al servei ja tenia referències i estem d'acord amb el tema.

      Les exageracións escrites per altres, van en el sentit de la resposta que he donat al primer comentari.... I deuen ser els mateixos que se "senten com a París" al Cafè d'Emma..... Són temps difícils on l'engany, sembla ser normalitat....

      Salut...!!!,

      Elimina
  4. Quin dels dos és el decorador ?. El de la dreta o el de l'esquerra de la foto. Es que no està explicat.

    I ara més seriosament . M'ha fet molta gràcia la teva descripció. Fa temps que ets segueixo i aquesta es de les bones i encara més si la comparses amb totes les fantasmada que apareixen publicades en els blocs de sempre.

    Segueix així.

    Marc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja.... Que aquí tothom tira amb bala (semblem borbons)...:)

      Es el que porta camisa blava.... Altre si et fixes, fa pinta de portar-se molt be, més que res atemorit de que no el dissequi i acabi com cap de decoració en algun nou "Boca Grande".

      Per cert.... Algú sap com està el tema dels caps de bestià requisats?.

      Elimina
  5. 30 de dos pollastres... 10 en salses... 15 en postres? 5 en cafès? (suposo)
    He llegit i sé, que a part de la matèria primera pagues el local i el servei, i s'ha de considerar. No dubto que la RQP sigui justa, però després de valorar si és just o no, queda triar, i jo si m'haig de gastar seixanta euros en fotre'm un picantó amb salsa, trio assajar-ho a casa, per molt bé que em tractin al restaurant. Bona crítica. Gràcies.
    Salut Ricard!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que salses, són patés.... I el que et "tractin be" em referia a servei educat, no intrussiu, nomempalagós, sense brometes que no toquen etc... Vaja... El que hauria de ser normal i malahauradament no és amb massa freqüència ... Però el tema marges de cost, és normal dins la restauració, igual que ho és en altres àmbits... Perón això deia RQP ben correcta..

      Una abraçada Àngel..!.

      Elimina
  6. Uix Ricard, això té pinta de ser un "post calent" :), meys mal que pot dir que ets calb i pilotes fora! :).
    M'encanten les teves cròniques, crec que és l'esència i la filosofía dels blogs personals.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Neus.... Calent no... Diríem que punxat....:)

      El ser calb em dóna aquesta possibilitat.... Però el que converteix un post en "calent", sol ser la poca gràcia dels que se senten afectats i en llocs com aquests, muntants al voltant d'excel.lents campanyes de màrqueting no cauen en la baixesa , doncs ja tenen el savoir faire de "passar" de calbs.... :)))

      A més.... Jo els deixo força be.... I tampoc són ells els que diuen...."lo buenomq tiene el botox....".

      Una abraçada Neus...!!.

      Elimina
  7. Genial Ricard, transparent i molt fiable. Jo no crec que el provi aquest, tot i que es veu correcte, abans tinc moltes opcions.
    Gracies per les teves entrades tan honestes.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia David,

      En el blog intento que l'honestedat sigui un punt que no em puc saltar.

      Això no vol dir que no em pugui equivocar, que a ben segur m'equivoco moltes vegades.

      Salut!!

      Elimina
    2. Per cert, penso que la meva última entrada que he publicat et pot agradar molt i es un lloc poc conegut.
      Salut!

      Elimina
  8. Mític Piolindo, però mes cutres en pollastres a l’ast de BCN hi ha el Pollo Rico, al carrer Sant Pau, cutre-turístic, també el mític Los Caracoles del carrer Escudellers. Hi ha un Piolindo a la zona de Santa Caterina, al carrer Freixures. Vaig anar fa mesos a Casa Paloma i es el que dius pel Chez Coco, ja saps on et poses, gent fashion que vol veure i veure’s i a compartir plats, que no es fashion, però es baratet. Casa Paloma es caret, però la qualitat de la carn es bona i el servei també. Ara trobo cutre que no hi hagi tovallons de veritat i que es mengi a la taula amb una mena de tovalló de paper-roba gran. Això si el local maco, maco i beatiful people. Es possible que fa uns dies no et funcioni be el blog, en concret aquest post?, no podia accedir. Per cert ara es trendy com decoració els caps d’elefant dissecats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona ruta de pollasres...!. Jo fa anys em posava les botes amb els pollastres a l'ast d'aquests llocs i encara de tant en tant per cambrils en faig caure algun...

      A Casa Paloma el producte és bo.. i aqueí també... Tovallons..?... Pensa que has d'imaginar que sopes a l'Orient Express... :)).

      Jo no tinc cap noticia de malfuncionament del meu blog.. En l'anterior (París) si que algú es va confondre i pensava que els tres bistró eren 3 posts diferents i no trobava el lloc dels comentaris... Però agraeixo que m'aviseu si veieu algun problema... Jo no els veig...

      El problema dels caps d'elefant es que opcupen molt de lloc... Millor caps de rei... :)... I res a veure amb el cognom eh?

      Elimina
  9. ho tinc en tasques pendents, ara ja no sé si aniré. La referència a piolindo, ... aquells tamborets d 'escai marró clar (caramel) ... suposo que aquí seran més fashion, més Coco Chanel, jaja

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Felix... Aquí tot és més fashion que al vell Piolindo... :)

      He de reconeixer que l'espai és espectacular... altre cosa és que a mi m'agradi... però fa patxoca.

      Ja explicaràs si acabes anant.

      Salut!.

      Elimina
  10. Ja t'ho han contestat, el Piolindo de Santa Caterina és al carrer Freixures, just al carrer que surt al davant del Mercat cap a Sant Pere més Baix. I segurament, sense dubtar, és menys fashion que aquest que expliques! Però queda apuntat per la relació qualitat-preu que dius! Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sara Maria,

      Conec be la zona de Sta Caterina i mai m'he fixat en que hi havia un Piolindo. I pel que em dieu, està al mateix carrer de Casa Mari y Rufo que vaig publicar no fa massa.... El vell Piolindo a prop de l'estació dels FFCC a Gràcia si que el recordo, però de fa molts anys...

      Chez Cocó està be.... Una mica més be del que jo dono a entendre, però pitjor de com els descriuen els blogs i notes de premsa "ensucrats"...:). Així compenso una mica....

      Elimina
  11. Em sembLa que ja no existeix el Piolindo de Santa Caterina.
    Quan els nanos eren petit hi anavem alguns dissabtes perque els hi encantaven les croquetes (tu creus??? )
    La questió es que n'haviem de comprar unes quantes mes perque per el camí hi havien bufetades per menjarne abans d'arribar a casa...jeje.
    Per cert, a sota de casa meva fan uns pollastres a l'ast boníssims i a uns preus...de pollastre a l'ast...jaja
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma... tots tenim una història fosca al voltant dels pollastres a l'ast... :)

      Jo mateix fa anys, passava dies a Sitges quan feia el projecte final de carrera degut a que una companya de curs vivia allà... Dormia en hotel i més d'un migdia m'escapava a un "piolido" que hi havia allà i devorava 1/2 pollastre... I crec que croquetes tb... mmmm....

      I llàstima de que sota casa teva sigui lluny per mi... que sinó ja m'escapava un dia a provar un pollastre... I encara a Cambrils algun dia en comprem un eh?.

      Ja veus... tots tenim un passat i un present.

      Petons.

      Elimina
  12. Buenas!
    Les escribe el de la camisa azul...mi perro Bosco bastante tiene con lo suyo como para meterse a decorador...
    A nosotros se nos encargó un local al estilo frances y a ésto nos limitamos...intentamos darle la vuelta al tema y tomarlo con sentido del humor, por ello la recuperacion de una distribución un tanto demodé y uso de tejidos y mobiliario descatalogados...el tema de las tartas es imposición de la propiedad y algo que se nos escapó del control de nuestro despacho.
    En cuanto al tema de los trofeos de caza en el bocagrande,tengo que aclarar que fue sola y unica decision del propietario que es un consumado cazador, desde elprincipio yo no estuve de acuerdo, pero al fin y al cabo es su local y fue dificil evitarlo porque eran sus trofeos y le hacia ilusion tenerlos alli.
    La denuncia fue por parte de algun vecino(a) que no ve con muy buenos ojos que ese local funcione y sea un exito.
    Se requisaron sabiendo que su documentacion no estaba en el edificio, pero ya está de vuelta con su propietario tras entregar sus correctos permisos de importacion y no me extrañaría que vuelvan a estar colgadas en breve...tengo que aclarar que los agentes que se personaron alli no debian ser muy duchos en la materia porque creo recordar que tres de los craneos requisados eran de poliester y una de las cabezas completamente sintetica y con piel de potro...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola a tothom!

      Jo sóc en Ricard Sampere Jr...

      He de dir que els comentaris positius cap a la decoració de Chez Coco, Boca Grande, Big Fish, etc... són temes recorrents a les converses amb el meu pare tot i el punt cabrón que ell explota al blog.

      La gent del meu voltant sap que sóc exageradament insistent en que vagin a veure el Big Fish del Born ja que al entrar-hi literalment "m'empano" mirant la decoració.

      Els comentaris que el meu pare va fer sobre el "cartón-piedra" s'ha de dir que són un pel induits per mi... si més no, van sorgir de la nostra conversa durant el sopar a Chez Coco.

      Cal dir que des de la meva interpretació, no significa que tinguin un aspecte de cartón-piedra EN ABSOLUT (!!!) Sinó que des del meu punt de vista, crec que hi ha locals històrics a Barcelona amb terres protegits com a patrimoni on no hauria estat necessari simular rajoles velles amb aspecte reaprofitat. I que per tant, recrear-ho a la Diagonal, per mi se'm fa un pel restaurant temàtitzat de Ciutat Vella per la gent que troba un atreviment creuar cap avall la Diagonal.

      És simplement una opinió, que no condiciona en absolut que trobi que la decoració de Chez Coco sigui espectacular.

      Elimina
  13. Por cierto, soy Lázaro Rosa-Violán.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En primer lloc agrair-te que hagis comentat en el meu blog.

      En els meus comentaris no hi ha més complicació que el fer una mica de conya i dedicada a tot una sèrie d'amics reals i també algun de virtual, que visiten el meu blog.

      He de reconeixer que les decoracions són espectaculars i vaig dedicar un post als wc's de Boca Grande amb moltes fotos i venint a dir que era lo més recomanable.... I tot i que vaig fer la conya dels wc's tota la decoració en general...i ho feia com ironia venin a dir que altres coses com el menjar i el servei no estàven a nivell.

      Els caps de bestiar discutibles, però no hi quedaven malament....).

      El local de Chez Cocó també és espectacular, tot i que i tal com he comentat, trobava el conjunt com una mica cartró-pedra, però entenc que tu has d'estar al que et demanen.

      I res més a dir ... I agraeixo que no t'hagis molestat per les bromes meves i les d'alguns que posen comentaris al meu blog. Penso que diu molt en favor teu.

      Salutacions,

      Elimina
  14. ...quins records dels tamborets del Piolindo de Marià Cubí, jo treballava a Diagonal i hi anava sovint! Jo recordo un altre Piolindo al carrer pintor Fortuny tocant a les Rambles. M'agrada el blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Marosa per visitar el meu blog i per dir elmque dius.

      A veure si t'animes amb el teu que pel que veig estas començant.

      Salut...!

      Elimina
  15. Només conec el piolindo de Santa Caterina,de soltera vivia a la Plaça Berenguer, i a casa alguna vegada haviem anat a buscar pollastre i croquetes. No se si encara funciona. Quan pugui aniré a aquest de Diagonal, que tan bé descrius, aixi podré comparar amb el Piolindo que recordo de fa tan anys.

    M'encanta l'estil que tens de descriure els llocs on vas.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carmina pel que dius de que t'agrada com ho explico...

      Ja imagines que la semblança d'aquest lloc i el Piolindo és zero... :)

      Aquí no crec que s'agafessin be que els anéssin a buscar "poyo take away"

      :)

      Una abraçada...!

      Elimina
  16. El Piolindo de Marià Cubí ara és un basar xinès enooorme.

    Encara no he anat al Chez Coco, però l'aniré a tastar un dia d'aquests.

    Roger

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja imaginava que l'autèntic de Marià Cubi, havia tingut un final poc digne... Aquella "catedral" del "poyo", reconvertida a basar... Quina llàstima...:))

      A veure com et va a Chez Cocó....

      Elimina
  17. El Piolindo de Santa Caterina encara funciona i es obert, crec que sols tanquen els dimarts. No sé si es continua dient Piolindo o ha canviat el nom.
    Felicitats per la resposta de Lázaro, això si que és una bona resposta a una crítica, hi estiguis d'acord o no. Jo no he anat al Boca Grande però no crec que m'agradés estar-m'hi amb caps d'animals mirant-me.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Sara... El Làzaro ha quedat com un senyor...

      Com ja estic habituat a les formes poc elegants, m'ha sorprés molt positivament.

      I he de reconeixer que jo m'havia passat una mica... :). En ocasions fent conya "me se va la mano".

      Elimina
  18. Miquel

    Quan un és un senyor ho demostra d’aquesta manera, sense ofendre ni insultar, cada un tenim els postres gustos i malament aniríem que no els pugem manifestar. Per això chapo per el Sr. Lázaro. El Piolondo de Marià Cubí, ha estat mític
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord Miquel..... Tant en el concepte del Sr Lázaro, com en lo mitic del vell Piolindo.

      Salut...!

      Elimina
  19. Ostres el piolindo !!!...quins records !!!!...i quina llàstima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat Albert es que són llocs que sap greu desapareixin, encara que sigui pel nom mític que tenen...

      Salut..!!

      Elimina
  20. El Piolindo va tenir un incendi del qual no es va recuperar. Jo vaig estudiar als Escolapis de Balmes i anava regularment allà a dinar. També compràvem pollastres els caps de setmana. Quins records!
    Jordi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la informació...

      I ara que ho dius, em balla pel cap la noticia del incendi..

      I ja li vaig perdre la pista.

      Salut...!!

      Elimina
  21. Pels pollastres, les salses o patés i el pa de pita per sucar (fa molt bona pinta), jo aqui portaria els meus fills de 10 i 13 anys... esperant no molestar massa a la selecta clientela del lugar!

    Segur que els agrada i a mi també, però la veritat és que abans espero coneixer altres llocs que he descobert en aquest blog tan divertit. Gràcies Ricard!

    L

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda Luis,

      La veritat és que bromes a part... hi vaig menjar be i jo aniria amb nens de 10-13 sense cap mena de problema....

      I gràcies per lo del blog divertit... Jo ho intento... :)))

      Una abraçada..!

      Elimina
  22. Ricard, avui, al "Magazine" de "La vanguardia" apareix una ressenya, megaguai, de la Cristina Jolonch, sobre Chez Cocó

    ResponElimina
    Respostes
    1. I les q apareixeran....:)

      I ja he llegit més d'una en les que expliqun que han menjat plats que no estan ni a la carta...!!!.

      Es a dir.... Els conviden, els fan plats especials i apareix la crònica corresponent.... i al.lucinant...

      I repeteixo que no es menja pas malament a Chez Cocó.... Però tampoc és la quinta essència com ens volen fer creure...

      Salut Manel...!!,.

      Elimina
  23. JO de petit havia anat amb la meva àvia a un piolindo d'aquests, però estava al costat del museu de cera, rambla avall! salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut Àlex,

      Aquest si que no em sona de res.

      Salut i gràcies per passar.

      Elimina