16 d’agost de 2012

La Cooperativa de Porrera (2012) Molt recomanable

Agafada d'Internet... La meva no ha quedat prou be..
Restaurant la Cooperativa

Unió 7 ... gens difícil de trobar.. :)

Porrera (Tarragona)

www.restaurantlacooperativa.com/


Hi han llocs que sense haver-hi anat, saps que t’agradaran. De fet havíem menjat una vegada allà, amb  ocasió d’una presentació de vins en que els plats ja estaven tancats. Per tant aquesta ha estat la primera vegada en que hem anat i triat el que ens venia de gust.

Coneixíem els propietaris, degut a haver coincidit en alguna activitat de vins. La seva afabilitat els fa propers a tothom, independent de si ets client o no. I això es valora i et fa sentir be...


Són d’aquells llocs on aniria més sovint sinó fos per que cal arribar a Porrera, que per cert és un poble magnífic per si algú el desconeix. I dic “arribar a Porrera”, doncs els que em coneixeu sabeu de la meva mandra per conduir després de dinar/sopar...

Us mostro la carta per tal de que us feu una idea del que ofereixen i després ja mostraré la tria.

La carta amb els preus...

Una de les gràcies del local, és la seva oferta envejable de vins amb un preu pràcticament de botiga. Aquest ha estat la tria.Un excel·lent Priorat amb totes les seves característiques que ha fet reviscolar a la Marta, després del nostre stage a Bretanya i el "monofràfic" de blancs de la vall de Loira. Aprofito per dir que també venen vins...



El local és molt cuidat i entranyable. Les tovalles d’hule, veieu-les més com un atreviment de disseny que no pas una senzillesa.... De veritat que et sents molt be allà... Al final us poso una foto del lavabo on rentar-se les mans i així quedareu convençuts de que no només a “Boca Grande” poden presumir de lavabos... :).

Aquí teniu els plats que hem triar... De primer l'amanida amb figues i formatge de cabra i l'empedrat. Els dos excel·lents...



De segons he demanat el Filet de Porc real d'Avinyò amb confitura de pebrots i el Roast Beef d'entranya de vedella amb pesto que estava de mort. Jo he triat el porc i tot que estava molt bo i de qualitat, m'he arrepentit quan he tastat el Roast Beef i la frescor que li aportava el pesto.



I com que sabeu m'agrada fer alguna transgressió... aquí teniu la foto del lavabo. Bromes a banda, tot un detall de disseny acurat...



19 comentaris:

  1. Creus s'hi pot anar amb nens petits?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que si.... Ės un lloc senzill i amigable.

      El que ja no sé és si tenen menjars adequats per nens, ja que el que ofereixen és el que pots veure a la carta del blog.

      Però jo de tu trucaria abans (penso que si es dia festiu millor reservar) i els preguntaria obertament si fan coses per nens.

      Una abraçada Albert..!

      Elimina
  2. Bon vi el Les Eres. No he tastat el 2007, però si altres anyades i és un Priorat amb totes les virtuts de la DO. M'hagués agradat que publiquessis també la carta de vins per fer "boca".

    Carkes P.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Carles,

      A través de Facebook m'han demant el mateix. La "carta" de vins de La Cooperativa, més que carta és una llibreta, on els vins estan classificats per "poble". Més que una foto, requería un "book".. :).

      Salut..!

      Elimina
  3. Aisssssssssss a mi que sempre m’agrada posar el contrapunt… avui m’ho poses difícil.
    Porrera … és un poble petit, amb molt d’encant. Es mereix una excursió, que es fa imprescindible per als que ens agrada el vi… és la millor manera de veure la duresa d’una terra i com perfila tant el vi, com les persones.
    Els que ja la coneixeu, no està mai de més tornar-hi, i l’excusa és perfecta…
    Totalment d’acord, quan dius que ja sabíem que ens agradaria abans d’anar-hi.. però realment a mi em va superar les expectatives i de lluny.
    El tracte, proper, amigable i sempre en el punt just, tant el Litus, com tota la família que treballa a la Cooperativa, tenen l’amabilitat a flor de pell....
    L’ambient, sorprenent i heterogeni i ben agradable: 3 taules estrangeres, una de motards italians que et fan preguntar... com carall troben aquestes joies, una de turisme enològic segurament britànic i la més sorollosa provinent del país veí:(. Una taula de la zona i una altra de barcelonins* (que ja se sap que a l’agost aprofiten per anar al “pobla” i aprendre de vins)
    El menjar, exquisit, boníssim, amb ganes de demanar-ho tot i molt ben presentat. I això que t’has descuidat les postres.... un pastís casolà de fruita que estava de mort !!!!!!
    Els vins, més que cuidats, tant en temperatura, servei com en recomanacions...
    Vaja.. d’aquells llocs que ja estàs esperant una excusa per a tornar-hi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui totalment d'acord Marta.... I l'únic "però", va ser la taula del país veí... Veure una family amb el nen vestit amb la "roja" dinant a Porrera, fa prou fàstic, tot i que mostra la tolerència del poble català... i en concret del de Porrera...:).

      I el soroll que fotia el p* nen espanyol... grrrr... I penses... "I aquests són els que encara ens visiten... doncs els del morro fort, no entren a Catalunya i menys a llocs que no tenen Rioja y tienen la carta en catalán...".

      Elimina
  4. Ostres m'heu fet ganes d'anar-hi! Aquestes vacances em falten dies ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tots ens falten dies... :)

      Però el Priorat val la pena i si agrada el món del vi, ja és imprescindible fer una escapada.

      I aquest lloc té un encant especial per dinar.

      Elimina
  5. Eiii que has estat a la meva terra! T'has fixat amb el munt de rellotges de sol que hi ha a Porrera?
    Tot té una pinta boníssima però anar a buscar el poc a Avinyó je, je... Un petÓ!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que soc fan de la teva terra i els seus productes.

      El tema rellotges, em sona, però la veritat és que no ho he observat mai. Demà torno i em fixaré, però no soc mass de mirar amunt...:). Molts cops quan ens truquem amb la Marta, ella em fa la pregunta aquella de "quin temps teniu per aquí?"... I jo li dic...."Espera que m'apropo a la finestra i miro amunt"...:).

      El tema del porc Ral i precisament d'Avinyó, ja em va sonar extrany i més tenint en compte que al lloc no estan massa de punyetes... Vull dir que defensen la proximitat, però sense fer-ne religió com fan alguns il.luminats...:). Però ara he buscat per Internet i es veu que és una raça recuperada que allà al Bages han fet aquesta tasca..

      En tot cas estava bo, però menys que altres lloms de porc ibèric que he menjat... I t'ho diu un que ja saps que no és massa fan de les espanyes....;)

      Petons..!!!.

      Elimina
  6. Ricard, ara per culpa teva hauré d'anar a Porrera a menjar bé i beure bons vins. Això no es fa. O sí. Com sempre, chapeau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi pel chapeau...:)

      Es menja be a la Cooperativa.... Cuina clàssica xo amb tocs de modernitat i un tracte amable i modern.

      Pocs dies després del post hi vam tornar amb uns amics i tot molt be igual.

      I el tema vins, on millor allà per gaudir-lo...?.

      Una abraçada..!.

      Elimina
  7. He estat recentment, fa uns dies i just fa un any també vaig tenir el plaer de fer un dinar amb uns amics i em sembla un lloc d'obligatòria visita al Priorat, treballen una carta amb 10 o 12 plats entre primers i segons, amb una RQP molt bona. Plats amb un producte de qualitat, ben treballat i amb gust, vaig disfrutar molt amb el xai al curry, i amb els postres elaborats per ells, uns pastissos de primera... i com bé dius Ricard, la carta de vins és generosa en tots els sentits, vaig probar una "excentricitat" pel Priorat, un monovarietal de syrah, anomenat cara nord del 2011 que pertany al trio infernal de Torroja, i va ser excepcional, cal tastar el vi perquè t'adones que es poden fer moltes més coses al Priorat fora de garnatxes i carinyenes, un vi molt afrancesat i elegant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra de que sigui del teu gust.... i és un lloc per deixar-se aconsellar amb el vi que sempre té una sorpresa....

      Llàstima com et deia a la resposta del Celler que siguin tant lluny... Jo encara recordo el roast-beef d'entranya al pesto.... i ja fa dies que ho vaig anar...

      Salutacions!

      Elimina
  8. Un lloc magnífic, amb bona gent al capdavant. Quins records! només hi he anat un cop i es d'aquells que se't queda gravat a foc.
    Perdona que sigui tan breu però es que avui tinc classe ;-).
    Salut i peles!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi per passar per aquí!!.

      És un lloc que no "és de pas"... :). Però si fos de pas, hi aniria sovint.

      Salut i peles també!

      Elimina
  9. Pròximament també vull publicar alguna cosa sobre La cooperativa, el pastís de xocolata i mascarpone em té absolutament seduïda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ja veus que no vaig arribar a les postres.... Però sé que són excel·lents.

      Jo com "homenot", gaudeixo amb els plats més consistents... :). I com sempre dic, anar allà és per mi una font d'idees de plats a "copiar". De pocs llocs he copiat tantes coses.

      Salut!!

      Elimina