23 de setembre de 2012

La cuina de l’Uribou. (2012) Bon japonès






Agafada d'internet d'Encantadisimo....
La cuina de l’Uribou

Carrer Taquígraf Serra, 26

T: 931148193

http://www.uribou.es/

Tenia pendent aquest lloc , després de llegir-ne bones recomanacions de gent de confiança... Tiritinyam, Victor de Gastrofilia, Paco i Nuri de 9 de la Borriana i algun altre que ara no recordo.

Es tracta d’un lloc petit ubicat per la zona de les Corts, per sota la Illa Diagonal i a càrrec d’un cuiner japonès que ha treballat en llocs ben coneguts de BCN. A les cròniques, tothom parlava de que tenien públic japonès i això li atorga un plus de confiança. I certament avui hi havia una taula de japonesos també.

Els dies feiners, ofereixen un interessant menú de migdia a més de la carta. I a part de la carta, tenen dues pissarres amb els plats del dia... Una escrita en japonès i l’altre la que podeu veure a continuació.

La cuina de l’Uribou
Amb els preus us podeu fer a la idea del cost..
Com que teníem una celebració i els plats estaven molt bons, vam tirar una mica la casa per la finestra, demanant més plats dels que haguéssim demanat habitualment. Estava tot molt bo i si en una segona visita el nivell es manté, pot passar sense problema al meu "top". Vam sortit molt satisfets.

L’únic "però" que li hem trobat i en el que el restaurant no hi té cap culpa, és un públic molt "prolífic", que convertia visualment al restaurant en un menjador infantil, tot i que amb nens de lo més educat que es pot trobar avui en dia... Són coses que passen per anar a dinar en lloc de sopar i a sobre en cap de setmana.... El proper dia, serà sopar "si o si".... :)

Veieu el banquet amb que ens vam premiar. Vam començar amb un Escabetx de sonsos boníssim.

La cuina de l’Uribou

A continuació una amanida calenta d'albergínia que ens va sorprendre de manera molt positiva.

La cuina de l’Uribou

Un dels plats preferits a continuació.... El sashimi de Toro, que vaig trobar excel·lent.


La cuina de l’Uribou

Seguidament el sushi de verat, que va ser el plat triunfador del dinar,

La cuina de l’Uribou

I tot i que m'han explicat més d'una vegada, que demanar yakisoba, és una mica l'equivalent de ser guiri i demanar "paella", sempre em deixo anar i acabo demanant-los. I va ser el plat més neutre del dinar... molt correctes, però yakisoba, que per cert són difícils de fotografiar... :(

La cuina de l’Uribou

i com que ja he explicat que estavem de celebració i disposats a tirar la casa per la finestra, vam optar per un "sushi de verat again", que per això deia que va ser el plat trionfador del dinar.

La cuina de l’Uribou

I ja com el plat anterior ens va servir de "postres", vam acabar amb els cafès.

La cuina de l’Uribou


Com vi ens venia de gust un rosat i els restaurants japonesos, no tenen gran varietat de vins. I l'únic nacional, era un Penedès ... Mas Contal... Valoració?... Tal com diuen al pais del costat... "se puede tomar.."... :).



28 comentaris:

  1. Me l'apunto per la propera vegada que vagi a Barcelona. Fa poquet, en una escapada a Palma, he descobert un japonès semblant: Hanaita. També hi ha sempre japonesos i els plats, sobretot els que no són de peix cru, són espectaculars.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Dorothy,

      Si que el fet d'haver-hi japonesos entre el públic, dóna com més confiança d'autenticitat.

      En certs aspectes em va recodar una mica Can Kenji (que també tinc publicat) i penso que són de filosofia semblant, doncs sé que han organitzat alguna activitat conjunta.

      Elimina
  2. Creo que te gustaria conocer también un pequeño restaurante japonés en la zona Balmes, Travesera que se llama Wagocoro. Para nosotros es uno de los preferidos, puesto que nos gusta mucho la cocina japonesa.

    El que publicas ahora, no lo conocíamos y tomo nota.

    Marta y Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Marta & Josep,

      He sentit parlar del lloc i sé que està al carrer Regàs. Es d'aquells que tinc a la llista de "un dia he d'anar".

      Gràcies per l'aportació..!

      Elimina
  3. Jo de moment nomes he gaudit dels seus menus migdia. Que segons les opcions que demanis van desde els 9,50 als 16,50 €. La qualitat del menjar es molt bona i servit en bona vaixella (per molta gent això pot tenir poca importanci, pero a mi, el fet de utilitzar vaixella de qualitat em deixa una sensació de voler fer la feina ben feta, sobretot en llocs amb menús tan ajustats de preu).

    Amb el teu post em confirmes que val molt la pena menjar a la carta ;-)

    Per cert, comentes les similituds amb el Can Kenji (jo tambe les veig). Doncs aquest agost, durant dos dies, van fer un menu a quatre mans amb el cuiner del Can Kenji. Jo al final no hi vaig poder anar, pero si ho repeteixen no m'ho perdo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Victor,

      A mi em va agradar anant a la carta i pot ser que hi torni algun migdia al menú, doncs la zona em va be.

      Confirmo que em va recordar Can Kenji, però si ara em fessis triar, potser m'agrada més aquest darrer.

      I tal com comento, vaig menjar molt de gust tot i que l'ambient infantil no ajudava massa... :). Però també em va passar això mateix a Can Kenji que fent una excepció, vaig anar a dinar un diumenge que no vaig anar a Cambrils. En general evito els diumenges migdia per anar a restaurants.. :)

      Elimina
  4. Esta vez debo felicitarle, por sus mejoras en tolerancia al no criticar esta pizarra no escrita en catalán, tal como ha hecho en otras ocasiones... Le hablaron en catalán en el servicio?.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Soc més tolerant del que imagines.... I no tinc cap inconvenient en mantenir un diàleg bilingue, sempre que l'altre persona no estigui pensant interiorment "p* catalán".... :). I això es nota.....:)

      També dir-te que soc més tolernat amb els orientals, degut a que ja han requerit de grans esforços per aconseguir parlar en castellà, que no pas amb espanyols i sudamericans, que és només questió de voler o no voler...

      Segueix-me visitant i llegint que així practiques....;)

      Elimina
  5. el follonero de les terres de ponent és un fenomen de masses, Ricard al próxim post posa fotografies fetes dins la cuina o abraçante amb el cheff.

    salvados 2

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Només em faltaria abraçar-me amb els xefs ara...!!.

      Jo com sempre dic "a la meva"... Entro als llocs nous amb cara entre de "gos" i de "despistat", menjo, parlo amb qui m'acompanya, fotografio mosques si cal i després si em ve de gust publico i tot..

      Ni per 300/400€, canviaria la meva forma d'actuar... :)

      Elimina
  6. Jo no m'acabo de fer amb el peix cru. M'agradaria que m'agradés pq veig que us agrada molt als que us agrada però, no em fa ni fu ni fa.
    En fin...bon profit i ben celebrat ha quedat :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Neus,

      A tots ens passa el que molt be dius de que hi han coses que "ens agradaria ens agradessin" i en realitat ni fu ni fa... :).

      Ja he vist per Twitter (on llegeixo més que escric), que has seguit les festes de la Mercè amb intensitat.

      Salut..!

      Elimina
  7. Hola Ricard com a peixater que soc el toro te mol bon aspecte i sobre tot me agradat el sonso escabetxat, una pregunta eren molt grans el sonso i sense tripa y amb quines verdures els acompanyant. GRACIES per las teves aportacions. Manel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Manel. Miro sovint el teu blog i tens fotos de peix precioses... A veure si obres una sucursal a Sabadell, que m'aniria perfecte... :).

      El sonso eren com d'uns 10-12cm i ara m'adono que estaven ocults per sota les verdures. Però em fa vergonya no haver-me fixat en quines verdures portava. Al ser el primer que ens van servir, ens vam llençar afamats al plat... Només recordo que vam comentar "que bo està...!.. llàstima que no hi hagi pa als japonesos"... :)

      Elimina
  8. Ho havia llegit al Víctor i ara a tu. Realment desitjable i me l’apunto. El Sushi de verat té una pinta extraordinària; no m’estranya que repetissis. I respecte al yakisoba, a mi em sembla perfecte i em passa el mateix; no puc deixar de demanar-lo. No deixem de ser guiris en japo, veritat Ricard?
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó en lo de guris en japó....:)

      El que si tinc clar, és que compartim gustos semblants.... I aquest lloc és dels que t'agradaran si un dia et deixes caure per allà.

      Una abraçada...!.

      Elimina
  9. Casualitats de la vida, sóc la mare "prolífica" que anomeneu al vostre blog i, només comentar que és bastant fàcil que una família nombrosa dóni aspecte infantil a un menjador de tan sols 7 taules, i separades per no més de dos pams cadascuna.
    Podríem dir que jo també sentia converses totalment prescindibles. Per cert, normalment no ens hi tornaria a trobar un diumenge al migdia, més aviat som de nits entre setmana. Avisi'ns quan tingui pensat anar-hi.

    Gràcies.
    Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Anna,

      Suposo que és el primer cop que arribes al meu blog. El meu blog està ple de comentaris en clau d'humor que no pretenen arribar més enllà que la pura anècdota...

      Entenc que el meu comentari no t'ha fet massa gràcia, però no anava només per la teva taula. Hi havia una tercera taula de japonesos, també amb nens. I c'un total de tres taules, dues eren infantils.

      La meva taula, tot i ser el meu fill qui m'acompanyava, ja amb 22a no es pot anomenar infantil...:).

      En fi.... que lamento si el meu comentari t'ha molestat. Sense disculpar-me, ho lamento...

      També lamento no poder-te avisar (tal com demanes), el dia que hi torni a sopar. Els comentaris anònims no faciliten coordenades per poder avisar... Per tant si malauradament coincidim, et tocarà aguantar la meva presència..

      Elimina
  10. Res més lluny de buscar una disculpa, les opinions són opinions ;) Només em sorprenen la gratuïtat dels seus adjectius, confondre la qüantitat de fills que pugui tenir una persona amb la facilitat per engendrar-los, o el fet d'adjectivar d'infantil una taula només per la mitja d'edat de la mateixa i no pas pel seu comportament....agafant el significat de l'adjectiu, també podríem considerar-ne la seva, no pas pel seu fill, sinó per la curiositat i la facilitat de distracció de l'integrant sènior.
    En quant a l'avís, no malinterpreti la meva petició, si us plau, en la meva juventut he après a abstreure'm del meu voltant i quan vaig a dinar/sopar, disfruto del menjar. Jo sí que lamento que la gent com vós, passat l'equador de la seva vida, no hagin arribat a aquest punt, i es vegin obligats a defensar els horaris i/o restaurants sense nens. Lamento també la infància gastronòmica dels seus descendents.

    Sense més, si ens tornem a trobar, tranquil, probablement ni me n'adoni.

    Gràcies.
    Anna.
    P.D: Emprant aquesta plataforma de comunicació se m'acudeixen maneres d'advertir la seva presència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa una mica de mandra contestar... però tinc paciència. En tot cas em costen d'entendre les polèmiques que es generen de manera arificial..

      1.- Insisteixo que sempre escric en clau d'humor. Altre cosa és que el meu sentit de l'humor agradi, s'entengui o es comparteixi.

      2.- Rellegint el post, no vaig dir res ofensiu, ni em vaig referir en concret a la vostra taula. Insisteixo que hi havien 2 taules amb públic infantil. No cal sentir-se el "centre del món".. :)

      3.- Deixo clar i està escrit, que els nens (de les dues taules) eren "de lo més educat...". I fins i tot em va donar curiositat que menjaven i els comentaris van ser positius.

      4.- Dec tenir el meu dret de triar i dir en quins entorns prefereixo dinar/sopar. I a dir-ho al MEU blog...

      4.- Estic d'acord en que he passat "equador de la meva vida"... Però no saps si tu també l'has superat. En tot cas et desitjo de tot cor, que no sigui així..

      5.- Penso que amb la frase en que dius "lamentar la infància gastronòmica dels meus fills", penso que has trepitjat línies vermelles. No contestaré a aquest tema, doncs podria ser desagradable i no tinc voluntat d'ofendre si em poso al teu nivell de suposicions. En tot cas puc dir-te, que el vaig portar sempre als restaurant i amb comportament excel·lent, al nivell del que va tenir el vostre fill.

      6.- M'alegra de que si coincidim de nou en un restaurant, probablement no t'adonis. Per la meva part, segur que NO et/us reconec.

      Elimina
    2. D'acord, no dec entendre i en tot cas no comparteixo el teu sentit de l'humor. A mí em sembla ofensiu el teu "però" i el teu "prolífic".
      "Lamento la infància gastronòmica dels seus DESCENDENTS" que no fills, perquè pensant més enllà de l'avui, probablement tinguis més descendència, i es gent com tú el que està aconseguint que els locals de certa categoria no acceptin criatures, ni et reservin taula si demanes trona o lloc per cotxet, et mirin malament durant l'àpat tant ells com d'altres clients si no han pogut desfer-se de tu abans, etc....i amb gent com tú, d'aquí a un temps, la gent amb nens petits haurem d'acabar a macdonalds (crec que ja el coneixes) i semblants, on tothom sap el que s'hi pot trobar.
      Per cert, sento dir-te que el meu nivell de suposicions no t'hi podries posar, doncs crec que fins ara sempre que t'has sentit ofès, t'has equivocat. Has suposat malament la meva intenció.
      Ah, en tot cas, m'he sentit el centre dels teus comentaris.....No cal pensar que els teus comentaria són "el centre del món".......:)
      També em sobren els punts suspensius després de la paraula així,,,deixa entreveure i fa de maleducat ;)

      Elimina
    3. Jo no soc cap espasa de les lletres (si en canvi ho he estat en el món tècnic, però d'abans de traspassar l'equador... :))...).

      I per això no m'explico molt bé i he d'utilitzar punt suspensius...

      Però mira que tu, t'expliques pitjor que jo...!!. No et van ensenyar més a magisteri...??. Tens pinta de mestreta en baixa de maternitat... :D

      Ja veus... ara ja "desmelenat" total ...

      Elimina
  11. Em sap greu. Altre cop equivocat. Et replica una persona sense estudis. I la baixa per maternitat no la disfruten els autònoms. Altre error ;)

    Ara sí que he entès el "desmelenat", estàs baixant el nivell??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que estic baixant de nivell...... Et volia posar en safata una broma fàcil...

      En el Top 5 de pressumptes "insults" que rebo al blog ( en general de part de restauradors "indignats"), està el relacionat amb la meva manca de cabell.

      I em cal acceptar que m'he equivocat amb lo de mestreta en baixa maternal.... Tot i que tampoc dono molt nivell d'estudis als mestrets i mestretes... (A vore si ara em poso en un altre embolic....:)....).

      Elimina
  12. Ricard, (permet-me la llicència) un cop llegits els comentaris del "face" que comenta el teu amic carles he de dir que podries dir-li a la Rosa que té raó, m'ho passo de conya, però si que sóc la mare dels nens. Per altre banda, jo no considero que em portessin feina, feia de mare ;) Gràcies per lo de crack, a la nit els nens dormen i al matí, als "descansos" m'entretenc a internet. No crec que t'hagi atacat, més aviat t'hi has sentit, deus estar acostumat a que ho facin. I sí, estic emprenyada perquè m'he trobat algun restaurant que m'ha tancat la porta pel sol fet d'anar amb nens, i no veig que et molestessin tant com per haver de fer lluita contra ells. En quant a les samarretes de l'enric....l'hi compro ;)

    Ara, no veig que hagis de definir el teu blog i només deixar participar-hi als teus amics.....sería massa "empalagós"?? (corretgeix-me, si us plau ;) ) i no t'ho passaries tant bé.

    Els insults si que podries esborrar-los, tot i que com bé dius a la teva última resposta....calb seria un "pressumpte insult", jo ho considero constatar la realitat :)

    Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana. En primer lloc vull agrair-te aquest darrer comentari...

      I em tranquilitza, doncs sense haver-ho dit en públic, em va fer una mica de mal el comentari inicial per injust.

      Deixa'm que t'expliqui.... Precisament amb el meu fill i el dia que vam coincidir, vam parlar de que era envejable que els nens petits mengessin en un japonés i es portéssin de manera impecable.

      Altre cosa, és que jo comenti i sempre en clau d'humor (el meu humor), coses com que el proper cop hi aniré de nit. Són "provocacions" típiques meves que van en altres direccions i que solen tenir una "història" al darrera. La mala sort va ser que tu ho llegissis, que ja és casualitat.. :).

      Moltes de les coses que escric, són missatges "en clau", que la gent que em coneix de prop, saben en quina direcció van. L'anònim que intervé en el post de la Terrassa, se sent atacat per coses que escric (i sé qui és, amb força seguretat). I ja et dic jo que té motius per sentir-se atacat... :). No t'exlico més aquí, doncs si ho faig tornarà a intervenir i ja estic cansat del joc amb ell.

      Tornant al tema de fills, dir-te que sempre i de molt petit, vaig portar al meu fill als restaurants i el premi el recullo ara. El meu fill amb 22a, dues carrers, un postgrau i treballant en el món del marqueting en una important empresa, segueix volent anar a compartir alguns àpats amb mi. Per tant soc un defensor de portar els nens als llocs, sempre que es portin com en el teu cas.

      Penso que el nostre debat o el nom que li vulguis donar, ha estat fruit de la mala sort. Tu cremada amb restaurants que t'han tancat la porta i jo cremat de comentaris anònims. Si et serveix de consol, dir-te que les discriminacions en els restaurants, continuen amb els fills més grans. I t'ho explico...

      Quan reservo taula per dos (sempre reservo), si em presento amb la Marta, el tracte és molt millor que quan vas amb el fill. Per la majoria de maîtres o el que en vulgusi dir, el fet de que es present un home gran amb el fill, és com un símbol de fracás (que per mi és d'èxit). I et podria explicar exemples concrets. S'imaginen que l'anar amb el fill, es gastará menys. Ua mica el rollo matxista que si vas amb parella "quieres impresionarla"... :).

      En fi... que ja veus que coincidim molt més que no pas discrepem. I pensa que per mi el blog és un joc en m'ho passo be i contacto amb gent que en general conec i tenim bon rollo.

      Encantat de que passis per aquí Anna,

      Elimina