30 de setembre de 2012

La Terrasa del Museu. Bona opció en banlieu...:)

La Terrassa del Museu
La Terrassa del Museu

Rambla d'Egara 270 (en ple centre)

T. 937894443


En primer lloc que ningú s’ofengui per la paraula "banlieu". En francès significa rodalies, tot i que en ocasions pot tenir un significat una mica despectiu. I m’he pres la llicència d’utilitzar aquest mot copiat d’un post d’un blogger de vins que admiro (Vincent Pousson) que de manera sorprenent explicava meravelles d’un restaurant cèntric de Sabadell i el definia com un restaurant de banlieu... Lo curiós del cas és que el tal Vincent, escriu en francès i poques vegades deu haver passat per Sabadell, si és que ha passat mai.. :).


Com que els divendres assisteixo a un curs a Terrassa de 3 a 8 de la tarda, vaig pensar que podria publicar un restaurant d'allà. Conec Les Forques de "años ha"... Capritx a través d’infinites recomanacions i també la Terrassa del Museu. Com que Capritx és un Michelin, ja el vaig descartar d'entrada. No són mai preferents per mi. Penso que per aconseguir i mantenir l'estrella, han d'esforçar-se inventant i apilant ingredients, una mica a l'estil "d'épater les bourgeois". Tampoc és que tingui massa problema amb aquestes creativitats, el que passa és que acaben afectant el preu de l'àpat...

Vaig optar per la Terrassa del Museu. En poques paraules puc dir entorn molt agradable (val la pena) i menjar més que correcte. En general es menja be a tots els restaurants associats a Cuina Vallès. Jo soc fan del "9 de la Borriana", que és l’únic que tinc publicat, però he estat en altres i en tinc referències de quasi tots.

Vaig anar sol i per tant veureu menys fotos de plats del que és habitual. Un divendres migdia a Terrassa, no tinc com companys de taula ni a la Marta, ni al meu fill, ni amistats per Terrassa amb el migdia lliure, ni cap agència "compra-posts", que em convidi posant-me algun "partner" de nom afrancesat... ;)

Hi han diferents menús i a la web podreu esbrinar detalls. Menú migdia del que al final podeu veure una foto, que tot i defectuosa, dóna idea del nivell de preus, menú de nit, menú de cap de setmana i al final em vaig decidir pels "suggeriments", donat per fet que és el que ells mateixos, pensen que és el que els surt millor....

La Terrassa del Museu

De primer uns cigrons molt ben aconseguits, però massa potents per un dinar en que després cal seguir amb el cap clar, tot i que la culpa és meva de demanar-los... En cap cas del restaurant. I com segon un "brownie" d'estofat de bou.
La Terrassa del Museu
Cigró menut del vallès amb xistorra i ous al plat

La Terrassa del Museu
"Brownie" d'estofat de bou i bolets amb salsa de castanyes

El menjar força bo, però lo pitjor va ser el servei del vi, cosa frequent quan demanes vi a copes. Quan veus la cambrera i que li has de demanar vi en copes, ja et ve mal de panxa.... I efectivament, arriba la gran pregunta "de quin color" i sense donar més opcions ja t'arriba un "vino de mesa Castilla i no sé que més". Tant costa donar un parell o tres d'opcions? . i més quan al demanar ja has anat a la carta en lloc del menú. Què és?... Mandra o que menystenen al públic que demana vi a copes?. I això que si no vaig errat, en aquest lloc tenen sommelier dels de veritat... En fi... seguiré queixant-me d'aquesta manca de sensibilitat....

Podeu veure finalment (tot i que la qualitat de la foto és molt baixa), el menú que oferien com menú de migdia. Per 11,80 en total i amb posibilitat de plats amb suplement, em va semblar una bona opció.

La Terrassa del Museu

20 comentaris:

  1. Respostes
    1. I que a tu t'agradaria per les possibilitats fotogràfiques que té tot l'edifici. Si mires a la web, veuràs quina passada.

      Salut..!

      Elimina
  2. Els cigrons amb txistorra m'han conquerit totalment, m'encanta la combinació i amb l'ou la cosa es torna rodona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja imagines com vaig gaudir amb el plat. Potser el que és més difícil d'ajustar, és la cocció de l'ou que a mi m'hagués agrada més cru. Però de manera global, un molt bon plat.

      Elimina
  3. Em temo de que després d'aquest dinar, devies fer una adormideta al curs. Es pot saber de que és el curs?.

    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Carles,

      Si que una mica de son em va agafar, però ho vaig superar. El curs és de Tècnics competents per elaborar Plans d'Autoproteció. Com una mena de plans de protecció, integrats amb els de Protecció Civil...

      Salut..!

      Elimina
  4. Soc visitant esporàdic del blog ja que no anem gaire per Barcelona i la majoria de restaurants que tens són d'allà. Dir-te que m'agrada el teu blog i tal com comentes les coses. Es nota de lluny que ets dels pocs independents en el tema de blogs de restaurants.
    Som de Terrassa i estem orgullosos dels llocs que tenim i en concret del que publiques avui, del que som cliens i sempre hem menjat molt be.
    Dedueixo pel que dius que et va agradar, tot i que critiques el tema de vi a copes, que poca cosa puc dir, ja que sempre hem demanat ampolla sencera. Seria bo que la cultura del vi a copes, arraigués ja.

    Xavier

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia,

      Gràcies per les teves paraules i pel que dius de la meva independència. Vaig als restaurants de la manera més discreta possible i ja darrerament en alguna ocasió, al reservar, m'invento un nom qualsevol.

      I el tema vi a copes, ojalà arraigui més.

      Salut!

      Elimina
    2. ¡Nombres falsos!, es increíble, ¿también usa antifaz?.

      Por cierto, si me permite otra corrección, “ojalá” no procede en catalán. Lo correcto sería “tant de bo”.

      Elimina
    3. hehehe.... Més que "nombres falsos", utilitzo noms familiars o propers, que no m'identifiquin, en el cas hipotètic de que el del restaurant fos un d'aquests malalts de blogs... ;)

      I per la foto, et puc assegurar per experiència, que no m'identifiquen mai. I no et parlo de restaurants.. A nivell blogger, he coincidit amb "bloggers propers" i mai m'han coneguut... Dec estar més envellit que a la foto... :(

      I agraït de veritat pel teu suggeriment.... Vaig a aplicar-lo..

      Tant de bo, tothom fos així d'acurat amb el català
      Tant de bo, tothom llegís amb cura tots els comentaris del blog

      Que et sembla?. No pots pas dir que no apliquí els teus suggeriments.. ;)

      Elimina
    4. Jaja, es muy buena la definición “malalts de blog”. Los hay, y muchos, pero probablemente sea usted el campeón. Con tanta precaución, reafirmación y autocomplacencia blogger da la impresión de que se está convirtiendo usted en una gran parodia de sí mismo. Digo esto sin conocerle personalmente, pero no se ofenda y tómeselo como un cumplido: son esos ricos detalles los que nos animan a pasar por aquí y leer todos sus comentarios.

      Elimina
    5. Aisss... quina feinada em porten tots aquests "anònims".. Entre mares ofeses pels comentaris sobre nens als restaurants, bloggers dolguts per algun comentari "inocent" meu, restauradors ofesos per no adorar la seva "creativitat", això aviat requerirà massa deicació... Em caldrà un "assistant"... :)

      I tots venen a castigar-se al meu blog mostrant les seves misèries de forma anònima... Com diuen al país del costat... "Ladran, luego cabalgamos...".

      Espero seguir llegint les teves interesants aportacions...

      Ricard Sampere & Parodia... :)

      Elimina
    6. Señor Sampere, permítame que le sugiera que debería usted releerse, quizás entonces sería consciente de que el único que airea sus miserias es usted. Pero no se preocupe, siga usted cabalgando que lo hace muy bien y a algunos nos entretiene. ¡Ah!, y no descarte definitivamente el uso del antifaz.

      Elimina
    7. No ets pas el més indicat per parlar de "antifaz"... :).Amagat darrera un "anònim" no tens massa credibilitat.

      Tampoc m'agrada aquest estil d'avocat ranci i perdonavides que utilitzes a mida que et vas "animant".

      A la propera intervenció desafortunada t'esborro (deixaré les anteriors com mostra). Més que res perquè el mal rollo que generes, desmotiva a la gent que vol deixar comentaris de bon rollo.

      Fixa't que desde que has deixat el teu primer, s'han tallat els comentaris... I em fa il·lusió rebre comentaris de la gent habitual.

      Ara calladet fins el proper post en que publicaré i em carregaré un basc del teu gust..;)

      Elimina
  5. Tot magnífic. Sols un però que no vol ser repipi: "arraigar"? Arrelar!

    Joan Gibert

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó Joan i m'agrada que m'ho diguis.

      Ara mateix quan ho llegeixo de nou, fins i tot em fa mal als ulls...:)

      Però quan ho he llegit del comentari del Xavier, ja sense adonar-me, li he contestat amb la mateixa paraula..

      Gràcies...!!!

      Elimina
  6. Hola Ricard, torno a ser el Carles. He entrat per veure els comentaris del Uribou dels que vas fer conya a Face i ara em trobo aqusts.

    Ens coneixem i sé que et va la marxa, però tal com tu mateix dius, el fet d'entrar i participar en un lloc amb mal rollo, desmotiva. Si em permets el consell, jo de tu no ho permetria. Acabarà perjudicant la participació o en tot cas pot fomentar un guirigai desagradable.

    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carles,

      Ho tallaré si continua. Tens raó.

      Gràcies

      Elimina
  7. Em quedo amb vàries parts dels teu post. En primer lloc, comparteixo al 100% la ràpida però eficaç definició dels "Michelín"; en segon lloc, comprovar que et segueix agradant la guerra dialèctica amb aquest guiny als compra-post, i sobre tot em quedo amb els cigrons, que tenen una pinta potser és veritat que contundent, però a la vegada original. M'encanten els cigrons i mai els havia vist preparats d'aquesta manera. Per últim, dir-te que l'altra guerra, la dels vins a copa, finalment es guanyarà, ja o veuràs.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anant a lo important (els cigrons), una vegada més compartim gustos. I aquest cigró menut del Vallès, m'encanta. I encara tinc al cap uns que van preparar al 9 de la Borriana en un tast de vins que em van robar el cor...

      També espero guanyar la guerra dels vins a copes... I parlant de guerres, la dels "anònims", més que guantar-la la perden ells..

      Una abraçada..!

      Elimina