21 d’octubre de 2012

Meneghina. (2012) La cuina és una sorpresa..





MeneghinaMeneghina

c/ dels Tiradors (Born, tocant plaça St. Agustí))

T. 931 192 221

Una de les avantatges que aporta tenir un blog de restaurants, són les recomanacions que es reben a través dels comentaris del blog o en en privat per part d'amics i/o gent amb gustos més o menys coincidents.

Precisament amb motiu de publicar Massimo i aprofitar per donar la meva visió particular dels italians a BCN, vaig rebre un parell de recomanacions que em van semblar molt interessants. Una d'un italià a la Floresta que tinc pendent de visitar i l'altre de part del bon amic Jordi Luque, que és la que publico aquesta setmana.

Es tracta d'un petit restaurant ubicat al Born, al carrer Tiradors en una ruta que faig molts divendres quan a les 7:45 vaig a donar la meva classe a ESCI. Quina vaig llegir el post del Jordi, sabia que m'agradaria. Ens coneixem amb el Jordi i la Cira i coincidim força amb els gustos.

Si valorem els tres paràmetres que sabeu valoro d'un restaurant (menjar, tracte i espai), puc donar un excel·lent als dos primers i un aprovat alt al tercer. I no és pas que l'espai sigui dolent, però ni el local ni el mateix carrer donen per més, tot i que han aconseguit que el local quedi "mono" i acollidor i decorat amb molt gust. El podríem classificar com restaurant romàntic.

El tracte, és excel·lent, natural i proper..... La Arianna (com podeu deduir, m'he copiat el nom del blog del Jordi, doncs des de el meu anonimat, mai pregunto els noms ni interacciono massa), mostra una senzillesa i una naturalitat envejables. Només així et pot explicar que la Parmigiana està feta amb "amor" o que el tiramisú l'ha fet ella mateixa.

I quan et pregunta la opinió i li dius amb sinceritat que "boníssim", no utilitza en cap cas aquells mecànics i forçat "gràcies", de tants maîtres clàssics, que tant m'incomoden.

La cuina és molt bona i a l'hora senzilla i sorprenent. Mireu la carta (els preus no són pas econòmics, però la RQP és bona). Podeu veure també a continuació, la nostra tria.

Meneghina


Sense cap mena de dubte en el top five dels millors llocs de cuina italiana de BCN. No massa apte pels fans de "ver y ser visto", però molt recomanable per la resta del món.

En primer lloc una amanida que no estava a la carta i que com podeu veure portava magrana, figues i abundant i excel·lent mozzarella.

Meneghina

També una excel·lent crema de pèsols amb cruixent de parmesà

Meneghina

Una nyoquis fets a ma, saltejats amb calamarsons que vaig tastar tot i no ser la meva tria  i estaven per repetir.. :)
Meneghina

I la meva tria va ser una Parmigiana, que és un plat que demano sempre a llocs amb garanties de que sigui bona i puc afirmar que és de les millors que he menjat mai. Com ens va dir l'Arianna, estava feta amb "amor". La foto no fa honor al plat, però ho puc assegurar que la vaig gaudir molt.

Meneghina


I ja finalement un excel·lent tiramisu

Meneghina

En  la carta de vins, els recomanaria una mica més de sensibilitats als vins catalans en front dels espanyols que predominen. En quant als italians, tenen algunes cosaes interessants. 

Tal com ells mateixos indiquen, la cara esta "en construcció" i tenen oportunitat de esmenar-ho...

Meneghina





39 comentaris:

  1. Aquets nyoquis amb calamarçons m'han cridat la atenció...crec que ho provarem....
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Gemma,

      Per ampliar l'explicació dels nyoqis, dir-te que a part d'estar fets de manera artesanal (i es notava!!), estaven saltejats amb calamarsons (i això fa que el preu pugi).

      No et puc precisar massa més, però em va semblar (no era el meu plat) com si incorporessin salsa pesto sense lligar al final de la cocció.

      Petons.

      Elimina
  2. Quin descubriment, segur que he passat mil vegades davant d'aquest restaurant i no m'hi havia fixat mai que hi havia un italià. Els plats fan molt bona pinta i a la carta n'hi ha un parell més que em criden l'atenció ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em passava el mateix... No m'hi havia fixat pasant pel devant, ja que és la meva ruta dels divendres quan vaig a l'Escola Superior de Comerç internacional i deixo el cotxe a Sta Caterina, així quan plego puc fer la meva compra compulsiva habitual... :).

      Penso que t'agradaria i el local dóna joc per les fotos...

      Elimina
  3. M'alegro molt que t'agradés, Ricard. I merci per la menció! Gran abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va agradar més del que em pensava. I el tracte molt bo..

      La menció és merscuda.... :)

      Elimina
  4. Hola!. llegint aquest post i l'anterior de Massimo, penses et va agradar més la cuina d'aquest que la de Masimo?.
    No és que ho quastioni, és per tenir-ho clar ja que no he estat en cap dels dos.

    CarlosP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carles,

      A mi si que em va agradar més aquesta cuina. Segurament és més sorprenent i més artesanal.

      El que vaig menjar a Massimo, ho sé fer jo a casa amb més o menys feina. Per exemple la pasta amb cua de bou, em veuria capaç de superar-la i tot. En canvi la parmigianna que vaig menjar aquí, per mi és un esglaó superior.. i els nyoquis estaven espectaculars.

      També tingues en compte que Meneghina, és com molt més artesanal. Crec que a la cuina hi ha una sola persona. Si creixessin, dificilment podríen mantenir el nivell.

      En resum Carles... :). Pel que fa a cuina trio sense cap mena de dubte Meneghina... per local i terrassa, Massimo.

      Elimina
  5. Oh, Què bé que t'agradés. A mi el local em va semblar encissador, però entenc que és petit i just. Però m'agrada que s'ho "curréssin" de forma personal, i no tirant de decorador o de coses estàndar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que em va agradar i molt. I el local també.

      El que vinc a dir quan parlo de que el local és "just", és que el que li agraden llocs amb més imatge, ho trobarà "pobre", però a mi em va encantar. Però penso amb gent de la meva generació que ho trobarien "just".

      No sabia que s'ho habian "currat" de manera personal i precisament vam comentar que hi havia un molt bon treball de decorador. Ara em el que em dius veig que aquestes noies són una mina...:). A més de saber cuinar i portar el restaurant de manera molt bona, també saben decorar...

      Elimina
  6. Impressionant, vaig un cop per setmana al carrer Tiradors per comprar xufa i mai m'havia fixat. Prenc nota té bona pinta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Tomàs,

      Imagino que compres xufa a aquell magatzem petit que venen gra amb les portes obertes. Aquest está a l'altre costat del carrer i més a prop de la plaça.

      Només per curiositat... Saps si aquesta botiga de gra, té alguna relació amb la que fins fa un any havia en front del Born i que va tancar?. M'agradava aquella botiga...

      Elimina
  7. Tots els plats que heu demanat ténen una pinta boníssima. No l'he vist mai aquest restaurant, m'hi fixaré.
    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que t'agradarà i com deia en un altre comentari, tu sabràs treure joc amb les teves fotografies, ja que el local dóna oportunitats.

      Pel migdia tenen un menú de 12€ que un dia vull provar també.

      Salut..!

      Elimina
  8. Tant aquest, com el Bar Mundial, em queden a la distància justa per no acostar-m'hi a l'hora de dinar (treballo al costat de la plaça Tetuan), però ja veig que hauré de fer un parell d'excursionetes..., tot i el preu, que també s'allunya del pressupost del menú migdia... Però, pel que comentes, segur que s'ho val.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el cas del Meneghina, els migdies tenen menú crec que de 12€.

      El Mundial no ho sé, però jo vull tornar el migdia a tastar el menú del Meneghina. El problema és que aquest any acabo classe a les 11 i m'he d'esperar massa fins l'hora de dinar.

      Elimina
  9. No, no té res a veure. La Casa Torras va deixar la seva activitat (part de la familia continua com Torras-Rafi a Mercabarna) i va traspassar el negoci, a més van tenir un litigi per l'ús del nom. Un dels treballadors, Jose Manuel va llogar el local al carrer Tiradors i ha captat força de l'antiga clientela, la idea és la mateixa, però omplir un local costa molts diners i el carrer Tiradors no és la Plaça Comercial o el carrer Comerç on estan La Ribera o el mateix Jobal que atreuen molta clientela i allà o bé coneixes el lloc o passes de llarg com a mi m'ha passat amb aquest Rest.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies..!

      Ja imaginava una cosa d'aquest estil, es a dir algun treballador que en front de la tancada, va aprofitar la clientela. I penso que va fer be.

      Sempre que hi passo m'hi fixo i si que la botiga no es veu massa farcida de material. Un dia que necessiti alguna cosa entraré.

      La que en ocasions vaig és Renobell al passeig Picasso..

      Salutacions,

      Elimina
  10. Saps allò que més val caure en gràcia que d'un cinquè pis, això em passa amb Renobell, no m'acaba de fer el pes, no sabria explicar i això que he entrat un parell de vegades i poden ser excelents profesionals...pero

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poc puc opinar del tema amb Renobell, he entrat en 4 o 5 ocasions per xafardejar i he comprat dues vegades coses puntuals.

      Elimina
  11. Vam anar al Meneghina seguint el teu blog i la realitat és que molt bé. D'entrada sembla que hagi de ser un lloc senzill i econòmic, però quan ja veus tot (servei, copes, estil), t'adones de que estas en un lloc de qualitat en un "embolcall" que no li fa honor. I com "embolcall" em refereixo al carrer.
    Però tal com tu dius, el menjar sorprenent i el sevei més que agradable.

    Montse,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Montse,

      I ara m'has recordat que el servei de copes és de primera. Vam demanar un vi que requeria unes altres copes i les van canviar.

      M'alegra que us vagi agradar.

      Elimina
  12. Maca la proposta, aquest color verd m'ha enamorat. Ja saps que jo no restaurantejo gaire així que no diré el topic de que m'hi haig de passar. Amb el teu post de moment ja he gaudit del Meneghina!! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oscar, tu i jo no som gens de tòpics a l'estil de "me lo apunto...". O en la versió receptes "que rica me la apunto".... Crec que ja es pot instal.lar un "parxe" a Bolgger que amb Ctrl-1 i Ctrl-2, ho fa en plan "macro"...:).

      En tot cas gràcies per passar-te i comentar lo del color, que realment era atractiu.

      Elimina
  13. Ja m'havia fixat alguna vegada que havia passat pel carrer Tiradors, pero desde que vaig llegir la ressenya del Jordi Luque al Que Fem, que hi tinc ganes de anar-hi.
    La meva llista de restaurants italians va en aument, Massimo, Xemei, Meneghina, Non solo Pizza i Quattro Stagioni. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben mirat en tenim forces.... Ben aviat tindrem una llista igual de restaurants peruans...:).

      Que ara sembla que això de la cuina peruana, sigui lo "más de lo más".

      Salut...!!.

      Elimina
  14. Ricard, com a fidel seguidora del teu blog des de fa temps i amb la confiança que tinc a les teves crítiques, comprovades posteriorment en diferents restaurants, ahir vaig sopar al Meneghina i la veritat es que em va agradar moltíssim. El menjar de qualitat, ben fet, les noies que ho porten encantadores...un encert total.
    Un plaer redescobrir llocs amb referències prèvies. Segueix així!!!
    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sonia per les teves paraules,

      Em fa molta il.lusió rebre feed-backs positius de llocs que m'han agradat i que he recomanat.

      I aquest lloc és molt interessant i tinc ganes de tornar-hi aviat.

      Petons,

      Elimina
  15. Ricard,

    Resum ràpid:

    - 2 comensals amb molt bona disposició (carta versus menú)
    - Primer (a compartir perquè tots els plats de la carta eren molt contundents per fer-ne dos cadascun, i tots dos som de menjar): calamarcets a la planxa amb rúcula i damunt d'un puré de carbassa = bo, sense més.
    - Segons: pasta fresca saltejada amb peixets de la costa (molt bona) i parmigiana d'esbargínies (massa fornejada, la crosta de sobre estava a punt d'amargantejar una mica, no obstant, és evident que, al seu punt, ha de ser boníssima)
    - Postres: tiramisú (excel·lent) i una crostata amb melmelada de pruna (bona, però massa fornejat, segons la mestressa amb cinc minuts massa de forn).
    - Vi: negre italià de Refosco (DOC Venezia Giulia), força bo, però una mica massa "calent"
    - 3 cafès ristrettos: molt bons
    - 2 grappes de barolo: molt bones
    - preu total: 89,00 € = tenint en compte que hem compartit el primer plat i que el vi era el de "la casa", ho hem trobat una mica car.

    Al meu entendre, i gust, molt millor Le cucine Mandarosso.

    Salut!

    P.S.: Això, sí, amb qui he dinat, que va seguir les teves recomanacions, m'ha insistit que anés a La Estrella i comentant d'altres temes hem quedat que mirarem de lligar amb l'Adolf, si és possible, unes becades..., abans que us les mengeu el dia del sopar-cata amb Vinyes Domènech.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Manel,

      Ja veig que jo vaig agafar el dia bo, o que vosaltres heu agafat el dia de les coccions excessives... :). El preu ja vaig comentar que econòmic no era, però com aquell dia tot anava sobre rodes, sembla que no es noti tant.

      Le cucine Mandarosso, saps que també és un referent per mi. I la Estrella ja és un "indiscutible". I les becades ja el "top" de la caça, tot i que no és pas dels plats que jo sàpiga apreciar...

      Salut i gràcies per aportar...!!

      Elimina
  16. No obstant, el que sí que és apreciable és el lloc, l'ambient, el públic i les atencions del personal..., tot i que, si tenen força gent, no poden dedicar-s'hi com voldrien.

    Ja ho comentarem "in person", però penso que, a voltes, potser, i és una opinió molt personal, el lloc t'influeix a l'hora de fer algunes valoracions. O, si més no, d'entrada ja et predisposa a ser més positiu. Ep!, però, no t'ho prenguis com un comentari negatiu, al contrari, almenys pel que fa de valoracions de llocs que, d'altres blocs o crítics "de panxa pagada" (com diu el company amb el que he anat a dinar avui), no tenen en compte.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com dius Manel, si que el lloc i el tracte influeixen i predisposen. I el dia que vam anar al ser dissabte i les 13:30, només erem dues taules (després van arribar més). I el tracte va ser molt personalitzat.

      Però la realitat és que per fer comentaris objectius, caldria anar 4 o 5 vegades fins fer-se la composició del lloc en totes les situacions... Però això, ni la salut ni la cartera ho poden suportar.. :)

      Una abraçada Manel..!

      Elimina
  17. Vem visitar aquest restaurant un festiu i ja ens van advertir que no tenien peix fresc.Primera pega.
    Cert que el carrer on està situat no dona per més i també cert que amb lo petitó que és està ben lograt.
    Pel nostre gust (per sort normalment coincidim amb la meva dona)una mica car pel que acabes menjant.
    Valorar l'amabilitat de la noia que ens va atendre. Cada dia costa més ser ben atés i, suposo que ho fa l'edat, cada cop ho valoro més.
    Sort que hi vem anar havent vist el teu blog ja que així vem poder degustar els nyoquis amb calamarçons que no es troben a la carta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A nosaltres ens va agradar, però en canvi el meu bon amic Manel (uns comentaris més amunt), hi va trobar alguna pega...

      Es evident que per poder ser objetiu, caldríen varies vistes en diferents moments i situacions... Però aquí ja no arribo...:)

      M'alegra que us vagi agradar i comparteixo el que dius de que li sobra algun euret a la suma total..

      Una abraçada...!!.

      Elimina
  18. A mí hem va encantar
    amabilitat, cuina sencilla
    i bona
    local on t'hi sens bé.
    ¡¡¡¡ recomenable.

    ResponElimina
  19. Respostes
    1. Totalment d'acord Josep,

      A nosaltres ens va agradar. Vam anar un dissabte migdia, en que no estava ple i el tracte va ser molt bo.

      Salut i gràcies per passar per aquí.... i felicitats pel vostre arròs que ja s'ha convertit en un fixc a la meva cuina.

      Elimina
  20. Bon dia Ricard,
    Ahir vàrem anar a sopar al Menenghina, havia llegit la teva opinió i tenia molta curiositat.

    El local ens va semblar molt coquetó, això si, moooolt petit. Nosaltres per sort vàrem sopar a una taula que estava a l´entrada a mà dreta que quedava més independent, pero hi ha taules que estan molt juntes que fan que el local perdi el toc de romanticisme i encant que podria tenir . està clar que el lloc es petitissim i tenen que aprofitar-lo.

    referent al menjar vàrem fer una amanida de pop amb llenties que estava boníssima i haguessim fet dos plats... i de segon una corbina amb mongetes de santa pau exquisites....
    el tiramisú s´ha de probar perquè està espectacular...

    En fi, repetirem a l´octubre seguríssim!!!!

    Gràcies Ricard i bona diada!!!!

    Emma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emma,

      M'alegra molt que us vagi agradar. En ocasions quan rebo comentaris dient que no els ha agradat un lloc que he publicat, em sento com responsable... Tot i que valoro positivament que em tinguin la confiança i la dedicació com per explicar-me com ha anat.

      Però si són positius, em fan content. En primer lloc per haver estat útil, però també per l'empatia que genera la coincidència.

      Salutacions i gràcies pels desitjos de diada, que ha estat exitosa.

      Elimina