16 de desembre de 2012

ToTo... 'como estoy delgadita he pasado'

Toto restaurant
Tot té aire vintage.. com a mostra el got..
Toto Restaurant
València 246 (Enrique Granados)
T. 934676729


Quan vaig llegir tota la parafernàlia al voltant de Totó ja em vaig dir "ufff..". I ja va començar el carrousel de posts "dels de sempre amb els seus: "maravilloso", "espléndido".

Però separant el grà de la palla, alguna cosa em feia intuir que podia ser suportable. I em vaig dir "hi aniré"... tampoc tinc tant a perdre i de tant en tant em cal alguna aventureta d’aquestes i encara que algú li costi de creure, sempre hi entro en positiu.

Vaig anar mentalitzat de menjar correctament i de veure un local més,del conegut interiorista Lázaro Rosa-Violánt, al que malgrat les meves ironies de llocs com Boca Grande, admiro molt el seu talent. Aprofito per dir que el local que prefereixo dels creats per ell, és Big Fish.


La realitat és que el local no em va pas decebre i en canvi el menjar em va sorprendre per la seva qualitat. No m’ esperava menjar bé allà. En canvi em va sorprendre i desagradar l’aclaparament de la sala, que fa que ja em digui "un cop i no más com santo Tomàs".

Ja sé que pot semblar cruel, comentar això atès que hi vaig anar un divendres nit a segon torn (si... va a torns de moment..). I també sé que si hagués acceptat l’ invitació, que em va arribar de manera indirecta i discreta a través d’un blogger de confiança, la perspectiva hagués estat diferent ... taula còmoda, ben atès... Però la gràcia del meu blog, és anar d’incògnit, que em posin en un lloc qualsevol i que els atabalats cambrers em mal serveixin. Aquesta és la realitat del lloc. Si hi vaig convidat i/o amb previ avís, el tracte és diferent i ja la realitat és una altre realitat...

En diferents blogs (només cal que busqueu a Google), he llegit cròniques entusiasmades i un fins i tot un posa "so excited" que veu "mesas colectivas como la table d’hôtes" del país vecino" (suposo es refereix a França .. no a l’altre veí Espanya). La veritat és que trobo súper morbós llegir aquests posts "so exited"... I que consti que no dic en cap cas que no siguin honestos... però la interacció (i "el papear gratis"), els fa veure una altre realitat... (apa "anònim".. ja tens carnassa..)... :)

Tornant al restaurant, ja d’entrada fa gràcia veure les tauletes del passadis d’entrada, on la gent sopa a tocar dels que esperen torn. Això, l’aglomeració i les taules sense tovalles ja va fer a exclamar la primera frase a la Marta... "això és una taberna".

Pels que no coneixeu a la Marta, us diré que es caracteritza pel seu sentit de l’humor, molt concordant amb el meu i per les seves frases a l’estil d’aquell personatge del conte de Hans Christian Andersen , que va ser capaç de dir al rei que anava despullat, quan tothom li deia que anava elegant.

Com les taules per dos són escasses (i a les del passadís no m’hagués deixat ubicar, tot i que ni ho van intentar), ens va tocar sense haver-ho demant i sense previ avís a la reserva, "la barra"... Si... si.. la barra que tenen al final, de cara a una cuina que no mostra res (que no és el Shunka ni el Koy vull dir). Però quan el simpàtic i airós cambrer que ens va acompanyar ens va senyalar els dos tamborets, la sorpresa és que eren inaccessibles d’arribar-hi sense fer aixecar a ningú. Vam esperar que passes de nou un cambrer per dir-li que no podíem arribar-hi i va fer aixecar la gent d’una taula i ja vam poder passar, tot i que sense possibilitat de que ens arribés algú a prendre la comanda.

Finalment una simpàtica cambrera, va tornar a fer aixecar la gent d’una taula per poder arribar a nosaltres i va dir amb gràcia "como estoy delgadita he pasado"... Val a dir que tot i que no ho fan d’entrada, quan insisteixes, saben canviar al català.... cal insistir, sense defallir, però en saben..;)

Toto restaurant

Com que cada canvi de plat era un drama, la cambrera va decidir fer moure tota aquella taula per tal de que ens arribessin els plats, però la única possibilitat de desplaçament, era ubicar-los de manera que el meu cul (ubicat a sobre el tamboret), quedava a una pocs centímetres del coll d’un dels de la taula. I aquí apareix la segona frase de la Marta:
"Si això t’ho fan a bar de Pep, la lies....". (Nota: bar de Pep, és un popular bar de poble en el que mai he estat a Mòra la Nova).

En fi, que vam menjar els plats que veureu a les fotos (que reitero van estar molt bé), però l’agobi, la calor, el soroll, em va provocar suar com si fos a ple estiu i això que només anava amb un polo.. Postres ho vam intentar, però després de molta estona d’intentar ens portessin la carta, ja li vaig dir a la Marta... "no aguanto més aquí" i vam pagar i marxar..

Toto restaurant
La "Bagna calda de verduritas con...."

Toto restaurant
Carpaccio d'aurada salvatge d'Arenys....  (¿?). Em va semblar de BLANES.. :)

Toto restaurant
El "cordero lechal"... cal a dir que excel·lent...

Toto restaurant
La cua de brau de la vall de l'Esla... De les millors que he menjat i sense tunejats "modelnos"

Reitero que els plats van resultat tots excel·lents i per sobre de les expectatives que tenia. El vi el vam prendre a copes... L’agobi i la incomoditat de la barra i el marge carregat als vins, va ajudar a triar copes en lloc d’ampolla. I que no m’oblidi... El pa genial...!. Coses de ser dels mateixos propietaris que Crustó.

Toto restaurant


En resum... local bonic, menjar bo, preus els que toquen pel lloc (80€ amb 2 copes de vi i sense postres per motius fora de la nostra voluntat ), i com sempre us dic, si us agrada això de l’aglomeració "el mogollón" i "mucho ambiente", us pot agradar. De moment tenien ple... ja veurem passat un temps...

32 comentaris:

  1. Hi va anar una companya de la feina i la sensació la mateixa. Va anar-hi amb amigues i no van poder ni fer el cafè pq esteven agobiades del calor i de no poder ni parlar.
    El preu, molt car. Van menjar dos minipizzes, molt bones però cares i petites. No se, a mi no em van massa aquests llocs.
    Petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que les minipizes, valen com un primer normal... I si encara menges un carpaccio d 'aurada sauvage d'Arenys, dius... "buenoooo", però per les pizzetes, per més que siguin de la farina més guai, dius.... "ostresss".

      En tot cas em va sorprendre i ja veus que insisteixo, que la cuina estavava molt ben resolta.... Potser la carta curta hi ajuda, però molt millor del que esperava.... Però l'agobi fa que ja quedi esborrat de la meva llista, però això no treu que segur que a molta gent els pugui agradar..

      Petons..!.

      Elimina
  2. Renoi, quina barra... sense permís???
    A vore....
    Una és de poble i per a rematar té una edat ("curta" però "cundidora")
    Dit això... quan et prometen per activa i pasiva, un sopar romàntic... imagines, un lloc tranquil, amb estovalles, espelmetes i música suau d'ambient, carall al menys això és el que entenem al poble !!! raros que som al sud.
    I no és que no m'agradi l'ambient taverner... de cervesa, tapes i alguna espenta que altra...
    Al poble també som raros i quantifiquem la factura final, a més del plat en la qualitat del servei, l'ambient i la possibilitat de comunicació en l'acte del sopar.... i és que ens agrada poder parlar més facilment que a la discoteca...
    Dit això... si home, el menjar molt bo, la decoració una passada, però tenint en compte la minuta..... ja em perdonareu, repeteixo, és que sóc de poble.

    Pel que veig aquí el costum és acomiadar-se amb peto.nets, em costa una mica escriure "seriosa" i acomiadar-me així, però com deia ma iaia: nena allà on vagis fes el que fan.....
    Petoneeeeeeeeeeeeeeeetssssssssssss !!!! (bufff lo que s'ha de fer)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta...??... Que t'has pres?... T 'has fumat alguna cosa???. Una mica de LSD?...

      D'acord que sempre estas clara de ment, però avui t'expliques com mai.... Molt bo lo del sopar romàntic i el soroll de discoteca...:))).

      Petons...!!!.

      Elimina
  3. Estimat Sr Sampere, els tripis els vaig deixar fa anys (i no me'ls fumava) i la collita de maria aquest any, ha anat fluixeta ;)

    Me'l deuràs tota la vida... el sopar romàntic !!!! Se sienteeeeeeeeeeeee !!!

    He de tornar a fer el númeret cursi i carrincló????

    ResponElimina
    Respostes
    1. ok, ok....

      El proper sopar a BCN, em curraré més el lloc...

      :)

      Elimina
  4. La comida pasa a un segundo plano cuando no hay comodidad. Es así. Los restauradores lo tendrían que tener más que claro: un restaurante tiene que ser cómodo porque sino a uno se le quitan las ganas de comer y pide bien rápido la cuenta para salir de allí sin ni siquiera café. Yo creo que además no es muy difícil hacer de un restaurante un lugar agradable y tranquilo lo que a veces la agonia de coger gente y más gente hace que un sitio se vuelva incómodo como dices. Seguro que acabarán dándose cuenta de ello.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arantxa,

      El que no tinc tan clar, és que a tothom molesti això del "mogollon". Tinc sospites de que hi ha gent que van allà a fer el peripé... i busquen precisament això d'estat "apilats".

      Salut!!

      Elimina
  5. Quin pal, m'he agobiat jo només de llegir-te :S

    Jo no ho havia fet mai, però si la Marta diu que hem de donar petonets no seré jo qui li porti la contraria que ja es percep que té personalitat...

    petoneeeeeeeeeets :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que era agobiant... i t'asseguro que ho explico tal com va passar...

      I lo dels petonets.... XD...!!!.

      Una abraçada Oscar..!

      Elimina
  6. Ni se on es el restaurant ni m'importa, amb el que dieu ja m'han vist prou.
    Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que no el poses a la llista... :)

      Una abraçada Jordi..!

      Elimina
  7. ricard, estic amb tu amb el tema del català. el nostre servei va ser pèssim! lent, passota, ... però sí vam tenir sort de ser en una taula de cantonada, en què no ens arribava el mogollon...
    molt d'acord en les taules del passadís... increïble!
    i no gaire d'acord en la relació qualitat-preu. extremadament car! i jo no em queixo de preus si el jalar és a l'alçada. però aquí trobo que no! jo també vaig demanar el carpacció d'orada i, per mi, ni carpacció ni res... trossots de peix, en diria.
    per sort, l'endemà em vaig ressarcir amb el llamber, al born. te'l recomano!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra de llegir-ho Esthernyc,

      En ocasions tinc por de ser una mica "destroyer" i penso i torno a pensar, per intentar ser objectiu. Però quan veig que altres opineu igual o encara amb més duresa, em quedo més tranquil.. :)

      Però tb estem d'acord en el tema RQP. Jo no he pas dit que fos bona... El que dic, és que és el preu d'aquests "llocs de moda, amb decoració guai"... :).

      En el meu cas com m'encanta el peix cru, em va donar igual que estes tallat com carpaccio o no. I em va agradar el plat.

      Però tal com ja dit, de tornar-hi, no hi torno... I de moment no conec el Llamber. Ja el deixo per 2013.

      Salut!

      Elimina
  8. Jo tampoc el poso a la llista, penso que en aquesta gama de preus has d'estar confortable d'espai i de temperatura, una altra cosa seria un bar de tapes o una altra cosa pero en aquest cas, queda clar que hi ha gent que va a llocs per quedar bé i a mi m'agrada anar a sopar a un lloc que en conjunt estigui bé en relació qualitat preu.
    Per una altra banda, em sembla molt honest que no vagis als llocs de convidat, jo ho faig igual amb el meu blog. Penso que si no, es perd l'essència del que escrivim.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus que coincidim en gustos. I taal com dius, un factor a valorar, és la comoditat del restaurant i que permeti una conversa tranquila.

      Salut..!!

      Elimina
  9. Era dilluns, tenia previst anar a sopar amb dues amigues i el plan A estava tancat. Havia sentit anomenar aquest lloc, però sense cap referència, i com que el Toto obren els dilluns vam reservar allà. Atès el dia de la setmana que era no vam patir cap mena d'agobio, tot el contrari ens van donar una taula rodona al ben mig del local (amb una cadira extra per als bolsos i abrics! ha ha ha). El local tot s'ha de dir, està molt ben decorat, si més no a mi em va agradar molt. Punt dos, el menjar. Nosaltres vam fer només primers, vam demanar 5 o 6 plats i tots estaven molt bons (l'orada també). De fet, una de les amanides em va encantar i la repetiré a casa. El pa una perdició i les postres molt bones tot i que ja no podíem més. Per rematar, cap al final va sortir un cambrer amb una plata amb trossets de tarta de poma que anava oferint a les taules amb el cafè... La meva impressió del local es força bona, a més anava en bona companyia (no paràvem de xerrar i riure). Suposo que tot depèn del moment. Potser el però també el posaria al cambrers, un d'ells va llençar a terra una muntanya de copes de vidre i va causar un gran terrabastrall ;-) però nosaltres estàvem en altres temes! Per ser el plan B ens va sortir bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que coincidim en quasi tot de Toto... La diferència està en anar-hi dilluns o divendres... :).

      Quan de manera indirecta em van convidar a anar-hi, crec que era un migdia, si hagués acceptat, a ben segur que ara explicaria l'experiència ben diferent.

      Però la meva "mala pata", ha estat anar-hi divendres... :). La part positiva, és que he pogut explicar com va el tema en hores punts.

      Salut..!

      Elimina
  10. Hola Ricard,

    tenint en compte que jo no hi he anat, coincideixo amb la majoria de comentaris que giren entorn del fet que, per molt bo que sigui el menjar, la resta de condicions no fan que sigui atractiu anar-hi... I, en el meu cas, la decoració és un element secundari, per molt "guai" que sigui.

    I, sincerament, tenint en compte que havia de ser un sopar romàntic, espero que no sabessis res d'això abans d'anar-hi... Marta, em sembla que t'hauràs de posar un xic més dura..., si hi cap!

    Petonets a tutti!*

    *Jo també sóc de poble i amb una àvia que em deia el mateix que a la Marta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Manel,

      Pel molt que em coneixes, ja deus saber que el meu "romanticisme", no és pas un dels meus punts forts... I vaig pensar que la impressionaria amb un local així de guai... :).

      Però quan va deixar anar el "això és una taverna", ja vaig veure que no havia encertat... després ja va venir la resta...

      En fi.. que els de poble, cada cop arriben amb més exigències... :)

      I lo dels petons.. no comment... :)

      Elimina
  11. Bon dia!

    Sé que he sentit parlar últimament d’aquest lloc, però no aconsegueixo recordar-ho (potser en algun dels blogs que llegueix-ho...).

    Del que ara si que estic segur, és que no se m’oblidarà mai. Realment, no sé perquè en general agrada tant a la gent anar a menjar a llocs sorollosos i atapeïts, només perquè sigui el local de moda. No suporto sortir d’un restaurant amb mal de coll per intentar que em sentin els meus companys de taula. Potser serà l’edat... però no em trobaran pas aquí (al menys voluntàriament...).

    Gràcies per l’avís i fins la propera. Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dons imagina amb la meva d'edat i que mai m'ha agradat el soroll...

      Tens raó q el fet de forçar una conversa pel soroll, molesta molt.

      Ells s'ho perden...:)

      Elimina
  12. Hola Ricard, anava a comentar-te sobre la entrada i m'acabo d'enterar que, la setmana pasada, es va morir el propietari del restaurant Ca Roca de Sant Andreu...
    El meu marit i tenen taula reservada per divendres i quan a trucat per confirmar-ho, li han comentat els fills. Ells volen seguir amb el negoci i estan decidits a fer-ho...esperem que igual de be que el seu pare.
    Tansols volia fer-te el comentari per si no ho sabies...
    Lo del Toto, flipant. No crec que mi vegin mai...tantsol de llegir l'entrada ja m'he agobiat !!!jaja
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... Em vaig assabenatar i fims i tot algú ho va comentar al post que hi tinc dedicat. Ja és prou trista la mort sempre, però en aquest cas en que ell era l'ànima del lloc, deixa un buit que no sé si s'omplirà. El llistó està molt alt.

      I el tema Toto, ja veus.... Tot i que penso que quan no hi hagi tanta aglomeració o un dia feiner, pot ser més tolerable.

      Petons..!!.

      Elimina
  13. No me gusta el mogollón. Me fio de lo que decís y lo borro de posibles sitios a ir. Tanta modernidad me abuela. Estoy de acuerdo que seguro que hay gente que le encanta el que haya tanta gente. Felicidades por el blog que sigo constantemente por la independencia en el criterio. Lo único que lamento es la insistentencia de tus comentarios políticos...nadie es perfecto. Animo y a seguir con el blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim, t'agreixo el teu comentari i les teves paraules en positiu.

      Quan dius q lamentes els meus comentaris polítics, suposo q ho dius en el sentit de la meva sensibilitat catalanista.

      I això encara diu més al teu favor, en el sentit de q a partir del desacord, mostres positivitat cap al meu blog.

      T 'he de dir gràcies, pel teu saber estar.

      Salutacions..!.

      Elimina
  14. Donde digo abuela es abruma....maldito corrector

    ResponElimina
  15. Creo q te gustará la forquilla de poblenou. Por cierto gracias por la recomendación de massimo...vera e bella cucina italiana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miraré La Forquilla que em recomanes. No el coneixia, tot i que em sonava. Ara he vist a Google on estava.

      Salut i gràcies.

      Elimina
  16. Bon dia Ricard, potser en comptes de fer experiments amb restaurants nous que el 90% surten peixos tindries que tornar a visitar els que et varen agradar, anar a tret segur, pel que veig tot lo nou és modern peró li falta contingut, un restaurant que recureix a una agéncia molt insegur del seu treball està.
    Els Toto, Llamber, Suculents, Boca Grandes,... són producte d´aquest fenómen que ocupa les planes de la majoria dels mitjans, fins que la gent es cansi.
    Els que surten perdent són ells ja que la gent va amb les espectatives més altes i s´acava emportant un xasco.

    Javier A

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert Javier q les expectatives generades per les agències, acaban tornant-se un ganivet de dos talls.

      Tampoc em faig totes les novetats. Ara feia dies q no anava a cap d'aquests i en una setmana, vaig dir provaré a veure que tal alguns dels nous. I em vaig fer aquest i un altre q Deu ni do amb el nom i que publicaré en breu (el NoNoNo). Però si que cal tornar als que m'agraden, tot i que ja hi vaig de tant en tant.

      De fet, sense el blog no faria aventures d'aquestes, però penso que també faig una mica de servei desenmacarant alguns d'aquests llocs que semblen qui sap què, quan llegeixes les cròniques dels "panxes agraides".

      Salut..!

      Elimina