6 de gener de 2013

Madrid Fusión???. Independència ja..!!... :)

Per començar amb força el 2013, una petita reflexió en lloc d'una crònica de restaurant.. ;)

La pregunta - reflexió és: El combinat de moviment 2.0, xarxes socials, cròniques comprades,  acabarà provocant als restaurants, un efecte contrari a l'espera't?

O acabarem tots alienats, al ritme dels llocs que ens recomanin les agències?.


M’explico… Ha arribat un punt en que el fet de llegir en plan viral, les meravelles d’un determinat restaurant, em provoca més desconfiança que no pas ganes d’anar-hi. Hem arribat a punts que sembla difícil que hi hàgim arribat.




Escric això "inspirat" en la darrera parida que he llegit aquests dies… Si mireu el link a que faig referència aquí, podreu veure la llista de restaurants nominats a "Restaurante Revelación Madrid Fusión 2013". No tinc ni massa idea de que és això del "Revelación Madrid Fusión 2013" ... He mirat la llista per curiositat i em trobo amb una sèrie de restaurants espanyols que logicament desconec i com a únic representant de BCN, nominen a Suculent.

I em cauen a terra... aquesta és el sentiment exacte... em cauen a terra. Conec Suculent i no hi vaig pas menjar malament. Podeu llegir la meva crònica aquí i a més resulta que ha estat el post més llegit aquest 2012 del meu blog. Insisteixo que hi vaig menjar correctament i que no tinc res en contra aquesta gent.... Però d’aquí a "restaurant revelació", la cosa és ridícula.
Suculent és un lloc on es menja bé, però que també pateix dels següents defectes:

-És un antro incomodo (i no dic pas lo de "antro" en sentit pejoratiu)

-Et serveixen el vi amb copes d´Inédit rentades amb rentavaixelles

-Les taules, bastant incòmodes són de fusta molt rústica i sense estovalles. La gràcia és que estan fetes amb l'interior de neveres velles del mateix local ¿?¿?.

-En ocasions pots trobar música "en viu"... una mica de "flamenquillo"

-El servei, més que cambrers professionls semblen els típics amics de barri. Alguns recordareu l'història dels macarrons de la "iaia Leonor"
.


En fi… que si això és el restaurant revelació, que vinguí Auguste Escoffieri i reinventi la cuina o ja ho posem tot en mans de les agències de publicitat. Això en realitat és una OFENSA als restauradors que treballen dur i amb qualitat.

Sé que en aquest punt algú pensarà "per què em poso on no em demanen?". Però només vull intentar compensar l’engany a que ens sotmeten històries com aquesta i evitar que la gent caigui en aquests paranys i amb el desencís ocasionat, s’acabi perjudicant el sector.


Si algú s'hi sent identificat... No volia ofendre.... :)

No sé com ho veieu... però cada cop provoca més desconfiança la relació restaurants – xarxes socials – cròniques comprades. Existeixen una "màfies" en les que o estàs amb ells o contra ells. Les integren periodistes, bloggers i altres satèl·lits. Si pagues com restaurant, la teva "quota" mensual", tens notes de premsa, reportatges i "xarxa"... Els llocs que no paguen, els ignoren.. i si algun és posa en contra, queda maleït...

I ningú ho denuncia publicament... els restaurants perquè tenen por... i molt "generadors d'opinió", per allò de "el que se mueva, no sale en la foto..". En fi... aprofito per desitjar bon 2013...!!.

41 comentaris:

  1. Totalment d'acord, Ricard! Ens hem acostumat a que ens diguin què ens ha d'agradar, i hem de recuperar la independència gastronòmica (i l'altra també, és clar!) Molt bon any per a tu també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Maria,

      La independència pel que fa als restaurants, no la he perduda... i l'altre, a veure si l'aconseguim.

      Gràcies i bon any..!!

      Elimina
  2. Bon any també per tu Ricard.

    Sense dubtar de que tens tota la raó, ja t'estas posant en lios de nou;). Però comparteixo amb tu això de que s'està arribant a un punt en que sembla que la cuina giri al voltant d'aquestes xarlotades i els Coure, Hisop, Gresca, Caldeni i un munt més, no comptin. D'acord que aquest és "d'aquest any", però sense la publicitat que han fet, no el coneixeria i la seva avia.

    CarlesP.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carles..!

      Em coneixes i saps que la finalitat del post no és posar-me en lios, tot i que és possible que apareixi algú per aquí buscant brega... Estaré "encantadissim" de discutir si cal... :).

      Però si que sense publicitat gratuita (aisss... no que és pagant), no els coneixeria ni la seva avia (La Leonor o la que sigui).. :)

      Una abraçada Carles.

      Elimina
  3. Apreciat Carles Gresca i Coure no compten enlloc?quins mitjans veus tu?Si cada un d´aquests sempre surt a les traveses de la Michelin com a futur estrellat i inclús rep l´admiració de coneguts blogers que només fan que parlar-ne meravelles.

    salutacions

    Marc Salvat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marc,

      He dit aquests per dir alguns noms, però crec que en el fons diem el mateix. Hi han un munt de llocs que podria enumerar.

      CarlesP

      Elimina
  4. Si la memòria no en falla, Capel el crític de restaurants d'El País està darrera de Madrid Fusión. I avui dia el triumvirat dels crítics són Capel, Arenós i Regol... i tots tres van fer crítiques molt ensucrades del Suculent en qüestió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Jordi,

      No et falla pas la memòria. Això del Madrid Fusión, té movent els fils el Capel i amb el Regol formen "societat". I un comença a publicar, l'altre "yo también" i ja apareixen els satèlits tipus Vipgourmet's boys... "yo más" i es van realimentant.

      Jo crec que si inventessin un lloc inexistent i comencessin el festival, l'aiexacarien a nivell mediàtic. I el lloc ni existiria..

      No sé si vas estar a l'aguaït de quan ara fa usn mesos van intentar "ressucitar" el Maremagnum com espai gastronòmic... i tots els VipGoumet's boys (and girls), intercanviaven missatges apassionats sobre els llocs de Maremagnum.

      En fi... que ja veus com està el pati.

      Elimina
    2. No sé per què el Regol em cau fatal. Estic fart que faci cada dos per tres propaganda gratuïta (bé, gratuïta no crec, suposo que no paga un duro allà on va) de Coure i tot el que fa el xef de l´Alquímia i altres. No sé com no té una úlcera de tant menjar. M´ha passat algun cop de refiar-me d´aquest senyor i vaja fracàs. A mi em dóna la sensació que quan un d´aquests personatges apareix per un restaurant el tracten com a un rei, la qual cosa no es correspon amb la realitat de la resta de mortals quan visiten el mateix restaurant.

      Salutacions,

      khansen

      Elimina
    3. Hola khansen,

      Ja que tu parles del Regol, dir-te que penso que hi entent molt, però això no vol dir que sigui fiable.

      la pregunta de quines fonts d'ingressos tenen, penso que aclariria moltes coses... :).

      El que si tens raó, és que quan apareix el tracte a cos de rei (i en molts casos tambéel malaeixen internament). Això és una veritat irrefutable que el tracte que els donen, no és en cap cas reflexe del tracte habitual.

      Salutacions,

      Elimina
    4. Hola Ricard,

      téns raó, quan parlava de gent sense formació no em referia a Regol, perque crec que abans de ser "crític gastronòmic" va ser cuiner. Em referia en general a gent que parla de més sense saber.
      Salutacions,

      Carlos (khansen)

      Elimina
  5. Ep! Ricard, ja saps que jo no em dedico gaire al tema restaurant així que m'he quedat amb ganetes de - a part de saber que hi ha interessos creats, amistats, relacions i demés- saber quins podrien ser per al teu criteri alguns revelació de BCN. Tampoc et dic que hi vagi perque hi vaig poc, molt menys del que m'agradaria.
    Però la veritat és que és una info que personalment trobo valuosa :) Alguns dels citats als comentaris ja em sonen i molt bé, però no com a revelacions.

    I molt molt bon any!! A tothom!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Oscar,

      Es que si em fas pensar, no et sabria trobar cap lloc "revelació" d'aquest 2012 i que no existís abans. Igual amb la teva pregunta em fas venir al cap la frase "al pais dels cecs el borni és rei" i resulta que els de Madrid no van tan errats... :).

      No sé pas... Amb la crísis s'ha de ser molt valent per aventurar-se amb coses noves i tot el que va sortint, està tallat pel mateix patró: sortida "explosiva", notes de premsa "so exited" i quan hi vas, trobes buidor i molt de "fum".

      Esperem que el 2013, porti alguna revelació "autèntica".

      Elimina
  6. En primer lloc, Bon Any!

    Crec que no cal fer massa cas dels grans esdeveniments d'aquest tipus i altres guies generalistes. Per fer un símil amb el cinema, és com el lliurament de les estatuetes dels Oscars, de les que intento no fer gaire cas i prefereixo deixar-me portar per crítiques més anònimes o comentaris d'amistats que tinguin una afinitat als meus gustos.

    Amb això de les nominacions a restaurants, passa una mica igual. Està bé que hi hagi, ja que és el trampolí de molts per donar-se a conèixer, però jo continuaré confiant més en els comentaris que puguin fer-me amics que coincideixen amb mi, així com en els blocs com el teu en què el bon fer i la sinceritat en els comentaris queden més que provats.

    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon any també Jordi,

      Comparteixo amb tu el que dius dels Oscars i la seva comparativa amb aquest món del que parlem.

      El que potser fa més por de tots aquests fets, és que acabem desconfiant de tot i els "trampolins" deixin de funcionar. A mi ja m'ha passat una mica i el que comentava a principi del post, és ben cert. Quan llegeixo massa "soroll", ja em dix "aisss"... :)

      Salutacions,

      Elimina
  7. Bon any a tots,
    No vull posar en dubte la teva opinió Ricard, de la que me'n refío molt. És que no poc deixar de comentar com ja ho vaig fer en la teva crítica del Suculent que al Raval li feia falta un lloc així, al menys pels que vivim allà. Estic farta de döners, pizzes, pseudo-mexicans i de llos amb fama pero poca qualitat de producte. Nomès dir, que com els dos arrossos que he menjat al Suculent no els he provat a cap altre lloc. Que la escalivada era escalivada, res de feta al forn i el verat en escabetx realment deliciós. Que a Bcn hi ha llocs millors o més interessants, segur. Però al barri li feia falta una mica de qualitat (Evidentment tenim el 2 palillos, però no es apte per totes les butxaques, ni per qualsevol ocasió).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda Esther,

      Es que de fet tampoc diferim massa d'opinió. I estic d'acord que Suculent és bo pel Raval i més Suculents hi haguéssin.

      I si jo visqués al Raval, segurament hi aniria. En el meu escrit original, venia a dir que està bé, però tampoc per anar-hi expressament, com si fos un temple de la gastronomia (així ho intenten vendre els Regols & company).

      I en el meu post d'ahir, venia a dir el mateix... Que està bé el lloc, però d'aquí a "restaurant revelació de BCN", no fotem...:).

      En resum.. que si visqués a prop, m'hagués callat els dos posts, per poder-hi tornar algun dia que em vingués de gust. Ara ja em els posts escrits, ja no m'atrevira a tornar-hi...Que el món de l'hosteleria, en general no accepten gaire les crítiques... :)

      Salutacions i gràcies per participar.

      Elimina
    2. Ester, si només trobes llocs del tipus que anomenes pel teu barri hi ha tres opcions: 1- coneixes poc el barri on vius; 2- portes poc temps vivint allà; 3- no surts de la rambla del Raval. Et recomanaria donar una volta pel barri, entrar als carrers estrets i plens de gent on les dones que fumen hi campen i trobaràs llocs de menjar de la terra més que decents, i també "paquis" honestos que serveixen àpats molt dignes. També trobaràs llocs a la caça i captura del turista cool, tot s'ha de dir. No tot són doner industrials!

      Elimina
  8. Jo és el primer cop que escric aquí, tot i que seguixo les teves publicacions. M'hauràs de perdonar que entri com anònim i que no signi, però tinc un negoci d'hosteleria en la perifèria de Barcelona i soc dels que tinc por de la "mafia".

    Tens tota la raó en el que dius al post i als comentaris. Aquesta colla de "crítics", viuen d'això. Jo ho anomeno "extorsió blanca". No ataquen directament, però amb les seves crítiques falsament positives, aixequen a uns i com reacció enfonsen als altres. El meu germà i jo treballem dur al restaurant i no tenim 1000 o 1500€ mensuals per pagar una agència. Ni podem anar convidant "crítics", que a més si venen de fora, volen tot pagat i no pas en classe turista.

    I per això estem indignats i ens reafirmem en el que dius. En altres sectors això no passa, però en el nostre, es veu com normal aquesta publicitat fraudulenta low-cost, que tot i ser "low-cost", no està a l'abast de molts de nosaltres, que no ens finança ningú. Penseu bé i veureu que no passa en cap altre sector.

    Per tant li agraim sr Sampere, la seva valentia en dir el que tothom sap i tothom calla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim,

      Entenc el que em dius i de fet no tinc res en contra es comentaris anònims si son coherents o dialogants. Penso que agilitzen els comentaris. Fixa't que fins i tot permeto els barroers...

      Dit això comparteixo el que dius i si a més de pagar l'impost mensual et toca pagar les despeses dels "panxes agrïdes" que venen de fora, ja es fa insotenible. Es evident que si el blogger ve de fora, vol despeses pagades a "todo trapo".

      I en el meu cas, res de valentia... pensa que no tinc res a perdre. Molts callen per no perdre convidades a actes... però com jo tampoc hi vaig... ;)

      Elimina
  9. Hola Ricard,

    tot això són muntatges i no hi crec gens ni mica. Em sona com si aquesta conversa ja l´haguéssim tingut abans...Penso que hi ha molt fantasma que no té ni idea del que parla perque no tenen cap tipus de formació, que són "comprats" per posar bones opinions al seu blog i així anem. Crec que dos restaurants que van rebre aquest premi no fa gaire (Libentia i Routa) van tancar al cap de poc temps (el primer encara existeix però només conserva el nom). Jo em refio molt més de gent "amateur" com tu (per dir-ho d´alguna manera, no t´ofenguis, que possiblement d´amateur téns poc) que no els famosos bloggers convidats a tot arreu. I el que he dit abans és una gran temptació, la d´opinar sense tenir ni put..idea. Jo sóc un exemple: tenint poca idea de cuina em vaig atrevir a opinar als meus principis de coses de les quals no hauria d´haver parlat, sent el meu únic mèrit agradar-me molt menjar. Per sort crec que he madurat una miqueta i també he aprés força a cuinar a base de cursos i prova-error. Ara crec que sí que estic una miqueta capacitat com a mínim per a poder distingir els restaurants bons dels dolents i els fantasmes dels professionals.
    Bon Any,

    Carlos (khansen)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola de nou khansen,

      Et veig indignat... :). de fet som molts els que ho estem.
      I si que aquesta conversa l'hem tingut... aquí o a Verema. Però sempre és el mateix i denunciar-ho és positiu.

      I una cosa... lo de "amateur", no m'ofén en absolut. Es que soc amateur TOTAL... quasi diria que "més que amateur", ja que a sobre, el vistar restaurants em costa diners. Jo visc del món de la formació d'empreses... res a veure amb els restaurants.

      Bon any i gràcies per participar i dir veritats.

      Elimina
    2. Hola,

      aquí continuaré controlant-te...
      Parlant seriosament, tinc curiositat per visitar el Nonono, però no pel tema mediàtic, sinó perque cada cop estic més ficat en el tema del menjar ecològic (sempre que puc compro cistelles de fruita i verdura ecològica per Internet, o carn, el que passa és que no és una cosa fàcil de trobar, a part dels que fan del menjar sa un gran negoci (VERITAS)). Vaig veure que no et va desagradar però me´l recomanaries com a curiositat?
      Finalment aquest dissabte he reservat a Sense Pressa perque m´han parlat bé i no sembla un lloc "de moda". Téns alguna referència fiable?
      Fins ara,

      khansen

      Elimina
    3. A veure... NoNoNo, està bé i vull tornar-hi un dia als menús de migdia. Ja has vist la crònica i dic que em va agradar. Només faig conya de les històries aquelles.

      I no és que no cregui amb el menjar ecològic, que hi crec, però tampoc vull que m'expliquin masses contes al voltant. Es que arribem a uns punts que sembla que vagis a escola i t'expliquin maravelles... :)

      M'agardarà saber la teva opinió de Sense Pressa. En tinc molt bones referències de cara a la qualitat del menjar, però hi ha un "no sé què", que sempre que he estat a punt d'anar-hi, m'ha tirat enrera... Espero a veure que en dius.

      Elimina
  10. Hola Ricard,

    si puc dissabte o diumenge t´explico com ha anat.
    Fins aviat

    ResponElimina
  11. Home, de Sense Pressa sempre surts content. Ara bé, és dels llocs que té "trampas para elefantes". És a dir, et pots liar de valent i sortir sense un duro.

    Birots

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Birots... això és el que he escoltat d'aquest lloc.

      A veure com li va al Carles i ens explica...

      Gràcies x participar

      Elimina
    2. Hola Ricard,

      acabem de tornar de Sense Pressa (la meva dona i jo). T´explico: el total del compte 120€. Cafè a 2.30, pa i altres a 3€/persona, vins més o menys al doble que en botiga (la carta de vins està força bé). Jo he menjat tripa i capipota amb cigrons (14.50€) i arròs caldós de llamàntol (18.90€). La meva dona una amanida de llamàntol (21.90€) i un tataki de tonyina (16.10€). De postres formatges (8.50€) i pinya amb gelat de nosequé(5.90€).
      En el meu cas he menjat bé, no puc dir que espectacular, però bé. El capipota estava molt gustós i l´arrós també força bé (no he preguntat l´origen del llamàntol). Racions bé. La meva dona no ha escollit bé. El que a priori tenia bona pinta s´ha convertit en ambdós casos en uns sabors amagats per la vinagreta (la mateixa per a l´amanida que per al tataki). En el cas del tataki crec que no és necessari afegir-li res (com a molt una mica de sèsam i alguna salsa a part) i en aquest cas el gust estava amagat darrera d´una vinagreta, wasabi i crec que mostassa. Però això és només la meva opinió. Respecte als formatges, molt bé. El local bé, ambient tranquil, servei molt correcte i professional.
      La conclusió és que no sé que dir-te. És d´aquells llocs que surts havent menjat bé però als quals no saps si tornaràs, un lloc que no sé si recomanaria però que tampoc diria no hi vagis. Els preus potser una miqueta pujadets (he menjat capipota més bo a 10 o 12€).
      No sé si t´he ajudat gaire o encara et faré dubtar més.
      Fins ara,

      Carlos (khansen)

      Elimina
    3. Gràcies Carles per comentar-ho. És més o menys la idea que en tinc. Que és menja be o molt be, segons la tria, però que sempre acabes pensant que has pagat una mica de més.

      Jo també hagués escollit el cap i pota sense masses dubtes. Però mirat fredament 14,50€ per un plat de cap ii pota, sembla car. Un cap i pota, tots sabem el cost dels ingredients i és d'aquests plats, que penso s'ha ser dropo per espatllar-los, ja que a partir d'unes directrius bàsiques, sempre surten be.

      I el tema que comentes de "tapar" el gust a la tonyina crua o quasi crua amb vinagretes, és com antiquat.... De quan semblava que el peix cru, l'haviem de tunejar. Quan la tonyina és bona, pocs additius li falten..

      Salut Carles i gràcies per l'aportació.

      Elimina
  12. De res Ricard, em sembla que no t´he servit de gaire ajuda.
    Respecte al tema del cuinar tradicional vaig al-lucinar fa uns mesos amb un restaurant a priori molt senzill: Cal Carter a Mura (el poble en si és força bonic, pots comprar uns cigronets que es fan a la zona, embotit i pa bo i fer caminades senzilles pels voltants, incloent unes coves gratuïtes). Vaig mejar un cap i pota, i un risotto de colomí excel-lents a molt bon preu. D´aquells llocs dels quals surts plorant d´alegria. Però qui sap, potser torno un altre dia i no quedo igual de content.
    A part d´això m´està rondant pel cap anar al Nonono i això que també el tema mediàtic em tira enrera.
    Salutacions,

    Carlos

    ResponElimina
    Respostes
    1. De veritat que si m'has ajudat, encara que sigui per consolidar el concepte que ja en tenia... I amb consqüència, seguiré sense anar-hi...:)

      Llocs com el que dius de Mura, si que fan il.lusió de trobar. Fa molts anys que no he estat a Mura..

      Salut..!!.

      Elimina
    2. Sóc la Berta i treballo a Cal Carter. Primer de tot, agrair el seu comentari i que sàpiga que si torna a casa intentarem que torni a sortir tant content com la última vegada. ;)
      ahh! i el risotto ja no és de colomí, ara és amb tofuna negra i foie (fins que el cuiner digui o la estació canvii)jajaja.
      Agraïm el seu comentari, ja que nosaltres treballem xq disfrutin. Sino no té sentit la nostra feina.

      Atentament,

      Berta

      Elimina
    3. Hola Berta,

      benviguda al blog i gràcies per participar.

      a veure si el Carles torna a passar per aquí

      Salut.!

      Elimina
  13. En su caso es pura envidia,si el restaurante está nominado al premio de restaurante revelación será por algo,o usted siente envidia de que no le den ningún tipo de premio en su triste vida,o quizás le tendrían que dar uno de parte de la asociación de restauradores por maleducado.
    Haga su vida que los que se dedican a la restauración y mundo de agéncias harán el suyo,que ya lo hacen y bién,o monte un restaurante así le darán premios también por tanto talante, o bién monte su própia agéncia de comunicación con sus amigos contertulianos que le hacen sentirse importante por no decir pesado y cansino.

    Firmado el anónimo de siempre,seré quién usted crea que soy

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja està el pobre home aquest de nou....:)

      Diu que tinc "envidia"... A aquestes alçades de la meva vida, no sé si parla d'enveja de ser cuineret, o d'enveja de ser crític panxa alimentada.....

      Pobre home......

      Elimina
  14. Se le terminan los recursos Don Sampere,sea un poco más original,lo de pobre hombre es su firma?se siente acomplejado de algo o tuvo una triste imfáncia.
    Grácias por su atención,me alagan sus tiernas palabras

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest anònim avui no és pas un dels anònims "habituals" ... Avui és un anònim força subcultural.... No sap que el "Don", s'utilitza amb els noms i no amb els cognoms.... Però tampoc sap escriure "alagar" ni "iMfáncia"....

      A veure si segueix exibint-se per aquí, donant mostres del seu nivell .... Veig que sentit del ridícul no té.....:)

      Elimina
  15. No puedo estar mas de acuerdo. El Suculent esta bien y mas en el Raval pero de ahi a una revelacion...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pipo,

      En primer lloc benvingut..!!.

      I evidentemnt estem d'acord al 100x100. Suculent està bé, però no per fer tant de soroll. Però avui en dia les coses van així i ja veuràs com ara guanya el premi del Fòrum de Girona.

      Hi han diners per pagar agències de comunicació i publicitat i amb això fan una bombolla.

      Salut!

      Elimina
  16. Ricard,
    Totalment d'acord amb tu. Desgraciadament aquest esclavatge també el sofreixen també els cellers amb els crítics de vins .

    Deixa'm mullar-me ( i sobretot no vull que tu et mullis..enten-me) però el Ramon Francàs és un clar exemple d'això

    Salut,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep,

      La veritat és q conec molt millor el món de la restauració q no pas el dels vins a nivell màfies d'aquestes...

      Del món del vi, conec petits productors q estan fora de tot això, però si que començo a veure entre la boirina, coses rares...

      Tota aquesta gent que viu del tema, no poden ser imparcials. I la veritat és que m'agradaria saber més del món del vi. T'agraeixo la informació i qualsevol altre que puguis aportar.... Jo com no depenc d'aquests mons, puc dir el que vull, sense por a les represàlies...

      Fa poc dies a Facebook, vaig posar una burla de la Meritxell Falguera que va tenir molts comentaris en el mateix sentit q el que jo deia.... Però saps q em va sorprendre?. La quantitat de privats que vaig rebre, felicitant-me i dient que no es manifestaven per por al seu pare...

      Ja veus.... Resulta que aquell home q va de bon home per la botiga, més d'un en diu pestes.... I vaig pensar... Una cosa més que has après...

      Salut i gràcies per passar per aquí.

      Elimina