7 de març de 2013

Una mica de Japó. No us el perdeu..!.

Una-mica-de-Japó
Una mica de Japó

C/ Arago, 104 (Urgell)
T. 620 040 461


Una mica de Japó, és un d’aquells llocs curiosos que té BCN i del que ja fa temps llegeixo bons comentaris. En vaig llegir un al blog Gastrofilia, també al blog 4 Palillos i a altres llocs que ara no recordo. Ells mateixos defineixen el seu estil,  com menjar casolà japonès. I ja us dic abans de continuar que no fan sushi... :). I que és súper econòmic com veureu.

Quasi em va costar de trobar... entre que fan obres a la façana de l’edifici i que l’entrada és prou discreta, no vaig veure'l pas a la primera passada. Vam anar-hi fa quasi un mes, doncs com sabeu ara estic de baixa.

Un cop entres, et trobes una cuina-barra en la que un amable japonès (que parla un perfecte català) et reb  i ja passes a les taules altes i tamborets (tot made Ikea). La carta és inexistent i està penjada al sostre com si fossin banderoles, tl com podeu veure a la foto.


Una-mica-de-Japó

Tal com deia, no fan sushi ni altres variants a les que ens tenen acostumats els japonesos i pseudo japonesos que tenim aquí. No té res a veure... És com una  taberna, amb menjar econòmic i tot molt curiós. Permet somiar que estàs al Japó per uns instants en un barri perdut. I jo per aquestes coses tinc prou imaginació...

També dir que està pensat a nivell plat únic. I això és el que vam fer, tot i que d’entrada vam demanar uns excellents gyotzas com entreteniments.

Una-mica-de-Japó


Com “plats principals”, vaig escollir (amb l’ajuda del cambrer) un senzill plat d’arròs, amb ou i carn de porc i el típic bento, en el que ells posen els components del dia. Pels que desconeixeu el concepte de 'bento', és una caixeta amb compariments a l'estil de plat combinat.

Una-mica-de-Japó

Una-mica-de-Japó


Una-mica-de-Japó
Fins i tot un ban pa de pessic de postres..
Reitero que estem parlant de sopar “a la carta” per pocs diners, però si valorem la RSP (m’ho acabo d’inventar... Relació Satisfacció Preu), us he de dir que molt alta. A continuació teniu la nota final i els plats que vam menjar.


Una-mica-de-Japó
Com podeu veure 31,60 per dos, 'wine included"
I parlant de vi, tenen vi Mariol "si o si". I ho dic com punt negatiu tot i que he de reconeixer que no ens va fer agror d'estòmac ni mal de cap. I parlo de Mariol per posar llum a un tema... Un dels descendents d'aquesta fàbrica de vins (no diré celler), ara té una bodega a Barcelona que s'ha posat de moda i a més freqüentada per tota la tribu de modernets i/o gafapastes (dit amb tots els respectes).

I amb un ingeniòs marquèting boca-orella i un bon vermout a granel, s'ha convertit en un punt 'cool' (cosa que m'alegra).  Però per inèrcia i de manera inconscient, alguns ja parlen maravelles dels 'vins del Mariol', que no dic que siguin dolents, però són més d'embotelladora que no pas de celler... es a dir bàsics, bàsics, basics... Tot i que reitero que aquest no ens va fer agror d'estòmac ni mal de cap, que ja és un punt..!. I de fet content de no haver-me trobat un 'riojilla'.



7,5 eurets... al menys era #vicatalà

26 comentaris:

  1. Aquest lloc hi aniré segur. M'agrada el preu i el menjar em sembla bo. Me l'apunto merci Ricard i ànims amb la recuperació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Neus, "estoy en ello" i de moment va tot bé.

      El lloc és curiós. Hi penso tornar per preu i per amabilitat. I a més està a una illa del pis on ara viu el meu fill... vull dir que ens va de conya per fer algun sopar - xerrada.

      Petons,

      Elimina
  2. Vas de punta a punta... :)
    Aquesta compta és força interessant. El provaré i et dic el que.
    Per aquesta zona i d'aquest estil, també hi ha el Mikasa. El coneixes?
    Salut!.

    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carles,

      Tinc pendent el Mkasa q sé q està un parell de carrers per sota. Però caldrà esperar a q pugui conduir de nou. A més, tots aquests cauen al barri on ara viu el meu fill...

      Salut..!!.

      Elimina
  3. Fa molt bona pinta aquest lloc, els gyozas m'agraden moooolt i si dius que aquests són excel·lents els haurem de tastar. Ara tinc ganes de japo (no tant de sushi) perquè fa uns dies volíem reservar taula i era impossible, els bons plens (clar que era dissabte...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un lloc molt senzill però curiós. Vull tornar-hi..

      I els japos bons en dissabte estan impossibles i els dos top, després de l'anunci de "LA" cervesa, ja encara pitjor... :)

      Salut..!!

      Elimina
  4. Interessant Ricard, prenc nota, que et milloris del tot aviat!
    Salutacions.

    ResponElimina
  5. Primer de tot, gràcies per la mencio en aquesta entrada ;)

    La veritat es que es un restaurant japones ben curios. Hi he anat tres vegades (una al antic local bastant atrotinat, i amb nomes 8 tamborets en una barra, que tenien al carrer muntaner). Els plats son molt senzills, pero tenen alguna cosa que els fa especial. I el pa de pesic, que crec que en japones es diu Castella, recordo que tenien tres tipus diferents i era molt bo.

    Molt recomanable!

    PD: llegeixo que la teva recuperación va avançan, espero que en breu estiguis al 100%

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que tens raó que els plats tot i senzills tenen un toc especial. Ahir mateix quan publicava pensava "si vas acabar menjant un plat d'arròs amb carn i ou!!". Però suposo que està fet diferent de com ho fem i realment són autèntics.

      En fi que em va agradar, vaig anar amb el meu fill i ell ja ha repetit pel seu compte.

      I la meva recuperació de moment fa força bé. Gràcies.

      Elimina
  6. Molt d'acord amb el vi. Molt millor els de cal Tarroné o els del celler Batea. El Torremadrina i L'aube negres i el Primicia blanc, m'agraden molt.

    Domènec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Doménec... cap mena de dubte.

      Però el tema vi en els japos, tret d'alguna excepció, és pobre. Ja sé que el vi no està en la seva cultura, però tampoc costa tant tenir algunes ampolles dignes...

      Tampoc caduquen... :)

      Elimina
  7. Simpatic, anys després aquest petit local torna a tenir gent. El famous 104 a tornat a la vida, antigament havía estat punt de trovada d'amics de les motos, millor dit dels scooters d'alta cilindrada, només pels bon records m'acostaré a aquest local.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tenia ni idea Tomàs i crec que mai havia passat a peu per allà... :)

      Ara en canvi, la zona s'ha convertit en barri "proper" per mi, ja que el meu fill s'ha llogat un apartament a 100m d'allà.

      Salut..!

      Elimina
  8. És curiós com l'esnobisme vers tot el que sigui japonés ha convertit un bar pepe en un lloc de culte. No critico el lloc en sí. Hi he anat alguna vegada i no es menja pas malament però no és pas gaire còmode i la ventilació no està ben resolta perquè un surt amb la roba impregnada d'olors a fregit.

    Si ni el propietari ni el menjar casolà servit fossin japonesos, seria un bar pepe on se serveixen braves i callos que molta gent ni tan sols pensaria en entrar-hi.

    Si es vol provar altres bars pepe es pot anar per la zona de l'Estació del Nord. Hi ha algunes tasques portades per xinesos realment sorprenents tant per l'ambient, com pel menjar. Avís per navegants esnobs, no són japonesos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Francesc,

      El tema de la ventilació si que és ben cert... vaig sortir amb la roba una mica perjudicada... :)

      No sé si m'atreviré amb la zona Estació del Nord i menys sense coordenades exactes... Si et recordes d'algun en concret, vaig a explorar.. però he d'esperar unes setmanes a recuperar-me per si em cal sortir per cames... ,)

      Una abraçada Francesc,

      Elimina
  9. Juer, quines ganes que tinc d'anar a un japo xulo....però es que amb els nens no trobo mai el moment. Gràcies per la info, Ricard.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els nens alegren la vida, però fan més difícils aquestes coses...

      Salut!

      Elimina
  10. Hola Ricard,

    Sóc el Robert de The Rossinis. Veig que a Sabadell els gourmets som multitud! A l'Una mica de Japó hi vaig sovint, és un lloc genial i aviat en parlaré al blog. Jo no hi demano mai vi, per això, demano una birra Sapporo i avall.

    Gràcies per afegir-nos al teu blogroll, he fet el mateix amb el teu blog.

    Fins ben aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut Robert,

      Ja veus... som gourmets de Sabadell que ens movem per BCN o al menys aquest és el meu cas.

      Una mica de Japó, em va encantar i a més tal com comento més amunt, em cau a una illa de l'apartament del meu fill i per tant és un bon lloc per anar a fer una xerrada amb ell i sopar sense gastar masses diners.

      I tens raó amb lo de la Sapporo.. I content d'estar al vostre blogroll.

      Elimina
  11. ostres! l'altre dia hi vaig anar i ho vaig trobar tot bonissim, com tu dius, un lloc recomanable! per mi un dels millors barcelona restaurantes japonès...n'he provat d'altres però no m'han agradat tan com aquest.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que et vagi agradar.

      Menjar senzill i casolà.

      Salut!!

      Elimina
  12. Aquest el conec des que era a un soterrani del c/ Montaner, gairebé amb València.

    Una abraçada.

    Francescf

    ResponElimina
    Respostes
    1. En tot cas és un lloc ben curiós, aixó com curiós el fet de tancar cuina a les 10.

      Al carrer Muntaner no havia anat mai, tot i que els coneixia de nom

      Una abraçada.

      Elimina
  13. Hola Ricard,
    sóc la @monicalopez_ad m'he adreçat a tu via @tw, tot i que no he participat fins ara gaire amb comments al teu blog. I és que no m'agrada allotjar-me a l'anonimat quan faig crítiques més constructives que positives, com en el cas del "jardí.."
    En aquest cas la meva parella, que tb consulta el teu blog, va triar aquest japonès, i jo, que sóc una "devoradora" de Murakami, he de dir que em vaig emocionar en veure que cuinen molts dels plats que descriu l'autor als seus relats i novel.les.
    Malauradament, en el sentit ampli i no despectiu de la paraula, ens ha arribat el més folklòric de la gastronomia nipona, quan realment tenen un ventall molt ampli de plats i formes de cuinar.. és com si els espanyols ens dediquéssim a donar-nos a conèixer només per la paella i les braves (bé, de les darreres se n'ha encarregat l'Arola).
    Per les postres, vam triar fer-les a La Creme, Enric Granados/Consell de Cent
    En resum, és una bona opció per un dissabte al migdia informal de tardor/primavera. Preu raonable i sabor casolà. Gràcies un cop més per la recomanació.

    ResponElimina
  14. Hola Mònica. M'alegra que us vagi agradar.

    És un lloc molt senzill que tb va bé per sopar aviat... Crec tanquen cuina a les 10..!.

    Jo només he estat un cop, però el meu fill que ara viu a pocs metres d'allà, ja hi ha tornat més vegades i li encanta. I ell m'informa de les coses que va tastant.

    Dos carrers per sota, a Diputació, hi ha el Mikasa de característiques semblants i potser una mica més confortable. No el tinc publicat encara.

    I gràcies per dir qui ets...!!.

    ResponElimina