5 de maig de 2013

400.000 visites. Guia de bones pràctiques i costums ...

Com que hem arribat a les 400.000 visites,
avui post "especial".


Fa pocs dies vaig demanar idees per Facebook, per aquest post de celebració dels 400.000 i vaig rebre respostes en privat... Em demanaven post ‘crític’ al voltant del món dels ‘blogs cuinetes’, també denuncies al voltant d’algun blogger del 'món de vi.'.. i ja ‘denuncies’ concretes de cassos reals i actuals d'alguns ‘estomacs - agraïts’. Vull donar les gràcies als que m’heu volgut ajudar, però els dos primers temes són aliens a la naturalesa d’aquest apartat del blog i el tercer, ja l’he remenat massa.

I em va passar pel cap fer una mini- guia de com arribar a ser un bon blogger. No puc pas aportar experiència com autor del blog que esteu llegint, sinó la que he obtingut en la vida professional dedicada principalment a formació empresarial, que m’ha portat a donar seminaris al voltant d'aquests temes. Això no vol dir pas que lo que predico en l'àmbit professional, ho segueixi al peu de la lletra en el meu blog i en alguns punts ho remarcaré.
Vull recordar també, que no pretenc ser un blogger d'èxit... Ni tan sols un blogger. Simplement tinc un blog, igual que tinc una bicicleta i ja s’entén el que vull dir.. ;)




Guia de bones pràctiques i costums per ser arribar a ser un blogger d'èxit

 
El resum de normes que comentaré, estan basades en general, en deixar-se portar pel sentit comú. Vull dir amb això que en ocasions quasi em fa vergonya exposar-les... però com a la vida real, no tothom les compleix, aquí les teniu (posaré en vermell els punts que conscientment incompleixo o que no):

Estil de redacció.

Cal utilitzar un estil directe i clar, evitant qualsevol tipus d'errada, ja sigui a nivell sintàctic d'estil o gramatical. També cal cuidar les imatges que incorporem. Això donarà qualitat al blog i en conseqüència credibilitat. Cal tenir la capacitat de fer-ho i el temps suficient per buscar la màxima perfecció.... Ja veieu que aquest punt, grinyola bastant el meu blog.

Estil de comunicació.

Cal ser empàtic i evitar en quasevol cas, els enfrontaments. També podeu deduir que no segueixo gaire aquesta norma... Les meves trifulques amb els anònims i també amb el senyor "encantadisimo", em deixen lluny d'aquesta recomanació. Ahhh m'oblidava..  també està malament provocar a algú.. :-)

Gestió de comentaris.

Aquest si que és un punt de debat. En el món anglosaxó és més habitual l'intercanvi de comentaris en els blogs, que no pas en el nostre. Al meu punt de vista, els comentaris enriqueixen el blog i li donen vida. Permeteu-me dir que un blog sense comentaris, és molt poc blog...

Al meu punt de vista, el rebre comentaris i no donar resposta està al llindar de la mala educació. En el meu cas, mai he deixat un comentari per respondre. No pretenc pas tenir la veritat, però si ho traslladeu al món real, quedaria com molt lleig no respondre els comentaris que ens fes algú en directe. El fet d'estar amagats darrera una pantalla, no justifica res.

Clar que hi han entorns i un bon exemple són els blogs de cuina, en que la, pobresa general dels comentaris, (que es belluguen al voltant del patró "que receta más rica... me la apunto"), la resposta pot ser complicada. En aquest cas, els bloggers més habils, ho solucionen, posant una frase semblant en el blog origen del comentari, que no deixa de ser una manera de respondre.

En general evito els comentaris en blogs que per sistema no responen. I no és pas perquè vulgui que tornin al meu, sinó per pur sentit comú i un cert punt de dignitat.

Periodicitat de publicació.

Un blog ha d'estar viu i és recomanable no deixar-lo inactiu durant períodes massa llargs. En l'altre extrem, un excés de publicació, pot arribar a desanimar als seguidors en el sentit de que el seguiment és fa complicat. És difícil marcar una periodificació ideal. En el meu cas he decidit un ritme d'un post setmanal... És poc, però degut a la meva temàtica, és el ritme que em va bé...

Aportacions del blog.

És important que els blogs siguin temàtics i APORTIN alguna cosa. Si toquen masses interessos, poden acabar desconcertant als seguidors. També és important que aportin alguna cosa al lector... Consells, trucs, coneixement o simple informació o fins i tot un somriure . En el meu cas intento compartir els llocs que m'han agradat i prevenir dels que no m'han agradat tant, de manera planera i explicant els perquès.

ALGUNES COSES A EVITAR

(NOTA: no voldria que ningú s’enfadés... És el meu punt de vista i si voleu en fem debat, però penso que no hi ha res ofensiu)

Tenir activada la moderació

A mi em dóna desconfiança un blog amb la moderació activada. Que significa?. Que m’han de revisar el que dic per veure si em censuren?. Alguns utilitzen l’argument del spam... Podríem discutir molt de la realitat d’aquest tema.. Jo no tinc activada la moderació ni tampoc utilitzo captcha i el spam és relatiu i autocontrolat.

Una cosa digne de "Et felicito noi"

Aquesta és greu... Tenir la moderació activada i a més al captxa activat... Injustificable!.
Al cap i a la fi, si a algú no li agraden els comentaris, els pot desactivar ... O no?.

Fer el que s’anomena spam

Està be relacionar un blog amb Facebook ... però no cal a cada missatge "tinc un blog saps?.. el visites?".... Això tendeix al que s’anomena spam... Twitter degut a la volatilitat del T.L. permet una mica més de màniga ampla, però no cal passar-se tampoc.

ALTRES CONSIDERACIONS a tenir en compte i/o reflexionar...

1. La finalitat d’un blog no professional i que no toqui temes crítics, ha de ser... DIVERTIR-SE... Si, simplement això: DIVERTIR-SE. 

2. Esbrinar una mica les regles bàsiques de SEO, si és que us fa il·lusió rebre visites. Això és més complexa d'explicar i surt de l’abast d’aquest post.  La veritat és que jo tampoc predico massa amb l'exemple a l'hora d'aplicar-les.

3. Mostrem comptador de visites?. Evidentment cada blogger és lliure de fer-ho o no. Però penso que si no hi ha comptador, cal evitar els farols tipus "tinc 70.000 visites mensuals", que en conec algun, que en funció de l’acohol que ha ingerit, mai li coincideixen les xifres del darrer més. En el meu cas mostro el comptador intern de Google.

4. Ser conscients de que la llengua utilitzada en el blog, influirà en la seva difusió. Tenim l’exemple català / castellà. Aquest factor cal decidir-lo a l’inici, però és important. En català perds moltes possibles visites, però recordeu el punt 1 (divertir-se).

II ja tanco el rollo reiterant que EL SENTIT COMÚ és el criteri a seguir en cas de dubte. Reiterar que algunes de les recomancions quasi fan vergonya per OBVIES  i insistir que NINGÚ es MOLESTI si se sent al·ludit en alguna de les recomanacions i/o coses a evitar... Si ho feu diferent, és segurament perquè no ho veieu igual... Que això dels blogs, NO és cap ciència exacta.

46 comentaris:

  1. Moltes felicitats Ricard i moltes gràcies per deixar-nos gaudir de la teva pedagogia.
    M'agrada molt la idea de tenir el blog per divertir-se....!
    Això està molt bé!
    El teu blog, és la meva wikirestaurantpedia personal.
    Gràcies! I per molts anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies i saps que em fa il·lusió llegir-te aquí.

      I estic convençut de que un blog que no sigui professional, ni tracti temes delicats, ha de tenir l'objectiu de que ho passin bé el que escriu, els que llegeixen i fins i tot els que ataquen... :)

      Elimina
  2. Estic mes o menys d'acord amb tot....pero el mes important es tenir un objectiu i alguna cosa que dir

    ResponElimina
    Respostes
    1. De dir i que a ser possible que el que diem, tingui alguna utilitat...

      Salut!!.

      Elimina
  3. Tsch...i enhorabona per les visites

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al costat de les que tu tens, el meu és una mica misèria, però estic prou content.

      Gràcies

      Elimina
  4. Això mateix es el que penso jo. Un bloc es per divertir-se...E s cert que ni ha que sembla que facin una cursa a veure qui arriba abans...qui es el mes fashion, el que el conviden a mes llocs...
    Ai mare, que avui me les carregare jo!!! però es el que penso i com diuen "algú ho havia de dir"....jajaja
    I en català, com no!!!
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Precisament Gemma, quan vaig posar a Facebook que la gent m'aportessin alguna idea, vaig rebre en privat varies d'elles i en el sentit que tu dius. I encarades al món 'cuinetes'.

      I també del món del vi en que hi han alguns bloggers que són una joia del "gorreo" i quasi del xantatge... I quan van de visita als cellers i han begut una mica, encara pitjor.

      Però clar... aquest blog parla de restaurants i ja només em faltaria posar-me en els altres enrenous. Amb aquest ja tinc prou "divertiment".

      Petons,

      Elimina
  5. En primer lloc felicitats :)

    M'ha donat material per pensar, sobretot en dos punts. El primer que jo tinc el capcha i la moderació posada perque com que m'arriben uns 20 missatges de spam al dia vaig pensar que així els reduiria... potser pugui fer la prova de posar només la moderació vist que el capcha de google no funciona per a evitar els robots.

    I el tema de les respostes... jo abans les contestava totes. Ara no, perque tampoc veig que tingui molt de sentit contestar sempre ja que hi ha respostes que són del tipus 'que bona la teva recepta' i prou. I tampoc em veig fent un copy-paste de 'gràcies'. Quan penso que hi ha opcions de debatre o a aclarir sí que contesto es clar. En tot cas, admeto que està al llindar.

    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oscar,

      Tu no tens el captcha activat. La moderació si, però el captcha no. Em recordo dels que tenenles dues coses...:)

      Jo no tinc cap de les dues coses i una mica de spam rebo, però la majoria ja va directa a spam i per tant allà es queda i només de tant en tant, selecciono tots i els faig desapareixer. I si que algun queda publicat, però em porta tanta feina fer clic per donar-lo com bo, com esborrar-lo. Val a dir que aquests pocs que passen el filtre Google, van adreçats a posts antics.

      I el tema donar resposta, penso que tu ets dels que en donen. No cal que la resposta sigui comentari a comentari, ni post a post. Per mi resposta és interactuar i tu ets dels que ho fas.

      Una abraçada Oscar.


      Elimina
    2. Ves per on, em pensava que el tenia activat. Se que ho vaig fer i vaig rebre 'queixes' dels amics, suposo que com que soc dèbil vaig cedir en el moment i el vaig treure jejejeje. Doncs mira, millor.

      A mi m'entra molt spam, el dia que menys en tinc uns deu :S. Però tens raó que sol ser als posts mes antics :)

      Abrasu.

      Elimina
  6. Hola Ricard,

    Malgrat les obvietats, cal que, de tant en quant, algú reflexioni en veu alta i si, a més a més, ho fa amb un cert esperit crític, fins i tot amb un mateix, fantàstic.

    Felicitats per les visites aconseguides i ànims per no defallir i, des del meu particular punt de vista, amb el mateix to crítico-sarcàstic, un dels trets que -positivament- defineixen el teu bloc... I, precisament, això darrer, definir trets particulars, penso que és una característica a tenir en compte a l'hora de mantenir un bloc..., fet que no has enunciat en els teus comentaris.

    Salut i posts!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Manel,

      Saps que valoro especialment les teves aportacions i aquesta em dóna seguretat en el sentit de que ahir quan vaig fer el clic per publicar, pensava "a veure si algú s 'ho hagafa com que vull donar lliçons".

      I tens tota la raó en que m'he oblidat lo dels "trets particulars" com factor positiu per l'evolució d'un blog.

      Gràcies Manel.

      Elimina
  7. Tranquil, potser sí que algú s'ho agafarà com que vols donar lliçons, però si és així és perquè no segueix el bloc, o si més no, no el segueix amb el to que té... I allà ell, o ella...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho deia pels comentaris privats rebuts dels meus dos estimats "azotes"... ;). La Marta diu que va trobar el post bon rollo i mostrant humilitat al reconeixer les meves mancances... I el junior va ser el que em va fer generar dubtes quan em va dir:

      "expliques com s'ha de fer i a sobe vas de guai dient jo passo..."

      :)

      Elimina
  8. Ricard, m'han agradat molt les teves reflexions! i, sobretot, felicitats!!
    mooolt d'acord en el tema de la gestió dels comentaris. estic amb tu que no contestar sembla com que deixes algú amb la paraula a la boca... els comentaris que siguin contestables, és clar!
    segueix així que ens encanta el teu bloc!!!
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les felicitats i que t'hagin agradat les refelxions.

      De moment segueixo am l'estil i cap els 500.000 que deu tocar d'aquí uns 6 mesos.

      Una abraçada!.

      Elimina
  9. El primer cop que ho he llegit he pensat "si que està conciliador" i m'he dit que alguna cosa m'havia perdut. Aprofito per dir-te que estic totlament d'acord amb el que has postulat i és que a més és de calaix.
    En una segona lectura, ja he detectat la provocació al tal encantadisimo que deus esperar en candeletes que aparegui. Curiós personatge aquest.

    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehehe Carles,

      Tu si que t'agrada provocar. Però de reconeixer que si estic esperant l'encantadisimo. El que passa és que ell diu que "no perd el temps amb el meu blog" i crec ha d'esperar que algú l'avisi.

      Avui o demà faré una crida per Facebook i igual està enfeinat amb el Photoshop l'home.

      Elimina
    2. Hola
      Disculpa, a que es degut aquest "pique" amb la pagina del encantadismo ? Per mi es el millor blog de gastronomia. Potser penses que al darrere hi ha una agencia ???

      Elimina
    3. En realitat no hi ha res... Amb les meves bromes i que sempre m'agrada punxar, és va emprenyar un dia i jo de tant en tant faig conya. I en aquest post l'he utilitzat com contra-exemple del que no s'ha de fer (diríem que és autocritica meva). Però ni el conec ni el segueixo.

      Elimina
  10. Totalment d'acord amb que l'objectiu principal d'un blog personal es divertir-se. I en el meu cas, a banda de divertir-me, em serveix com a diari i recordatori tan dels llocs que visito com dels plats que preparo, ja que cada cop costa més fer servir la memòria... I d'aquesta forma, només he de buscar al meu blog.

    I tens tota la raó quan dius que la falta de comentaris fa poc blog... En el meu cas, he tingut la sort de comptar amb una persona com tu, però malauradament no són moltes les persones del meu voltant que hem comenten entrades. En canvi, si que ho fan quan ens veiem, en lloc de fer-ho al moment que ho llegeixen al blog... Crec que és la falta de costum que en general tenim, o potser és la vergonya "per si fiquem la pota"...

    Enhorabona i a per les 500.000 visites, que no crec que triguin sis mesos en arribar.

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi,

      I també d'acord en que el blog pot servir com diari personal. La vella llibreta ara a la boira. De fet la pestanya de receptes (que en el meu cas és un altre blog) no deixa de ser un diari per mi. En aquest les visites són mínimes i en canvi el dia que vull fer una cosa, vaig allà a veure que tinc apuntat.

      Tens raó també que a molts els costa escriure i el fet d'haver d'entrar fa mandra. Jo per això tinc permesos els anònims i dos o tres dels que em comenten, són amics que entren com anònims, tot i que signant.

      El tema de gaudir (si.. he dit gaudir) dels comentaris, es basa en contestar-los, però també en fer el primer pas deixant comentaris en altres blogs quen trobes alguna cosa interessant o tens alguna observació a dir

      Salutacions!!

      Elimina
    2. Doncs no entenc perquè les visites són mínimes al teu apartat de receptes... Acabo de fer un "vistasu" ràpid i la veritat és que m'han semblat unes entrades molt bones i m'han fet venir gana. Ja l'aniré seguint, ja...

      Felicitats! I a més, una pestanya de vins... Ets un crack!

      Elimina
    3. Fàcil Jordi,

      Són mínimes xq jo tampoc deixo comentaris als blogs cuinetes. I per això no hi ha reton..:)

      També si t'has fixat són receptes "contundents", més aptes per homenots que per donetes delicades de les que fan postres, postres i més postres....

      Peròcom tu deies va de conya com diari personal.... igual que el de vins...

      Abraçada..!!

      Elimina
  11. Hola, Ricard !

    Ostres, quina enveja amb això del spam. Jo rebo más de 100 missatges cada dia d'aquesta mena. Al final, em fa la sensació que rebo més spam que visites... I això, amb el captcha i tot!! Abans era absolutament insostenible. Ara, entre el Captcha i algun sistema de prevenció, ja 'només' em passo 10 minutets al dia eliminant missatges no desitjats.

    En fi... L'enhorabona per un blog de restaurants diferent (això no és gens fàcil), i amb un punt d'humor que estic segur que no tots accepten com a tal, però que li dona personalitat i caràcter.

    Una abraçada !

    Dani

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Dani,

      M'has sorprés amb la quantitat de spam que dius. Jo molts dies no en rebo cap i els dies que rebo, es poden comptar amb els dits d'una ma. I per tant poca feina em comporta. I el mateix et puc dir en algun altre blog que administro a nivell empresa.

      I gràcies per l'enhorabona i entendre que hi ha un punt d'humor en el meu blog, que com ja dius no tothom comparteix.

      Tot i que la majoria de vegades no poso comentaris, no hi ha setmana que en la meva ronda de blogs, deixi de visitar el teu, que ja saps m'agrada.

      Una abraçada!

      Elimina
    2. Gràcies, ja saps que és recíproc!

      Cuida't!

      Dani

      Elimina
  12. Felicitats pels 400.000! En els temps que corren parlar de xifres tan altes i en positiu és tot un èxit. I pel que fa a la guia, sí, suposo que és dificil seguir les bones pràctiques fil per randa però com dius, el més important és passar-ho bé i gaudir amb el que fas, i suposo que tu ho fas per partida doble, quan fas la visita i quan ho expliques ;-) Montse

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perfectament definit Montse,

      I quasi diria més: Triple gaudir... 1. Visita, 2. Explicació 3. Els comentaris que rebo.

      Salut!

      Elimina
  13. Hola!
    Sempre llegeixo els teus posts, encara que sóc de Figueres i em queden lluny els restaurants que nomenes, mai se sap si algun dia vinc per aquí els tindré en compte!
    D'altra banda et volia comentar que no és veritat que contestes tots els comentaris, ja que, fa uns mesos jo et vaig deixar un comentari on et nomenava alguns resturants d'aquí a la zona on visc per la seva bona relació qualitat-preu i no et vaig tenir resposta.
    No passa res, estic d'acord amb això de triar bé la llengua, i si el blog és en català no té tanta sortida :(
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lidia,

      Tot i que és possible que un dia em quedi un comentari per contestar, m'ha estranyat això que em dius. Recordes a quin post el vas deixar?. Més que res per verificar-ho i veure que ha passat.

      I si ha passat realment, ja et demano disculpes. I si m'he oblidat d'un entre el total de 3945 que marca el comptador intern, llavors caldria dir que els contesto en un 99,97% que tampoc està gens malament... :)

      Salut!.

      Elimina
  14. "També si t'has fixat són receptes "contundents", més aptes per homenots que per donetes delicades de les que fan postres, postres i més postres...."

    Ostres Ricard t'has lluit amb el teu comentari maxista, no???? Sóc dona de cap a peus i les teves receptes em semblen fantàstiques però tu acabes de perdre 100 punts de cop ;-)

    Montse

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse,

      Si segueixes el meu blog, ja deus saber que la conya està sempre present. I ja d'entrada dir que jo tampoc em considero un "homenot"

      Però si fem un estudi estadístic de blogs de receptes, trobarem que predominen els autors de sexe femení i les receptes de postres, pastissets i ara cup cakes, procedeixen amb diferència d'aquests blogs.

      No cal buscar més, perquè no hi ha més...:-)

      Elimina
  15. Bueno, bueno, bueno...
    Enhorabona Ricard!
    Amb la teva reflexió he aprofitat per fer autoreflexió. Es podria fer un punt per punt però fer això amb el mòbil és una collonada. Resumint:
    "quid pro quo":si no comentes, no et comenten. Si no visites... no esperis miracles.
    "Sweet ladies": 100% d'acord amb la moda puaj de blogs de cupcakes popcakes fondant panificadores appertizers i fingerfood. Aquesta gent sap el que es una cullera i un plat fondo?
    "Finalitat del blog": divertiment, llibreta d'apunts, reconeixement públic o creixement professional. Ets lliure de triar, però si vols això últim... dedica-li hores, al cap i a la fi és treball. Crec que no és el teu cas ni el meu...
    Salut Ricard! Gracies pel teu blog, lloc de consulta i inspiració.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Angel,

      Ja veus que la coincidència és total i en quant a la finalitat dels blogs divertiment i llibreta d'apunts, són ben compatibles.

      Lo del reconeixement, com tu dius, ja portaria més feina i està clar que no està entre els meus objectius.

      Una abraçada Àngel i gràcies per la reflexió a la reflexió.

      Elimina
  16. Ricard, ens tens orfes de cròniques!!!!
    les meves últimes visites a "piratas" i casa leopoldo, molt interesants! GENS interessant la visita al roca bar... :-(
    afanya't a publicar que incompliràs una de les teves reflexions... :-)
    bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó!!

      He tingut dies de complicació de feina + uns festa local + avaria greu al cotxe.. :)

      Però prometo publicar en un màxim de 3 dies. Serà el Bar Àngel q està al costat de l'Estrella al Born.

      Salut!

      Elimina
  17. ueps... tothom en parla molt bé! en tinc ganes.. a mi l'estrella em va decepcionar... :-(

    ResponElimina
    Respostes
    1. vaaaa, et perdonem que no hagis actualitzat!! :-)
      espero que estigui tot bé!

      Elimina
    2. Curiós el tema de la Estrella. Jo he estat bastantes vegades, però sense passar del "bona nit"... vull dir que no hi ha tracte de client especial.

      I sempre m'ha agradat... I recordo haver-hi estat amb 5 persones diferents i tothom content.

      Però també et dic d'un parell de persones, al proposar-lis l'Estrella, m'han dit que el coneixien i no els havia agradat, sense concretar més....

      Elimina
  18. Moltes felicitats Ricard
    La meta en sí no és lo important, la forma com es fa el viatje és el que dóna sentit a la vida.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es fa el q es pot Agustin,

      I lo que és important, és gaudir del blog.

      Una abraçada

      Elimina
  19. Bona nit, Ricard,
    Moltes felicitats i moltes gràcies per les reflexions i consells tant encertats:)
    He llegit de dalt a baix tot el post.
    Quant per aprendre! En moltes coses que expliques em perdo,
    Continuaré, passejant i gaudint del teu blog!
    Salutacions,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!

      Quasevol cosa en la que et perdis, cap dubte en poder-te ajudar.

      Els temes SEO són més difícils i van de "trucs" que donen més visisbilitat als blogs i jo mateix passo d'ells.

      Però de la resta de coses, cap problema en ajudar.

      Salutacions,

      Elimina