2 de juny de 2013

La Lluerna... no m’enlluerna

La Lluerna



La-Lluerna
Hola... Se come bien aquí?
Rafael Casanova, 31

Santa Coloma de Gramanet

T. 933 91 08 20

http://www.lluernarestaurant.com/


Amb el meu bon amic Ramon Roset de tant en quant quedem per sopar. Són vetllades agradables en la que dos físics compartim taula, bromes , sopar i bon vi.

Aquest cop va tocar la Lluerna després de llegir notes ‘so excited’ d’un munt de gent, sigui en premsa o en blogs. Jo no hi anava massa convençut, doncs fa un parell o tres d’anys, vaig tenir allà, una pobre experiència. Però assumeixo la meva culpa d’anar allà el dia equivocat (eren unes activitats gastronòmiques que feien diferents restaurants de Santa Coloma, amb ‘musica en vivo’ i tot). I de fet vaig preferir no publicar res en aquella ocasió.

I a sobre ara tenen estrella, el que per la meva part, ja sabeu que no em provoca massa entusiasme. Evidentment vam menjar bé... en realitat molt bé. Això vull que quedi clar per evitar polèmiques... Però mentre sopàvem, anàvem fent aquelles comparacions binaries, del tipus "comparem-lo amb Alkimia", "comparem-lo amb Coure" (que aquest no té estrella), comparem-lo amb..... i així una llarga llista. Les conclusions queden en privat... :).

I acabes pensant, que pot tenir una estrella com podria no tenir-la. Penso que el local, l’entorn, els estrets lavabos i el mateix ambient... no hi ajuden gaire. Però reitero que vam menjar molt bé.

També vull deixar clar que la nostra visita anònima, discreta, en el meu cas amb aire d'indiferència (soc així...), no hi ajuden. El Ramon es comporta diferent de mi i sovint fa comentaris positius a mida que li serveixen els plats, que jo compenso amb la meva habitual indiferència....
Entenc que si un entra allà, es presenta, els explica que els publicarà i comença a fer fotos de tot o es dóna el cas que ja el coneixen, llavors tot és converteixi en un festival diferent. Però si un hi va amb discreció, la cosa va amb un altre nivell, no pas diferent de la resta de taules, que de fet és l’escenari que busco.
El Ramon va voler fer el menú "presentació" (48,50€), tot i que pel que vaig observar, lo típic d’allà és el menú "degustació" que surt per 31,50 €, preu que per ajustat, sembla impossible en un lloc estrellat.




La-Lluerna


Pel que fa al meu paladar, ja us avanço les tres coses que per bones em van quedar enregistrades van ser : El pa, la porció d’espatlleta de xai i el plat final de formatges, (amb suplement), que ha estat dels millor que he menjat en la meva vida. Ja sé que el que diré ara pot semblar provocador, però si he de triar un, em quedo amb els formatges (i ho lamento per l’esforç de la cuina). Aquí teniu tot els que ens van portar.... Els 3 primers són entreteniments...



La-Lluerna


La-Lluerna


La-Lluerna


La-Lluerna
Sorell marinat sobre una base de piparras i caviar d'oli



La-Lluerna
Verd primavera amb pernil i tupinambu


La-Lluerna
Arròs de platja amb gambes


La-Lluerna
Peix platja... Dèntol


La-Lluerna
Espatlla de cabrit amb múrgoles
I ja passant a la part final: Formatges (amb suplement) i postres....


La-Lluerna

La-Lluerna

La-Lluerna

La-Lluerna


I com resum, molt bon menjar i bon servei. No sé si es mereixen l’estrella o no... igual que la tenen, podrien no tenir-la. L‘únic que vull dir es que crec que la crítica d’amics i admiradors incondicionals n’han fet un gra massa amb els elogis desmesurats. Un molt bon lloc, però d’aquí a peregrinar (pels que no hi vivim) a Santa Coloma, aparcar a "aquell parking" i desplaçar-se cap allà, em sembla excessiu.

I deixeu-me un punt final. No vull dir pas que tots els 'so excited' que han descrit totes aquestes meravelles no hagin estat sincers. Segur que les han vist i gaudit. I estic segur que el cuiner és un gran crack.. No en tinc cap dubte. I el dia que vol , pot o ho li cal fer-ho, és capaç de lluir-se com el que més. Però en situació normal i amb la sala plena de gent ja predisposada, es deixa portar com és lògic per la rutina, que en tot cas no és pas dolenta. El vi va ser un DO Montsant, ben servit i a preu ajustat en relació al cost de celler.


45 comentaris:

  1. Sento parlar d'aquest restaurant ja fa un munt d'anys i ho tinc anotat des de llavors (ni tenia l'estrella actual ni era gens mediàtic). Però per un motiu o un altre, sempre es queda al final de la llista.

    La situació del local també influeix, ja que anar expressament a Santa Coloma de Gramanet només per provar un restaurant fa una mica de mandra. Una altre cosa seria que estigues situat en una bonica població a on després es pogués fer qualsevol altre activitat o visitar quelcom interessant...

    Però tot i això, segueixo tenint-lo anotat, ja que m'atrau aquest tipus de cuina i segur que acabaré anant.

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que dius Jordi, que anar allà per anar, fa mandra. El primer cop que vaig anar-hi, va ser per sopar amb un amic que és d'allà i ja era prou excusa, tot i que vaig enganxar el dia no apropiat.

      Aquesta vegada ja va ser anar per anar i és quan et preguntes si val la pena. I a sobre tampoc valoro massa els menús degustació, tot i que em donen certa curiositat.

      Salut!

      Elimina
  2. Jo hi vaig anar fa anys, que acabaven d'obrir i vaig menjar molt bé. i sempre vaig pensar que es mereixien estrella (en comparació, com bé dius, a altres que la tenien en aquell moment -i la segueixen tenint immerescudament!!) però que mai la tindrien per l'entorn, el local, els preus, el servei, etc... potser sí s'han anant acomodant amb els anys.
    el problema de comprar amb el coure (que jo també sempre faig) és que és un GRAN restaurant i és una gran injustícia que no la tingui!!!! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El problema del lloc és l'entorn i el mateix local.
      Però cada cop estic més convençut de que suposant que s'assoleixen uns mínims, el tema estrella depen basicament de com estas "conectat".

      Molts dels "guardons" que es reparteixn, no són directament proporcional als mèrits, sinó als contactes (i no parlo pas exclusivament de restauració). Ja sé que calen uns mínims, però hi ha força gent que compleixen els límits i no està ni a la llista de possibles guardonats.

      I a la que tens la xarxa de contactes, cal mantenir-la, ballar-lis l'aigüeta i aguantar-los... :). I suposo que el de Coure i altres que conec, no estan per la labor...

      Elimina
    2. exacte Ricard! estic totalment d'acord! i l'albert del Coure passa molt de totes aquestes històries... i fa bé!
      a banda, si veus restaurants amb estrella a l'extranger, és per al·lucinar! a nyc mateix. llocs que si te'ls penses a bcn saps qie mai tindrien una estrella!!

      Elimina
  3. Bon dia,

    El seu post és molt dicutible, però en tot cas la seva frase "aquell parking", bastant desafortunada. Ha d'acceptar que hi ha vida més enllà del Passeig de Gracia i Diagonal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho sento anònim... És tal com ho veig.

      Entrar a aquell parking a la nit, amb aquella escala, no dóna massa sensació de seguretat. Però això de la sensació de seguretat, és un tema subjectiu i has de permetre que ho veiem des de punts de vista diferents.

      També et vull deixar clar que jo no visc a la zona que dius (per si ho dubtaves). Visc també en una ciutat amb problemes semblants als de Sta. Coloma.

      Elimina
  4. Hola Ricard,

    ja veig que has tornat a ferir alguna susceptibilitat i, una vegada més, qui s'ha sentit malament, no dóna la cara.

    I un cop dit això --perquè és el darrer comentari que he llegit--, comentar-te que jo no hi he anat, però que tinc un amic que --des de fa anys-- hi va i que sempre n'ha parlat molt bé.

    I no obstant, penso que, amb justícia o sense (per gustos...), és bo que no calgui valorar massa les característiques físiques (espai, mesures dels lavabos, pàrquing, població...) per avaluar un restaurant, mentre que aquestes siguin correctes. Si no fos així (com devia ser fa uns anys), per exemple, podríem considerar que la Fonda Sala, d'Olost, una fonda de tota la vida, tampoc es mereixeria l'estrella que té i que, al meu entendre, es mereix.

    Em quedo amb que vas menjar bé, "en realitat molt bé", i, per una vegada, no estaria massa d'acord amb aquest post que, un cop llegit, denota més qüestions negatives que no pas positives. Tot i que, també, pot ser una impressió que m'he emportat jo. Malgrat que segur que estaríem d'acord amb força restaurants "estrellats" sense mèrit i "desestrellats" injustament.



    Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Manel... :)

      Comparteixo en part el que comentes de valorar les característiques físiques i més si es tracta d'un lloc amb aire rural com la Fonda Sala.

      En aquest cas, el tema és delicat i tampoc em vull posar en terreny complicat. Però el contrast d'entrar en llocs "de luxe", en entorns que no ho són, de sempre m'ha portat certa incomoditat. Ja em passava fa anys en un lloc que m'encantava i era Casa Leopoldo. Al sortir, em trobava com si m'exibís, quan jo hagués volgut ser invisible ... Però ja accepto que són manies meves i tampoc cal polemitzar amb les manies... :).

      No sé si el post denota més qüestions negatives que no pas positives.. Tu saps que el llenguatge escrit té aquest perill i més si el que l'ha escrit no és cap primera espasa amb la pluma.. No vaig sortir descontent ni tampoc content... A mi un sorell marinat, no em produeix emocions i per tant dic "està bé".. Sort de les fotos que sinó ni m'enrecordava del que havia menjat i en canvi tinc el bon record del plat de formatges...

      No tinc ganes de tornar-hi, però tampoc en tinc cap mal record...

      Elimina
  5. Completament d'acord Ricard. Essent així, el to és l'adequat.

    Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si al final sempre estem d'acord tu i jo.... O quasi sempre.... ;)

      I ho dic per saber si també estarem d'acord amb l'actuació del speaker de divendres passat a lamfesta... però aquest tema millor en privat que no et voldria posar en un compromís...;)

      Una abraçada!!.

      Elimina
  6. Pues hace poco vi un video de este cheff cocinando dos recetas y me impresiono mucho, me dieron muchas ganar de ir pero leyendo tu cronica ya no se que pensar. No esta la cosa para gastarse el dinero sin asegurar que vas a disfrutar.

    Salud

    Jose Manuel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jose Manuel,

      No sé massa que dir-te, però al darrer paràgraf, ja dic que estic segur que aquest cuiner és un crack... Tot i que ni més ni menys crack que 40 cuiners equivalents que podríem trobar per Catalunya.

      I de fet dic que vaig menjar molt bé....

      La meva reflexió va més en el sentit de que podríen no tenir estrella, de la mateixa manera que res a dir que en tinguin. Jo em limito a escriure les meves percepcions i a destacar que alguns comentaris que he llegit exageren una mica des de el meu punt de vista. Si segueixes el món delsmblogs i de les crítiques, sembla que sugui el "no va más".

      Salutacions,

      Elimina
  7. Doncs jo he de dir que hi he anat dos cops i tots dos cops m'ha agradat força. No està en un entorn privilegiat, però els preus són molt ajustats i juntament amb el meú de nit del Hisop deu ser l'estrellat de l'entorn de Bcn més asequible i tots els plans estan molt treballats i tot i tenir l'estrella el servei no és distant.

    M'encanta el teu blog però avui considero que critiques una mica sense raó :)

    Adrià

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Adrià,

      Potser el q sorpren del meu post, és el poc entussiasme que mostro en relació al molt entussiasme que he llegit en altres... En tot cas em limito a descriure l'estat d'ànim que em va deixar.

      Però si et llegeixes el post veuras q dic "q vaig menjar molt bé", "que el servei era bo" i també estic de cor que planer. El q poso en dubte és el "si estrella" / "no estrella", però que en el fons no té mès importància i parlo de l'entorn, que evidentment no poden canviar...


      Vaja... Que tampoc critico tant... :). I gràcies pel q em dius q t'agrada el meu blog.

      Elimina
  8. Dons jo sempre he sentit parlar be d'aquest restaurant...i si que es veritat que ni ha que es mereixen una estrella i no la tenen...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En això si q tens raó... Tothom en parla bé...:)

      Fins i tot jo...!!.

      Petons,

      Elimina
  9. Un amic meu que per temes laborals va molt per Santa Coloma, m'en ha parlat força bé, pero el que tu dius son sensacions que no saps el perque li troves el pero....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Tomàs,

      Però es que si jo em bellugués per Santa Coloma, segur que ho veuria diferent... o el tingués a prop de casa... o en un entorn que tingués algun altre atractiu per mi.

      El 1er cop que vaig anar, ja va ser amb l'excusa de visitar un amic i company de feina que viu allà.

      És el que dius de les sensacions... :)

      Elimina
  10. No puc opinar sobre la Lluerna, que encara no conec en primera persona. Ara, que un sopar amb dos físics... això és cosa fina!!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tampoc és tant greu eh?.

      Que l'altre físic (el Ramon), és prou normal i fins i tot bona persona... ;)

      Salut!

      Elimina
  11. Ricard,
    Si et sòc sincer, no anava a respondre, pero al veure que en Manel Xicota m'ha citat, sense donar el nom, doncs "dono la cara".
    Jo sòc un ferm defensor, i cada cop més, del Lluerna. I crec, modestament, que sense ser crític gastronòmic i dedicar-me professionalment, sòc de les persones amb un coneixement més gran de restaurants de tot tipus d'Espanya (i d'arreu del mòn ja que, en qualsevol viatge procuro provar molts restaurants, i variats).
    Dit això, et diré que fa anys que segueixo el que fan a Lluerna. Comets un petit error, fruit de no saber de primera mà el que es "cou" allà. Precisament no ha tingut la (merescuda) estrella Michelin abans per no "relacionar-se" tant ni ser tan mediàtic. Ells, s'han preocupat des de sempre de fer feliç la gent, al preu més ajustat possible. De fet, no han apujat els preus, cosa que d'altres haurien fet, en respecte i consideració a la gent que els ha donat suport aquests anys. Fer cuina creativa i de nivell, a Santa Coloma, no es fàcil. I no sòc de la zona, jo sòc del Vallès, pero tampoc cal dir que es el Bronx. Afortunadament, es bastant més segur que, per mí, el Raval a certes hores o, pitjor, la zona del Paral.lel.

    Respecte a per qué considero molt bó Lluerna, i més per gent que pot llegir el teu bloc i no ha pogut anar o no ha a anat (com jo) a molts restaurants estrellats (El Bulli 2 cops, El Celler de Can Roca 2 cops, Sant Pau, Santceloni de Madrid, El Racó de Can Fabes, Tickets, Can Jubany, Diverxo, El Amparo, Andra Mari, Arzak, Berasategui, Moo, Drolma, Gaig, etc, etc..) i d'altres (boníssims) sense estrella pero de nivell, t'ho explico:
    1) Et tracten molt bé. Cosa no tan habitual en llocs un tant "de nivell" (estirats).
    2) El preu es assequible. No cal estalviar una burrada com quan has d'anar a un triestrellat o als de 2 estrelles caríssims (era el cas del Drolma, per mi, sobrevalorat pel seu mediàtic xef. Mai em va fer el pes).
    3) Et sents bé. Es una sensació que tinc a alguns restaurants com CAN JUBANY, FONDA EUROPA, CAL TITO de Cabrera de Mar (un clàssic), CAN VALLÈS, TAKTIKA BERRI o d'altres que podrien fer aquest post inacabable.

    Es cert que, de vegades, les paraules poden transmetre el que no es vol, pero el post denota certa negativitat i, jo, personalment, racomano provar el Lluerna, molt per sobre d'altres amb més fama. I que quedi clar que ni conec al xef, ni he parlat un minut amb ell. Posts com el teu, sense voler, poden fer un xic de mal. Hi ha restaurants amb molta fama i dels que sembla que fa por parlar regular o malament (Arzak sería un cas clar per mi).

    Jo als restaurants, vaig, menjo i pago. Sòc un gourmet privat.

    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Ramon,

      En primer lloc donar-te les gràcies per la teva extensa i detallada explicació. De veritat que s'agraeix i enriqueix el blog...

      En el tema de les percepcions no hi han veritats absolutes i em vaig limitar en descriure les sensacions que vaig percèbre, que no deixen de ser subjectives.

      Reitero que deixo força be el menjar i el tracte rebut: bo, correcte i planer.... gens estirat com tu dius.

      No he dit que fos el Bronx. M'he limitat a dir que l'entorn no convida, però d'aquí al Bronx hi ha mota distància. Als Bronx no hi entro mai i menys de vespre. I no només per pors, sinó per evitar l'exibicionisme que a mi em comporta (tots tenim les nostres manies).

      D'acord amb la bona RQP. Ja comentava que l'altre menú tenia un preu increible.

      Comparteixo que et sens bé, com als altres restaurants que comentes, excepte al Taktica Berri on al meu blog relato l'experiència i si llegeiees els comentaris, veuràs la baixa calanya d'algú d'allà (s'ha de saber estar a les verdes i a les madures).

      I reitero que tot lo positiu que he esmentat, no em va deixar bocabadat. I tampoc penso que sigui masa negatiu, que en front de tants comentaris "so excited" en altres blogs i periodistes, jo opini el "està bé, però no passa a la meva llista de llocs a repetir".

      No és pas una rèplica el que escric eh?. Tal com deiem abans el llenguate escrit pot semblar més "dur" al no poder matitzar amb un somriure... I tampoc soc més hàbil amb la "pluma"...

      En fi, que reitero el meu agraiment pel teu comentari i quasevol opinió teva enriqueix el blog.

      Salutacions,

      Elimina
  12. No m'agradaria ficar-me on no em criden, tampoc crec que Ricard necessiti a ningú que el defensi i menys d'una persona que ha creuat amb ell, un parell de mails privats. Simplement crec que opina dels llocs d'una manera col · loquial com si hi hagués una cervesa pel mig, però li agrada plasmar-ho en el seu blog. Jo de vegades escric en algun fòrum i em cauen hòsties per tots els costats, però en el fons crec que la gent llegeix però no entén el que jo escric i crec que és el que li deu passar al Ricard. Si algú es molestés llegir entre línies segur que no haurien respostes pujades de to, defensant la causa com si d'això t'anés la vida. Cal aplicar la lògica, no a tots ens agrada el mateix, jo per exemple no travesso Barcelona per anar a dinar sorell en un rest. estrellat però he de reconèixer que el sorell en llauna de conserves Tejero està de mort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tomàs: Penso que sense haver coincidit mai cara a cara, em coneixes molt bé. Tens tota la raó amb que opino "d'una manera col·loquial com si hi hagués una cervesa pel mig".

      Aquest blog va començar com un servei per amics propers (i per estalviar-me feina de recomanar un a un) i un dia em vaig adonar de que el miraven molta gent fora del meu entorn. Fins i tot el vaig remodelar per no semblar lo cutre que semblava abans... Jo tinc cert pedigree informatic i calia donar imatge... :).

      I ara amb unes 17.000 visites mensuals (i a la meva edat), no canviaré. M'agrada transgredir... gamberrejar, fins el punt d'incomodar en ocasions a qui m'acompanya.

      Plaers com el de fotografiar ostentosament una mosca que es va encarinyar de la nostra taula al "millor restaurant del món", no tenen preu. Quasi em van compensar els 250€ per cap... ;)

      Però en tot cas no em molesten les crítiques per dures que suiguin. Si un ho veu blanc i jo ho veig negre, es que ni em molesto en discutir. Si no ho faig en la vida real, menys ho faré en un blog.

      I les opinions com les del Ramon Caro a qui no conec(és amic d'un gran amic), la veritat és que les considero una aportació positiva.

      D'acord que jo no entraria en un blog que deixa un restaurant per les boires, dient "pos no". Però l'espai internet és així i si algú ho vol fer, el meu blog està obert...

      Per tant reitero el meu agraïment a tots els que participeu per aquí.

      Elimina
  13. Hola Ricard,

    els gustos són molt personals, per això hi ha opinions tan contradictòries d´un mateix lloc...
    En el meu cas he estat a Lluerna unes 5-6 vegades i sempre he menjat molt bé (tant el menú curt com el llarg). Repeteixo que sempre, és a dir, no he trobat mai un mal dia. El servei també ha estat sempre bé. La propietària sembla una mica sèria al principi però si dones una mica de joc tot rutlla.
    Respecte a l´estrella, doncs com sempre és un tema delicat. Per què Lluerna té estrella i Caldeni no? Per què té estrella el restaurant Casamar que a mi em va semblar força pobre? Per què el primer dia que vaig anar a Hisop em va agradar moltíssim i fa dos mesos em va decebre moltíssim (a part de només haver-hi estrangers)? Preguntes com aquestes les que vulguis.
    El que més em fot de l´estrella Michelin és l´esnobisme que n´hi ha. M´explico: jo he estat fa dos anys aprox. un dissabte al migdia a Lluerna sol (de veritat, només la meva taula de 4) i ara la gent es mor per anar-hi. Igual que amb Can Roca i el col-lapse de reserves quan el van nomenar primer restaurant del món. Quin fàstic!!! (No Can Roca, sinó això que explico).
    Bé, res més Ricard, que vagi tot molt bé i continua sent igual de crític,

    Carlos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja que parlem del Caldeni jo hi visc a 50metres i només hi he anat un cop però em va decebre molt, cap plat tenia cap gràcia especial, la carn que tothom considera espectacular a mi em va semblar molt normaleta i amb dos gotes de suc, i de preu és força superior al Lluerna.

      Així que evidentment les percepcions o fòbies influeixen molt en aquest món

      Adrià.

      Elimina
    2. CARLES,

      Val la pena el post de La Lluerna, per la riquesa de les vostres aportacions. I ara que ho dius si que la propietaria pot semblar "seria", però a mi ja m'agrada no interaccionar massa.

      I totalment d'acord amb l´esnobisme de les estrella Michelin. Jo era prou fan del Koy Shunka i quan la va rebre, ja em vaig dir, "no hi torno"... Doncs per mantenir-la, tot es complica, més problema per reservar i a sobre probablement més preu...

      ADRIÀ:

      Devia ser "un mal dia" a Caldeni, doncs jo sempre l'he trobat bé, tot i que et diré que sempre em sobren alguns eurets al compte final. I tinc tb bons inputs d'amics que hi han anat.

      Per parlar de "mals dies", el 1er cop que vaig anar a Lluerna quan feien aquells vespres de la "música en vivo", el primer anava d'uns canelons de marisc amb betxamel i quan em retiraven el plat, la noia que tenien suposo de "extra" em va deixar anar "tregui el cobert que no els canviem"... I em vaig quedar a quadres, doncs això ni als menús de dia que vaig habitualment.. I vaig pensar "un mal dia" i no ho vaig publicar... I cap "fóbia" per aquesta bona gent eh?.

      Elimina
  14. Bon dia,

    Interessant debat. La Lluerna és un bon restaurant, crec que això no s'ha posat en dubte en cap moment, ni per part del Ricard ni per mi. La qüestió és si l'experiència gastronòmica que s'hi viu és l'esperada per un restaurant amb estrella. Jo també tinc molt de curriculum restaurantil i m'agrada col.leccionar restaurants estrellats. Quan vaig a un restaurant distingit amb una estrella, espero coses que no trobo habitualment en altres restaurants, per be que en ells s'hi menji. Un exemple poden ser els snacks o aperitius que et porten abans de començar el menú, o també els petits fours que et porten després dels postres. Són petits plats que normalment et sorprenen i ajuden a maximitzar l'experiència gastronòmica. Un altre aspecte és la carta de vins, en un restaurant estrellat ha de ser molt més rica en referencies i no necessariament en referencies cares de vins famosos. Jo hi tornaré, perquè amb vaig quedar amb la sensació d'haver-hi menjat molt bé, però no d'haver-hi trobat el punt diferencial que n'esperava.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Ramon!

      Trobava en falta el teu contrapunt aquí.

      I bon apunt de la carta de vins, que no he comentat en el post i de fet pràcticament ni la vaig mirar, deixant l'elecció del vi a les teves mans.

      Al final el Xavi Nolla (si passa per aquí), ja no sabrà qui és "poli bueno" i qui és "poli malo"... :)

      Una abraçada!

      Elimina
  15. Bona tarda als dos!

    Penso que, aquesta vegada, tots dos heu anat pel mateix adreçador..., tot i que, en el post del Ramon hi he notat un cert positivisme que en el teu, Ricard, no..., o no tant.

    No obstant, penso que coincidiu molt en la valoració, tant del restaurant, com del fet de la consideració de si es mereix l'estrella..., que, en els dos, pot interpretar-se que no, malgrat que, evidentment, tots dos intenteu curar-vos una mica en salut generalitzant el tema. Un tema que, per una altra banda, de ben segur que mereixeria un post sol. No us sembla?

    P.S.: A qui he trobat a faltar en tota aquesta --sana-- discusió és a la Marta... Deu tenir les piles descarregades ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Manel,

      Si que el debat de les "estrelles", mereixeria un post per si sol. En tot cas aprofito per dir que les estrelles, llevat de rares excepcions, van associades a aquest tipus de cuina que s'ha posat de moda fins el punt que sembla que la resta d'estils sigui de segon nivell.

      Jo passo un mica del tema estrelles Michelin. És més.. el fet de disposar d'estrella, ja em posa en guardia i reitero el que dic de Koy Shunka dos comentaris més amunt (i aqust seria un d'estil de cuina singular que si és 100x100 del meu gust).

      En canvi soc un fan total de la Michelin a França, però buscant a la secció dels Bib Gourmand amb la que he fet descobriments genials.

      Tema Marta: Ella segueix les seves pautes: Només apareix en aquells que ha estat o bé quan hi ha marro... I aquest post és una bassa d'oli... ;)

      Elimina
  16. Respostes
    1. Bona Zaca,

      Pels que no em coneixeu de prop, el Zaca va ser el meu acompanyant a la meva 1a visita a la Lluerna de fa uns 3 anys. Va patir amb mi la música celta i va ser testimoni directa del "no canviem els coberts".

      Però reitero i ho dic sincerament, que el problema va ser anar-hi el dia equivocat.

      Elimina
  17. Hola! Si escrigués en un bloc gastronòmic amb el teu permís et robaria el títol d'aquesta entrada! Aquesta setmana he estat al Lluerna, he anat amb les expectatives molt altes després de veure grans comentaris en altres blocs. Ja havia fet la reserva quan vaig llegir la teva opinió...i la comparteixo. Lloc interessant, servei exelent, menú (el llarg) més que correcte...però! Al dia següent exceptuant un parell de plats la resta ja els havia oblidat i per mi és molt significatiu que oblidi tan ràpid un menú. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Laura,

      He mirat el te blog de la BCN i llàstima q el tinguis aparcat, que prometia molt...

      I amb lo de La Lluerna, doncs content de coincidir amb tu. I em costen d'entendre alguns post que he llegit en altres blogs en que sembla parlin d"un lloc fora de la normalitat.... D'un lloc extraordinari

      El que tu dius... Tot bé, però cap plat q et recordis passats 2 o 3 dies....

      Salutacions i amb ganes de que tornis de visita per aquí.

      Salut!.

      Elimina
  18. Hola, he llegit diverses opinions (entre elles les d'aquest blog) abans de convidar el meu marit al restaurant Lluerna. Estic d'acord amb què la zona on està ubicat i el local en si, no són res de l'altre món. Però el que fa que que el lloc sigui EXTRAORDINARI és, precisament, que en un barri normal d'una ciutat normal es pugui menjar tan bé i que la relació qualitat-preu sigui tan bona. Vosaltres sabeu que a molts restaurants pagues més de 70 euros per menjar dues persones tapes tipus croquetes, remenat de bolets i similars: realment, no hi ha punt de comparació amb els plats senzills però acurats, "petites joies" que ens han servit al Lluerna, per una mica més. Per qui busqui glamour, que no hi vagi. Però si us agrada el menjar de qualitat i amb imaginació jo, almenys, sinzerament, el recomano.
    Montse

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse,

      Es que jo en cap cas he dit que no vagi menjar bé.

      Jo només deia que en el meu cas, fer l'excursió allà i menys de vespre, no em compensava. Però això és un tema subjectiu...

      I copiant literalment una frase meva del post, dic: "el menú "degustació" que surt per 31,50 €, preu que per ajustat, sembla impossible en un lloc estrellat".

      Per tant el meu post és positiu.... Ara bé... d'aquí a l'adoració, per mi hi ha un llarg camí....

      Elimina
  19. Enhorabona pel teu blog, i enhorabona també al restaurant Lluerna.
    Montse

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tus observaciones dan pena, donde yo no me acercaría seria a menos de 500 km de ti.

      Elimina
  20. Doncs Anònim, jo em començaria a preocupar..., bé hi deus estar..., per tant, doncs, tocaria allunyar-te'n, oi?!

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahaha Manel.... No crec que l'anònim entengui el que li has dit... massa complicat per ell.

      Però entre tu i jo, hi han gent que estan malalts... En la darrera crònica del Kao un que m'anava puntxant, no sé que li vaig dir que el devia afectar i em va retreure detalls que demostrava que a més de llegir-se tots els posts, els "memoritzava"... :)

      Realment no entenc que hi fan llegint un bloc que en teoria no els afecta i a més diuen que no els agrada...

      Una abraçada Manel!

      Elimina
  21. Hola a tothom. Just avui he dinat al (o a la ) Lluerna. Menú degustació per no passar-me de pressupost. Un aigua. Pa. Dues copes de vi correctes. Cafè. Els aperitius no m'han al.lucinat, el mojito sòlid fins i tot m'ha decebut força i els petits fours, fluixets, però els plats principals sí que m'han agradat, així com les dues postres. Cal dir què no estic molt acostumat a l'alta cuina (més aviat ben poc) i detalls com les tomates ecològiques o la textura dels gelats em criden força l'atenció. La relació qualitat-preu és excel.lent, tot i què amb els complements el compte s'ha anat als 52 euros, una mica més amb la propina, però pagats amb bon gust. Trobo un lloc honest què per conservar l'estrella suposo que ha de mantenir uns certs mínims de decoració, però no és per quedar SO EXCITED. El pa, boníssim (tot i què amb suplement de 2.80+IVA), copes a 3.50+IVA (bé de preu, però eren vins de 7 eur l'ampolla) i trobo també molt destacable la cocció de la carn i el peix (la Róner o com es digui fa meravelles).
    En resum, un bon lloc per anar si et fa gràcia probar un menú degustació força llarg a un preu asequible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Just el que penso i tal com ja vaig manifestar... Tot més que correcte, però d'aquí a posar-se "so excited" o ENLLUERNAR-SE, hi ha un bon tros...

      Però reitero el que dic sempre... Segur que el cuiner és un crac... I el dia que té compromís o "le hacen un reportaje", "lo da todo" i posa exciteds als que després ho han d'explicar... I els dies de cada dia, "toma menú"...:) que reitero que és prou bo....

      Salutacions,

      Elimina