16 de juny de 2013

Mil921. Un bon restaurant que va a més

Mil921




Treta de la seva web a Internet


Casanova 211 (upper Diagonal)


T. 93 414 34 94



Pel meu aniversari, la Marta em va voler regalar un dinar/sopar en un lloc que jo triés, que em vingués de gust i recomanant que fos lloc d’estovalles (recordo la seva entrada a Toto, mirant les taules i dient "però si això és una taverna") i també que a ser possible, fos algun que ella no conegués.

A aquests paràmetres, vaig afegir un de meu, que era evitar llocs on el menú degustació és la normalitat, que tot i la comoditat de no haver de triar, acabes menjant el que tria el xef. Poser estic una mica cansat de menús degustació..

I em va venir al cap el Mil921, que jo ja conec d’anar els migdies feiners, però que mai havia anat a la carta. Aprofito per recomanar el menú de migdies, que té gran nivell i que ja vaig publicar en un post anterior.

Mil921 és un restaurant de no masses taules, còmode en tots sentits, amb les taules força separades entre elles, amb cadires còmodes, decoració austera però elegant... i amb estovalles (tot i que no recordava que no tapaven tota la taula). A la següent imatge tenim la Marta verificant les estovalles.


Restaurant-Mil921


La carta no és àmplia, però en tot cas amb més coses que em venien de gust, que possibilitat de triar-les totes. Vull dir amb això que per mi, més que suficient.

Vam optar com primers per un sashimi de salmó i jo per unes sardines fumades. Excel·lents els dos plats i a destacar la gran qualitat de les matèries primeres.


Restaurant-Mil921


Restaurant-Mil921



Com segons, un morro de bacallà i jo em vaig decidir (tenia tres plats que em feien molta gràcia) per un tàrtar japonès. I el tàrtar em va encantar , tot i considerar que és un tàrtar per gent que els agraden els tàrtars. I ho dic perquè la carn està tallada en porcions, en que alguna és bastant considerable. Però a mi m’agrada així.

Restaurant-Mil921

Restaurant-Mil921



Vam agafar com postres una coca de Llavaneres i una variant de tiramisú.

Restaurant-Mil921

Restaurant-Mil921



I com vi un Laurona 2007 de la DO Montsant. La carta de vins és força curta i sense pretensions, però pensada de cara als vins que solen demanar la gent. Vull dir que no té referències d’aquelles mítiques, però que tampoc surten tant fàcilment. De totes maneres, crec que ampliar-la, no comportaria massa esforç i milloraria la imatge.

Restaurant-Mil921-Laurona



Mil921 és un restaurant tranquil, modern, en el que difícilment sortireu defraudats. El preu sense vi i amb postres i cafès, va estar pels 90€.

31 comentaris:

  1. molt d'acord rocard! es menja molt bé!

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. En aquest cas he utilitzat el "upper Diagonal" per explicar que està al curt tram superior, però l'ambient és molt "normal". A més els que els agrada el "ver i ser vistos", tenen Casa Paloma a tocar pared.

      Realment vam menjar bé i és dels llocs que a més permet conversa, tot i que vam començar a "gamberrejar" amb la taula del costat en que la secció senior, prenia un DO.Toro amb gel a la copa i van acabar tirant VichY.. :)

      Elimina
    2. sí, l'ambient és zero estirat....
      l'anècdota del vi és mooolt heavy!!!!

      Elimina
  3. Gran restaurant! M'encanta.

    Això de tenir gel a la copa i posar-hi Vichy ... oh... com barrufaria una foto XDDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això està fet... :)

      El moment del Vichy no el vam poder inmortalitzar, però el gel a la copa si..

      https://www.facebook.com/#!/photo.php?fbid=10201257645632423&set=a.2238887940940.131575.1510280834&type=1&theater

      Elimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que si.

      Gràcies per passar per aquí

      Salut

      Elimina
  5. Hola Ricard,

    Jo gaudeixo molt en aquest restaurant. És un dels meus 13 del 2013, aviat el publicaré. Ambient tranquil i poc sorollós. Apte per poder-hi tenir una bona conversa gaudint d'una bona cuina. De tots els plats, jo em quedo amb l'steak tartare a la japonesa. Excel.lent. Sobre la carta de vins, pateix del mal que tenen molts restaurants, que no està a l'alçada de la seva cuina. Domina la vessant pràctica per sobre la vessant d'intentar sorprendre al client.

    Salut,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Ramon,

      Ja amb ganes de llegir la teva crònica al teu blog.

      Coincidim en tots els punts i fins i tot en el tàrtar que em va encantar. Però el sashimi de salmó que va triar la Marta, era espectacular. I a la carta hi havien altres coses que em van cridar l'atenció. De fet quan van venir a demanr que volíem, estava en dubte de tres segons... I vaig triar la recomanació del maitre, cosa que rarament faig, doncs normalment ja vaig a "la meva".

      I en el tema vins és curiós que en l'apartat de vins d'aquí (no vaig mirar els de fora), no tinguin alguna cosa més de nivell, encara que sigui per presumir de carta.

      Salut!

      Elimina
  6. Doncs siiiiiiiiiiiii !!!! Les estovalles van passar la prova !!!!
    I no només les estovalles... el servei...l'ambient... i la cuina !!!!
    Jo em quedo amb el meu salmó i el tartar del Ricard IMPRESSIONANTS !!!!
    Si alguna cosa no em va sembla prou a nivell...els vins, com ja diuen més amunt. Quina llàstima que un país amb tant bons vins, els tingui tant mensystinguts en general també dins el món de la restauració.....

    Llàstima que estigui Upper Diagonal.... ;)

    Salut a tots i totes !!!!! ( ho sento però lo dels peto-nets, no m'acaba de sortir)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vore q passa amb això de upper-diagonal.... :).

      Suposo que ho dius en positiu eh?... Jo em sento a gust per la zona, tot i ser un upper-Collserola.

      Perquè si vas de tant guai, al proper aniversari cap al Raval..... Cap al Suculent i veuras com et rasquen els brassos de les taules fetes amb taulons de les antigues neveres i evidentment sense estovalles....

      O al Canyete-mantel que podràs gaudir dels caps de brau penjats als murs.... Es diu canyete-mantel per diferenciar-lo del Canyete original, que no deu tenir mantels (no he estat mai).

      Aissss.... Com m'agrada buscar-me problemes...!!!!.

      Elimina
    2. Benvolgut Sr Sampere,
      Sé de la seva upper diagonalitis, d'això em queixo. Recordar-li que va començar amb un upper Aragó, quan jo el vaig conéixer...i em preocupa quin upper tindrà d'aquí uns anys... quina upper avorrida i estirada BCN li quedarà???
      Ara que això no ho entenc... brassos??? de Brasserie???
      Si es refereix a la integritat del meu avantbraç (vulgarment anomenat BRAÇ/OS) tot i ser de comarques i no ser entesa i mediàtica en la matèria...algun que altre li puc suggerir amb estovalles sense retallar....
      Debat servit....

      Elimina
    3. Ejemmm... és que com normalment escric en anglès, ja utilitzo teclat internacional i no tenia la "ç" al meu abast... Ara m'ha calgut recorrer al PC que tinc per quan publico articles per la ANC...

      Sorry pels "brassos", però un dia la convidaré a Suculent, que segur que amb el seu ingeni habitual, li surt alguna de les seves frases glorioses, tipus la de Toto. i més quan sàpiga que ha estat a punt e ser anomenat "restaurant revelació"... Sort que al final no es van atrevir..

      Elimina
  7. Conec Mil921 d'haver anat en dos ocasions al menú de migdia i he menjat molt bé amb bons arrossos les dues vegades. I també vaig estar un dia de vespre, però ja deu fer 3 anys. Es un restaurant modern i clàssic a la vegada. Dic modern per la decoració, servei i menjar i clàssic per la tranquilitat i confort que respira, que sembla que avui en dia estigui de moda el look taverna i el soroll.
    M'has fet agafar ganes de tornar-hi i amb el binomi de plats que recomana la Marta més amunt.

    Una abraçada,
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carles,

      M'ha agradat lo de modern i clàssic a l'hora. Ho has definit molt bé.

      I si que si demà tornés, agafaria la parella de plats de la Marta. Per un cop he de donar-li la raó.. :)

      Una abraçada!.

      Elimina
  8. Escric per primera vegada a aquest blog i tot i que en soc seguidor i he tret bones referències, voldria expressar-li una crítica. A mi en particular, no m’agrada que el fet d’escriure be d’un restaurant, s’aprofiti per fer burla d’altres.
    En aquest post o millor dir en els comentaris, llegeixo burles de dos llocs de Barcelona que tenen bon nom, així com burles de com prenien el vi amb gel en una taula propera, que pel que veig en un comentari, es va atrevir a penjar la foto i tot.
    Ja acabo. Crec que això li treu serietat al seu blog i que al meu punt de vista, seria bo evitar-ho

    Salutacions,
    Marc Caballero

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Marc,

      Agraeixo els teus suggeriments i en aquest cas crítiques raonades.
      Normalment quan algú ho fa solen tirar cap a la desqualificació o postular com si en aquests temes hi hagués una única veritat. M'ha agradat la manera en que ho escrius.

      Potser el problema, és que no busco "donar serietat" al meu blog. El meu blog el tinc com divertimento i m'agrada jugar a la provocació.

      Vull dir que no surten "perquè si" aquests comentarism meus, sinó que van en el sentit de la conya i la provocació. Que vols que et digui?... M'agrada així i a més d'algú deu agradar pel número de visites que és realment considerable.. I soc conscient de que quantiat no és sinònim de qualitat eh?.

      En tot cas, gràcies sinceres pel comentari.

      Elimina
  9. La meva parella i jo suscribim les teves opinions, Ricard.
    Hi vam anar a parar "accidentadament"(*) la nit de St Jordi (*la reserva inicial era per Casa Paloma, on se'ls havien fos els fussibles i demostrant savoir faire comercial, ni una espelma havien posat per convertir l'eventualitat en una oportunitat "romàntica").
    Feia molt de temps que passant per aquest tram de Casanovas pensava que era un xic arriscat obrir, alhora, dos restaurants adreçats al mateix target. Fins que no he "experimentat" ambdós no he pogut veure com n'estava d'equivocada en la segona afirmació.
    El local és sobri, l'atenció recau en el menjar, i aquest no decepciona. Nosaltres vam triar ou ferrat a la crema de parmesà amb briox i trufa, un sashimi de salmò i un tartar de tonyina, cabrit amb fruits vermells, i filet servit en base de pissarra on brillava el sabor i textura de la matèria prima. De postres, la recomanació de la casa, ideal per amants de la xocolata, un postre en 3 textures, que inclou performance en viu, és un d'aquests postres que no està acabat fins que no és servit. En definitiva, molt recomanable, i "Repetible". @monicalopez_ad

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mònica,

      Ostres... de llegir la teva descripció dels plats, estic salivant total.. :)

      Casa Paloma a les fosques deu fer por i tot... Però havent visitat els dos, penso que el target no és pas el mateix, tot i que pot haver-hi intersecció.

      Sempre recordaré (la Marta té frases brutals) un dia que era dissabte vespre, veniem de sopar de la "Cerveceria Braseria Gallega" i com feia poc havien obert Casa Paloma, li vaig dir a la Marta d'anar a mirar el panorama. I estava a tope, amb la gent molt apretada i molta gent estirant el coll mentre sopaven, mirant a dreta i esquerra... (El "ver y ser vistos")... I exclama la Marta.... "Però si això sembla un corral!!!".

      Ja imagines el tip de riure que em vaig fer... :)

      Salut..!!.

      Elimina
    2. No hi ha per menys que riure! la frase té una plasticitat increïble!
      He vist que has fet menció del "sense Pressa", me la llegiré, hi passo tot sovint per feina :-)Com he anat comprobant, els nostres criteris sovint convergeixen!
      M'agradaria llançar-te el guant i saber quina opinió et mereix el Montbar..sé que no vas a locals que es posen de moda "per obra i gràcia" de campanyes de blogging, clipping i buzz. Hi vam anar amb la meva parella, i en sortir, saps que ens vam preguntar? "Què diria el Ricard?" :-) :-)
      Salutacions!!
      @monicalopez_ad

      Elimina
    3. Hola de nou Mònica... Si que la frase del "corral", describia la situació de manera crua i real... :)

      Al Sense Pressa, es menja MOLT, MOLT bé... però no té cap altre encant. Segurament, no és pas un lloc on jo aniria si tingués 20 anys menys, en que valorava més altres valors com "l'ambient" o un entorn "romàntic".. :)

      I poc puc dir del Montbar. No dubto que el menjar deu ser bo, però com tu dius, em carreguen aquests "productes" creats a cop de campanya. I em carreguen aquestes mogudes dels restaurants convidant bloggers, periodistes o el que sigui i ja es fan les fotos i vinga bon rollo...

      Es que a la que el restaurador sap que a la sala té gent que el publicarà, tot queda trucat. Conec un cas en que el dia que van convidar als bloggers, el pernil no tenia res a veure amb el que serveixen la resta de dies... Es que és de pura lògica o molt tonto seria el restaurador.

      Vaja... que no he anat a Montbar, tot i que es possible que un dia em deixi caure...

      Elimina
    4. Reconec que a mí em pirra la decoració, i penso que el continent és l'embolcall diferenciador d'un bon contingut.

      Però vivim en una dictadura del prefixes "fast-Slow-Low-Premium..etz" i en conseqüència trobem ventafocs i molta orfebreria de llautó.
      Què vull dir? avui és barat aconseguir un ambient "cool", com també hom es pot deixar una pasta gansa "a-la-rosa-violan". Però si allò servit no es correspon amb el que la decoració et fa esperar, la sensació de vacuïtat és màxima, no trobes?

      Fent una analogia amb la moda, ara que tant es porta el terme del "hypsterisme", hom pot anar vestit amb la roba de l'avi/a (una taberna amb pàtina)però si combina amb bon gust i va net ( ni terre ronyós, ni plats escantillats, ni gots bruts) aconsegueix un encant inimitable. I si quan parla, mostra intel.ligència (una bona cuina), ja és la repera!!

      Sembla que m'he anat del tema, sorry, em pot la professió moltes vegades... T'ho volia comentar perquè sovintegen actes per a bloggers perquè hi ha una àmplia majoria suggestionable a allò extern i "in" i comercialment se'n vol treure profit a un baix cost accelerant el word of mouth d'aquells que es consideren pagats només per haver estat convidats.

      No em va semblar el cas del Montbar.. però tot pot ésser.. ja no poso la mà al foc quan tot és tan efímer com un negoci. Si hi vas, ja em diràs.. a veure si com nosaltres, surts amb la sensació d'haver estat atès amb la preocupació de/per l'amo (tot i que fossin cambrers)!
      salut!!
      @monicalopez_ad

      Elimina
    5. Bona tarda Monica,

      En primer lloc agraïr-te els teus comentaris que m'agraden a nivell de contingut, i també per la capacitat que tens d'expresar-te per escrit (enveja sana em provoques.. :)...).

      Molt bona l'analogia que fas amb el món de la moda.

      Anant al tema bloggers que per dir-ho fi, es deixen embaucar per un sopar, és un tema que em molesta molt. Es una mica com allò que tots sabem, de que perquè en un acte et vingui gent, has de posar canapés.. Es ben curiós com en aquest país en (que al menys fins ara), la gent no passava gana, com crida el tema del menjar gratis. Deu ser el "arte del gorreo".

      Bastants d'aquests bloggers, són de bona fe.. Però en front d'un convit, es posen "so excited" i es tapen els ulls tot i sabent que el sopar és un montatge i fan com si no ho detectessin. I acaben publican maravelles a canvi del cost d'un sopar (15€ potser?... el preu de cost no és gaire més).

      També és ben curiós la passió que els comporta "departir con el xef". No sé, deu ser que els xef estan de moda, però no hi acabo de trobar la gràcia. Però tinc la sospita de que barrejat hi hagi una mica la "eròtica del poder"... El fet de parlar amb el xef i tenir la paella pel mànec de "et publicaré un post", deu donar una mena de sensació de "domini" i si el xef afaga el paper de "submís", ja la cosa es deu posar interessant ... :)

      I ja poso el freno, perquè em sabria greu ofendre a algun bloggers amb qui tinc certa relació o algun xef que conec.

      Salut Mònica!!

      Elimina
    6. Moltes gràcies per la flor, Ricard!
      No es tracta d'ofendre a ningú, crec que atines força en les teves opinions. Si en un moment, el sentit comú era el menys comú d'entre els sentits, ara s'afegiria el criteri a la banda! Sort que en aquest espai en trobem força, de criteri, i aquest ve de no vendre's. Seguiré visitant les teves recomanacions :-) :-) i llegint els comments, s'hi aprèn molt!
      fins la propera!
      @monicalopez_ad

      Elimina
  10. Hola Ricard

    Subscric el que dius referent a la qualitat del menjar, i m'agradaria provar el menú de migdia, doncs si no baixen qualitat aplicant un menú econòmic ha d'estar força bé. Jo vaig estar sopant fent un menú degustació suggerit per ells i he de dir que tot de molta qualitat.

    A on no coincideixo gens és amb la comoditat de les cadires. Potser és que varem estar massa estona, però em va quedar el cul quadrat. Uns coixins fins, no anirien gens malament...

    Però el lloc, com dius, és totalment recomanable.

    Salutacions!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,

      El menú de migdia, permet poques opcions de tria, però en general el problema és que encara en tinc masses, ja que tot ve de gust. Em cau a 3 minuts d'on treballa el meu fill i quan puc és un bon lloc per dinar, tot i que aquest 2013, amb el periode de la meva recuperació, no he anat.

      Les cadires m'agraden. Potser m'han entrat pels ulsl a nivell disseny, però no m'he fixat mai en que fossin poc còmodes. Però tampoc soc d'estar gaire estona als restaurants.

      Elimina
  11. Moltes ganes d anar als ultims llocs publicats, alguns desconeguts per a mi, altres coneguts nomes de nom. El que mes m agrada del teu blog son les troballes. El que no m agrada es que no aconsegueixo publicar els comentaris des de l ipad. Ja veuras que ara aquest es publicara i em cagare en tot! Per si de cas, dues coses mes: de vegades se t veu massa el llauto quan provoques; i dos, sorpren i s'agraeix la declaracio d amor al sense pressa. I una tercera: no creus que tambe hi ha upper diagonals molt per sota de la diagonal?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Luis, veig que al final has pogut publicar des de l'IPad i m'alegro!!. Vaig a comentar punt per punt..

      Si que se'm deu veure massa el llautó quan provoco, doncs fa temps que passen de mi. Amb lo que m'agradava que piquessin...

      Potser Sense Pressa em va agafar en un bon dia... Però els cigrons aquells i la cua de brau, encara els tinc al cap..:). Però com dic en un comentari anterior, l'únic que té (que ja és molt) és menjar molt bé, cuina clàssica.. No és pas un lloc per anar a fer un sopar de "primera cita" i més si et surt vegetariana.. :) Però ja no estic per aquests trotes...

      I lo de upper-diagonal, tens tota la raó. Però la conya, ve de lluny i té història i a més veig que té èxit per aquí. Però la conya ja ve d'anys quan jo deia que m'agradava més moure'm per upper-Aragó.

      Una abraçada Luis!

      Elimina
  12. tiene muy buena pinta el restaurante, me encantaria ir pero hace poco me he pasado a la comida vegetariana y no creo que lo vaya a disfrutar demasiado...igual me lo tendre que replantear esto de ser vegetariano! muy bueno el blog, que vaya bien!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola,

      No és pas un lloc de menjar vegetarià. Tot i que no em vaig fixar a fons amb la carta.

      I gràcies per les teves amables paraules del blog!

      Salut!!

      Elimina