2 de juliol de 2013

Fermi Puig. 'Más ruido que nueces...'

Aquesta vegada la he fet jo!!
Fermi Puig



Balmes 175, 
T. 936241835


**************
Tres anys més tard de la publicació d'aquest post i en concret en febrer del 2017, vaig tornar a aquest restaurant, convidat per un amic. La sorpresa va ser que em van fer fora per culpa del post que podeu llegir a continuació 😅😅😅 que estava escrit al 2013.
El relat de la meva expulsió al 2017, el podeu gaudir fent clic a Fermi_Puig_enfurismat
**************

POST ORIGINAL:

He de dir que d’entrada aquest senyor, el Fermí Puig, em cau bé. De fet només el conec de la radio,  d’escoltar-lo mentre condueixo a través de RAC 1 i sembla senzill i proper. I que sap  de cuina, està fora de tot dubte. (Quan vaig escriure el post desconeixia que tot és un muntatge del Jaume Roura de Mediapro, que a més dels merders que té, ara ha obert aquest lloc amb el tal Fermí de soci-pantalla... No ho van vendre així les notes de premsa 'so excited'...Al final del post teniu la noticia "ampliada" )

Vam acordar anar-hi amb el Ramon Roset, tal com fem periòdicament I quedem per sopar. La idea d'aquest lloc, com podeu imaginar, va ser d'en Ramon  i vam reservar amb dies d’anel·lació. Just la setmana anterior d’anar-hi,  jo per ganes ja m’hagués tirat enrere, en front de l’allau  de reportatges “so excited” del lloc.. Només La Vanguardia del divendres anterior, portava dos articles. Un del col·lectiu “5 a Taula”  i l’altre al suplement QuèFem. I ja em vaig dir.... uffffff.... això no pinta be (i sort no han contractat als de VipGourmet... :).


I cap allà vam anar el dijous dia 26. D’entrada el carrer Balmes és una mica desangelat, amb els cotxes baixant a tota vela. Està just pel damunt de Diagonal (per tant upper.. J..). Però de fora queda bonic amb una decoració molt simplificada, però una mica freda al meu gust.

Vam donar un cop d’ull la oferta i pel que vam veure posteriorment, el restaurant està molt encarat a el menú de 45€ “todo incluido”. I això vol dir amb un barra lliure de vins a copes, dels que ells han seleccionat. La idea és bona pels que el vi els dóna igual i també pel restaurant, doncs l’ambient no propicia al típic “Maanolo... otra ronda” i amb la crisis avui en dia, hi ha uns ofertons de vins per la restauració, que fa que puguin quedar bé i a un cost mínim. I tampoc s’estiren massa... L’altre dia tocava Drac Màgic i Ermita d’Espiells, que són vins de 6 /7€ en botiga.



El menú no ens feia massa el pes (podeu jutjar mirant la foto), ni la selecció de vins associada i vam optar per la carta. I jo una mica guiat pels plats que havia llegit en les cròniques “so exited”.


I aprofito per la reflexió, de que no és el mateix una crònica positiva, que una crònica “so excited”. Crec que aquestes darreres, només sorgeixen després d’alguna carantonya del xef de torn, amb visita a la cuina inclosa...   #Fent_amics


De primer el Ramon va triar el plat de cansalada cuita a baixa temperatura amb espardenyes i jo la bullabessa. Vaig tastar la cansalada i molt bona, però cansalada (si... ja sé que deu ser Maldonado). I la meva bullabessa, trista, trista. Molt trista... Era la “niña de luto” de les bullabesses. Fins i tot inferior a la que recordo em prenia sempre el segle passat, a l’Agut del carrer Cignas (una senzilla casa de menjars).



Com  segons i en el meu cas també influenciat per les cròniques, la súper famosa “cuixa de cabrit enfangada a la cullera”. Bé... les dues primeres mossegades bé, però a mida que avançava, em costava més. I sabeu que soc de vida i la bullabessa ja us podeu imaginar que no em va atipar. Poques vegades en costa d'acabar un plat... En canvi al Ramon, li va agradar.



Els vins al preu multiplicat per dos i una mica més, respecte a botiga (per mi multiplicar per dos,  ja és el llindar per no trobar-ho o no correcte) i a més servits amb copa de mida tast. Per tant vam triar opció econòmica i aire..


De postres vam prescindir.... Desànim, coses dolcetes que no venien de gust. Cafè i a prendre una copa per les rodalies.  Em va sorprendre que el gran maître (dit en tots els sentits), quan ja preníem el cafè, ens va retirar l’ampolla de vi. Ens feia fora per un hipotètic segon torn?. Si es així em va ofendre... sempre m’he aixecat ràpid d’una taula quan veig que algú espera...i no hi havia ningú. Total, que amb un vinet bàsic (en quan a preu) i sense cafès, 60€ per cap i al carrer. I vaig pensar, no crec que em tornin  a veure...


En resum, restaurant especialment indicat per treure a sopar a algú, sàpiguen que amb 45€ surts amb tot inclòs i sense sorpreses  i conformant-te amb el maridatge que et “proposen” i imaginar que has estat en un estrellat (i ho dic pel passat estrellat del xef).
Des del punt de vista del restaurant, han muntat una màquina, per exprimir el nom del Xef i amb una austeritat extrema, obtenint  el màxim de rendibilitat. I ves a saber quanta gent hi treballa en pràctiques... algun tremolor excessiu al servir el vi, era sospitós...

En que quedem?... S'ha d'anar o no?... :)

50 comentaris:

  1. Fermi Puig sap de cuina i és didàctic però no és un gran cuiner, o al menys no te el nivell d'altres companys de la seva generació. De fet, l'estrella Michelin li van donar al final gairebé per avorriment. Però el tipus te el seu punt i un públic fidel molt ben definit, que és el potencial client del seu nou restaurant i a qui van dirigides les campanyes "so excited" que comentes i que, pel que veig, també guanyen partides no previstes. En el vostre cas: "so excited" 2 - "so pringaos" 0 :).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones anònim,

      Pel que dius té un target de públic que jo no sé veure massa. I si és el de la gent que l'escolten i truquen en el programa de RAC 1, no sé si farà gaire calaix.

      Lo de 'pringaos', suposo que ho dius pel fet d'haver anat allà i pagat els 60 eurets. En aquest aspecte tens raó, però també aporta les seves satisfaccions. Per 60 eurets, surto mitjanament menjat, amb bona companyia i sentint-me bé de no ser un súper-excited d'aquests de la carantonya.

      No va ser un vespre perdut del tot... ;)

      Elimina
  2. Ei Ricard!.

    Una mica de respecte per l'Agut eh? ;).
    Suposo que deus tenir grans records d'allà com els que jo tinc. La veritat és que no sé ni si existeix encara. Però jo també havia menjat allà bullavesa, que era feta amb elements senzills, però molt recomanable. I de postres sempre em demanava una mena de pijama que portava arrob i tot.
    A "Fermi Puig", ja imagino que vas entrar més per morbo que no pas amb l'esperança de fer un gran àpat, doncs la rauxa mediàtica ja donava idea de que com tu dius "pocas nuesces".
    Apraçada,
    CarlesP.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que en tinc grans records i espero que existeixi encara. Fa anys que no he estat per allà.

      I recordo els postres que dius, tot i que no eren la meva elecció. Però si recordo lo del arrob (que de fet no sé si s'escriu així).

      I al "Fermi Puig", vaig entrar amb curiositat, però esperava una mica més...

      Elimina
  3. Bona nit Ricard,

    Aquesta vegada no faré post del nostre sopar. Com molt bé saps, només escric les experiències, tan enològiques com gastronòmiques que em resulten positives. Vagi per davant que vaig menjar bé. El restaurant està pensat, com molt be dius, per explotar la marca Fermí Puig i servir quants més menús complets millor. Sota una bona base culinària hi ha un servei auster. No hi ha aperitius, ni prepostre, ni l'opció de demanar formatges, ni petits fours. Res fora de guió. Qualsevol dels nostres restaurants habituals, els nostres estimats bistronòmics, el passen per davant.

    Les copes són Riedel, però del tamany de tast, de les que es fan servir en algunes fires. No m'imagino bevent segons quins vins en aquelles copes. No ho vaig entendrë.

    En fi, sense que sembli una exageració, va ser un àpat força gris.

    Salut,


    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord Ramon. I ja a vista del grau de satisfacció, ja vaig imaginar que no el publicaries.

      Jo en un principi, em limitava a publicar els que m'agradaven, però de mica en mica he canviat i ara ja no tinc cap mania en criticar aquets muntages en que la realitat és molt diferent del que expliquen a les notes de premsa.

      A ben segur que si vaig a un lloc anònim i em quedo insatisfet, m'ho guardaré per mi i no faré un post (de fet tinc bastants llocs que mai he publicat i he estat). Però en aquests en que el "despliegue informatiu", sembla que et venguin or, no em puc estar d'intentar explicar la meva realitat del lloc.

      I com tu dius dels nostres estimats bistronòmics, a ben segur que l'excel·lent sopar amb maridatge DO Empordà del dia anterior, encara ens va fer veure més gris, la grisor del lloc.

      Salut i a veure quin ens fem abans de vacances...

      Elimina
  4. Els locals on el menú és el centre de tot, per a mi tenen molt de sentit quan estem parlant de menú degustació per a poder coneixer al màxim el potencial de la cuina o bé menús de caire 'pràctic' per a dinar baratet a la pausa de la feina. Diria que en aquest cas no estem devant de cap d'aquestes dues situacions.

    I no vull dir que no tingui sentit que hi hagi un menú, sino que aleshores en la meva humil opinió, el menú no hauria de ser el centre absolut de la oferta del restaurant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I en aquest cas, el menú sembla una manera d'exprimir al màxim les possibilitats del local. La RQP d'aquest menú, és fluixa. M'agradarà veure com evoluciona aquest lloc en uns mesos..

      I lligant amb el que dius de menús de caire 'pràctic', d'aquests en soc un gran fan. Sempre dic que m'agradaria viure lluny i venir de turisme a BCN, aprofitant la gran oferta que hi ha en aquest sentit.

      Elimina
    2. No havia llegit cap crítica d'aquest lloc però pel que diuen als comentaris el menú degustació és massa bàsic, llàstima. Jo també en sóc fan dels menús (degustació / dia), sobretot quan viatgem, són perfectes si no estàs gaire familiaritzat amb els ingredients i els plats del país ;-)

      Elimina
    3. Comparteixo els que dius Montse, dels menús.

      De fet vam entrar allà amb idea de menú... però només amb una lectura ja ens vam dir "no" i amb el tema vins ja "no no".. :)

      Hi han millors opcions a BCN, no tan "noves", però superios sense cap mena de dubte.

      Elimina
  5. L'Agut existeix, però va morir l'amo que era el cuiner i la vídua crec que finalment se'l va vendre... Ara ja no té res a veure amb el que era... Llàstima, jo també hi tinc bons records!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja em temia alguna noticia d'aquest estil... :(

      Quan jo tenia vint-i-pocs anys i em guanyava bastants diners fent classes particulars, va ser quan vaig poder començar a descobrir alguns restaurants. I en tenia dos de preferits: Una era l'Agut del que ara parlem i l'altre el Quatre Barres al carrer Qintana, quan a la cuina estava el Lladonosa i de cap de sala implacable, la seva dona. I dels docs tinc grans records...

      i gràcies per la info de l'Agut...

      Elimina
  6. Ricard, agraïm que també publiquis crítiques!!! jo hi havia d'anar dissabte a dinar i, per sort (sembla..:-) es va cancel·lar... no ets l'únic que m'ha donat referències molt negatives!!!
    estic amb el primer anònim.. a mi el drolma em va decepcionar força! però pensava que justament en un restaurant no estrellat, a menys preu i bona qualitat, es treuria el millor del fermí puig. i veig que no... quin greu! esperarem evolució...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em tranquilitza no ser l'únic que en té solucions negatives... :)

      En ocasions quan tinc experiències parcialment negatives, em quedo amb el dubte de si he tingut un mal dia o l'han tingut ells. És el tema de la subjectivitat d'aquestes coses.

      Però com més hi penso, no veig massa clara l'evolució d'aquest lloc. Crec q el target està pensat en gent d'aquells que hi van a fer una celebració, el "un dia és un dia"... Una mica "el te saco a cenar" i fixeu-vos que no entro en quin sexe treu a quin eh?.... I una mica perquè al sortir es puguin dir frases d'aquelles de "ens han servit molt bé... però com a casa cap lloc".

      Elimina
  7. :-) os-tres, doncs si aquest és el target, quin horror! no hi aniré mai, trobo....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé... això és el target que em va semblar adient al lloc, però el marketing no és pas lo meu... :). Però el dia que vam anar hi havien parelles d'quelles que es muden de manera "clàssica" per sortir a sopar... :)

      Elimina
  8. Bona ressenya del restaurant.
    No entenc per això el teu afany de separar-te dels altres, quan fas exactament el mateix.
    Vas a un restaurant ultrapromocionat al poc d'obrir-se, que està situat on està. Però sempre vols deixar el teu toc personal, com si la cosa no anés amb tu.
    Home, si no vols anar al restaurant d'un xef que té un espai a la ràdio, que li donen gairebé portades a la vanguardia i al periodico, que al dia d'obrir van Guardiola i Cruyff a sopar, doncs no vagis ... Però no facis veure que vas a disgust ...

    Alvaro V.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En primer lloc Alvaro, gràcies per lo de bona resenya.. Però hi dues coses que em dius que no acabo d'entendre...

      La primera és quan dius que "vaig a disgust". Jo a disgut rarament vaig a cap lloc. En aquest cas era un sopar a 3 que degut a un viatge va quedar reduit a 2 i que no fos la meva tria ni em fes especial il·lusió, no vol dir pas disgust. També t'he de dir que d'entrada, quan vaig rebre la primera noticia de que obrien, em feia més gràcia. Va ser a partir de l'allau de publicitat que em vaig començar a tèmer que no anàvem bé.

      I la segona que ja no entenc gens, és quan dius de "l'afany de separar-me dels altres, quan faig exactament el mateix". No sé a quins altres et refereixes..?¿?¿. El que si em vull separar dels que fan les resenyes cobrant (o sense pagar el sopar) i amb visita anunciada.

      Per tant no faig el mateix... vaig de manera totalment anònima, pago el sopar i mai permeto cap interacció amb el personal del restaurant.

      Elimina
    2. Mai permets cap interacció amb el personal del restaurant?, de debó?. De vegades és molt útil interactuar amb el cambrer o el personal del restaurant per informar-se sobre algún ingredient no identificat o la forma de cocció d'un determinat plat. Satisfer la curiositat, aprendre o entendre son questions que formen part del tarannà gastronòmic.

      Elimina
    3. La veritat és que mai. I potser que un factor de timidesa meva hi ajudi. Però mai, mai. Vaig fer una excepció amb Picoteca amb aquella salsa de la graellada de verdures.

      Però en llocs que vaig per primer cop, soc hermètic i gens accessible. I algun cop que penso m'han reconegut de la foto i em diuen alguna cosa a l'estil de "vostè el coneixem oi?", surto per la tangent amb alguna animalada del tipus tots els calbs ens assemblem...

      Elimina
    4. I perquè ho fas això?, tancarse a banda no és una actitut natural en una activitat què és principalment lúdica. De ben segur què et perds una part molt important de la pel.licula.

      Elimina
    5. Jo no soc una persona massa oberta. Quan surto a sopar, ho faig sempre amb algú amb qui tinc ganes de parlar i no estic massa d'escoltar d'històries de restauració.

      Jo sempre dic q vaig a sopar i si em recordo de fer fotos (no sempre passa) i em ve de gust publico. Es la meva opció personal... tampoc dono conversa al barber, ni al mecànic ni al que em ven el peix...

      Elimina
    6. No és tracta tant d'escoltar históries com de parar atenció i demostrar interés pel que estas menjant. Entenc que vagis als restaurants despreocupadament, mes per gaudir de la conversa que d’altres questions però, a diferencia de quan vas al barber o a cal peixeter, suposo que d'aquests no fas critiques publiques i en canvi si que les fas, i bastant dures, dels restaurants. Em sembla bastant frívol per la teva banda fer aquestes critiques havent passat tant superficialment.

      Elimina
    7. Mira... aquest blog és així. Que hi vols fer-hi... A alguns els agrada i a altres no.

      Només un detall.. Jo no faig crítiques dures dels llocs. Per cada crítica dura en trobes bastants més que són positives. Com a mostra, mira els que estan en "1a pàgina" actualment:

      Momos, Picoteca, Mil921, Sense Pressa i La Lluerna

      Ja sé que entre els meus "detractors", corre aquest argument... Però jo sempre vaig a la estadística.

      Elimina
  9. D'una banda dius: jo per ganes ja m'hagués tirat enrere. El que denota no moltes ganes d'anar.

    Respecte al de separar dels altres fent el mateix.
    La majoria de les teves ressenyes, sense cobrar, són de llocs de la part alta o bé que estan de moda o bé que acaben d'obrir. Més o menys alhora que al bloc es poden veure ressenyes en diversos diaris o en altres blocs com el de Philippe Regol, el de Brillat-Savarin, etc.
    És a dir que fas el mateix, ressenyar restaurants a la moda, Suculent, nonono, chez coco ... i quan dius: Va ser a partir de l'allau de publicitat que em vaig Començar a témer que no anàvem bè.
    Tu també ets part d'aquest allau, ja que publicitas els mateixos restaurants.

    Simplement que quan et llegeixo ho penso de vegades.

    Alvaro V.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ho veus així.... :)

      La veritat és que em donen curiositat els llocs nous i en alguns com NoNoNo, no em faria pas res tornar-hi. Conyes abanda, vam menjar-hi prou bé. Però com pots imaginar també vaig a llocs "de sempre", que no publico per no donar la sensació de que sempre parlo dels mateixos.. Al final semblaria els de VipGourmet i els seus ditxosos "Tres Porquets"... :)

      Just el dia abans del "Fermi Puig", veniem de sopar d'un del meu "top ten" i la comparativa encara va ser més dura...

      En tot cas agraït de que passis per aquí i diguis la teva.

      Salut!

      Elimina
  10. Quin dels teus "top ten"?, si és pot saber.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que de quin veniem el dia abans preguntes?. Vam estar en un sopar maridatge amb vins de la DO Empordà a Topik i potser encara ens va fer ressaltar més la tristor del sopar a "Fermi Puig".

      Suposo q preguntaves això... els meus tops, pel que fa a haver menjat de gust, estan a la columna de la dreta del bolg... De fet és el Top 15..

      Elimina
  11. En primer lloc i com diuen més amunt, felicitar-te per la bona crònica, però també per la paciència que tens amb els anònims, tot i que avui mantenen la compostura.
    No he estat a FermiPuig, però en tinc un testimoni directe i de confiança. Van anar al menú i és el que dius tu: molt basic tot. Del vi no es van queixar doncs són gent (dit amb tots els respectes) que ja els va bé l'Espiells aquest.
    Penso que aquests menús acaben fent bona la frase de que "comprar barato, acaba sent car".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les paraules.

      El tema anònims ja hi estic acostumat i al menys avui mantenent les formes. I com sempre dic, és un joc desigual del gat i la rata. Voltes i voltes, per finalment mostrar el rebuig.

      A mi hi han blogs que tampoc m'agraden. I saps que faig?. No pasar-hi i menys comentar-los... :).

      En fi, que pel que dius, no soc l'únic que no li va fer el pes aquest lloc.

      Salut!

      Elimina
  12. Ostres, Ricard... Doncs a mi em va agradar força. Cert que el menú em va semblar, com diuen per aquí, bàsic, bàsic... i vam anar directament a la carta. També és veritat que ens van atendrer en tot moment l'Alfred i el Ramon, que també havia estat al Drolma, i de mans tembloroses res de res. Nosaltres vam sortir a 72 € per cap amb cava d'aperitiu, postre i una ampolla de 12 Volts, però com et dic (i et vaig dir via Tweeter), encantats i amb moltes ganes de tornari. Potser la segona vegada no és el mateix... Veurem.

    Domènec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Domenec,

      Ja ho vaig veure al teu Twitter. Segurament les diferencies que apreciem, són a nivell de que jo no sé ni qui és l'Alfred ni qui és el tal Ramon... :). I aquestes coses influeixen.

      Que vull dir amb això?. Que una cosa és quan hi ha contacte i fins i tot et coneixen i l'altre quan hi vas a nivell anònim total... que és com a mi m'agrada "provar" un restaurant. També t'he de dir que el meu posat poc amigable, no ajuda als apropaments. I excepte en 3 o 4 llocs de la meva llarga llista, mai tinc cap contacte fora del mínim de demanar i pagar. I en molts d'ells surto content..

      Ja imagino que als dos noms que anomemes, no els tremola el pols.. però la noia que ens va servir el vi, el va repartir entre dins i fora de la copa, que tot i sent copa de "tast", tampoc s'ha de fer tanta punteria.. :)

      Elimina
  13. Jo he intentat anar dues vegades i els dies que jo volía tenien ple. Quan vagi ja diré la meva. Pel que sembla del que dius, continuare amb el meu Hofmann com icona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Tomàs. Penso que no són massa comparables. "Fermi Puig" és una mena d'invent per imaginar que un va a un gran lloc i pagar 48€. I si a un ja li dóna igual el tema vi, amb l'Espiells festival total.

      Però tampoc soc jo massa pro-Hofmann... :). He estat un parell de vegades i em va semblar un bon lloc amb festival de postres... Però clar.. com quasi mai prenc postres, ja em tenies a mi allà amb el meu plat de formatges, mentre tothom es posava "so excited" amb aquelles estalagtites de caramel ....

      Elimina
  14. Se que no ets pro-Hofmann, el que passa es que jo hem trovo com a casa...son molts anys, també es cert que a mi m'agradava més l'antic espai, com també es cert que el dia que provis un postre et canviarà la vida, una mica Espai Sucre, salvan les distancies. Sense anar més lluny el dia que hem van denegar la reserva (per plé) al Fermi, vaig anar al Tiro de Mollet, antic refugi de constructors i pseudo-caçadors de tir al plat....2 pax 189,64 tenen la culpa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deixa'm aclarir una cosa: Soc pro-Hofmann pel que fa als monogràfics de cuina. Els que els imparteixen, són molt bons. Quasi et diria "massa bons" pel que fa a les meves possibilitats. Però he après mltes coses allà.

      No conec el que dius de Mollet... però car oi pel que dius?. Són quasi 100 per cap. Entenc que en època dels "constructors" funcionés, però ara... ufff..

      Elimina
  15. Hola Ricard, moltes gràcies per anomenar el meu bloc, no soc expert en gastronomia, però m'agrada escriure i fantasejar relats a llocs on disfruto del menjar.

    Admiro la manera d'enfocar les teves resenyes , i estaré molt atent a noves actualitzacions que facis.

    Salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com ja podeu veure he posat un link al vostre blog a la secció de blogs que m'agrada visitat... Però es que l'he posat per no oblidar-me en les meves rondes peridiques per aprendre de nous llocs.

      Vaig veure que tenim llocs en comú i em va agradar l'estil.

      Jo tampoc soc cap expert en gastronomia i em limito a descriure les sensacions de cada lloc. Com sempre dic, vaig a sopar amb companyia, m'agrada la conversa i "a més", escric del restaurant si em ve de gust.

      Salut i ens anem llegitnt!!.

      Elimina
  16. Hola, Ricard, bon dia
    No he estat a dinar o sopar. Vaig passar casualment 1 setmana abans de la inauguració.
    El mateix dia de la inauguració em vaig apropar i ho vaig posar al fb de c5. Vaig demanar permís per posar la foto. I confirmar la notícia. Havia força gent.
    A veure. Està en un bon lloc, poder si una mica "dessangelat" en aquell tros, com bé dius.
    L'espai que ha dedicat al Barça pot ser un bon reclam.
    Comparteixo algunes impressions.
    És un bon xef i mediàtic (surt al programa del Basté). Vaig llegir les notes de premsa. Tots els medis varen fer-ne ressó.
    Dura és la passantia en qualssevol professió.
    Sort per tots!! en aquest moments difícils!
    Bona crònica. Gràcies:))
    fina

    PD: El Drac màgic és el vi?
    Si és així mira el final d'aquest post, si vols clar:
    http://cuinacinc.blogspot.com.es/2012/04/dracs-princeses-roses-llibres-sant.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que esperava més del lloc, basicament pel nom que porta i per les cròniques que va comportar. Ja sé que aquestes cròniques solen ser degudes a a pactes econòmics o a compromisos, però vam sortir una mica "tristos" del lloc.

      Ja sé que a ulls d'algú pot semblar cruel, que em carregui el lloc, però intento ser sincer i sense amiguismes. El número de clients que surt a sopar, és limitat i el que va a un lloc, deixa d'anar a un altre i ha llocs que sense soroll, fan una bona feina.

      Canviant de tema. Primer m'has despistat preguntant si el Drac era un vi i veig que al final del post el tens fotografiat i tot..:). La veritat és que no l'he tastat mai...

      Salut!!.

      Elimina
    2. Gràcies, Està bé, el que dius,
      així ho entenc.
      i el drac màgic t'ho deia perquè l'anomenes i m'ha fet gràcia comentar-ho!
      Bon diumenge!

      Elimina
  17. Una setmana sense entrar al teu blog i la feina que es gira...

    Tens raó amb lo de publicar tots (llevat algunes excepcions) els restaurants que visites. Jo també vaig començar a fer-ho després d'una experiència surrealista l'estiu passat i de fet vaig donar d'alta una categoria de Restaurants NO recomanables... Tampoc és que em llegeixi tanta gent, però al menys puc dir la meva.

    Tinc pendent d'anar a dinar a aquest restaurant, segurament passat l'estiu, i ja t'explicaré que m'ha semblat. Només vaig ser un cop al Drolma i deixant de banda la novatada de accedir a demanar fora de carta un platet (per que era un platet) de verdures amb tòfona blanca que acabaven de portar del Piemont (crec recordar que va sortir per més de 60 euros...), per la resta ens va agradar força. Coincideixo plenament amb l'apreciació de la vestimenta de lluentons i similars, que, com varem comentar en el seu dia, semblava més pròpia de los Madriles que no pas de la nostra ciutat. També et diré que el servei em va semblar dels millors que he vist mai en un restaurant superant inclòs a algun triestrellat (Arzak sense anar més lluny...).

    Ja t'explicaré. Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Jordi,

      Jo no havia estat mai al Drolma. Normalment evito els llocs que en podem dir de gamma alta a no ser que algú proper li fagi molta il·lusió.

      Potser soc massa cerebral i quan a l'hora de pagar em plantejo el rati cost-satisfacció, sé que no quedaré satisfet. I tampoc em ve de gust l'ambient que els envolta i que el servei ja agafi com tracte "per defecte", el tracte d'aquest ambient.

      ja em diràs quan hi vagis que et sembla.. A mi no em tornen pas a veure... :)

      Elimina
  18. 60 euros por persona? Pero no iban destinados a llegar a todos los públicos? Algo no cuadra... en fin. Cuando un restaurante aparece tanto, siempre dejo que pase un tiempo para que todo se coloque en su lugar.

    Recuerdo Ca l'Agut... te refieres a ese? Ojalá aun exista!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si....60€ i sense postres... I els postres estaven a 7/8€ crec recordar...

      De fet el q pretenen vendre és el menú amb "vino incluido", però era molt pobre i tampoc ecnòmic.

      No són pas llocs de 1a tria meva, el que passa és q el Ramon volia anar-hi i jo esperava una mica més del lloc.

      L'Agut o Cal Agut, em referia al del carrer Cignas. Expliquen en un comentari anterior que encara existeix, però que ha canviat de propietat i que "ja no és el mateix"....

      Elimina

  19. Restaurant que tindrem que visitar per a vore si el rumors que parlen sobre éll son certs o no.

    En principi el de la barra lliure esta molt bè.

    Vorem si ens sorpren en el menjar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si amb la "barra lliure", us va bé l'oferta l'oferta de vins que inclou, en principi cap problema... :).

      Però mi no em tornen a veure... Ja direu com us ha anat...

      Elimina
  20. Jo hi he dinat aquest migdia! El local per fora i el rètol que té és una mica desangelat, però per dins el local és prou gran i ample, amb decoració prou bona i taules força grans i espaioses.
    El local estava totalment ple, predominant un públic d'edat avançada i bastants executius però tampoc era d'allò més pijo.
    Hem fet el menú de 35€ amb tot inclós, amb ermita d'espiells per començar i un cava pels segons i postres. De primer dos d'ajoblanco amb raïm i musclos( força bó i refrescant) i un arròs a la cassola amb botifarra, salsitxes i costelló ( força bó també.
    De segons suquet de rap, amb dos medallons prou macos i patates i pèsols, bó de gust però li faltava un punt d'intensitat. També he tastat el magret d'ànec i força bé també.
    De postres sorbet de mojito molt bó, pa amb oli i xocolata prou bó i prèssec amb armanyac i no se que més, que ha agradat molt.

    La valoració és prou correcte, ni és un local imprescindible ni me'n moro de ganes de tornar-hi però tampoc el desaconsellaria per veure que tal.

    El servei ha estat molt bé, el maitre conegut molt i molt bé, i algun cambrer més jove també molt profesional i sense tremolors per servir el vi :)

    Bon estiu Ricard!

    Adrià

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Adrià per dir la teva. Tampoc el vaig trobar jo massa 'pijo'... El vaig trobar més de cara al "un dia és un dia", dels seus fans de la radio...:).

      No vam menjar ni malament ni be... Però cap ganes de tornar-hi.

      Aquest menú que dius dels 35, deu ser el mateix que el de les nits a 45€....

      Bones vacances també x tu!!.

      Elimina