29 d’agost de 2013

Mont Bar. Ja va fer bé d’obrir lluny de la Vall d’Aran


Mont-Bar-Barcelona

Mont Bar


Carrer de la Diputació, 220


T:933 23 95 90

El restaurant Mont Bar ha estat un dels llocs visitats durant la setmana de vacances que hem dedicat a fer turisme per BCN. Quan van obrir Mont Bar ara fa uns pocs mesos, ho van fer a través del típic rebombori mediàtic amb articles, blogs i notes de premsa so ‘excited’ i ja el vaig deixar aparcat.

Però he rebut feed-backs posteriors del lloc , en que em deien que estava bé i que no em desagradaria. I un migdia vam decidir anar-hi. És el típic local de cruïlla, que igual podría ser un ‘colmado’ o una ‘farmacia’. Em va recordar una mica el Betlem i no és pas cap comentari negatiu. i no em va desagradar pas, doncs els 'platillos' són prou bons, però...






Mont-Bar-Barcelona



El local és petit amb barreja de possibilitats d'ubicar-se: barra, alguna tauleta petita, alguna altre taula alta amb tamborets i alguna taula col·lectiva, d’aquelles que com vaig llegir en un blog definia "una gran idea para hacer amigos"... (Deu nos en guard!!!...).

Al migdia i aviadet, el lloc estava buit i vam triar una de les taules petites "protegides" i amb l’esperança de que en el tamboret que quedava a centímetres del meu clatell, no s’ubiqués ningú i vam tenir sort.. :).

Com primers vam compartir la ‘seva ensaladilla russa amb esturió confitat’ i uns ‘seitons marinats amb vinagre Chardonnay’. Els dos plats estaven bons, però les racions són les que són... (vaig oblidar de fer la foto als seitons, però no és difícil d’imaginar-los).



Mont-Bar-Barcelona

Com segons vam demanar els dos, l’arròs de verduretes del dia. Molt bo i amb tòfona d’estiu, però amb ració d’arròs miserable. Voilà la foto...


Mont-Bar-Barcelona
Tastet o 'platillo' d'arròs....  a 16,30€
I com que aquestes coses em cremen una mica, més que res perquè estan adreçades a obligar-te a demanar més plats o postres, per pujar el cost, ja cafè i sortida ràpida per prendre un altre cafè i un gelat en un altre local.


Mont-Bar-Barcelona

La selecció de vins semblava cuidada, però els migdies rarament demano vi i vam optar per cerveses. Mentre esperàvem el compte, li vaig explicar a la Marta alguna de les "virtuts" del lloc que havia llegit en les notes de premsa i en concret la de que el cuiner era de la Vall d’Aran, l’origen del nom "Mont" i que havia decidit obrir a BCN... i em va replicar amb el seu aire típic del personatge del compte de Hans Christian Andersen (aquell que va dir al rei que anava despullat, quan tothom li deia que anava elegant) .... "Ja va fer bé d’obrir això fora de la Vall d’Aran.. Ja va fer bé...".

I permeteu-me la reflexió d'aquest llocs i d'altres equivalents, que sembla ser una tendència actual ...

Si vas a picar lleuger, aquests llocs et permeten picar qualitat i no inflar massa el compte. Una mica per dir que "hem sortit..". En aquest aspecte està correcte i la nostra consumició pot ser un exemple ..

Però si vas a DINAR o SOPAR "normal", cal demanar més 'platillos'  i llavors  el seu cost és equivalent al d’un lloc còmode, ampli i amb estovalles i tot. I en aquest cas quina és la gràcia del lloc?... "Que se come fantástico, como si se tratase de un restaurante, pero en un lugar informal (incómodo), pagando lo mismo (o más).. " És aquesta ???.

Perquè si aquesta és la gràcia, com que jo no pillo el concepte (aisss que dur el ser vellet..!!), ja em van bé els Gresca, Caldeni, Topik, Sense Presssa, Montvinic, Vivanda... i un munt que em descuido.. i si em va el tema tamboret i apretadet, no podem oblidar PacoMeralgo... :).

Si mireu el ticket, el preu sembla molt acceptable, però no hi ha vi, ni postres, ni una segona ració d'arròs o del que sugui de la carta que mostro, per poder sortir "dinat... I si fem el càlcul en aquest cas, la suma seria al voltant de 115€, comptant un vi de 20€ ..!!!.

Mont-Bar-Barcelona



Mont-Bar-Barcelona


No... si al final tindrà raó el més ‘encantador’ dels meus detractors, quan publica  amb estil 'ex-cathedra':


Extret d'un comentari que li van posar a:
homogastronomicus.wordpress.com

Que consti que vaig tardar uns mesos eh?. No vaig "acudir cuanto antes".... uffff ... m'estalvio el 'reset'... :)

39 comentaris:

  1. Hola, Ricard fa un temps que et segueixo, però mai havia gosat escriure cap comentari. La setmana passada quan vas anunciar la teva crònica del Mont Bar vaig pensar que hi faria la meva. La veritat que esperava la teva crítica amb inquietud. M’explico, vaig anar al Mont Bar en plena voràgine mediàtica i vaig sortir decebuda totalment, va ser un bluf. Em sentia l’única persona que no s’extasiava en aquest lloc. Com ben dius, menjar bo, però racions justetes, al meu parer no acord amb el seu preu. Recordo que vam demanar un arròs i quan el van portar a taular ens vam mirar i vam pensar que era una broma, quatre cullerades comptades i una gamba per cap, literal, bo sí (tampoc espatarrant com deien alguns) però no pels 20 i pic euros que valia. Curiosament , avui he anat al “Pecat” que han obert al Born i que està tenint bones critiques, també m’estic tornant a sentir l’única persona “rara”, no pel preu que és realment molt ajustat, en aquest cas no m’importaria pagar una mica més i que els plats tinguessin una mica més de “xispa”, es menja bé, correcte, però m’ha deixat indiferent. En fi….
    Salutacions!
    Vanesa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Vanesa i content de que hagis decidit escriure avui.

      L'exemple de l'arròs és prou il·lustratiu com per veure de quin pal van. Suposo que el truco és que amb la història de compartir, vagis demanant més per no quedar amb gana... I acabis pagant el que he calculat. I clar... per això ja hi han els restaurants còmodes.

      Tot això és culpa de les campanyes orquestades. I no és que els que van i crean voràgine mediàtica com dius tu (els 'so exciteds' que jo anomeno), ens menteixin, però té lògica total que a la els restaurants saben que tenen algú allà que els publicarà, el servei no sigui igual que els dels anònim... -tan tontos no són-. I això comptant que no siguin convidades, amb les que ja saben que qui accepta el joc, no els deixarà mai malament.

      I aquestes vacances ens hem fet aquest parell de llocs, però ja anant amb previ avís i no deixant-nos prendre la cartera...

      El Pecat de que ja he llegit alguna "meravella", no he estat i pel que em dius ja m'ho pensaré...

      Salutacions i benvinguda.

      Elimina
  2. No pueden ser estos precios. Por 16,30€ tienes un señor plato de arroz en cualquiera de los restaurantes de Cambrils, que te he leido por aquí que es una plaza tuya habitual, incluidos los estrellados Can Bosch y Rincon de Diego o el ya desaparecido Can Gatell.
    Y por el precio de la ensaladilla y el platillo de arroz un menú de mediodía en 'Caldeni'.
    Sinceramente no se que tipo de cliente buscan con estos precios. El de una vez y nunca más, el guiri que no se entera, el rico que baja de la diagonal un día para hacer la broma...
    Como un día vayas a comer aquí y a cenar a Martinez, te dejas 200 euros y al día siguiente aún te tienes que preguntar en que te los has gastado.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahaha.... Bona la de dinar a Martinez i sopar aquí...

      I a més era l'arròs "del dia"... Vull dir que era l'econòmic. El que no pots ser és el joc de les racions mínimes, per allargar el compte amb els conceptes "platillos i compartir".

      Penso que el públic a qui va adreçat, és gent que volen anar a un lloc de moda, els agrada el "mogollon" i fer veure que sopen compartin un platillos entre el grup.

      A veure com els va...

      Elimina
    2. Soy vecino... he ido un par de veces. En efecto, la idea es captar guiris. Son el 80% de la clientela. Gente que está pocos días por aquí y no mira la factura.

      Elimina
    3. Hola...

      El que seria bo saber es com arriben els guiris al lloc... Doncs passant pel carrer, no crida massa l'atenció.

      Igual venen recomanats d'hotels o a través de Trip Advisor que cada cop és menys fiable..

      Salutacions,

      Elimina
  3. Bon dia Ricard,

    Totalment d'acord amb la teva crítica. La relació qualitat/preu se'n va a norris al Mont Bar. Prefereixo mil vegades més anar al Bohemic o al Suculent, que són d'un estil similar al Mont Bar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Victor..!. Anar a SOPAR Bohemic no té color i amb vi i quedant bé el preu és el mateix.

      A Suculent vaig anar, el menjar era bo, però hi van haver coses que no em van convèncer com per baixar al Raval, basicament perquè em bellugo més per l'Eixample quan vinc a BCN.

      Salutacions,

      Elimina
  4. por qué los "críticos" o aficionados estos que nos pintan estos nuevos locales como maravillosos, espectaculares, ellos que ganan a parte de una comida gratis, no se me malentienda, mi visita en MontBar fue muy pésima, algun plato era bueno peró el precio no lo justifica, me gasté 80€ con tres copas de vino, una botella que valía 5€ y el precio de la copa era de 5€ también, a parte de incómodo, no entiendo el tener que compartir mesa con otra persona, es que a caso el otro vecino paga mi cuenta?

    TheEnd

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola anònim,

      No vaig fixar-me amb el preu dels vins, doncs ja anava amb la intenció de no prendre vi al ser migdia. Curiosament a la vitrina que es veu a la foto, mostraven una bona selecció. Però amb el que dius de copa de vi a 5€, tractant-se d'un vi low-cost, ja és fort.

      No sé.. són llocs que sense la campanya serien un bar més...

      Elimina
  5. No suporto les taules 'per a fer amics',es que nopuedo nopuedo :D

    Respecte al local, només hi he anat a fer unes croquetes i no puc donar opinió pròpia (les croquetes em van agradar). Ara que amb la foto de l'arròs que poses, la veritat és que es veu molt minso...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Minso, minso Oscar... I al natural encara es veia més minso, que a la foto no es veu prou. I saps que em va xocar?. Que al dir que els dos voliem el mateix "segon", es van extranyar... Com si fos extrany que algú anés a menjar un plat en lloc de compartir, compartir & compartir...

      I et vull explicar una anècdota que els va passar a un grup d'amigues en un restaurant de Sabadell, una mica lligada amb els conceptes 'primer', 'segon', 'platillo'... Un dels 'platillos' va tardar molt en arribar i ja totes les altres havien acabat els seus. I una de els de la taula va cridar a la encarregada per dir-li "falta un SEGON"... I la encarregada la va abroncar pel concepte "segon", dient-li en públic... "No heu entés res del nostre concepte!!"... Veure per creure oi?

      Tornant a Mont Bar, segur que les croquetes eran bones. L'ensaladilla tb ho era molt.

      Lo de les taules a compartir, juro que vaig llegir en un blog d'aquests poc coneguts, que "ideales para hacer amigos". I ho deia parlant del Mercat de la Princesa... :)

      Elimina
  6. Bon dia Ricard!
    Esperàvem la teva opinió :-)
    Realment és difícil que hom estigui d’acord al 100%, gràcies a Déu o a l’Univers! Desprès de llegir el post i els comments, només puc atribuir a l’atzar, a l’elecció dels plats o als baixos apriorismes aquesta divergència tan accentuada en l’experiència final.
    Dic això perquè havent experimentat 1921, Vivanda, Monvínic, Caldeni, et (molts i variats) altri, el Montbar ens va semblar una troballa per a dinar.

    En concret la meva parella i jo vam demanar aperitiu (birra, cola i olives, mentre esperàvem que s’alliberès una tauleta en finestral, amb floretes, un raconet que feia goig tot i que sí és cert, que pel tema dels taburets a tocar de caps, vaig sol.licitar un canvi en l’ubicació de la cadira que van trigar zero segons a satisfer) i per menjar, unes croquetes, unes braves, un cap-i-pota de cigrons, un caneló, i una torradada amb foie. Per postres, deixant-nos aconsellar – i seguint el nostre paladar- la sorpresa d’albercoc (original en concepte i forma), un tallat i un licor. Tot això acompanyat per un brut nature, no el més car, tp el més econòmic. En total, 74 euros que van venir seguits del somriure que se't queda a la cara desprès d'un bon àpat i gens de gana.
    A tot això, cal dir que era segon torn, veníem ambdós del gym, on la pallissa va consistir en 3hores d’exercici..En resum, teníem bona disposició a menjar.

    A més, vam sortir-hi amb una sensació extranya avui dia: la d’ésser atesos per l’amo, impossible perquè el cambrer que ens van asignar era un empleat més; i qui ens va convidar a esperar a que s’alliberès taula o qui ens va aconsellar els plats tampoc no ho semblaven.

    Potser la reflexió de cara a aquests locals emergents és que cal cautela (si no es compta amb professionals de RRPP) a l'hora d'orquestrar una campanya de premsa amb bloggers que "treballen" pel preu d'un menú. Perquè el retorn de la inversió és un tràfic amb espectatives pre-fabricades i elevat a curt termini que esdevé insostenible si el nivell inicial comunicat és l'excel.lència. Val més triar meys "líders d'opinió", però amb criteri i ploma periodística.

    salut!

    @monicalopez_ad

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mònica,

      Llegint la vostra tria amb brut nature i tot, la cosa té una altre pinta.... Igual no vam encertar amb el 'platillo' d'arròs que indiscutiblement no estava a l'alçada del cost... I si recordo unes croqutes q menjava una noia sola a la tauleta de la finestra, que tenien bona pinta i crec va prendre com plat únic...

      Però t'he de felicitar pel paràgraf final del teu comentari, en que dius veritats com un temple a les que dificilment es pot posar o treure una coma... Lo de bloggers que treballen pel cost d'un menú, m'ha semblat genial... Però no ens carreguem només els bloggers q treballen a cost de menú... Encara és més greu el tema d'agències de "comunicació", que no "comuniquen" de manera més o menys real...

      En fi.... q tens tota la raó i tot aquest moviment dels posts 'so excited' acaba generant expectatives, que quan vas allà dius "és això?".

      Salut!!.

      Elimina
    2. Hola Ricard, sí, cert, mancava fer esment de les agències de comunicació: la gran majoria arribistes que facturen a cost per menció assolida. Pots imaginar-te el criteri seguit a l'hora de:
      - fer l'estratègia de comunicació i missatge sobre local/esdeveniment
      - fer la tria d'assistents
      - planificar els mitjans on aparareixerà la crítica,etz
      Amb això excloc als bons professionals de la comunicació amb base periodística o de Publicitat i RRPP. Encara que ara la fam assetgi a moltes professions, si la base és bona, la feina feta també ho serà.
      En comunicació, avui i més que mai, cal aplicar la màxima "del teu pà faràs sopes", perquè cal una formació específica, no només tenir molts amics, contactes, coneguts, seguidors.. perquè una convocatòria sobre "x" sigui un "éxit".
      Això sí, reitero que la meva opinió és només meva, no pretenc dir que les experiències aquí exposades no són tals, perquè cadascú viu les coses d'una forma diferent. Però és que trobo que la meva experiència, compartida amb la parella, dista molt-molt del que heu comentat i m'ha extranyat! @monicalopez_ad

      Elimina
    3. El problema tal com dius, és la "fam assetja a moltes professions"... i això porta els "arribistes" i que fins i tot algun de bo, tingui temptacions cap el mal camí.

      Al cap i a la fi, tot es basa en el sentit comú al que obviament cal afegir coneixement... però en ocasions al·lucino quan rebo invitacions amb la "mala folla" que tenen.. Entrar a saco a l'estil de "cuanto cobras para un post", em sembla fora de tota lògica... Val a dir que cada cop en rebo menys, doncs començo a ser conegut en el sector com "ovella negra".

      Si veiessis lo mal vist que estic en algun sector... i basicament perquè amb les meves denuncies (que ells anomenen obsessions), soc una pedra a les sabates per ells... :)

      I deixo clara una cosa: Que m'encanta rebre comentaris positius com el teu de Mont Bar.. Precisament això tindria que ser la gràcia del blog.. el debat... els diferents punts de vista... el desacord... El fet de que tothom opini en la mmateixa direcció, no tindría cap lògica i et dic sincerament que em va més il·lusió rebre comentaris positius que no pas d'aquells que ho acaben d'esfondrar.. Encara que alguns no s'ho creguin, em sap greu escriure el que he escrit de Mont Bar.. però intento ser fidel a les percepcions..

      Agraït de nou per la teva participació aquí...

      Elimina
    4. gràcies a tu Ricard :-) :-)
      @monicalopez_ad

      Elimina
  7. Hola Ricard!

    En primer lloc, t'he de felicitar pel muntatge de la primera foto que m'ha fet riure una estona, ja que també he patit aquesta situació en alguna ocasió.

    No puc opinar d'aquest restaurant en concret ja que no he tingut el plaer de conèixer-lo. Saps que també comparteix-ho amb tu el criteri o punt de vista d'aquesta mena de llocs "guapos", que em sembla que només estan bé per picar quelcom, però no pas per un dinar com cal. I no vull generalitzar, ni dir que aquest ho sigui, ja que per opinar, primer s'ha de provar.

    Però si a aquest criteri, li afegeixes que acabo d'arribar de passar uns dies per Cadis a on he menjat amb una qualitat força alta de veritable picoteo i per un preu de menú complert amb vi que estava sempre al voltant dels 40 € per dues persones, i que sorties ben satisfet, doncs ja et dic prou... El que no sé, és el que pensaran ells quan venen a passar uns dies a la nostra ciutat i entren en un lloc d'aquests... O quan van a un "chiringuito" de la costa a menjar una ració de "puntillitas" per un cost quatre o cinc cops superior i regalimant oli... Ja sé que els costos d'estructura no són comparatius, però potser ens estem passant una mica, no?

    Ep! Només és una reflexió.

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Jordi,

      Doncs quasi el feia vergonya la primera foto. Ho volia fer amb més gràcia, però al portàtil que m'acompanyava de vacances, poca cosa hi havia més que l'Office...

      Em perdo totalment amb els costos d'estructures. Però penso que si fos possibla a BCN treballar a menys cost, algú ho faria (amb gràcia) i s'emportaria el "gat a l'aigua"... Alguna cosa se'ns deu escapar...

      Però aquesta reflexió que em fas de Cadis, la faig també quan vaig a París i en bistrós recomanats, amb cambrers-cambrers, professionals i francesos, amb els impostos francesos, el cost d'un sopar és equivalent a un de BCN... Altre cosa són els llocs de luxe que el cost ja es dispara...

      La reflelxió queda a l'aire..
      Salutacions!.

      Elimina
  8. Avui arribo tard. M'he perdut en el sentit de la frase de millor obrir lluny d ela Vall d'Aran. Miro les fotos i veient la ració d'arròs, aquest no l'apunto pas a la llista.

    Una abraçada,
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carles, per entendre-ho bé cal coneixer a la Marta en persona. Ella tot i haver nascut a BCN, als 20 anys va marxar a Móra i se sent molt identificada amb les comarques. El que volia dir i li surt sincer, és que si obren aquest lloc allà, els foten al riu... :)

      Però no ho diu en plan 'foteta' com ho diria jo, sinó que ho diu com molt "meditat" i una mica en el sentit de "sort que els va passar per cap obrir-ho a BCN".

      Abraçada!!.

      Elimina
  9. Hola, visc davant del Mont. I en agost, algun diumenge que està tot tancat ens hem apropat a prendre algo. El menjar correcte, racions ridícules, cambrers meliflus, català mig marginat... Preu car si vols sopar.

    Tot discutible. Però el que vull es reflexionar sobre el Mont i locals com aquest que han sorgit per dotzenes en l'Eixample. Són locals esquers, ben dissenyats i macos, amb aspecte de taberna-bodega de tota la vida, tots són iguals i estan fets per atraure la clientela per l'aspecte del local, especialment a turistes i hipsters. De fet, està ple de guiris quan encara no pot ser que estiguin en cap guia.

    Lo més curiós. Allà, fins el 2006 hi va haver la bodega Oro Negro, fundada durant la República. La van comprar i hi van posar l'Aribau 13, un lloc modern de tapas totalment impersonal. Ara que veuen que un local de taps s'identifica amb turistes de poca monta, hi posen el Mont Barn amb un disseny clàssic.

    Ara només cal amb posar unes tauletes i uns sifons perque sembli que és de tota la vida. Són restaurants que no són genuïns i que són fruit d'un esforç de disseny i de marketing.

    I mentrestant... les bodegues de sempre, les de les racions de sempre, les autèntiques van tancant. L'última: Casa Jaime, només un metres més enllà.

    Sifons... sí. Pero no d'atrezzo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens una bona raó amb lo dels sifons d'atrezzo. Ara q ho dius fins i tot a Cambrils s'ha posat de moda això dels sifons que no veig mai que ningú utilitzi.

      Per la resta tot d'acord i amb la mateixa conclusió de que sopar-hi en el sentit exacte de la paraula, surt car. Altre cosa és anar a fer el 'hipster'... :).

      I gràcies per les aportacions històriques que fas, de com ha anat evolucionant el local..

      Salutacions,

      Elimina
    2. Amb el permís del blog Barcelofilia, una ressenya sobre el Oro Negro, obert el 1928.

      http://barcelofilia.blogspot.com.es/2011/09/bar-oro-negro-diputacio-220-1928-1990s_17.html

      Elimina
    3. Moltes gràcies..!!!.

      Això si és una aportació valuosa.

      Salut,

      Elimina
    4. Pues hablando de bodegas de atrezzo.

      http://www.apicius.es/noticias/bodega-1900-lo-nuevo-de-albert-adria-en-barcelona/

      Elimina
    5. :)

      De moment passo d'aquesta....

      Salutacions,

      Elimina
    6. Bon dia,

      Collons, ho has clavat!

      salut,

      Guillermo Guallar

      Elimina
    7. http://observaciongastronomica2.wordpress.com/2013/09/05/bodega-1900-barcelona/

      Se cierra el circulo.

      Elimina
    8. Pos si.... :)

      Tots exciteds total.... Ves a saber igual està bé i tot.

      Pel que veig no va pagar el meló

      Elimina
  10. a great place to dine... i love to try all those.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Thanks for visist my blog.

      You've also a very interesting place.

      Take in touch

      Elimina
  11. Els turistes sempre estan assabentats de tot el que es cou a BCN, no només quant a restaurants sinó també concerts, expos alternatives, etc. Cas d'estudi!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... tens raó. Sempre m'ha intrigat quines guies tenen.

      I ja fa anys d'això eh?... Que sempre em sorprenia d'anar a un lloc quasi "secret" i trobar-me turistes que a més sabien a que anaven.

      Elimina
  12. Bon dia!

    Sobre la Bodega 1900 del germà de l'Adrià, vaig anar aquest passat divendres i em va agradar molt. El mollete de calamars és espectacular. Això sí, els preus no són de bodega. El compte va sortir per dues persones gairebé 70 euros.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si un dia em decideixo, tot i que de moment deixaré passar una mica el temps. El preu q dius, si és per vermout, encara q sigui complert, sembla elevat.

      Salutacons!.

      Elimina
  13. és elevat. La veritat és que de vermuteria te poc...s'apropa més al concepte del mont bar que al d'una vermuteria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagino q és el concepte de sortir gastant "relativament" poc, però que en lloc de cercar un lloc realment ecònomic, es busca un lloc que permeti lluir, explicar-ho com un gran lloc i evidentment per no inflar el cost, menjar a mínims....

      Són tendències que venen i suposo marxaran... O no... Ves a saber...

      Elimina