13 d’octubre de 2013

Soc un blogger gallito???.. (500.000 visites)

El comptador Google ha arribat a 500.000...






I ja sabeu que els múltiples de 50.000, els dedico a reflexió i aquí la teniu:

No fa massa, llegint el blog d’un conegut, que també és bon cuiner i blogger (o encara diria més.. guia espiritual de bloggers) i que tinc catalogat com persona intel·ligent, em va sorprendre llegir aquest paràgraf al seu blog:


Link al post: http://gastromimix.blogspot.com.es/2013/08/innombrable-op.html

Un parell d'amics em va dir en privat, que anava per mi, però jo vaig assegurar que era TOTALMENT IMPOSSIBLE doncs si el que ho va escriure ho hagués fet pensant amb mi, ja m’ho hagués dit en directe... tinc una bona relació amb ell i fins i tot m’ha trucat en més d’una ocasió.. Vaja que podria posar la mà al foc... ;).

Però el fet de que més d’un ho interpretés com si anés per mi, em va fer reflexionar de si podia acabar donant aquesta imatge. Com a persona que té un blog (quin horror definir-me com blogger..!!), tinc el meu propi estil. I potser influenciat per la meva petita part professional dedicada a la docència, em fa pensar que les qualificacions han de tenir un escalat... A la Universitat, soc generós amb les notes, però en cap cas poso un 10 a tothom.

Però el món de la restauració deu ser diferent. Potser acostumats a les crítiques generoses (de les que anomeno 'so excited'), quan reben una crítica que surt de l’admiració total, alguns s’encenen en còlera.... (aquest món és petit i t’acabes assabentant de moltes coses). 

S’ha de puntuar amb un 10 tots els nous projectes???. O potser amb un 9, compensant amb alguna cosa insignificant per despistar, tal com fan alguns professionals?. Alguna frase a l'estil de "les falta algo de rodaje, pero todo se andará.." o "el cafè es mejorable".

Penseu que no es pot posar un 6,5 o un 7?. Jo tinc molt clar que si que puc i  com EM PAGO els sopars, dic el que penso sense més embuts, deixant clar també que mai he fet una crítica "a destral". I les proves estan aquí al blog....






I és que a més, alguns dels que entren en còlera, utilitzen arguments contra mi, tan banals com: ... (obviaré el de ser calb, utilitzat en més d’una ocasió, doncs no hi veig cap relació amb la meva capacitat de percepció):

Gallito calb

-Aquest paio ja té 60 anys.... no cal fer-li cas...-

Si... he fet 60 anys... no ho puc canviar... i per aquest motiu he trepitjat MOLTS, MOLTS, MOLTS,  RESTAURANTS ... Que abans de crear al blog, també hi anava eh?..  I més sovint que ara. I no dic més per no ofendre.. ;)

-Aquest paio només el llegeixen 4 gats, amics d’ell ....

sic...

-Té aspiracions de professionalitzar-se

De veritat algú pensa que a la meva edat, amb una feina que estimo, em vull ara canviar a això?. I sense anar a presentacions, convits ni altres activitats?. Si pensés dedicar-me a això, evidentment tots els llocs visitats tindrien de 8,5 cap amunt... que sinó #not_future.... O no?.

-El molt cabró no es presenta i ve d’anònim i no hem pogut "estar per ell"-

Això si que "le duele" a més d’un... Una anècdota real que sempre explico: Un dia que vam anar d’incògnit a un restaurant de fora de BCN, en que el cuiner em coneixia.... Però no vaig dir res i ell no es va assabentar. El sopar va ser un fracàs total (no l’he publicat mai) i li vaig enviar un mail posterior i en positiu per explicar-li els problemes que tenia. Sabeu la resposta?... "Com és que no em vas avisar????.. us hagués preparat, bla, bla , bla...".

Que hagués passat si l’hagués avisat?... Que haguéssim sopat de conya... I hagués escrit un post explicant les meravelles... I quan alguns dels que em llegiu, hi haguéssiu anat, hauríeu pensat que anava fumat aquell dia... M’enteneu oi?

En fi... que moltes gràcies als "4 gats" que em llegiu, als, als que em comenteu i als que m’envieu privats... i fins i tot als meus anònims estimats... Per vosaltres va el blog.. I si penseu que em poso massa gallito, m’ho dieu eh?....

Ahhh m'oblidava i fins i tot ho dedico a 'periodistests' com en Pau Arenos que amargats per haver d'escriure el que no es creuen ni ells, han de publicar posts al seu blog "B", (aquell que porta per nom "La cocina de los Valientes"), en que intenten ridiculitzar als que ells consideren l'enemic... I ho dic sense que en cap cas m'hagi sentit al·ludit... Que jo de becari tinc molt poc... :).



78 comentaris:

  1. Crec que deixaré de comentar al teu blog no fos cas que hi vegin relació i anessin per mi... xD
    Com deia aquell: leña al mono que es de goma.
    Sal1t.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahaha Jordi,
      Ja veus que t'estic trepitjant terreny... Això ja és quasi novela negra.
      I a veure quan podem fer de nou dinars d'aquells a 6.
      Records!!

      Elimina
  2. Moltes felicitats Ricard, per el nombre de visitats als que ha arribat el teu blog.
    Els que et coneixem bé, -i jo en soc un exemple-, sabem que ets molt clar i transparent.
    En cap cas, a través del blog has buscat res més que aprendre i passar-ho bé.
    Si algú pot imaginar que pots haver acceptat un sol sopar de regal, s'equivoca.
    Sempre, dius el que penses i actues de manera honesta i transparent.
    Per molts dels teus seguidors, i jo en soc un exemple, el blog, és l'espai de referència, a l'hora d'escollir restaurant. Ara, que son temps, en els que faig molt poc ús dels restaurants, és més important que mai, encertar.
    Gràcies per la feina que ens dediques i per molts anys segueixis publicant les visites i els descobriments.
    Els seguidors t'ho agrairem molt.
    Felicitats!
    Núria Aymerich

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Núria...

      Tu sempre hi ets en els moments importants del blog i com tu dius, els que em coneixeu bé, sabeu que no em venc... i menys per misèries... :)

      Evidenment em puc eqivocar i fins i tot quan algú em diu "vam anar a X que tu recomanes i no ens va acabar de fer el pes...", em sento com culpable...

      Potser no cuidi massa la redacció... però quan parlo d'un restaurant m'ho penso dues vegades abans... Vaja que escric depressa, però després d'haver meditat... i penso ràpid :).

      Gràcies de nou....

      Elimina
  3. Felicitats per els 500.000, Ricard! Una abraçada enorme! Visca la calvície!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això... visca la calvicie.... ;)

      Gràcies per pasar...

      Una abraçada!

      Elimina
  4. Enhorabona, per arribar fins a aquest punt és necessària molta dedicació i perseverança.
    Personalment crec que el nombre de seguidors o de visites que té un bloc no són garantia de veracitat ni de qualitat encara que indubtablement si és una garantia d'èxit i per això mateix que el felicito a vostè.
    Però, per evitar malentesos per omissió, també el felicitaré pels continguts, per la forma i pel fons. Amb alguna puntualització, es clar: el seu sentit de l'humor m'agrada bastant encara que no sempre ho comparteixo, les seves esmolades línies en ocasions m'han fet dubtar i algunes declaracions respecte a companys blocaires no sempre han estat encertades o com a mínim no m'han sonat bé.
    D'altra banda, sempre he tingut aquesta finestra oberta per participar i quan ho he considerat oportú ho he fet amb total llibertat, sense complexos, sabent-me benvingut i apreciat. A més, he pogut aprendre i gaudir de les experiències que aquí es comparteixen .
    Punt i a part.
    U. Sàpiga vostè que no tinc cap inconvenient a aparèixer públicament indexat, no entenc per què no em cita directament, d'aquesta manera augmentaria el meu número de visites i potser en un futur pugui també presumir de visites.
    Dos. Bon cuiner i blogger, intel·ligent i guia espiritual! Cómo? Acabáramos, me adula usted y creo que me sobrevalora en demasía.
    i tres. Ja pot posar la mà al foc ja, que no es cremarà. Lamento dir-li que no pensava precisament en vostè però entenc que a altres s'ho pugui semblar. No és un gallito, no. Vostè és gall de lluita, amb uns esperons que "pa què!"
    Però ... ara que penso, pot ser si transmet aquesta imatge de "vingut a més", de bloger so-excited. No ho se, faci-s'ho mirar, consulti a l'especialista i després m'explica (llegiu en clau d'humor)
    Salutacions cordials i les meves felicitacions un cop més.
    Xesco Bueno

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Xesco,

      En primer lloc, agrair-te el sentit de l'humor. Quan vaig llegir el teu post (no en deixo de llegir cap), no hi vaig donar més importància, però al rebre feed-back dels típics que els agrada "animar-me" a veure si em poso 'so-excited', em va passar la idea de fer la conya al post 500.000. Dit això hi han uns punts que vull comentar, relacionats amb el teu escrit, més que res per remarcar l'acord.... Voy pallá...

      1.- Més que dedicació, és perseverància d'enrecordar-me de cada diumenge publicar..
      2.- la quantitat, no és sinònim de qualitat... I com a prova, els programes que fan a això que mira la gent (TV), en que els més populars, solen ser els més xavacans... Per tant tb d'acord...
      3.- De les meves declaracions a 'companys blogaires', hi ha més llegenda que realitat... Però si que en una ocasió, el q havia de ser un DM en Twiter, per error meu es va convertir en un missatge.. (q de fet deia el q pensava) i això a l'afectat, li va ocasionar "estimació eterna" cap a mi... :). Ahhh si... ja no em recordava, en tinc un altre de molt enfadat també...Fora d'això no m'he pasat massa amb cap altre blogger (dels amateurs em refereixo).
      4.- Agrair les teves participacions. Tens clar que són benvingudes
      5.- Posaré ara un link al blog... Tens raó que és injust...
      6.- Els adjectius que aplico (bon cuiner, intel·ligent...), son sincers. i no són incompatibles amb d'altres defectes que una persona pugui tenir i que en cap cas dic que tinguis... ;)
      7.- Lo de gall de lluita amb esperons, si que puc arribar a donar aquesta imatge, però els que em coneixen, saben que soc un provocador nat... Mai deixo d'escriure amb el somriure (o riure) a la boca... No hi ha cap rancunia...
      8.- Com li vaig reconeixer un dia a un dels bloggers "no amics", de fet soc un cabronàs... Jo em trobo un cabronàs simpàtic, però si.. un cabronàs... (i lo de simpàtic no tothom ho comparteix)
      GRÀCIES per les felicitacions i ja veus que l'acord és practicament total.... vaig a posar el link...

      Elimina
  5. No recordo haver comentat mai al blog, però fa temps que et segueixo, igual com llegeixo un munt més.

    I, la veritat, el grau d'amiguisme i pilotisme i tots els ismes possibles de fa un parell d'anys ençà, fa una miqueta de fàstic. Tant als de restaurants com als gastronòmics en general.

    Fins i tot guardo molts d'aquests posts (críticant, justificant-se, de publicitat 'jo-no-faig-publicitat', etc.) i és divertidíssim! Es pensen els """"bloggers"""" que els lectors som idiotes?

    Si us plau, qui vol pollastres tendres? El bon brou es fa de bon gall! Ni que sigui 'vell' i 'calb'!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emma,

      No sé si ets la mateixa que en ocasions hem canviat alguna opinió a Twitter... I si no és així, benvinguda.

      Comparteixo amb tu lo dels "ismes"... i que sembla que tot sigui "voler quedar bé"... i aquesta por a "quedar fora la foto", crea uns corporativismes una mica fastigosos i jo per edat i per feina (treballo un munt d'hores), quedo fora dels corporativismes...

      I no em va pas malament... ;). Calb.... vell, però a pels 1.000.000 ara ...

      Salutacions,

      Elimina
    2. Hola Ricard,

      No no sóc l'Emma del Twitter, no m'hi faig amb aquesta xarxa social! Mai n'hi he tret res tan interessant que justifiqui el temps que em fa perdre.

      Et seguiré llegint i comentaré més sovint!

      Una abraçada!

      Elimina
    3. :)

      Doncs ja esperant els teus comentaris.

      Una abraçada!!

      Elimina
  6. Bon dia, i moltes felicitats!!
    Tant se val, no? Malgrat no agradi a tothom.
    Prefereixo confiar i no equivocar-me:))
    Aquí va quedant la teva feina que és molta i anem llegint i consultant.
    Hi ha tants d'interessos!
    Malgrat no comenti cada restaurant et vaig llegint.
    Bona jornada i endavant.


    ResponElimina
    Respostes
    1. i m'agraden les teves reflexions i la capacitat de questionar

      Elimina
    2. Gràcies Cuina Cinc,

      A més a part del "Tant se val", ja m'agrada que no agraadi a tothom... això és el que fa bellugar i reflexionar (començant per mi).

      Salutacions!

      Elimina
  7. Ricard,
    Això de no fer cas a algú que tingui 60 anys....simplement, denota una clara falta d'edució.
    Es que a mi, de petit, em van ensenyar a respectar a la gent gran.
    I no estic dient que siguis un vell !!!!...ser gran sempre és relatiu a l'edat que tens tú.
    Vull dir que amb 4 anys un noi de 25 per a tú és gran. Amb 25 anys un senyor de 40 és gran...i amb 40 un avi de 70 és gran.
    No es gens intel.ligent menysprear la gent que té més experiència vital que tú.....sigui un premi Nobel...o sigui un jubilat que es passa el dia mirant obres. Sempre n'aprens al seu costat i no respectar-ho només es propi d'ignorants.

    Com bé saps, recentment, he demostrat amb els Premis d'STIC l'existència d'aquest corporativisme fastigós que hi ha en aquest país (i en tots) i a tots els nivells....i lamentablement aquesta és una condició del ser humà.
    Res a fer.
    Bé, si, es pot denunciar.
    Però hi ha altres camins....sempre n'hi ha hagut.
    Respecte a anar d'anònim als restaurants....es que no podria ser d'un altre manera.
    Això es com aquella empresa auditora que t'avisa un mes abans que et vindrà a auditar. De qué serveix valorar sense el factor sorpresa?
    Quin millor reflexe de la realitat hi pot haver que l'opinió sobre la feina que fan dia a dia en un negoci de restauració. El que digui que has d'avisar abans d'anar...t'està dient, en realitat, que si, que ho pot fer millor si s'hi posa però que només ho farà si li ve de gust o si l'interesa.
    I això és fer trampa.
    Per tant, els teus articles ens demostren quina és la carta de presentació real de tots els locals que, donada la teva condició d'independent, no està intoxicada per interessos lucratius ni mediàtics ni partidistes.
    Jo considero que això, precisament, és el be més preuat del teu blog.
    Altrament, la teva feina quedaria invalidada.

    Desgraciadament en aquest món la gent honesta i autèntica forma part de les minories.
    Tot i així, són imprescindibles per la societat.
    Per acabar, vull felicitar la teva feina. Gràcies a la llibertat d'expressió podem opinar obertament sobre qualsevol cosa a internet..i això no sempre agrada a tothom. Hi ha qui prefereix tenir un poble calladet, submís i controlat.
    Molta gent es pensa que la gent del carrer, vulgar, anònima, sense ser ningú...no té dret a participar del sistema, però en canvi l'obligació d'acatar-ho tot.
    Els treu de pollaguera.
    Es evident que valorar comporta opinions i reaccions de tota mena per part dels valorats i t'hi pots trobar de tot.
    Obviament, això ja ho tens més que asumit desde el primer día.
    També és cert que un negoci pot tenir un mal dia...i llavors la teva valoració no serà del tot encertada, però mai equivocada.
    Qui hi farem, mala sort.
    I es que la mala sort condiciona moltes coses a la vida i això, també ho hem d'acceptar.
    S'ha de ser constant i treballar per evitar tenir aquest mal dia.
    Enhorabona per les visites...i no et deixis enredar pels amiguismes ni per les critiquis barates de persones que parlen desde la rancúnia.
    Les crítiques s'accepten o no, i et pots equivocar o no però totes crítiques sempre sempre contenen una part de veritat.
    Transmets la realitat sense condicionants.
    D'això se'n diu fer les coses bé.

    ResponElimina
  8. (em penso que és el comentari més llarg que he fet mai en un blog que no és el meu)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Albert,

      Dir-te que t'agraeixo molt el comentari súper llarg.... I de la resta de coses que dius, estic d'acord al 100x100 i és q a més són obvietats...

      El tema de l'edat, em fa riure... Evidentment ningú m'ho ha dit a la cara, però és que aquest món, a part dels corporativismes, hi han les traicions i d'aquestes dobles cares, m'assabento de moltes coses, que a més m'agrada assabentar-me i em fan gràcia... Com és fàcil de veure em va la marxa....

      La resta és obvi... I es que avui en dia la gent veuen natural, anar a un restaurant a fer fotos a la cuina i a 'departir' amb el xef (i ho fan molts!!) i després que ens creguem que la crònica ha estat imparcial o justa.

      Anem de bona fe i suposem que el q escriu és honest.... Però és que li han aixecat la camisa... L'anècdota del restaurador que em va dir "Com es q no em vas avisar??", ho diu tot...

      Si jo soc cuiner i sé que vens tu a escriure de mi, o soc tonto bote o aquell dia m'espavilo i tinc els millors productes.... Es q és de calaix...

      Tot i això quan no hi havia crísis, els "professionals", tenien més llibertat i eren creibles ...Però ara amb la crísis i quan els diaris mendiquen publicitat... a veure si deixen que el seu crític guai i 'valent', digui el que pensi i es carregui un restaurant...

      Però en un món en que el dia 12, veuen 160.000 persones a la Plaça Catalunya, tot és possible.....

      I per acabar, gràcies per passar. És un honor la visita d'un blogger milionari en visites....

      Elimina
  9. Hola Ricard,

    Jo fa ben poc que et segueixo. Et vaig trobar per casualitat en un altre blog, que em va portar fins aquí.

    Volia felicitar-te per les 500.000 visites, que no són més que el reflex de la bona feina que fas. I no hi ha res més a dir.

    Personalment, em passa el mateix que comenta la Núria més amunt. Darrerament, amb la situació que vivim, tinc ben poques oportunitats de sortir a gaudir dels plaers gastronòmics i, per tant, el dia que puc, m'ho miro i remiro bé, amb molta antelació. Aleshores, blogs com aquest (i un parell o tres més que tinc als "favoritos"), són sempre la meva referència fonamental.

    Salut i moltes gràcies per la teva tasca.

    Una abraçada,
    Àlex

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Alex,

      Gràcies pel que em dius i tens raó en que en època en que cal comptar més els diners (jo el primer), cal assegurar-se més. Jo també abams d'anar a un lloc, miro i remiro i tot i que en ocasions trio opcions perilloses, aquell dia intento no em buidin la cartera...

      Salut!!

      Elimina
  10. Enhorabona, Ricard!

    Per les 500.000 visites i per tan interessant, lúcida i divertida reflexió.

    Una abraçada,

    eduard

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Eduard,

      Segur que tu entens bé la meva reflexió, doncs també has patit una mica els atacs... però com deia una persona estimada per mi "hay que tener las espaldas anchas".

      Una abraçada!!

      Elimina
  11. Sempre, qui no te por ni res a guanyar ni deutes pendents és incòmode per l’”ordre establert”.
    Com tenim criteris similars, jo i la meva butxaca t’agraïm que separis el gra de la palla.
    En una ciutat com Barcelona amb tant restaurant per guiri, restaurant modernet i bar new clasic (com deia algú amb sifons d’atrezzo), és d’agrair que algú faci d’”avanzadilla” (i es gasti els calerons)

    Nota: Sóc un dels 4 gats, però no sóc, ni amic, ni conegut, ni saludat.

    Salut,

    Guillermo Guallar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raó en que "qui no te por ni res a guanyar ni deutes pendents és incòmode per l’ordre establert”..... Molta raó....

      Però també controlo els calerons eh?... Que quan vaig a explorar llocs "de risc", puc sortir amb gana... però amb la cartera controlada...:)

      Com exemples L'Eggs, Montbar.... I tb és tema d'amor propi...

      Elimina
  12. Ricard,

    segueixo de fa uns mesos el teu blog i tot i reconèixer que de vegades no estic d'acord en algun matís dels teus posts, el d'avui el comparteixo 100%. Només hi afegiria un però, crec que seria bo que haguessis aprofitat aquesta entrada per fer una mica d'autocrítica. Jo l'he trobada a faltar. Per la resta, com t'he dit, 100% d'acord, i ho resumiria amb una sola frase: És el teu blog i per tant pots portar la línia editorial que a tu et vingui en gana.

    Siau,

    Raul

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hla Raul,

      En ocsions i sobre tot als comentaris faig autocrítica.... Reconec que m'agrada provocar algun blogger, que m'agrada jugar, que em puc equivocar en més d'un lloc...

      Més enllà d'aquí, no en sé fer més. Segurament per culpa d'aquella frase que diu "que veiem la palla a l'ull de l'altre i no veiem la viga que portem nosaltres".

      I una de les fites del post, era mig en broma, preguntar si se'm veia "gallito" de veritat.... Vull dir que obert a rebre crítiques que em permetin millorar, dins les meves possibilitats...

      Salut!!

      Elimina
  13. Gran Ricard! Continua com sempre, sisplau.

    Robert

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho intento.... i aprofito per estirar-vos les orelles.. Cal més freqüencia de publicació al vostre excel·lent blog... :)

      Elimina
    2. Tens tota la raó! Intentarem esmerar-nos-hi! :)

      De fet estem intentant calendaritzar els propers posts per augmentar la freqüència. A veure si ho aconseguim!

      Una abraçada.

      Robert

      Elimina
    3. Si... penso que és important mantenir un ritme. Potser és desviament professional de donar aquests consells, degut a que imparteixo formació de xarxes socials (tot i que en la formació predico la #nopolèmica i poso com contraexemple algunes de les meves intervencions aquí.. :).

      El vostre blog té tots els ingredients per ser exitós... bona capacitat de comunicació, planer, amigable... Si tingués ritme, ja seria massa... :)

      Una abraçada!!

      Elimina
  14. En primer lloc, moltes felicitats i a pel milió!

    Tot i que ja fa uns bon grapat d'anys que segueixo diferents blogs relacionats amb la gastronomia, he de dir-te que l'únic que m'ha servit de guia i bona referència per provar nous restaurants ha sigut el teu (i no és piloteig...).

    Fins aleshores, sempre havia anat als que em recomanaven amics o familiars amb els quals mantinc una certa afinitat a l'hora de seure a taula i gaudir del menjar. I dels blogs poc objectius que comentes, només em quedo amb quatre detalls que habitualment no són suficient bagatge per decidir una visita. Però sempre està bé conèixer-los per poder fer comparatives amb els blogs que com el teu, si em semblen objectius i sincers.

    I pel que fa al teu estil a l'hora d'escriure, em sembla collonut i molt amè. A més de descobrir-nos llocs nous, ens fas passar una bona estona, el que és de molt agrair avui en dia.

    Salutacions i una abraçada d'un dels gats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,

      No puc dir més que agraït pel que em dius... Però el meu blog, igaul que el teu, expliquen les vivències tal com les hem viscut.... a pel i sense massa literatura barroca... I intentat donar un toc d'humor...

      Però amb això de l'humor, cada un té un estil i igual que a mi els Morancos (no sé si encara estan vius), mai em van fer gràcia, a ben segur, molta gent no troben cap gràcia a la meva manera de comentar...

      I per això cada un busca el seu estil.

      Una abraçada

      Elimina
  15. hahahaha. Aquest cop vaig tard.
    M'encanta el teu post amb tota la càrrega d'ironia que hi poses.
    Llàstima que no continui el punch entre tu i l'afectat. A ell no el conec i a tu si, però em sembla que els dos aneu amb esporons ben sortits. Vaya par de gallos (versió adaptada de la camiseta "vaya peazo carne").
    Abraçada!.
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carles... ja et trobava a faltar.

      No coneixes al Xesco i és persona propera. Si mires el seu blog, t'agradarà. És com llegir un llibre en que sempre s'aprenen coses.

      Una abraçada tb per tu!

      Elimina
  16. Bona tarda, Ricard...

    Ens sumem a les felicitacions anteriors. De fet el teu bloc és dels primers que vaig seguir alhora d'entrar en aquest món. Compartim l'intenció d'explicar allò que ens agradat perquè molts d'altres també en puguin gaudir de la mateixa manera que ho hem fet nosaltres.

    Suposo que quan treus una mica el cap en aquest món t'han de dir de tot o deus rebre comentaris de qualsevol tipus. En fi, esquenes ben amples i a seguir fent gaudir aquells que t'anem seguint... De les males experiències val més no parlar-ne. ALmenys en el meu bloc no hi tenen cabuda. Tot i que de vegades n'estic més que temptat per evitar que algun altra innocent (com jo) caigui entre les seves taules i tovallons.

    En fi, una abraçada i endavant company!!!!

    Gali
    http://malviatge.cat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola,

      Feia temps que no "xerravem".... Gràcies pel que dius.

      Jo del blog, només en tinc bones experiències, encara que pugui donar la sensació que en ocasions la cosa no va per bon camí.

      Soc una persona bastant insensible pel que es pugui dir de mi i per això encara hi busco el morbo. Si fos sensible, preferiria no escoltar-ho (i no dic llegir-ho), però encara acabo esbrinant aquí i allà "com està l'ambient".

      Jo seguiré amb la meva, dient el que penso, buscant espurnes d'humor... i a qui no li agradi, ja sap on no ha de llegir...

      Una abraçada tb per tu!

      Elimina
  17. Felicitats "gallito" ;)

    PD m'agrada això de "gallito"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa il·lusió veure't per aquí Demos!!!.

      Una abraçada!!

      Elimina
  18. Enhorabona!! No se si som 4 gats o 400 pero jo simplement gaudeixo molt de els teus escrits i com no, em són molt útils, segueix així.....
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Victor..!!

      Una mica com diuen aquells entrenadors... "sortiu i gaudiu". I això ha de ser un blog, per gaudir-lo. El que el fa i els q el llegeixen.

      Salut!.

      Elimina
  19. Felicitats Ricard per els 500.000 !!! i no ens deixis de gaudir de les tevés ressenyes!

    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies i content de que les gaudiu...

      Salutacions,

      Elimina
  20. El primer és felicitar-te per les 500.000 visites, que són moltes i fan molta patxoca.

    En la meva opinió les teves cròniques tenen molta fiabilitat, i crec que això és el punt principal que t'ha portat fins aquí.
    El teu estil ja sabem que és oposat al meu, quicir que més enllà que jo soc una mica so-excited el cert és que tu ja ens has explicat que a tú no et desagrada i fins i tot molts cops et resulta divertit un cert 'conflicte' bé sigui amb els lectors o també en alguns restaurants d'ambient estirat. Je. I a mi em sembla saníssim que hi hagi de tot, els mistics en diuen el ying i el yang i jo que com tú soc més cientifista en dic biodiversitat blocaire.

    Per molts anys i que durin les ganes, els posts i la salut. Amb això les visites continuaran venint, no en tinc cap dubte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Oscar,

      Ho descrius a la perfecció el tema del 'conflicte'.

      D'entrada no és que el busqui, tot i que en ocasions sigui una mica provocador... Però si el trobo o es presenta, no faig res per esquivar el cos a cos... I quan els conflictes s'han generat, la veritat és que he rigut bastant.

      Jo mateix i solet, ja interpreto 'el ying i el yang'... en temes de feina, sempre he estat en l'extrem de la màxima correcció i en canvi en el tema "out of work", sempre he dit el que pensava i em ve de familia... Si em permets t'explicaré un història de la meva iaia que defineix el taranna de "casa"...

      Fa molts anys, una famila amiga, es va fer una caseta en una urbanització deserta,,, Jo tenia 7/8 anys i recordo la urbanització horrorosa per desèrtica i mal ubicada... Ens van convidar a anar, a berenar, ens van tractar exquisidament i a l'acomiadar-nos i pujar al vell Fiat, ens diuen: "a veure si us animeu i us feu una caseta aquí"... i la iaia (que en aquells temps no era vella i era una plàcida pianista), els diu amb tota tranquilitat.... "Aquí???... ni que m'ho regalessin...". I quan a la tornada, els meus pares li volien fer entendre que no ho havia d'haver-ho dit, la dóna no la treies de "però jo no els he dit res malamant.... és que ni que m'ho regalessin...".

      Com pots veure, tinc pedigree.....:)

      Elimina
  21. Moltes felicitats per les 500000 visites!!!
    Em fa gràcia veure lo be que t'ho pases posan-te "gallito"...jajaja
    Ja saps que m'agrada l'estil del teu blog. No el canviis i endevant!!!
    A reveure... (que ja se que lo de "petonets" no t'agrada gaire...jeje)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Gemma,

      És que soc un gallito poc dolç... No prenc ni edulcorants... :)

      Intentaré no canviar d'estil, però un gallito, sense altres galls, perd una mica l'estil gallito.... I darrerament, ja no tinc ni conflictes... Em deuen deixar per inutil... :)

      A reveure!!!

      Elimina
  22. Doncs el "Gallito Calb" és un bon nom per un restaurant ... jajajaja

    Felicitats! per la continuitat i feina que implica mantenir viu un blog com aquest.

    ResponElimina
  23. Fa molt temps que em passejo per aquí i no havia gosat mai dir res, potser el fet és que molts dels restaurants que publiques al ser de Barcelona, no tinc tanta facilitat per arribar-hi. M'agrada quan fas posts parlant de restaurants de les rodalies, però entenc que si vius a Barcelona t'hi focalitzis més...

    A part d'això, dir-te que com en l'exemple que has posat agraeixo que no parlis amb els cuiners, perquè tal com dius el tracte i el servei canvia.

    Dit això, felicitats pel blog! I esperem noves actualitzacions ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet no visc a BCN, sinó a Sabadell... però per amistats i contactes, sempre estic per BCN i per això publico majoritàriemnt d'allà.

      El tema de presentar-se o no en els restaurants, és d'una obvietat total que si et presentes, el sopar es converteix en una realitat virtual.. :)

      I gràcies per les felicitats!

      Elimina
  24. Bon dia Ricard,
    Com una representant "d'aquests quatre gats" que et segueixen m'agradaria deixar la meva opinió:
    - Ningú m'obliga a llegir-te, ho faig perquè m'agrada, perquè ens dónes propostes i perquè sense coneixer-nos em transmets confiança.
    - Dónes la teva opinió, basada en les teves experiències. Podré estar d'acord o no amb tu perquè es tracta de la teva opinió, i de la meva.I evidentment no té perquè coincidir (encara que normalment sí que coincidim).
    - Les teves crítiques, positives o negatives, sempre les fas educadament.

    Així que continuaré llegint al calb (??????? vaja argument!) i vell ( altre argument irrisori.Jo en tinc 42 , dec ser de mitjana edat? ) "blogger" perquè crec el que dius i com he dit, m'agrada llegir-te.
    És la primera vegada que escric però volia donar-te les gràcies per la feina desinteresada que fas i l'esforç i temps que li dediques.
    Maria Israel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Maria,

      Dius veritats com un temple... Podríem dir que són obvietats, però no tothom ho veu així o a més d'un no l'interessa veure-ho així... El que dius és el que penso quan algú entra a dir que el blog no val res.... Doncs que no entri ... :)

      I la feina que em comporta escriure cada setmana, es compensa amb la satisfació de que la gent ho mira...

      Passa't de tant en tant a dir alguna coseta eh?

      Elimina
  25. Hola Ricard i felicitats!
    Déu n´hi do 500.000! Com ja et vaig comentar no estic gaire "en forma" i el comentari no serà gaire esplèndid.
    Només dir-te que ningú no és perfecte però que la majoria vivim en un món on no podem dir tot el que pensem (i acostuma a anar bé així) i ja ens agradaria poder fer-ho de tant en tant. Si tu tens el valor de fer-ho, està molt bé. De vegades potser t´has passat una mica? Potser si. Això és el teu blog i pots fer el que vulguis! I a més ens has fet veure la veritable cara amagada d´algú (El molt cabró no es presenta...) D´això se´n pot dir gairebé "servei públic" ;-)
    En fi, que vagi molt bé i esperem el milió!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Enric,

      Tampoc arrisco massa.... Al no tenir res a veure amb aquest món de la restauració, dic el que em passa pel cap... i qui no li agradi, ja sap quin blog no ha de visitar... i com no vaig a inauguracions, tampoc em trobo amb els afectats, que per altre part, tampoc cap problema...

      I parlant de restaurants, al carrer Aragó prop de Meridiana, també hi ha un que es diu "El Pollón"... :)

      Elimina
  26. Per cert, hi ha un bar-restaurant a la Gran Via (no conec de res) que es diu "Kikiriki" :-)

    ResponElimina
  27. Un comentari més... Sempre he pensat que les blogs que no ens hem professionalitzat sóm el "boca a boca" de l'era informática. Abans quan voliem anar a menjar fora, podiem llegir critiques professionals als diaris, però aqui realment feiem casa era a aquell amic que sabiem que ens aconsellaria bé i que en sabia... O bé anavem aquell que més d'un cop algú ens havia dit que li agradava... El boca a boca.
    Sense deslluir als crítics professionals, però, justament per això, molts cops venuts i obligats a dir coses que no els agraden. Ja no comento res sobre els bloguers professionals...
    Has esdevingut un dels blogs de referència on cercar un comentari de confiança sobre restaurants. Jo crec que fins i tot restaurants que no n'han sortit lluits han estat visitats després de llegir la teva crítica... Sabent del que pecaven!
    Moltes felicitats, i continua així!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sara,

      I dit de tu, que de blogs en saps, encara fa més il·lusió.
      Tens raó en tot el que dius...
      Intentaré continuar així...

      Una abraçada!

      Elimina
  28. felicitats ricard! sóc el cinquè gat que et llegeix i m'ho passo pipa, me'n refio del teu criteri i m'agrada que siguis clar, escriguis el què et dona la gana i siguis exigent!
    i els "so excited" ja saben on poden anar...
    i pel pau arenòs. abans es venia molt menys.... :-(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja et trobava faltar.... I vaig pensar, igual és pro Arenòs i no li ha agradat... :)

      Pensa que a Twitter vaig atacar una mica i toma unfollowers....De veritat...!!

      Elimina
    2. així m'agrada! :-)
      és que arenòs és del cercle virtuòs... és el que té estar ben connectat!
      vaig una mica de bòlit, però et segueixo! recomano: et van els italians? un dels bons de bcn. l'osteria del contadino. hi has estat? quan puguis, vés-hi! que has de mantenir la línia, m'han dit... :-)

      Elimina
    3. Fa molt de temps que no hi vaig, però ens encantava .... al carer Saragossa... De quan es deia Al Contadino Sotto le Stelle. El tinc publicat del 2009, però hi vaig anar més cops i sempre amb èxit, fins un dia de vacances en que hi havien els suplents dels suplents... no vaig sortir content i ja vaig perdre el ritme....

      Tornaré...

      Elimina
  29. Gallito?? i que és això de gallito? Gall ? o gallina?
    Jo no et conec però el poc que ser de tu és per dir te ..que no canviis , que persones com tu fan feliç a molta gent!!
    Moltes felicitats de nou!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, però tampoc és veritat que no em coneguis... hem intercanviat prous comentaris i el dia que amb el manel vam venir al mercat...

      Però gràcies pel que dius....

      Elimina
  30. Anònim: Hola Ricard, em dic Josep, i gairebé tinc els teus seixanta anys. Noi, et vaig descubrir per casualitat ara farà uns dos mesos. El que em va agradà deseguida es la teva manera d'expressar-te. Que sempre et paguessis els plats, i que hi anessis d'incògnit. També que anessis a llocs diferents i amb preus variats.
    Jo no surto a menjar fora tant com tú, però et tinc que dir que als tres llocs que he anat, i que tú habies visitat i recomanat abans has encertat de plé. Descrius molt bé els llocs on menjes i estic totalment d'acord amb els teus criteris i puntuacions. Tant és així que, a mí que em costa de trobar nous llocs, ja no m'en preocuparé més. Seleccionaré alguns dels llocs que t'agraden, i segur que a mí també. Enhorabona pel èxit del teu blog, i no fagis cas dels envejosos, sempre en hi haurà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Josep,

      Ja quasi em fa vergonya de llegir tantes coses agradables de part vostre... :)
      El que si sé, és que hi han gent que conec i altres que no, però que m'ho comenten com fas tu ara, seguiexen bona part dels llocs que comento.
      Com sempre dic, ho explico tal com ho he sentit... i accepto que segur que m'equivoco, però dic el que penso.
      No deixis de dir alguna cosa per aquí de tant en tant.
      Salut!

      Elimina
  31. Moltes felicitats per aquesta xifra, no gens facil d'assolir.
    Una recompensa a la teva constancia amb un post setmanal desde ja fa alguns anys.

    Salut i a per el 1.000.000!!! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Victor,

      De moment el post setmanal, el seguiré mantenint, el que no sé si la constància em durarà fins el 10exp6... :)

      Salut!!

      Elimina
  32. Apreciat senyor Gallito,
    Enhorabona per les visites. La xifra assolida parla per sí sola.
    He fet una repassada als comentaris (no tots) i poc puc afegir, no m'agradaria reiterar-me massa.
    No crec que descobreixi res al dir que hi han dos bàndols dins dels crítics gastronòmics amb blog: El primer bàndol és el que s'aprofita de la circumstància per beneficiar-se de sopars gratis, esdeveniments de pa sucat amb oli i aperitius "cool" plens de gent "so excited". A canvi ens regalen crítiques creient que així compleixen el compromís amb la societat d'informar-nos sobre aquell lloc tan guai... no gràcies. L'únic que aprenc és on no anar.
    L'altre bàndol, el de la crítica sincera, el que diu el que pensa, el que dóna una opinió personal es diu Cuina i Restaurants. Com diria el Pierce Brosnan a aquell anunci d'assegurances "Cuina i Restaurants... I trust"
    I això a alguns, com és ben sabut, els fot. Doncs que es fotin. Valgui la redundància.
    Afortunadament jo tinc blog, però poc critico... sóc més de publicar receptes (cada cop més de tant en quant, coses de la vida i de la feina). Orgullosament segueixo el bloc i n'obtinc bons resultats.
    A aquells que adueixen l'edat o la calvície per intentar desprestigiar una crítica... es com aquells que per espantar-nos ens pregunten ¿Y el Barça dónde jugará cuando seáis independientes? ¿Eh?. Arguments de merda, parlant ras i malament.
    M' acomiadaré amb un regal que se que t'agradarà... un comentari que somies amb tenir al teu bloc...
    QUE ENTRADA MÁS CHULA!! QUE BUENA PINTA!! Y SUPERFÁCIL!! ME LA APUNTO. BESITOS GUAPI.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Àngel,

      Però una cosa... al bàndol "bo" per dir-ho d'alguna manera, hi ha més gent... No molta però hi ha més gent...

      Bona també la pregunta d'on jugarà el barça quan siguem independents... Jo espero que a la Premier...

      I el comentari final de la entrada 'xula', genial.... hahahaha.

      Elimina
  33. Ep Ricard, que encara no t'havia felicitat per les 500.000 visites!!!! Gallito o no això vol dir que molta, moltíssima, gent passa per aquí a llegir el que publiques. Alguns deixaran comentaris, altres no, i altres mai, però si visiten el blog és perquè alguna cosa els hi deu interessar ;-) Coincideixo amb molts dels comentaris que han deixat al post, així que no em repetiré. Moltes felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'agreixo. Montse el teu pas per aquí... En el món blogger hi han diferents estils i en aquest moment fins i tot tendències... Els que em llegeixen i comenten són majoritariament de fora del món que anomenen "familia blogger" on pel motiu que sigui no he cuallat del tot...:)

      El meu estil de dir el que penso i no callar-me res... El que jo en dic #fentamics, no cualla en un entorn en que la tendència és la vaselina... Però que hi farem...!!!. No es pot agradar a tothom.... :)

      Gràcies per passar Montse!!.

      Elimina
  34. Aquesta dèria d'uns quants per carregar-se els blogaires (no és el meu terme favorit, però m'agrada molt més que bloggers), no l'acabo d'entendre. He llegit cròniques, ressenyes i crítiques bones i dolentes, als diaris i als blogs, de professionals i d'aficionats. El que és important és compartir coneixement i informació, les opinions ens han de servir per créixer i fer-ho millor. Les que només volen fer mal, obviem-les.
    Felicitats per les teves 500.000 visites Ricard! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Iris,

      He visitat els teus blogs i m'he sorprés de la teva productivitat!!.
      Compartim els principis de compartir coneixement i informació i de que les opinions ens han de servir per créixer. I totes les opinions!.

      Gràcies per passar per aquí i gràcies per la felicitació.

      Elimina
  35. Felicitats Ricard ets un Crack ! Un plaer sempre llegir el blog desde Zanzibar! Fins aviat ! Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi han comentaris que em fan especial il·lusió i el teu és un d'ells... Es un luxe rebre comentaris des de Zanzibar. Espero que la feina et vagi bé i gaudeixis d'aquest país.

      Una abraçada!!.

      Elimina
  36. Aquesta vegada ni hi ha samarreta amb "antologia sampere" ni ni res?
    No eres un gallito. ... te estas aburgesando

    Pero de todas formas aqui seguremos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Not samarretes..... :)

      Gràcies Zaca per ser-hi.

      Una abraçada!!

      Elimina