1 de desembre de 2013

Coure (la barra del). 2013

La Barra del Coure


Agafada de la web del restaurant

Passatge Marimon 20 (Diagonal)


T. 932 007 532


http://www.restaurantcoure.es/


Feia mesos que no anava a Coure i és d’aquells llocs que quan surts et dius "perquè no vaig més sovint?". En aquesta ocasió va ser un dinar, degut a que ara i els propers mesos, per tema de plegar tard de la feina a Sabadell, em caldrà substituir sopars per dinars.

Vam anar al migdia a primera hora amb la intenció de gaudir de la barra. Tot i estar buida, ja estava tot reservat, però ens van oferir anar al menjador amb la mateixa carta, cosa que vam acceptar. I no és pas que sigui un premi anar al menjador, doncs els soterranis, per més tunejats que estiguin, sempre són soterranis. I penso que aquest és el gran taló d’Aquiles de Coure... amb un menjador més ‘guai’, podrien optar a encara més d’èxit del que ja merescudament tenen.

Venia amb la idea de les croquetes i l’hamburguesa, però allà baix el menjador vaig pensar que no em trobaria "còmode" amb l’hamburguesa i la tria va ser:

De primer vam compartir les croquetes (excel·lents com sempre.. de les millors e BCN), un saltejat de bolets amb botifarra de perol, que va ser el plat ‘caprici’ del dia i una truita de patata i ceba.








Com segon una macarrons farcits de carn i un excel·lent ‘riz de veau’, que va ser la meva elecció. Ja sabeu de la meva afició per aquests tipus de plats.





Ja vam prescindir de postres doncs estàvem prou tips i vam passar al cafè. I com vi i al ser migdia, vam optar per vi a copes, que a la carta tenen oferta.

Coure és sempre una aposta segura, tant al menjador amb la carta del menjador, com a la barra. La barra té l’encant de que en ocasions l’espectacle de segons quin públic, pot amenitzar el dinar, mentre que a la sala, la "formalitat" predominant els reté més.

En tot cas, aquesta zona de l’eixample, és prou privilegiada d’oferir l’ampli ventall que posa a l’abast. Com exemples Hisop, Mil921, fins i tot Casa Paloma i si travessem la Diagonal, continuem amb un ventall encara més ampli. Fent clic aquí, teniu un enllaç a l’anterior visita a la barra.

El preu queda una mica distrosionat pel 'caprici' que vam demanar (el saltejat de blets), que com veieu, és el plat més car de la suma.

  

22 comentaris:

  1. És una gran barra, només trobo una mica alt el preu del servei de pa i més tenint en compte que és una barra (tot i que al final veu seure al menjador). Però pots gaudir de cuina moooolt ben feta a uns preus assequibles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Oscar,

      El que està clar, és que no reservo més... :)
      L'opció de si està ple, que tinguin el backup de les taules em sembla bé.
      i com tu dius, molt bona cuina a preus assequibles. El saltat de bolets, va desquilibrar una mica, però hi havia una cosa a celebrar i valia la pena.

      Salut!!

      Elimina
  2. Bona cuina la d'aquest lloc i el tema barra, va ser una gran idea, que li va donar més vida qua ara fa pocs anys, la van inaugurar.
    Comparterixo amb tu, l'opinió de les sensacionals croquetes. Tenen un no sé què, que les fa espacials i un fix, quan es va allà.

    Abraçada!
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Carles, les croquetes tenen un no sé què q les fa addictives...:)

      I si que la barra els va donar una nova imatge, que penso ha estat molt positiva per Coure.

      Una abraçada!!.

      Elimina
  3. Ostres, ja poden ser addictives les croquetes tenint en compte que surten a un xic mes de 2 euros la peça.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què no surts mai tu?.

      Per fer aquestes "grans aportacions" en plan anònim, millor calladet/a

      Elimina
  4. Jo vaig estar fa uns mesos al Wall57 de Valldoreix que és del mateix xef, i pel que sembla, coincideix en molts aspectes: la qualitat del menjar (bé pel que dedueixo dels teus comentaris) i la il · luminació (deficient per la qualitat i el to groguenc de les fotos). El preu, molt similar pel que veig: no és barat com per a un dinar de menú, però està força bé pel genero que ofereix.

    I el plat de bolets ... té una pinta espectacular (groguenc i tot).

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,

      Pel que he llegit de tu i també no sé on, la cuina és la mateixa.
      El tema il·luminació, suposo que el ser un soterrani no ajuda massa, però pensa que jo tb soc una mica "torpe" amb les fotos i més volent-les fer depressa i d'amagat.. :)

      I el plat de bolets (tot i groguenc) estava molt bo... :)
      Però lo millor d'aquest plat, és que em va animar a fer-lo el cap de setmana a casa... i vaig comprar botifarra de perol i vaig fer un bon saltejat amb el wok, que no tenia res a envejar al del Coure.

      Salutacions,

      Elimina
  5. Pots creure que encara no hi he anat al coure. Sempre que havíem d'anar ens sorgia una altra cosa i fins avui que res de res. Si fins i tot teniem un 2x1 de la revista cuina per fer la burguer a la barra i no ho vam poder aprofitar. Tinc moltes ganes, on sí hem estat és al wall 57 i ens va agradar força així que el coure caurà properament ;-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si et va agradar el Wall, Coure, t'agradarà "si o si".

      I mira com són les coses, que jo no he estat mai a Wall.

      Salutacions!!!.

      Elimina
  6. Bona nit, Ricard,
    El Coure hem anat a la barra. Ho prefereixo:))
    Et llegeixo i sembla que hi sigui.
    Mb poder prendre una copa. Tenen bona carta de vins. Almenys quan varem ser-hi.
    També m'agrada veure i llegir l'etiqueta del vi, encara, que prenguis una copa.
    Bona setmana,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord.

      Però a la sala amb la carta de la barra, tb va estar bé. Però la barrla té més espectacle...:)

      Salutacions!!.

      Elimina
  7. Hola Ricard,

    El Coure és assignatura pendent, com molts altres. Aquest cap de setmana, però, vaig tenir l'encert d'anar a la nova casa de menjars que el cuiner ha obert a Olot, el Rusti and sons. Haig de dir que, més enllà del nom, que deixa una mica fred, el restaurant és fantàstic. I ho dic excited del tot. Potser hi anava predisposat, potser per la companyia o bé per la comunió de qualitat, preu i servei. Ah, i pel que veig, encara més competitiu que el Coure. Tot un encert.

    FIns aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Guillem,

      Ostres.. el que m'he perdut és quin cuiner ha obert aquest restaurant?. El mateix de Coure?.

      Pel que dius et va encantar i per això pregunto. Em bellugo poc fora de l'eix BCN-Cambrils-Priorat, però sempre hi ha el dia en que un decideix sortir de l'eix.

      Salutacions!!

      Elimina
  8. Hola, Ricard.

    Sí, l'Albert Ventura també s'ha instalat a Olot. Al Observación Gastronómica hi trobaràs una molt bona crònica.

    Salutacions,

    Eduard

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Eduard!.

      No en tenia ni idea. Jo segueixo vivint el món de la restauració a molta distància i sempre m'assabento d'aquestes coses tard.

      Salutacions,

      Elimina
  9. M'ha al·lucinat la pinta de la truita!! Estava igual de bona que la fila que fa??

    Això de les millors croquetes de Bcn.. Les paraules màgiques perquè visiti el restaurant! Me l'apunto!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Elena,

      Benvinguda als comentaris..!!.

      Estava tot molt bo i la truita pot semblar la ventafocs del dinar, doncs les truites semblen sempre una opció de segon nivell. Però et puc dir que ho vam gaudir tot... La truita i les croquetes.... Tot i que aquí t'he de dir una cosa... Les croquetes, tenen com un toc de curry que a mi m'encanta, però pot no agradar a tothom.

      Salut!

      Elimina
  10. El tema Coure, és una mica allò de que millor caure en gràcia que ser graciós. Penso que uns quants crítics el sobrevaloereu i no acabo d'entendre el perquè. I no dic que es mengi malament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En primer lloc, dir-te que de "crític", res de res, pel que fa a mi. Ni ho soc, ni en tinc vocació, ni és cap objectiu meu.

      Només un blog on explico les meves experiències a molts dels restaurants que vaig. En principi estava adreçats a amics, coneguts i saludats i ara ja fa temps a tothom.

      Qui li agradi llegir com ho veig o com m'ha anat, aquí té el seu lloc. I qui pensi que tinc interessos, o bé ho diu clar, signa i dóna pistes, o millor calladet.

      Elimina
  11. El Coure encara el tinc pendent. Hi volia anar fa uns mesos i finalment vaig escollir una altra opció més "exòtica". Cada cop que llegeixo comentaris, però, em fa pensar que hi he d'anar, un dia o un altre.
    El que sí puc dir és que vaig tenir el plaer d'anar al Wall57 i em va agradar moltíssim.

    Salutacions,
    Àlex

    PS: com sempre, un plaer llegir-te, Ricard

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Àlex!!.

      Però si vas estar a Wall57, és quasi com si ja repetissis... :)

      Salut!

      Elimina