28 de desembre de 2013

Equus Club. Restaurant privé. Gozar del tacto (INNOCENTADA 2013)




Equus Club.

(Restaurant privé: apertura al gran público a partir del 7/1/14)

Diagonal-Vía Augusta


Aquest post va ser publicat el dia 28/12, amb motiu de la diada dels Sants Inocents. El restaurant EQQUS no existeix i el post no deixa de ser una sàtira de moltes situacions, que si llegiu entendreu. A alguns ha fet riure, mentre que algú (anònim com sempre), m'ha dit que era un gilipolles. En tot cas s'agraeixen tots els comentaris... :)

********************************************************


¡Cómo me gusta la Navidad! Este maravilloso periodo del año que brinda la posibilidad de reunirte con toda la familia y reencontrarte con amistades de toda la vida, de esas que a pesar de los mensajes patrióticos de Campofrío han decidido "hacerse extranjeros". Es el caso de Miguel y su mujer Carolina, una pareja de valientes que iniciaron un proyecto súper interesante en Cape Town que os contaré en este post. 


Aún me acuerdo el día que, después de un partido en el Polo, Miguel me contó que quería abrir una tienda de artículos para la mesa, que llevaran al cliente un paso más allá en cuanto a experiencia sensorial a la hora de disfrutar de una experiencia gastronómica a través del gran sentido olvidado en la gastronomía, el tacto.

Si, ya sé que resulta raro, pero actualmente la gastronomía nos ofrece una explosión de sensaciones a través del gusto, olfato, sonido y vista. ¿Cómo olvidar la reacción que provoca en tus papilas un ‘Risotto de pepitas de calabacín con azafrán e Idiazábal’ de Mugaritz? ¿Y la experiencia olfativa de una cata vertical de Riojas? ¿Y el sonido de un pan crujiente del Turris? ¿Y la belleza estética para la vista, de un plato preparado por el magnífico chef Pierre Gagnaire?. Pero el tacto, ¿Qué pasa con el tacto? ¿Acaso lo asociamos a algo vulgar como comer con las manos? ¿Por qué renunciamos del tacto en una experiencia gastronómica? Esta pregunta es la que llevó a Miguel y Carolina a iniciar su aventura profesional.

¿Y porque les cuento todo esto? Resulta que accidentalmente, tuve la posibilidad de descubrir la magia del tacto durante una cena. Fue por necesidad, pero ya os avanzo que la experiencia fue totalmente satisfactoria y que no dudo en repetirla, esta vez, intencionadamente.

Durante la época navideña no antoja salir de la zona upper-Diagonal y Equus nos pareció una opción formidable. Además Equus, permite a los distinguidos socios, reservar a través de Atrápalo (y alguna otra agencia o Pasaporte Gourmet), de manera que puedes obtener un buen descuento (hasta del 70%, para los socios Premium).

Nos atendieron perfectamente como siempre, pero aún más al venir con el descuento de Atrápalo. Siempre se recibe un trato especial de rebosante alegría, cuando se acude con descuentos de este tipo o con los famosos pasaportes. Incluso a veces tienen el detalle de ofrecer variaciones, respecto al servicio en las mesas vecinas, que no han tenido la clarividencia de ir con descuento.

La sorpresa de la noche, fue que cuando el club estaba a tope y a punto de empezar el servicio, sufrieron un apagón de luz, que dejó el local prácticamente a oscuras. Como ya sabéis me encantan estas situaciones fortuitas en las que te ves obligado a improvisar. Nos ofrecieron pasar las reservas a otro día, pero nos pareció bien el concepto de cena a oscuras estilo Dans le Noir. En realidad, se convirtió en la oportunidad perfecta de experimentar la filosofía gastronómica en la que se basa el proyecto de Miguel y Carolina, eliminando uno de los sentidos, la vista, nos vimos obligados a experimentar a través del olfato, el gusto, el oído y más que nunca el tacto.

Es totalmente cierto, que con la oscuridad, los demás sentidos se agudizan. Oler los alimentos antes de llevarlos a la boca, tocarlos (incluso los de los acompañantes) para intentar adivinar el contenido, es una experiencia inolvidable. La falta de luz permite transgresiones, que precisamente por la falta de luz, dejan de serlo… comer con los dedos, lamer el plato, robar comida del vecino o beberse su copa. Por cierto, excelente el Clos Erasmus que probé de la mesa de al lado, gracias a mis nuevas gafas Google dotadas de discreta visión nocturna, mediante a una App en versión beta. Les cambié la botella por la nuestra de Perro Verde y ni se dieron cuenta, puesto que seguían alabando los toques minerales de licorella y los frutos rojos (¡!).

Al convertirse nuestra cena en una cena a ciegas, el jefe de sala nos propuso acertar los componentes. El público se alarmó, pero yo no. Mis elevados conocimientos de cocina, que todos ustedes ya me presuponen, hicieron que adivinase uno por uno los componentes que me sirvieron. Empezamos con un aperitivo, servido en un plato con diferentes sabores, repartidos en cubículos independientes y que aunaban el yogurt helado con rábano picante y eneldo, un mole poblano con guacamole y cilantro, una corteza de cerdo con salsa hoisin y vinagre de arroz, una almendra con yogur de cabra, azafrán y ras el hanout y un delicioso humus con sésamo negro.

No van permetre el flash per no trencar l'encant. I ni amb la Pentax!!


A continuación un arroz en su punto, con el grano suelto (mi lengua bregada en mil batallas supo distinguirlo al instante). Sin embargo todo el goce que se vislumbraba, se vino abajo debido al toque de ahumado, que, si bien durante su ingesta y recién finiquitado, se mostró muy grato y proporcionó al arroz un toque diferente y muy personal, pecó de una indeseable persistencia. Su intensidad ahumada, permaneció en las papilas, paladar y las pituitarias hasta bastantes horas después de la comida, provocando suaves eructos y ventosidades, que molestaron a mi señora durante bastantes horas.


I aquí amb el fum del fumat, encara es veu menys.. i la Pentax fumada.. :(

Bé … tornem a la normalitat…
Castellà en Off,
Senyora en Off
Tracte de vostè en Off
Pedantería en Off
"Suaves eructos y ventosidades" en Off (mai han estat en On)
Traumes upper –down Diagonal en Off,
i #fent_amics en On (com sempre)
 I ja em perdonareu la broma, però ha estat el meu tribut al dia dels sants inocents. Que tingueu un gran 2014.



32 comentaris:

  1. :))
    No et conec personalment, però no t'he imaginat en cap d'aquestes situacions...
    Bona diada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest post el vaig escriure i el meu fill li ha acabat de posar una mica de sal i pebra, amb detalls que precisament són inimaginables amb mi... Per exemple "me encantan estas situaciones fortuitas en las que te ves obligado a improvisar..".

      Vull dir que entre línies, hi ha més conya de la que es veu.

      Salut i bona diada també per tu.

      Elimina
  2. Eres la definición más explícita de gilipollas

    ResponElimina
    Respostes
    1. No puc més que agrair les teves amables paraules. La veritat és que m'hi esforço molt.

      Encantat de que passis per aquí... ;)

      Elimina
  3. Gràcies Ricard per posar un molt bon toc d'humor a la nostra vida!!!!
    Felicitats per l'excelent idea, per la creativitat i per donar-nos a més del coneixement diari, -que molts agraïm MOLT-, aquest toc de broma!!!! Per molts anys!!!!

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Gràcies!!.

      Això és el que intento. Els dies normals compartir l'experiència i de tant en tant posar alguna animalada. No tothom ho comparteix, però ja saps que a mi m'agrada anar per la meva via...

      Gràcies per passar!.

      Elimina
  5. Molt bó, per un moment...m'has fet dubtar. Mai s'ha de perdre l'humor!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no.... cap dubte!!. El meu estil "normal" és transgressor sempre, però en cap cas afino tant amb els fumats, ni els components dels plats. Això ho deixo pels experts "que haberlos los hay"... :)

      Gràcies per passar!

      Elimina
  6. Genial Ricard!

    Estic encantat de ser amic de la "definición más explícita de gilipollas". Haig de confessar que he estat amoïnat fins que he entrat al blog i l'he vist escrit en castellà. Aleshores ho he entès tot!

    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En tot cas diria, que més que "la definición", seria "el ejemplo"... però ja saps que m'agrada provocar i em fan il·lusió comentaris com els de l'anònim... Em quedo encantadissim amb comentaris d'aquests, però malauradament no en tinc masses...

      Una abraçada Ramon. Bon 2014 i quedem per sopar passat reis...

      Elimina
  7. Bones festes Ricard!! Al principi no ho agafava amb el nom del restaurant pero despres al veure'l escrit en castellá i amb aquest estil "fantabuloso de la muerte" ja m'he adonat.
    Lo petas tio!!
    Gracies, he rigut molt.
    Toni Lechuga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies i bones festes també per tu!!.

      Es que l'estil, és com tu dius "fantabuloso de la muerte", hahaha. Però encara que costi de creure, el paràgraf de l'arròs, és copiat exactament (cut & copy) d'un comentari a un restaurant que vaig llegir i vaig guardar... Bé, lo dels eructos, és collita meva, però la resta tal qual..

      I com deia algú per Twitter, en ocasions la realitat supera la ficció...

      Elimina
  8. hahaha. Ara ho he vist i com sempre publiques diumenge avui no t'esperava. Ja em diràs de qui has tret lo de l'arròs, que del blogger "antisistema", no crec que sigui hahaha. M'ho dius per aquí o per privat?
    Una abraçada i que tinguis una entrada d'any genial.
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Carles,

      He avançat el post al dia 28.
      No siguis dolent, que aquí no t'ho diré. T'ho diré en privat... :)
      Però si et puc avançar que el text de l'arròs no és el "antisitema".... No té el paladar tant afinat.. ;)

      Abraçada!

      Elimina
  9. felicitats! t'he de dir que en principi m'ho havia cregut, bandarra! continúa així. David

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia David,

      Ja la primera frase de "¡Cómo me gusta la Navidad!", donava prou pistes de que anava de conya.... :)

      Salutacions ..!

      Elimina
  10. Per un moment amb tant

    - highsofistication,

    - llocs very cool,

    - tot a les fosques,

    - i ple de sentits

    ... he arribat a pensar que en lloc de ficar-me al teu blog, estava a " 50 sombras de Ricard.



    Bones Festes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçada Zaca...!!!

      :)

      I també molt bon 2014 per tu!!!

      Elimina
  11. Ostras, per un moment m'he asustat, com habitual seguidor teu he pensat, cony, li han sentat malament els canalons, pero després de quatre ratlles llegides ja he caigut de que n'era una de les teves i a sobre dia dels inocents.
    Bones Festes i any nou, salut !!
    Sime

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sime,

      Pensaves que m'havia trastocat oi?... hahaha.

      Ja veus que era , tal com tu dius, uan de les meves...

      Bones Festes i any 2014!!

      Elimina
  12. No entenia res de res, he tingut que llegir mig post per donar-me de la inocentada! Molt original!
    Bon any nou!
    Josep Maria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep Maria,

      Si em coneixessis cara a cara, ja amb la primera frase "¡Cómo me gusta la Navidad! Este maravilloso periodo del año....", haguessis vist que no podia ser jo...:)

      En tot cas, la broma ha tingut prou d'èxit i ha provocat somriures... Que més puc demanr?.

      Que tinguis un gran 2014!!

      Elimina
  13. Potser perquè he ho llegit avui, i ja avisa que va de conya, n'he gaudit més encara. M'encanten frases com "Esta pregunta es la que llevó a Miguel y Carolina a iniciar su aventura profesional." Quantes vegades hem sentit coses així, coses tan tristes quan es diuen amb la seriositat buida del pretenciós, i tan divertides ara! No te conec personalment, però estic segur que ets una fera ferotge de primera! Divertit i mooolt intel·ligent! Gràcies, Ricard, per tot!
    Joan M.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves paraules... I tens raó amb lo de les frases buides com l'exemple que comentes...

      Entre línies, hi ha molta més mala llet encara, però cada paràgraf, apunta a algun lloc... :)

      Salutacions i bon 2014!!

      Elimina
  14. Hola Ricard
    Arribo tard i he vist el comentarí d´avís però he rigut molt. M´ha agradat sobretot el tema de la clarividència / Atràpalo.
    Que tinguis un bon i millor any 2014!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que com deia abans, cada paràgraf té una punxa... :)

      I el tema de la "clarividència", és q és de calaix.

      Molt bon any 2014!!!

      Elimina
  15. Daixonses... m'ha quedat algun dubte. L'esmentat establiment treballa amb producte km 0? amb especial atenció al producte de temporada?

    De veritat que enhorabona pel teu post i llàstima que no hagis allargat un pèl més, perquè et sortiria un molt bon argument per una Sitcom ;)

    Amb tot el "tacto" que em permet l'anonimat, salutacions i bons auguris pel 2014 des de l'Alt Empordà!

    Joan Compte

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per descomptat Joan...!!!

      Tots els nous llocs guais, treballen amb producte km 0? i producte de temporada..!!.

      Gràcies per passar per aquí, llegir la quasi 'sitcom' i també bons auguris pel 2014.

      Elimina
  16. "lamer el plato, robar comida del vecino o beberse su copa."

    Jajajajajajajajaja genial

    Salutacions,
    Àlex

    ResponElimina
    Respostes
    1. :)

      O canviar-lo l'ampolla de Perro Verde.... ;)

      Salut!!

      Elimina
    2. Sí, sí.....
      Ha estat "la definció més explícita de" .
      Tot un plaer.
      Salut!
      Àlex

      Elimina