16 de febrer de 2014

Pla de la Garsa. Trenta anys després i segueix igual

Pla de la Garsa

Agafada de la seva Web


Assaonadors 13 (Born)

T. 933 15 24 13

http://www.pladelagarsa.com/



El Pla de la Garsa és d’aquells llocs que sempre he recordat. Feia 30 anys que no anava i em feia por de tornar-hi i sortir dient "ja no és el mateix" i/o "jo tampoc soc el mateix".

El vaig descobrir fa anys, parlant amb la gent del refugi de Sant Joan de l’Erm, quan feia alguna estada d’esquí de fons per aquells magnífics paratges, als que s'arribava per una complicada pista forestal.


Ja m’agradava la gastronomia en aquella època i parlant amb els que portaven el refugi, em van recomanar El Pla de la Garsa, lloc amb el que mantenien estrets lligams i fins i tot em van confiar que els baixes algun paquet, cosa que vaig fer un parell de vegades. Em deien que era paté...

Hi vaig anar amb el paquet i em vaig quedar a sopar i ja en aquells temps em va sobtar, el bon tracte, la qualitat dels patés i formatges, l’escala que pujava al WC i el mateix WC amb porta de confessionari, que en aquells temps semblava una gran transgressió.

Total, que ara fa uns dies, vam tornar a veure que passava. I ja puc dir que vam sortir ben satisfetes. No és cap lloc gastronòmic... segueixen amb la seva oferta de patés, formatges, embotits de qualitat... I el local segueix igual, amb la famosa escala i el WC igual que abans. I encara el vaig valorar més ara que ens han acostumat a visitar locals presumptament antics, però que en realitat són muntatges de cartró –pedra.







Vista des de la planta, dius... pas mal....

Però baixant amb 30 anys de més... i 1/2 ampolleta... ufff...

Et voilà la famosa porta del WC

Us mostro part de la carta perquè us feu idea i tot seguit la nostra tria.








Bon assortment d'embotit de qualitat: BRINGUERA  de la Cerdanya, CAP de LLOM de Besalú, XOLÍS de la Cerdanya, CECINA de bou de Lleó, XORISSO DO Guijuelo... era un dels plats cars de la carta i que vam compartir, com la resta de plats.


Timbal de botifarra negra amb rossinyols.Excel·lent i potens.


Un dels patés que ofereixen. Vam triar el de pagés. La foto no fa honor al plat.



I vam acabar demanant un dels plats de formatges i en concret el "formatge de la setmana", del que no m'enrecordo del nom i vaig oblidar de fer la foto... #disater_total Ens va servir de postres. 

El servei (porto bona ratxa darrerament), molt atent i agradable. Una mica superats pel volum de públic, però era un divendres nit i quan vam arribar a les 21h, el local ja estava ple (sort que teníem reserva feta). 

També el públic era molt agradable: barreja d’alguna taula amb nostàlgia (com pot ser el meu cas), amb gent relativament jove. Soroll controlat, converses intenses, bon rollo... La Marta que sopava amb mi, li va sortir la seva vena militant++ ANC II*II i va exclamar... "aquest és el país que tindrem quan siguem independents...". No vaig tenir valor de dir-li que si arribem a ser independents (cosa que desitjo), els habitants del país seran els mateixos... i aquest seguirà amb el seu públic i Boca Grande amb el seu...

En fi... que vaig trobar el local fins i tot millorat, l’entorn agradable, el menjar correcte i la sorpresa de que ofereixen aligot... una especialitat gastronòmica occitana originària del massís d'Aubrac, una barreja de puré de patata i tome fraîche. És un plat de muntanya, que si és difícil de trobar a França, imagineu a Catalunya. En una propera visita comprovaré el nivell d’aquest plat, que ara fa uns mesos van assajar amb l’amic Ramon Roset, fent-nos portar la tome fraîche directament de França.


El vi senzillet i el compte a continuació. Vaig sortir també amb ganes de tornar-hi...






 

23 comentaris:

  1. Hola Ricard. Conec el Pla de la Garsa i ens va agradar força...
    No haví tingut temps de llegir el post anterior....no et desgasta està pendent de tanta "tonteria"...?? La veritat es que crec que t'ho passes d'allò mes bé...jejeje
    Com jo em considero fora de la "casta superior" et seguiré llegint i gaudint dels teus post...
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Gemma,

      No em desgasta en absolut. De sempre he estat bastant insensible als atacas i coses d'aquestes. I a més si no m'agardés, ja no ho provocaria... :)

      La "casta superior", no va per tu evidentment ... :). I a més ja imagines en quin grau de "superior" els tinc...:). Alguns d'ells són periodistets (res a veure amb el noi víctima del post eh?.. que és periodista i li tinc respecte) i els he sembla que tot lo que s'escriu, ha de girar al voltant del que van aprendre a la carrera... Que si codi deontològic, que si no sé què... I algun blogger que té aspiracions a periodista, tb s'apunta ...

      Res Gemma... que jo a la meva... ;)

      Elimina
  2. Aquest és dels meus barris i com saps de les meves preferències, tot i que fa uns 4 o 5 anys que no anem.
    Però llegint el teu post, ves a saber que baixaves en aquells temps, doncs Sant Joan de l'Erm, sempre ha estat en la ruta dels contrabandiestes d'Andorra ;)
    Et pagaven el sopar al menys?
    Abraçada
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carles,

      Doncs caldrà tornar-hi no?.

      Si.. sempre he pensat que no sé que baixava, però tampoc em preocupava massa... Ja saps que no soc persona de preocupar-se massa de lo que és moral i que no, mentre no afecti directament a persones.. I ara que ho dius, em sembla recordar que el primer dia no em van voler cobrar el sopar... de fet només passava a deixar el paquet i em van fer menjar ...

      Les altres vegades, ja he marcat territori.... :)

      Abraçada!

      Elimina
  3. Bones Ricard, jo sempre escric el primer que em ve a la ment després de llegir els teus posts, i el d'avui, el primer que he pensat ha sigut : osti tu!! El comentari polític li portarà cua!! De moment m'estic equivocant, m'alegro.......
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Victor,

      M'agrada sempre provocar una mica, però de moment ningú ataca... i millor, doncs estic fotut avui... grip...

      Salut!!

      Elimina
  4. All the efforts you put in the blog post is appreciable. Entire blog is informative. Looking forward to read more blogs and contents from you. Wish you luck!

    ResponElimina
  5. Ni me'n recordava d'aquest restaurant... M'has fet venir ganes de tornar.
    I més després de veure lo de la Cassoleta d'esturió amb sidra... (això abans no ho tenien).

    He de fer revisió dels clàssics que havia estat fa anys i que per algun estrany motiu es van quedant al fons...

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... ens passa sovint que anem a la cerca de nous llocs i ens oblidem dels "clàssics".

      La veritat és que em feia por tornar i trobar-me una parida... però no i fins i tot amb novetats com l'esturió que comentes o el mateix aligot, que hagués jurat que era impossible trobar per BCN.

      Salutacions!!

      Elimina
  6. Disculpes: Per accident he esborrat un comentari d'en Miquel, que deia així:

    Miquel: A mi en va passar el mateix, havia anat algun cop fa bastants anys, i fe poc
    hi vaig tomar-hi, la veritat va resultar força bé, encara que enyorant
    aquells anys que pujava i baixava les escales del lavabo amb més alegria

    Ricard: La veritat és que pujar vaig pujar relativament bé, però baixar m'ho vaig haver de oensar dues vegades... :)

    Salutacions,

    ResponElimina
  7. Tot un clàssic que fa dies que dic de tornar-hi però em frenava el no saber si encara seria de solvència contrastada ;-)
    Ara si que no tinc excuses!


    Xibeca

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps una cosa Xibeca?. M'he quedat sorprés de la quantitat de gent que el coneixia. Jo pensava que era una "reliquia" de la meva memòria i molt feed back, aquí, a Face i a Twitter.. Agradable sorpresa ha estat..

      Salut!!

      Elimina
  8. Doncs mira, nosaltres som d'aquesta minoria que no el tenia present. Si fa 30 anys que hi són, és molt bona garantia. I després de veure això, ja ni t'explico.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com dic tampoc és cap lloc gastronòmic d'aquells de les "emocions"... :)

      Però si li sumes la nostàlgia, el bon producte, el bon tracte i el bon ambient, fa que el resultatat sigui molt satisfctori. Vaig sortir amb ganes de tornar-hi.

      Elimina
  9. L'aligot va ser un dels meus primers descobriments gastronòmics, aquella manera de treballar patata i formatge fins a fusionar-los em va semblar al.lucinant! I bé, està boníssim :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra de que algú comeixi l'aligot... Es d'aquells plats que em van sorprendre molt quan deu fer 40a, als estius netejava boscos a França en "chantiers internacionals". I com que intentava anar més enllà del chantier, em feia amic de la gent dels pobles i masos.

      I en una d'aquelles apostes típiques rurals franceses em var reptar a si em menjava certa quantitat d'un plat típic d'allà... I vaig gaudir, però vaig perdre l'aposta... I de sempre em va quedar al cap, jo que soc fan de quaalsevol barreja de patata i formatge... com la Tartiflette, la Raclette o el mateix aligot..

      Elimina
  10. Si voleu probar l'aligot recient fet, al mercat dels dissabtes a Perpinyá el venen recient fet i en racions per emportar.
    Per altre banda, referent al Pla de la Garsa m'ha passat exactament el mateix vaig anar-hi amb una novieta fa 30 anys i he tornat fa uns dies, tot igual !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Just aquest estiu en vaig pillar un a Qérigut... (Passat Formigueres, carrertera a l'esquerra), en un mercat de carrer. La típica furgona dels francesos que van pels mercats, però que no estava malament. I ens va servir per dinar allà mateix en un pedrís.

      I pel que fa a Pla de la Grasa, veig que tenim vides paral·leles... :)

      Salut!!

      Elimina
    2. Ricard, gracias per la contestació, efectivament a vegades si ets una mica observador pots trovar qualsevol tipus de (bon) menjar pels mercats setmanals (em refereixo a França) lamentablement aqui no es costum.
      Per altre banda, no et deixis intimidar pels "anonimos" i endevant, esperem les teus posts.

      Elimina
    3. No... els anònims no m'intimiden. Tots sumats en fan un i no hi arriben... :)

      Són pesats, més que res per ser curts i gens constructius, però s'acaben cansant quen els esborro.

      I compartint el que dius dels mercats francesos....

      Salut!!

      Elimina
  11. M'has fet riure molt amb això de la independència i el Boca Grande. Ah! I m'apunto això de l'aligot, desconeixia l'existència d'aquest plat.

    Una abraçada!

    Robert

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que és veritat... :)

      El Boca Grande seguirà tenint aquell públic que estira el coll com pollastres, per mirar a qui veuen i si tenen sort de que algú els conegui... (i té el seu mosrbo veure-ho!!).

      El tema aligot, és força desconegut, però és un plat bo i potens...!!

      Una abraçada!

      Elimina