11 de febrer de 2014

Post dels 600.000 i sense anar amb compte :)




Quan el comptador intern de Google, passa pels múltiples de 100.000, és l’excusa per fer un post diferent de la rutina del restaurant que publico cada diumenge. I sempre passen coses que em donen idees per aquests posts especials i de les que m'agrada treure-li punta.. :)

I si el rollo discrepàncies dins la "family blogger", no us va massa, millor salteu al final del post, a les dues darreres línies, que de fet són lo més important del post ... La historieta comença així:

Just ara no fa massa una persona que segueixo a Twitter (el seguiment no és recíproc), que té un blog ben interessant i que em cau força bé, va publicar el següent Twit:




Em va semblar molt encertat el Twit, quan precisament aquell mateix vespre un dels gorreros més simpàtics del món blogger, estava twitejant de manera compulsiva un sopar que evidentment no pagava i crec que amb empatia, vaig contestar això:



El món 2.0, és una mica com el món real... notes les simpaties, les antipaties, les afinitats, les repulsions... Conec bé el món 2.0.... Total.. que els Twits van anar evolucionant, però es notava que l’ambient no era còmode i amb el meu estil transgressor (i per provocar), vaig deixar anar això...


I no vaig tardar en rebre la clatellada (allò que els 'modernets' anomenen un zasca), que els que em coneixeu en directe, ben sabeu lo amples que tinc les espatlles... ;)

Primer va enviar un twit dient textualment que "concretés o callés", jo li vaig preguntar amb sorna "si era una ordre?" i va continuar amb el que podeu veure aquí, després de dir altre cop amb sorna, "ja veig que he traspassat línies prohibides":

En fi, que el noi volia una mica a l’estil dels casaments d’abans "o digues tot el que saps o calla per sempre". La seva resposta era una mica  "parany"...

Aquest noi, sap perfectament que per assenyalar i demostrar a algú que va mendicant sopar a canvi d’un post, he de destapar el camí a través del que m’ha arribat la informació i això és matar al "missatger". I quan dic que "lo més interesant són els silencis"... poc aclariment cal no?. Els silencis són les absències dels que sempre opinen (amb més o menys fortuna) i en aquestes ocasions resten callats...

Poca importància tindria tot això, si poc després, quan vaig publicar Bardeni, els dos dies següents el comptador intern de Google, superava les 1000 vistes diaries i ho vaig twitejar en el sentit de mostrar que m’aporta més vistes un bon lloc, que una crítica negativa. I a la poca estona, el mateix noi que NO em segueix, publica el que podeu veure a sota del meu twit:


O esperava que em justifiqués amb un informe estadístic a partir de l'Analytics o esperava resposta a l'estil de "tràfec orgànic?? ... glups... i ezo que ez??". La meva resposta, va ser (amb el MEU toc d''humor)


Crec que lo de "comparació relativa" s'enten oi?. Però el noi es va picar i la cosa evoluciona així...


A partir d'aquí, algun creuament més, fins que li reitero que intentava donar a entendre la comparació RELATIVA de comptador, entre un dia de post conflictiu i un de post molt positiu.. I s'acaba amb el seguent twit en que li vinc a dir que mai haviem tingut cap conflicte i que no tinc ganes de conflicte amb ell. I ja s'apaga el diàleg...


En fi.... :) .Com incomoda aquest tema eh?... hehehe. Uns perquè són part afectada.... altres perquè son amics de la part afectada i s’han de posicionar, altres perquè ves a saber... "s'ha de quedar bé!!!", que deien la gent d'abans... (una mica a l'estil del gran Marcel·li Virgili).

Però ara si que puc respondre a les seves afirmacions de perquè busco polèmica... 

No és per audiència...

És perquè m'agrada...

I en concret m'agrada tocar el voraviu a tota aquesta colla que van nedant i guardant la roba, que es llepen entre ells i que alguns prediquen inflats com pollastres "nosaltres mai critiquem... si no ens agrada no escrivim"
Que guai no?.

Llàstima que mai podrem saber si realment és cert... Però queda bé eh?. I ho diuen posant cara de convençuts.. com molt dignes... una mica per sobre el bé i el mal..

"nosaltres mai critiquem... si no ens agrada no escrivim"
Bona excusa té el malalt...!!... :)

En tot cas aniré amb compte per no augmentar massa la llista d’enemics. En tinc varis de detectats i alguns es manifesten. Però aquest el tenia com neutre i algun comentari amistós havíem intercanviat...
En fi... que el meu blog, no és blog per tothom i menys per la "casta superior". Però en tot cas, hi ha una resta del món fora de la "casta superior", que sou els que passeu per aquí i feu possible que aquest blog estigui viu i animat.

I de fet tot aquest rollo, només ha estat una excusa per donar-vos les gràcies. Aquests era la finalitat de post...


84 comentaris:

  1. Benvolgut Ricard,
    Des de fora la "casta superior" t'agraeixo un cop més els teus articles. Són d'un humor tan fi i tan lliures que per a mi tenen tota la credibilitat del món. De fet la llista de restaurants pendents ja es fa preocupadament llarga. Felicitats per la teva nova xifra rodona. Albert

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus Albert... i parlant entre components de fora la "casta superior", seguirem gaudint del privilegi de ser lliures... ;)

      Gràcies per passar per aquí..!!.

      Elimina
  2. Ricard, quin post molt divertit. L'he gaudit de debò.
    Felicitats i segueix així.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pepin..!!

      Interaccionem poc, però quan ho fem, sempre és amb motius.

      Salut!!

      Elimina
  3. De tot hi ha!!. I tots els temes són polèmics. Com tu dius, si et conviden a un restaurant, vas o no vas? o a un acte de presentació que s'ha de fer?. Demanar perquè et convidin, es bó, és demanar almoina? No dir-ho quan no t'agrada és millor?. Tot és vàlid, sempre que siguis coherent. No crec que uns siguin millors que altres. No serem mai objectius, no és possible si tens un bloc d'opinió!. Es tracta precissament de no ser-ho. En qualsevol cas, com tu dius, anirem amb compte ;-).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això mateix... és tracta d'anar amb compte... amb molt de compte.

      Jo mai he presumit de ser objectiu... ni ho pretenc ser-ho. En tot cas abans "no objectiu" que venut... :)

      Salut!!

      Elimina
    2. Dime de lo que presumes y te dire de lo que careces.......

      Elimina
    3. Gràcies anònim...!!!

      La doble negació en lògica (ara deu pensar... "Y ezo k ezzz??"), comporta la afirmació... Ho entens?... No oi?.. No et preocupis... és igual..

      Vaja... que m'està dient que soc objcetiu i tot... :)

      Elimina
    4. Me refiero a esa supuesta integridad. En psicologia (conoces?) alguien que presume y se repite hasta el aburrimiento (yo no me vendo y todos los demás si), o es un acomplejado (“casta superior”, buen indicio) o es capaz de venderse mas barato que nadie (un misero cafe, por ejemplo). No falla. 

      Elimina
    5. Tas dolgut eh?... I like it..!... :)

      Només una cosa... MAI he dit que sigui l'únic que no es ven... Per sort en som bastants que no ens venem..

      Ja veus que et poses en un territori que no és el teu... Millor oblida'm

      Elimina
  4. Hola Ricard,

    com que em dediques un post (pels qui no em coneguin sóc el de l'avatar embrutat amb paint -no feia falta, no m'amago de res), contesto.

    Vaig fer el twit inicial arrel d'uns twits d'un grup que celebrava un sopar (que no són del món gastro sinó més de l'àrea marketing, no crec que els coneguis). I el meu twit anava enfocat al mal ús que es fa de convidar a bloggers/twittaires per promocionar locals. Que com a eina de marketing trobo que els locals no la fan servir gens bé.

    Després tu vas entrar amb ganes de gresca aprofitant per repartir a gent a qui no tens la valentia de citar directament però a qui vas repartint de tant en tant. Jo en canvi si que he parlat amb algun d'ells (perquè més enllà de què facin o no amb el seu blog, els hi tinc apreci personal) i els hi he comentat que a mi particularment no m'agraden totes aquestes twittejades o bloggades massives sobre esdeveniments o visites a locals, però que jo no sóc ningú per donar lliçons. Que cadascú faci el què cregui més convenient: després el lector és sobirà per decidir si el què llegeix li fa olor de veritat o no. Hi ha molta gent que parla molt de restaurants on ha estat convidat que continuo apreciant personalment però que no llegeixo el seu blog, així de fàcil i sense atacs ni sang pel mig.

    Del comentari sobre el tràfic: vas fer una generalització i jo que professionalment toco aquest tema de l'anàlisi de dades web et vaig contestar, jo crec que correcta i educadament. No es pot generalitzar en l'anàlisi de dades, cal entrar més al detall, perquè les dades a grosso modo no aporten res. Que al teu blog tens 25.000 pàgines vistes al mes? Em sembla molt bé. Però quin percentatge són gent que et visita des d'anuncis que tu has pagat? Quin percentatge són gent que entra, veu que el què hi ha no l'interessa i marxa al moment? A quin percentatge li agrada el teu post i en continua llegint d'altres?

    Del tema twitter ja t'ho vaig dir, que veig que recalques altre cop que no et segueixo. Et tinc a una llista de twitter, que per mi és el mateix valor que seguir-te. Tinc llistes de gastronomia i d'analítica web, per exemple. Hi tinc gent a qui no segueixo però que llegeixo a través de les llistes i molts m'aporten més valor a twitter que no gent que segueixo. El mateix que deia per les visites, no és mirar-ho a grosso modo. No és obsessionar-te per quants seguidors tens sinó mirar-ho una mica més i veure la potència d'influència del teu twitter més enllà d'un número, el de seguidors, que no diu gaire cosa.

    En el meu cas (evidentment parlo per mi sol), si t'he anar llegint aquests anys és perquè em sembla que recomanes restaurants amb un criteri. Quant et poses en polèmica i a atacar a gent, és una part que no m'interessa i me la salto.

    Bé, aquesta és la meva opinió.

    Aquesta part del final dels "enemics" i la "casta superior" em sembla força ridícula, això si.

    Roger Compte

    ResponElimina
    Respostes
    1. En primer lloc agrair-te la teva resposta. He manifetat al post que et valoro i la respota confirma que no estic eqivocat. El fet d’ocultar l’avatar, crec que és obvi, a no ser que t’hagués demanat permís.

      Totalment d’acord amb el teu primer twit... Però no estic d’acord amb el que no tinc la valentia de “citar directament”. La gent que tinc al cap en aquest aspecte de mendicar sopars a canvi d’un post, no els conec personalemnt i alguns ni els tinc a les xarxes, excepte un, que si li he dit i sap com opino. Tampoc puc deixar en evidència a terceres persones.

      Tampoc són de “sang i fetge” a aquestes coses... Els que ho fan, fins i tot en presumeixen. No és cap drama ocult..

      Del tema tràfec, no cal fer-ne demagogia. Controlo bé l’Analytics, però els esforços que hi dedico (no masses tampoc), estan encarats a la meva web profressional. No perdo el temps en el meu blog, que no deixa de ser un divertimento. O esperaves que treiés un informe i em poses a analitzar el tema?. En tinc prou amb el que mostra Google, comparant una setmana amb l’altre.

      Sé que et dediques professionalemnt al tema i he referenciat materials teus en algun dels cursos que imparteixo en que es parla de l’Analytics. Curiosament només els dies que explico Analytics, entro a l’analytics de blog per mostrar-ho com exemple (no m’agrada mostrar en públic el de la meva web de feina).

      També tinc clar el tema llistes Twitter i t’agraeixo que em tinguis en una. Jo fins i tot en tinc una d’oculta que porta el nom de “gastro_amargats” i en la que puc assegurar que no estàs tu... :).

      En quant als conceptes de ridícul / no ridícul, és un tema subjectiu. És evident que tinc enemics i alguns és manifesten. També dic al post que no et considero en aquest grup... però clar, tindria que fer un dia un post amb el llistat.

      Reitero el meu agraïment per passar per aquí.

      Elimina
  5. hahahaha. Com et passes!.
    Per cert genial la resposta a l'anònim anterior, amb la doble negació. De fet el pobre anònim, t'està dient que ets un paio objectiu.
    El que caldrà fer és un estudi sociològic de perquè tots els anònims que t'apareixen de tant en tan, sempre escriuen en castellà.

    Abraçada i felicitats per les vistes.
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carles,

      Aquest anònim és com recurrent... També apareix al post anterior del Teresa Carles, criticant no sé que només apareix a un comentari. Vull dir que a més de llegir esl post, s'ampassa ens comentaris i respostes!!.

      Igual s'excita amb el tema i com que sempre escriu curtet i es pot escrire amb una ma, ves a saber... ;)

      Una abraçada tb per tu i gràcies!!

      Elimina
  6. Bé.... jo he seguit el teu consell i com ja saps que aquestes trifulques i baralletes en que tant disfrutes, no em fan ni fred ni calor, he passat directament a les 2 darreres línees i així doncs... felicitats i que en siguin moltes més !!! ( les visites)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres... amb això de moltes més, per un moment..... No... res, res...

      Gràcies!

      Elimina
  7. El nostre criteri sempre ha estat que no es pot valorar allò que no es paga. Així de senzill i fàcil. Perquè quan un recomana un restaurant també es té en compte el factor preu, no? i per tant cal ser-ne totalment conscient d'aquest fet. Es a dir, que la butxaca ho noti per bé o per mal... però que ho noti sempre!

    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord, però vull anar més enllà...

      Pagant o sense pagar, si al restaurant ja saben que aniràs i que vas a fer un reportatge, no et trobaràs en la relaitat de "cada dia". I en el cas de convidat, està més que clar... Per aquell dia compra especial... :)

      I això és EVIDENT... si vas d'anònim et pot tocar el filet de la punta... però si saben que publicaràs fotos i escriuràs, segur que et posen el del mig, tallat més gruixut i procurant que sigui tendre... És de calaix a no ser que el de resuaurant sigui tonto-bote..

      "... para mañana compra jamon del bueno... que vienen los #joputas de los bloguers.."

      :)

      Elimina
  8. En primer lloc, moltes felicitats pel nou numero rodó. Has fet estudi dels temps transcorregut entre cadascun d'ells? Perquè em sembla que l'anterior va ser fa ben cop.

    En segon lloc, crec que el post està escrit amb els principis que sempre has demostrat i a més, amb un gran sentit del humor. A mi al menys, m'has fet passar una bona estona (com sempre...).

    I per últim, dir-te que coincideixo plenament amb el que dius a l'anterior comentari de que no solament té a veure el pagar el compte amb l'objectivitat dels comentaris. És que no pot ser d'una altre manera!

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,

      Gràcies!. Els 500.000 van ser en octubre i al ritme de 25.000 mensuals, fa que ara arribi per febrer als 600. I content de que el post t'hagi fet passar un bona estona... aquesta és l'intenció de quan l'escric....

      I lo dels comentaris a partir de convit o "visita concertada", és de calaix... Es tant de calaix que per això posa "so excited"... (o muts)... als que juguen a aquest joc... Es tant evident que per això fa pupa i els molesta que en parli, ja que no hi han arguments per rebatre-ho....

      Salutacions i gràcies per passar!!

      Elimina
  9. Huaaaahuaaaa...no canviis...crec que escrius amb respecte malgrat entris en controversies q no agraden....felicitats !!!! Teresa M.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Teresa... ja t'he conegut fins i tot abans d'arribar a la "M."... :)

      M'alegra llegir-te aquí i penso que ho defineixes bé...

      Una abraçada!!

      Elimina
  10. Ho poso aquí perquè no se on posar-ho i segur que hi ha més gent a qui li passa.

    Fa anys que segueixo blogs de restaurants però no se que passa que els què m'agraden o no escriuen prou sovint o ja ni escriuen.

    M'agradaria que me'n recomanessis algun que estigui bé i que actualitzes amb regularitat... no se si és molt demanar... (m'agraden amb imatges dels plats i el meu trio de blogs de restaurants ideal és/era el teu, el del Philippe i el de l'Eduard)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, me n'oblidava, felicitats!

      Elimina
    2. Començo pel final: gràcies per les feliditacions... :)

      Tal com dius, en el tema blogs, hi molt poca cadència de publicció... Jo cada setmana faig una repassada a tots els que tinc a la dreta del blog... Tal com dic allà, alguns els segueixo per morbo, altres perquè m'agraden. Però cada setmana faig una vista ràpida a tots ells i com tu dius, alguns tarden molt en actualitar.

      Llàstima de l'Eduard que va decidir agafar-se un periode sabàtic. També era un blog que m'agradava... I també m'agrada el de Philippe, tot i que alguns posts, no m'acaven de convèncer (en general els que no hi ha ticket). Però tinc clar que el seu nivell de cuina, està un esglaó per sobre de la resta...

      No sé si t'he ajudat, però si fas el recorregut que indico a la dreta del meu blog, igual trobes algun que t'agrada.

      Salut!!!

      Elimina
  11. Gràcies... ja me'ls he mirat i estan bé però a tots els falta algo... ja sigui cadència o gràcia a l'hora d'escriure. Seguiré buscant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé... si en descobreixes algun, no t'oblidis de mi eh?... :)

      Que blog que localitzo, blog que incorporo.

      Salutacions,

      Elimina
  12. Només dir que em sembla IMPRESCINDIBLE que així com es parlen de les bondats dels garitos, se'n parli també dels que no ho fan bé! (sempre segons l'opinió de cadascú). Algú que li agraden tot els restaurants crea desconfiança! (o té molta sort). El que està clar que el que fa una crítica negativa d'un restaurant, expressa la seva opinió sense estar condicionat. O això, o bé cobra de la competència :), però això és massa rebuscat, oi? o també es fa? :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord... i és de lògica aplastant... Per això emprenya tant quan jo començo a treure el tema, doncs incomoda a molta gent.. És un tema que es veu que està "prohibit" parlar-ne... ;)

      De moment no sé de cap cas que un escrigui "en contra", pagat per la competència... Com a màxim o fa algun propietari posant comentaris negatius, ja sigui a un blog (vaig detectar un) o a TripAdvisor...

      Salut!!

      Elimina
  13. Doncs a mi aquesta gresca entre bloggers "me pone cantidad" Jajjaajaaj, fa gracia tu.... Això sí, el tio no s'amaga i pública al blog amb nom i cognom, molt be per la seva part, però aquí ja saps que ho té tot perdut.....
    Ricard, a mi el teu blog m'encanta i mira que en segueixo a dojo, però ets el meu referent gastro-blogger noi!!

    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Victor,

      Però és que el Roger, no forma part de la col·lecció de "pidola sopars"... i pel poc que sé d'ell, tampoc és d'acceptar invitacions "gastrocanaperas".

      Fixa't que tot el "diàleg", es va originar a partir d'un Twit en que ell mateix denunciava els fets.... Vull dir que ell és legal en tot això i jo el defenso...

      El fet d'enganxar-se amb mi i voler-me marcar que havia de dir i que no, va ser el que va inspirar el meu post. Però no ens equivoquem d'objectiu... que els que se senten o es poden sentir al·ludits, callen com putes.... :)

      Salutacions,

      Elimina
    2. Están calladitos porque la cosa les va bien: ellos papean gratis y tú haces el gasto, o sea el primo. Deben ser las carcajadas lo que les impide pronunciarse :-).

      Elimina
    3. Igual si... Segurament tens raó ... No seràs tu un d'ells oi...?.

      Igual d'això alguns sembleu una bola de greix....

      :)

      Elimina
  14. No vos en doneu compte però viviu en un món que sura dins la virtualitat, sense assabentar-vos-en. Encara que us foteu llenya vos estimeu amb deliri i gelosia i esteu obsedits per fer-vos notar, per fer el m. Els comentaris positius, de felicitació, són d'un llepissós que fa enrogir. Feu com els locutors de ràdio d'abans que s'estaven fent contínuament la pilota entre ells malgrat s'apunyalessin per l'esquena. És còmic mirar-s'ho des de fora. Sembla que no pugui ser. Barsalona genera 'monstres' i tots amb el síndrome d'Estocolm. Quina tribu! Cordialment, C.C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara no entenc si ens "estimeu amb deliri i gelosia ", tal com dius a la línia 2, o ens "ens apunyalem per l'esquena", tal com dius a la 5.

      Però tant de val eh?... Pensa que soc persona generosa... permeto els anònims i a sobre contesto..!!. No em diguis que no soc generós... ;)

      Elimina
    2. De l'amor a l'odi només hi ha una finíssima línea i sovint es traspassa dins aquests ambients tan carregats de petulància -maquillada amb constants expressions de humilitat, virtut i modèstia- però que és un espectacle de presumimenta. Repeteixo que veient-ho des de 'fora' fa una mica bastant riure (i ara no diguis que si és una mica no potser bastant, perquè veig que ho tens com eina recurrent, el retopar les formes amb cert aire de menysteniment, de superioritat). ¿Vols que hi posi més faltes d'ortografia per què et puguis trobar a gust fent de Fräulein Rottenmeier?

      De tota manera és un sector que ofereix entreteniment, informació i que deu donar molt treball. Mantenir aquests Egos és com mantenir a la Bèstia, mai té prou teca (mai millor dit!).

      Disculpeu i cadascú a la seva feina.

      C.C.

      Elimina
    3. Et trobes bé?
      Puc fer alguna cosa per tu?
      Penso que llegir i obsessionar-te amb el MEU blog, no et va bé per la salut... T'ho dic de veritat.
      Ahhh... i tens raó amb lo de "cert aire de menysteniment"... si...tenes raó...

      Elimina
  15. Caram Ricard jo que pensava que el rotllo trobadors i joglars era més propi del segle passat peró ara que ho veig encara es porta en aquest segle, aquest personatge si que en té de ego, firma com CC, serà consell comarcal o algun pseudónim rotllo de l´edat medieval ja que massa no ha evolucionat, o potser rotllo CCO, estem al segle XXI, noves teconologies, reds socials, les mateixes que usen per a invitar-los a grans esdeveniments ja que tinguin de que parlar i poder sortir de la seva trista vida per a uns instants.

    C.O.I

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec pas que al titular del blog li faci la més mínima gràcia sentir-se recolzat d'una forma tan matussera. Tenint aquests admiradors incondicionals no fa pas falta tenir adversaris. Jo no els hi voldria. Tenir que acreditar un IQ raonablement correcte -i aquest no seria el cas- ho consideraria imprescindible per participar malgrat fos en pla llepaculs. Ho sento C.C.

      Elimina
  16. Estic angustiat aiii, que vol dir C.C., aquesta nit no he pogut dormir, incondiconal no, l´única cosa que hem fan llàstima les persones que s´amaguen darrera d´un anonimat, potser anónim caldria lluitar amb les mateixes armes i acreditar-te com fa el Ricard, l´amo i senyor d´aquest blog, o el senyor feudal si t´agrada més el rotllo aquest medieval, llepaculs és la persona que va darrera d´una invitació (potser és el teu cas?), l´única cosa que hem fan venir mal d´estómac els teus comentaris.

    Jordi o J.P com ho vulguis mirar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,

      Es molt complicat tot això i tampoc tinc massa temps a perdre per a discussions estèrils amb el tal CC. El meu blog, és el meu blog i no s'obliga a ningú a pasar per aquí...

      Per tant deixaré de fer-li cas al senyor CC... En tot cas em serveix com exemple de troll, per quan imparteixo cursos de xarxes socials. Ara capturaré les imatges i cap al Power.. :)

      Salutacions Jordi.

      Elimina
    2. Posa-hi 'reds' socials com diu en Jordi LP tan entusiasta de les noves tecnologies. Deu tenir un polze com un botifarró de tants msm que devia posar al IES Nou Barris. Els trolls també engruixeixen les estadístiques d'audiència, no et queixis. Vaja polemista de raça que m'he trobat. Un violí d'una sola corda! C.C.

      Elimina
  17. Els trolls aquests són com els bolets, surten de qualsevol lloc, parles d´estadístiques surten, parles d´agéncies i surten, parles de reds socials i surten, potser es que tenen un lligam amb el tema o es senten ofesos, va anónim si et portes bé ja t´invitaré a sopar a un nou lloc de butifarres que tothom en parla meravetlles així t´en menjes una, o dos, les que vulguis i en surts contentet, eh de bon rotllo que soc de Badalona com el Albiol

    ResponElimina
    Respostes
    1. No volia dir res i ja me n'estic arrepentint. Ja veig que si algú us toca el voraviu passa a ser directament un troll. Però hi ha un comunicant que aprofita per dir-nos, per fer-nos saber, que farà servir a l'herètic troll com exemple per les seves classes magistrals. Entereu-vos-en!

      Mirar-se el melic tot lo dia pot generar un trastorn d'aquítespero. A mi també em serveix per passar l'estona el fer zaping de webs d'entreteniment. Però els protagonismes exacerbats t'emputxen a ficar-te a on no et demanen. Es veu que això és una de les gràcies de l'interné.

      Elimina
  18. Com responsabe del blog (i també qui utilitzarà l'exemple de Troll en algunes de les sessions de formació), dic que ja estic tip de l'estira i afluixa en aquest sentit.

    Qualsevol nou comentari "ANÒNIM" tant del xiflat dels egos que signa com CC, com de qui em defensa, serà eliminat. Ben sabeu que no em costa més que un click...

    Per tant, us podeu estalviar la feina i jo el clic.

    PS: Dedicat a CC: No sé si les meves classes són magistrals ... espero que no o a menys que no sigui en el sentit negatiu d'aquesta paraula. Però fora del divertmento del 'blog', és com em guanyo la vida a través de la formació.

    ResponElimina
  19. Y a mi que me gustan mas estos posts y estos enfrentamientos que los de restaurantes, es lo que hacen este blog diferente al resto!!!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. També tens raó....

      Ja veus que no esborro el teu... :)

      Però els "altres", estan avisats... Que no vull que sigui un monogràfic...

      Elimina
  20. A mi també m'agrada la bronca, la gresca i el barulho. No ho borreu, porfa! És més reality i més poligonero, mes txoni. No ho facis, no ho facis (com l'anunci del Tarradellas, genial)

    ResponElimina
  21. Benvolgut Ricard,

    Després de llegir el teu post, i amb tot el carinyo, penso que aquí l'únic que se sent superior als altres ets tu. Cada cop que fas un post d'aquests "polèmics" que dius tu, tenen inevitablement un tuf de tot el que en ells critiques. A mi em sembla molt bé que tinguis tantes visites, sigui quin sigui el motiu. És més et felicito per tenir-ne tantes. Jo mai en vaig tenir tantes, però ja se sap: a vegades menys és més. De tota manera, el que pitjor em sembla és aquest tirar la pedra i amagar la ma que tant t'agrada practicar sota l'excusa del sentit de l'humor, la ironia (que jo mai veig per enlloc), la llibertat i el sum sum cordam. Molta mala llet és el que tens. I fermentada. Això de no tenir els collons de dir el nom de la persona que a twitter t'ha tocat la cresta i fer servir "subtils" mencions a la persona en qüestió és d'una gran covardia. Però sobre això no diré res més, perquè en Roger ja t'ha contestat. I això de fer veure que vols parlar d'una cosa per, en acabat, escarnir una persona, Ricard ho sento, però és molt lleig. Si vols parlar dels bloggers que van a sopar convidats, parlem-ne, si vols parlar del munt de visites que tens, parlem-ne, però no facis veure que vols parlar d'un tema "polèmic" per acabar fent el mateix discurs de princesa del pèsol ofesa de sempre. Presumeixes a tota hora de la teva llibertat i jo crec que la teva llibertat et fa molt més esclau del que tu et penses. A més a més t'has de començar a fer mirar aquesta mania persecutòria que tens. De veritat Ricard, que ni tu, ni jo ni cap blogger és tan important. Qué potser n'hi ha 25.000 que et llegeixen cada mes, però n'hi ha molts més que no ho fan per que se'ls en refot el que diguis, facis o escriguis. Si vols practicar la boxa has de saber donar cops, però també rebre'ls.

    A mi m'agraden els teu comentaris de restaurants i de fet quan vull anar a algún lloc nou, miro si hi has estat per veure que dius, perquè sé que puc confiar en el teu criteri. Aquest és l'actiu més gran de qualsevol blogger.

    I ara ja pots fer un post, o no, posant-me a parir amb els teus habituals sentit de l'humor, ironia, finezza i llibertat. Ja et dic que pots fer servir allò del blogger "so excited" que tant t'agrada. Bé de fet, hauràs de fer servir ex-blogger, que jo el meu blog l'he tancat.

    Tu no ets un provocador Ricard. EnOcasionesveobares és un blog provocador, La hora del Bagel és un blog provocador, Baixa Gastronomia és un blog provocador, i els seus comptes de twitter també. Tu ets, simplement, un bocamoll. I sí, els esmentats anteriorment són amics meus.

    Cuida't

    Albert Molins

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et contestaré (i ho faré de bon rollo) quan tingui un moment lliure x la nit... Avui no acabaré la feina fins les 21:30..

      Elimina
    2. Bona nit Albert. No entraré en desqualificacions, ja que no tinc res contra tu. Tampoc penso rebatre les que em dediques (bocamoll, llet fermentada,... ), doncs si tu ho veus així, aquest temes són prou subjectius. El que no aconsegueixo entendre el perquè del teu escrit...
      De sempre he estat persona percebuda des de fora, de manera contradictòria. Mentre uns m’han valorat fins a límits que no mereixia, altres han estat contra mi, sense voler entrar en raons. Estic acostumat i ho porto bé.
      També et caldrà acceptar que en el tema de les ironies, hi ha diferents tendències i que cada un busca el seu cercle d’ironia. Potser el fet de no coincidir de generació ni d’àrea formativa, pot ajudar a la manca d’ intersecció de cercles.
      De totes maneres m’ha estranyat el teu comentari visceral i fins i tot descompensat (parts que semblen pacífiques, amb d’altres que Déu ni do) que m’has escrit avui, quan el post ja està mig caducat. No sé massa que dir, però comentaré alguns punts...
      1.- Si em vols venir a dir que el número de vistes no és sinònim de qualitat, ho tinc claríssim. Per tant, estem totalment d’acord.
      2.- No em va semblar correcte (però segurament estic equivocat), posar el nom i avatar de la persona que tu dius em “va tocar la cresta” i que jo en dic tenir un “estira i arronsa”. I deixo de nou clar, que valoro a aquesta persona. Amb les "subtils mencions” que tu dius, s’assabentava el cercle gastronòmic, però no anava més lluny. Igual em vaig equivocar....Però d’aquí a qualificar-ho de “covardia”, em sembla inadequat.
      3.- No puc contestar als temes que no entenc... (discurs de princesa del pèsol, mania persecutòria....), per tant he de passar de llarg. De veritat que no pillo lo del pèsol ni lo de la mania persecutòria. Qui he d’imaginar que em persegueix segons tu?.
      4.- Agreixo que t’agradin alguns comentaris meus de restaurants (ho he rellegit varies vegades, per no haver-ho interpretat malament).
      5.- No et posaré a parir, doncs perquè tindria que fer-ho?. Fins i tot i si és veritat que em llegeixes, veuràs que he reduït la utilització del “so excited”, a partir de que vaig interpretar que et molestava. I aprofito per dir-te que lamento hagis tancat el blog (cosa que ignorava).
      6.- Content de que tinguis amics amb blog provocadors ( i de qualitat)... No entenc perquè em reafirmes que són amics teus. Quin problema hi ha?. Els dos primers els llegeixo i el tercer no el conec, però buscaré el seu blog. Precisament el primer va fer –me un unfollower a twitter ara fa 2 o 3 dies, igual que has fet tu avui. Un cop d’efecte?.
      En fi... que et dic que m’ha sabut greu llegir-te així i tot i que soc bastant insensible, en el fons m’ha preocupat. Alguna cosa dec haver fet malament, per veure’t així d’emprenyat, sense haver-me ficat amb tu.

      Elimina
  22. Pur teiatru. Entre mediàtics el sang i fetge és tot atrezzo i plexiglàs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I que duri...!!.

      Només faltaria que el divertimento del blog, aportés pals de veritat...

      :)

      Elimina
  23. Moltes felicitats Ricard!

    I per no reincidir en els motius de les felicitacions de les anteriors "celebracions", deixa'm que, aquesta vegada, et feliciti per la segona part dels posts i, per a mi, a voltes, tant important com la primera, és a dir, els comentaris i, sobretot, les teves respostes a tothom. Per a mi, això és el que veritablement fa que un bloc tingui més o menys seguiment i tinc claríssim que les teves atencions (positives o negatives, que de totes n'hi ha..., per sort! ;-), són el que ho afavoreixen més.

    Comentar respecte els comentaris fets..., no cal, ja saps què en penso i crec que per si sols es qualifiquen, fins i tot aquells que s'amaguen sota de discursos aparentment ben fets.

    Felicitats i molts ànims! Portar un bloc amb la cadència de nous posts com el teu i atendre tots els comentaris que van sorgint exigeix un temps --moltíssim-- que pocs estem disposats a dedicar...., està clar, perquè tenim d'altres gustos que ens en prenen el mateix..., o, a voltes, més i tot.

    Salut!

    Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Manel,

      T'agraeixo especialment el teu comentari. La veritat és que dóna ànims.

      Ja hem parlat tu i jo d'aquest tema i estem d'acord. Els anònims, ves a saber qui són... L'afectat pel post, tenia tota la seva raó d'intervenir i aquest darrer, m'ha deixat una mica confós, doncs és home cult a nivell gastronòmic i no entenc encara perquè ha entrat "a saco", en un tema que en teoria, no l'afectava..

      En tots els cassos (llevat d'anònims), intento raonar, però penso que tampoc volen raonar. És com una posició visceral en la que ataquen, sense cap interès de diàleg ni d'acabar amb un "no passa res". Volen deixar la seva petjada, "renyant" i prou

      Des de la meva lògica, que tu bé coneixes, em sembla un estira i afluixa de desproposits. I ja em culpabilitzo de coses en les que em pugui haver equivocat... Però tampoc ho dec fer tant malament , que em visitin tanta gent, doncs no sempre hi ha "marro"... :).

      Però no sé perquè, quan aquesta gent ataca, rebo en privat, missatges de suport i alguns encoratjant-me a destapar altres coses. Però alguna por deuen tenir, que al blog no es manifesten o si ho fan, és de manera neutra.. També ves a saber si són gent que juguen a dues bandes... però rebo informació suficient, per fer post "explosiu"...

      Però pel moment em mantindré al meu ritme de un post setmanal (el proper serè sucós) i quan arribi als 700.000, ja em pensaré que escric.

      Una abraçada Manel..!!!

      Elimina
    2. Ricard,

      Si tanta informació tens per fer aquest post explosiu que has anunciat mil vegades i pots demostrar que el que dius és cert, si tan pur ets, fes-lo home, fes-lo d'una vegada. Però no vagis etzibant coces a tort i a dret llançat insinuacions i després t'extranyis que et digui bocamoll.

      Res em farà més il·lusió que retirar tot el que t'he dit en el comentari anterior.

      I repasa els teus propis comentaris, per veure si em toca o no em toca aquest tema. A més a més és igual si em toca o no em toca. Imagino que tinc el dret d'expresar la meva opinió com ho fan els que et fan la gara gara, no?

      Cuida't

      Elimina
    3. Albert... la meva paciència és infinita quan parlo amb algú que raona o vol entendre.... Amb qui no vol (o no pot) entendre, tinc poca paciència. No m'ha agradat de mai jugar al frontón...

      Publicaré el que em vingui de gust publicar... mai he estat acostumat a rebre ordres i el respecte que fins ara t'he manifestat, el puc perdre rapidament. Però si vull publicar una cosa, ho faré quan vulgui... no quan m'ho marquis tu. Qui t'has pensat que ets?

      I segueixo pensant i afirmant, que de tots els comentaris que he posat, CAP ET TOCA .... Jo sé molt bé a qui toquen i a qui no els meus comentaris.. .De veritat que estàs molt lluny dels meus objectius, malgrat tu et puguis imaginar que parlo de tu.... A veure si la "princesa del pèsol" de que em parlaves, la veus quan mires al mirall....

      I una mica de respecte pels que tu anomenes de "gara gara"... que molts són gent que em coneixen d'anys, que no tenen cap dependència de mi, que han dinat i sopat amb mi un munt de vegades i que han compartit riures i converses intel·ligents....

      En tot cas, no els tinc llepant-me els peus, perquè els deixí col·laborar en aluna revisteta digital, que no té altre futur que fer la fi del cagaelàstics.... I sinó al temps... (si ho llegeixes Jordi Luque, ja em perdonaràs, doncs m'han dit que estàs implicat i no tinc res contra tu).

      Ja veus.... aquesta és una de les infos que m'han arribat des de ahir, quan no sabia ni que havies tancat el teu blog i havies creat la revisteta. Una altre que m'ha arribat és una foto teva en la que estas amb més gent, vestit de dos colors vermells que es donen patades... millor dit... 3 colors, doncs el tercer, era el de la teva cara vermella com un perdigot.. Tranquil que no la publicaré. Suposo que me l'han enviada perquè et conegués en persona...

      I a partir d'aquí, si vols entrar en raó, per la meva part quan vulguis. Tot i aquest darrer comentari teu, no tinc res contra tu... Si has de tornar en tó beligerant, recorda que aquest blog és casa meva (i NO casa de tots), per tant t'esborraré fins que et cansis d'escriure...

      Elimina
  24. Ricard,

    És clar que no publicaràs la foto perquè no tindria cap sentit fer-ho, ja que ja ho vaig fer jo mateix al meu bloc. I tens raó, no hi estic gens afavorit, com jo mateix reconeixia en el text que l'acompanya i on deia que semblava un pallaso daltònic, cosa que mantinc: semblo un pallaso daltònic. Es que hi ha dies que no m'hi miro gens com surto vestit de casa, la qual cosa és font de trifulques amb la meva dona. I sí, tinc la cara ben colrada perquè, cal dir-ho tot, estic gras com un bocoi (un altre font de problemes a casa) i després d'un bon àpat em pujen els colors. Però tranquil, que com que imagino que el teu amable comentari era perquè et preocupes per mi, t'he de dir que gaudeixo de bona salut, però m'he de cuidar que els anys no perdonen.

    Per les ànimes morboses, la foto la podeu veure aquí sota la vostra pròpia responsabilitat.

    http://homogastronomicus.wordpress.com/2012/12/17/its-gastronomy-stupid/

    Gràcies per haver llegit la revista, ja que són 110 pàgines, perquè com que la titlles de revisteta, i a mi em sembla molt bé que ho facis, dóno per entés que l'has llegida. Sóc jo qui llepa els peus de tots els que hi col·laboren, ja que ho fan desinteresadament, ja que per desgràcia, de moment, no els puc pagar. A mi, malgrat que va dient que no em vols cap mal, posa'm a l'alçada d'un ase a però als que hi treballen i hi posen tant d'esforç deixa'ls tranquils. Sobre el seu futur, està per veure, però espero sincerament que t'equivoquis i que en vagi bé i no anem a mal borràs. Hi ha molt il·lusió i molta feina al darrera, però això ja són figues d'un altre paner. Ja veus que no dic ni el nom ni en poso la web per no aprofitar casa teva per fer-ne publicitat.

    I poca cosa més Ricard. Si totes les revelacions que has de fer algún dia, quan tu decideixis lliurement és clar, han de ser del caire d'aquesta de la meva foto i la revista que fen un bon grapat de gent, crec que no hi trobarem res de sorprenent. I la proper vegada digues a les teves fonts d'informació que s'hi escarrassin una mica més, home.

    Cuida't

    Albert

    ResponElimina
    Respostes
    1. Albert,

      Aquest darrer comentari si que està en la línia que havies tingut sempre. No conté desqualificacions, ni cap a mi, ni cap als meus amics, que és el que m'ha emprenyat abans. El Manel, és un gran amic i gran persona igual que molts altres que paticipen aqúí.

      Només et volia demostrar que rebo infos de la gent a nivell privat. No totes les infos han de ser dolentes.... algunes poden ser pura anècdota.

      Realment no sabia si estaves gras o prim fins rebre la foto. Ni lo de la revista (que el comunicant ha dit revisteta). La miraré quan tingui temps. Lo dels colors post àpats ens passa a tots... :)

      I com he dit al comentari anterior, sempre ets benvingut si el tó no és beligerant.

      Elimina
    2. Ricard,

      Jugar a casa sempre és un aventatge, oi? Tu poses les normes i et permets publicar opinions sobre els altres en base el què t'han dit sense ni verificar que siguin certes o no. No has llegit la revista i en dius revisteta i tractes de panxes agraïdes als que hi col·laboren, perquè el teu gola profonda t'ha dit que això és el que era la revisteta?

      T'ho pregunto sense mala llet. De veritat creus que és just això per molta confiança que tinguis en el teu confident? No es poden escriure aquestes coses a menys que n'estiguis plenament convençut o ho hagis comprovat per tu mateix.

      Cuida't

      Albert

      Elimina
    3. Sorry per lo de "revisteta"...

      Em pots mostrar en QUIN LLOC he anomenat "panxes agraïdes als que hi col·laboren"???.

      De caps dels col·laboradors que m'han dit que tens... i dels que més o menys em sonen, tinc noticies de que siguin dels que es conviden a canvi de post...

      Per tant tornem al principi... El post i els meus comentaris no tenien cap relació amb tu. T'ho he dit per activa i per passiva...

      Segurament tens raó en que no es pot escriure "revisteta"... ha estat la reacció als teu comentari dels que em fan el "gara-gara"... Penso que tampoc calia esciure això...

      I et dic una cosa.... Ho deixem aquí?.

      Elimina
    4. És veritat. Has escrit que em llepen els peus perquè els deixo col·laborar en una revisteta digital.
      Ja està. I sí ho deixem aquí for ever and ever.
      Cuida't

      Elimina
  25. Bon dia Albert, has estat encertat i l'has deixat en evidència. Et felicito.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si com anònim, pots parlar amb massa propietat.... Això és fa dient soc fulanit@... i a partir d'aquí el que vulguis. Després si que té credibilitat..... Ara ves a saber qui "ets"... ;)

      No ajuden massa a l'Albert aquests suports anònims (aquest no l'he esborrat al no contenir insults, però la resta d'anònims no identificats, van a la brossa).

      Elimina
  26. Quin galliner, vergesanta. No us fa un pèl d'avergonyiment? Doncs té mèrit, quin safareig!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No.. a mi no...

      Em faria molta més vergonya deixar missatges sense signar... o no saber constrir frases...

      Però el meu blog, no em fa vergonya...

      Elimina
  27. És que constrir sempre és difícil. Per més que siguin galliners digitals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho pots ben dir.... quasi tan difícil com donar la cara.... :)

      Elimina
  28. Una autèntica cage aux folles. I gratis...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només ara per ara...!!. Que estic dissenyant un witget, que cobrarà als anònims 2€ per cada comentari (via PayPal).. Produirà un efecte bola de neu i amb la recaptació, també podré sopar gràtis, però sense mendicar-ho, ni sense obligació a post... ;)

      Elimina
  29. Tant sols veient l'abús malaltís dels cagats :) :-(;-) ja està quasi tot dit. La vulgaritat és una cosa intolerable. Segur que agafeu el descafeinat amb el dit petit ben estiradet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb cafeina i sense sucre ni edulcoraants... ;)

      El dit petit m'el reservo pel teu forat preferit.... Altre dit et faria mal...

      Com m'agrada tenir tota aquest merda d'anònims enganxats al meu blog... !!. M'agrada veure tots aquests covards, arrossegant-se per dir alguna cosa que als seus ulls pugui semblar interessant... No pareu... si em canso us eliminaré com mosquits... però de moment seguiu amb l'esforç... Teniu permís... (de moment)

      Elimina
  30. A sobre de vulgaritat, mal gust. I una grolleria impròpia. No sé ni qui ets. Em van suggerir veure aquest galliner de petulants i... madonna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per no saber ni qui soc, jo tinc cara i nom... Cosa que no tothom pot dir... ;)

      Això teu sona a l'excusa... "no és per mi... és per una amiga"... Si en realitat t'agrada passar per aquí...

      Elimina
    2. El desparpaju nomes es...desparpaju. Havíes venut enciclopèdies quan eres més jovenet? Club de Lectores?

      Elimina
    3. És natural... sense edulcorants. De tota la vida....

      I ara saps que et dic?... que ja m'he cansat de jugar amb lo "puto anònim".

      Al següent comentari ... xafat com una mosca (amb tots els respectes per les mosques).

      Bye..!!

      Elimina
  31. Respostes
    1. hahaha.... Putos anònims Montse... o no tant anònims... :)

      Aquest ja escenifica que l'he xafat com una mosca....

      Elimina
  32. Aixo et passa per tenir twitter!!! Juas! Enhorabona per les visites!

    ResponElimina