18 de maig de 2014

Can Vilaró. Una NO-Neo-Taverna, dit en el sentit més positiu

Can VILARÓ



c/ Borrell 61 (Mercat Sant Antoni, que podeu
veure reflexat a la fotografia)



T. 933250578


Twitter

De la mateixa manera que fins fa poc, la darrera moda era obrir un gastrobar o un bistronòmic  i tothom presumia d'aquesta denominació, en aquest moment la moda és obrir una “taverna” o una “neo-taverna”... (Déu nos en guard!!)

Que si la Taverna de Hofmann, que si la Taverna de Suculent, també la de Palo Santo (aquesta una mica entrada amb calçador), amb cròniques dels professionals Arenós i Regol, (que ben aviat seran imitades pels bloggers mercenaris).  I també la magnifica  Taverna del Sabrosón que curiosament només relato jo... ;)

I en mig de tot aquest moviment, vaig pensar “vull anar a un lloc tipus taverna, però autèntic”. I d’aquí la meva segona visita a Can Vilaró just tocant al mercat de Sant Antoni. Vaig descobrir aquest lloc a través d'un dels blogs més creïbles d'aquest tema. El del Jordi Castaño “La cuina del Mindundi”. No és un blog dels més coneguts, doncs no cau en la roda de les alabances mútues, de tot el bullidor de bloggers que falsament es recomanen entre ells per tal fer una mica de soroll. I per això sembla menys conegut, però  us recomano de veritat aquest blog.

He anat recentment dues vegades a Can Vilaró. La primera no fa masses dies amb el mateix Jordi, aprofitant per fer  un canvi d'impressions. I la segona ara fa dos dies amb la Marta, que volia verificar la qualitat de la cuina, doncs  es va "picar" quan li vaig dir que els peus de porc, estaven a nivell d'uns que fa ella, segons una recepta secreta que li va confiar una senyora del poble fa uns anys i que ella anomena "Les potes de la tia Rafaela".

La carta és de lo més senzill amb un munt de plats de menuts, que és una mica el toc del local, tot i que també hi ha un bon ventall per triar, fora de la gama dels menuts. 



Us mostro els dels plats que hem triat en les dues darreres vistes:

Torrades amb arengades i Cervell arrebossat





Cap i pota sol i el segon dia combinat de cap i pota i tripa. Excel.lent de gust i textura.


Peus de porc: Dels més fins que he menjat i que no enfarfeguen. Al meu gust equivalents als de la recepta "secreta" de la Marta, tot i que apreciant les diferències. Al seu criteri, els faltava “potència”, però jo tinc espectre de gustos ampli i no sabria quins triar.



Ronyons: Dels millors que he menjat per aquí, però sense arribar al grau de satisfacció alguns que recordo haver menjat per algun Bistrot  a França, tot i que al país veí van a preu doble o triple. Vaig oblidar de fer foto, però he aprofitat una d'una mostrada recentment per: jepus @jmurgell. 



I torrada amb cansalada i botifarra negra (anomenada simpàticament  bombó de colesterol). Poc a comentar quan les matèries primeres són excel·lents.



No fan menú, però en funció del que es demana, pot sortir al mateix preu que un menú econòmic. Nosaltres vam anar una mica a estripar i en la 1a ocasió vam repetir de peu de porc i en la segona vam demanar la bomba de colesterol com postres.

Tots els plats eren d'excel·lent factura, dins la categoria de cuina de menuts o de la que podríem anomenar de taverna (dit en el sentit més positiu  i d'acord amb la moda actual).

I dues sorpreses agradables....

Una és el servei, que corre a càrrec de la família propietària del lloc. És d'una amabilitat difícil de trobar avui en dia. I parlo d'amabilitat natural, sense comèdies ni actuacions, però amb una complicitat que dóna gust. Pels que em coneixeu personalment, us diré que són d'aquelles persones que et posaries a xerrar, doncs saps que t'aportarien coses en positiu. Per un moment costa d'imaginar que estàs al mig de la BCN impersonal.

La segona sorpresa agradable, va ser que el públic no era el típic que t'esperes en un lloc d'aquests (de certa edat i una mica tripero), sinó que també hi havia públic jove que si els veiessis pel carrer, no els ubicaries en aquest  lloc... I això em va alegrar.

Us mostro el preu de la darrera ocasió que hi vam anar, en que vam prendre el vi de la casa, un Gandesa, tot i que ves a saber si embotellat per Mariol (i en tot cas molt més digne que un Viña del Mar per dir alguna de les meves parides).  El cop anterior vam demanar un Costers del Segre, però la carta de vins, no és pas el fort del local (ni penso que tampoc toqui...).



Vaja... que si us va aquest tipus de plats (que recordo no són els únics de la carta), us recomanaria molt convençut, una escapada al lloc.

Un cop publicat el post, un altre blog (i que tinc recomanat a la dreta del meu blog), m'ha comentat que ells també havíem publicat aquest lloc. Així podeu veure més punts de vista:

Sant Antoni (i part de l'estranger)





18 comentaris:

  1. Aquest és un dels llocs per a esmorzars de forquilla que porten recomenant-me des de fa temps. Molt bona relació qualitat preu i ambient molt autèntic.
    Sé que hi ha molts grups d'amics que hi van habitualment i l'han convertit en un "mític de Barcelona."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola...

      Jo l'he descobert recentment (pensa que no visc a BCN i només vaig a sopars) i m'ha sorprès molt en positiu.... M'alegra de que siguem colla...

      Salutacions,

      Elimina
  2. Gràcies per la menció i encantat de que t'hagi agradat tant com a mi.

    Penso que és dels llocs que s'han d'anar i conèixer si o si, i en el que és complicat escollir els plats, al menys pels incondicionals d'aquest tipus de cuina.

    Està bé lo del "bombó de colesterol" (que o no estava o no ho vaig veure l'altre dia a la carta...) i els ronyons també semblen espectaculars...

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi. La menció és merescuda i tu mateix vas comprovar com vaig gaudir del lloc.

      I la Marta volia tastar-lo i aprofitant que divendres estava per BCN, cap allà... Lo del bombó va ser un suggeriment quan els vaig dir que voliem un plat més i al seu aire.

      Però també vaig sentir per una taula de costat, crestes de butifarra negra, que pot ser bon tast.

      Una abraçada!!

      Elimina
  3. Avui toca, si o si comentari ¡!!!
    Val a dir abans que res, que m’agraden i molt tot aquests tipus de menjars “marranos”…… així que l’excusa per a comparar els peus de porc amb les potes de la Rafaela…. Era també una mica això... excusa ;)
    Del menjar ja me n’havien parlat, així que de sorpresa no massa... però l’amabilitat i tracte de tots els que estan a la sala... és impressionant i hauria de ser lliçó per a molts.
    Els cervellets em van robar el cor i els ronyons part de l’ànima !!!!
    I per al•lusions, em nego a comparar les potes.... els peus de porc de Can Vilaró, són boníssims, dels millors que he menjat... però...... no pecaré de falsa modèstia, perquè la recepta no és meva, sinó que regalada... les potes de la tia rafaela, són d’un altre món !!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que tu i jo Marta, fem un bon equip.... ;)

      En realitat no puc comparar les potes, doncs tu saps bé que per mi el darrer dinar/sopar bo, és el millor de la meva vida ... Vull dir que no tinc masa memòria de sabors i gaudeixo del moment...

      I parlant de peus de porc, ja saps que també m'agraden i molt, els que jo faig al roner, sense cap més feina que un toc final de BBQ... tot i que tu els anomenis "bullidets"

      Elimina
  4. Vaja conya amb això de les neo-tavernes. Sembla que ens vulguin prendre per gilipolles i molts es deixen. La del Hofmann, no en tenia ni idea. On l'han obert?. Al lloc del Born o al lloc nou?

    Abraçada
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és una conya... I a més a preus considerables en algun cas.

      La de Hofmann, no està ubicada en cap dels llocs que dius.... L'han posada en un local maleit.... Al mateix lloc on fa fracassar Cal Xim a BCN, després va passar un local de Cala Nuri que tb ha fet aigues i ara La Taverna del Hofmann....

      Una abraçada Carles!.

      Elimina
  5. Malgrat el meu bloc vagi de sang i fetge i esbudellaments i empastifada de cervells, no sento cap mena d'inclinació cap als plats que recomanes; tot al contrari, i per això aquest cop no faré cap cas a la teva recomanació i a ben segur que, els que hi esteu posats en això, estareu pensant: no saps el que et perds!, però no puc evitar-ho i només pensar-hi se'm regira tot.
    Apa, bon àpat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona...:)

      Igual de tanta dedicació a la novela negre t'agafa iuiu a aquests plats.

      Una abraçada!!.

      Elimina
  6. Totalment d'acord! Hi he estat un parell de cops i només li trobo un inconvenient: que només fa esmorzars i dinars. Visc al costat i no puc anar-hi gairebé mai (caps de setmana intento fugir de barcelona i entre setmana em cau lluny de la feina). El servei és magnífic es nota que és un negoci familiar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Gerard,

      I també és un greu inconvenient per mi, doncs excepte algun divendres, mai estic per BCN els migdies i per aquest motiu, és un lloc difícil d'anar per mi.

      Salutacions!.

      Elimina
  7. A vegades bé molt de gust anar a fer unes tapes als llocs de tota la vida o de cuina casolana, i mira que jo no tinc manies, m'agrada tot, les neo i les vintage ;-))) però penso aquests bars/restaurants si encara segueixen oberts és perquè són bons i no fruit de modes efímeres...
    A mi també m'agraden els peus de porc (poc glamurós, però deliciós), sobretot a la brasa, sense ossos i torradets je je je. És un plat que no faig mai a casa per mandra, però si anem fora i els tenen a la carta me'ls demano. M'ho apunto!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse...

      Si que ve de gust i més amb l'amabilitat del lloc.

      Jo els peus de porc, com més m'agarden es bullits sense masses més aditius. En faig de tant en tant al roner, els guardo en les seves bosses i per escalfar-los amb un cop de forn, de planxa o de BBQ, queden bonissims... Ahir van ser el meu dinar...

      Elimina
  8. Hola Ricard,
    Después de tu respuesta sobre la Taberna Bartoli tenia en la lista de deberes Can Vilaro y finalmente ayer encontré la oportunidad. El imperio de la casqueria!!
    Tal como lo describes. El dueño/camarero un encanto, con un acento catalán distinto al que estoy habituado y que me costaba entender, con muchas ganas de agradar y atento al servicio. La carta centrada en platos que hoy si los pides en la carnicería de mi barrio te miran mal (lengua, seos, morro puuuaj de eso no tenemos, vaya a la Boqueria!) pero que son lo mejor de la cocina tradicional y unos precios que son imbatibles.
    Si hay que poner pegas (áreas de mejora que dicen los finos) pues a algún plato le faltaba contundencia pero esto es cuestión de gustos y el hígado estaba un poco hecho, también cuestión de gustos.
    Tengo que llevar a mi mujer, Veneta y de pueblo, pues en su zona la casquería (musetto, tripa, etc) es pilar gastronomico, seguro que lo disfruta
    Gracies i endavant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pipo, voy a engordar de satisfacción debido a tus feed backs.... :)

      Y además compartimos el criterio de que ciertos detalles como los puntos de cocción, son cuestion de gustos de cada uno y no se puede pontificar en este punto.

      Seguro que tu mujer lo disfruta!

      Elimina
  9. Tiene truco. El día que descubrí tu blog mire la lista de los históricos y comprobé que en muchos coincidíamos no solo para bien sino también para mal; sobretodo en estos últimos goce de lo lindo encontrando a alguien que nadaba contra corriente y sin pelos en la lengua. Llegados a este punto y con gustos semejantes lo lógico era ir de acuerdo. Por lo que te voy leyendo creo que tu tienes mas tendencia a engancharte con el servicio que yo, normalmente me fastidio y me callo y prometo firmemente no volver, pero aparte de este matiz en el resto concuerdo contigo. Eres una brújula muy fiable.
    PD Hoy fui al Sergi de Meia, y me recordó al Alvart. El arroz que me comí estaba rico pero no llega a esas excelencia predicadas por algún guru que hay por ahí pero la comida en su conjunto me gusto y me parece un sitio a seguir. A ver si tienes la oportunidad y lo diseccionas en una de tus visitas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En quant a Sergi de Meia si que el vaig publicar. Tens el link aquí:

      http://www.restaurantscat.cat/2014/07/restaurant-sergi-de-meia.html

      En defensa dels "gurus-exciteds", dir que com que els coneixen o es presenten, sempre reben tracte especial. Ells ho neguen i s'estripen les vestimentes quan jo ho dic públicament, però és que és OBVI... :)

      I per la resta, la meva trajectòria va en sentit de sortir a sopar on em porten o on em ve de gust, intentar anar d'anònim sempre, molt poc contacte amb la sala (però això ja és normal en mi, doncs vaig a dinar/sopar amb qui m'acompanya, no pas amb el cambrer o xef...i pocs pels a la llengua).

      Salutacions!!

      Elimina