11 de maig de 2014

La taverna del Sabrosón... so excited..!!

La taverna del Sabrosón


Rambla del Raval s/n


Barcelona


Aquest restaurant no existeix, ni ha existit mai... Em va inspirar la lectura de posts en que descrivien neo-tavernes amb un excés d'entusiasme... En tot cas i si teniu temps, riureu amb les frases que no he fet més que copiar d'altres blocs... No va ser cap atac a la 'Sra Fuentes'... (li agrada que li diguin així), com crec que la tal senyora s'ho va prendre... . Va ser un recull de diferents blocs... Lo més genial: la frase de la "piel de pollo"... :) :) 

La Taverna del Sabrosón  [con v, por ser en catalán], se ubica en la Rambla del Raval. Este distrito (y, en concreto, la Rambla) es un indudable barrio emergente de Barcelona, tras el boom hace unos años del Born.

He tenido la suerte de ir a probar sus increíbles tapas de  La taverna del Sabrosón antes de la apertura oficial (es decir gratis!!!) y simplemente me he quedado petrificado de lo ricas, sabrosas, elaboradas, originales y especiales que son.

Fantástica la  mini-hamburguesa de vaca vieja (nunca me hubiese imaginado que existieran tantas granjas-geriátrico de vacas). La sirven en su punto, pero pedí muy hecha, puesto de que a pesar de que soy muy  foodie, me gusta la carne muy hecha.



Muy buenas ostras, según escuchava de mi entorno  (yo no las como nunca… uiggg… me da un asco todo lo crudoooo… y a pesar de ser muy foodie).




"Crestas de gallo" (no las había probado anteriormente ni sabia que los gallos tuviesen cresta… o si tenían, pensaba que era algo demodée) con una salsa para no cansarte de mojar pan... (sucar..).



Excelente el "mar y montaña" de pollo campero y gamba roja, que venía completamente pelada, pero acompañada de sus bigotes fritos (éstos, totalmente comestibles… Es que no me lo puedo creer.). Y tanto nos entusismaron que nos tuvimos que pedir un poquito más de pan para mojar!! ahí no quedaron ni los rastros!.





En este punto de nuestra visita pensábamos echar el cierre a nuestra barriguita pero finalmente no pudimos resistirnos a las nuevas sugerencias jajaja... Y ya para terminar, ésta vez sí... no podíamos irnos sin comernos el Canapé de piel de pollo.




Lo cierto es que me lo había recomendado una amiga, pero pensé ¿piel de polloooo? venga ya.. "eso yo no me lo como"... pero claro cuando ves lo que te has pedido, cómo era de diferente y cómo está todo de rico pues preguntas... te informan... y caes en la perdición!

Era como comer un pollo a l´ast pero de otra manera, con lo crujientito de la piel a modo de sandwich pero relleno de un ligero puré de patatas y toquecito de romero. Un espectáculo que nos dejó nuevamente boquiabiertos. Un ingrediente sencillo ( e incluso diría que vulgar.. piel de pollo?? ) pero con una realización sofisticada.

Absolutamente todo lo que probé acabó en un gigante MMMMMMMMMM … que rico!!!!
Excelente calidad, rápido, fácil y divertido, ¿qué más se puede pedir?.

Y me olvidava... una esmerada selección de flamenco que ambienta el lugar, le dan ese aire "racial" y de carácter que lo hacen diferente al resto de lugares que haya podido ver hasta ahora. Uisss... como me encanta el flamenco racial...




Y mi agradecimiento también a la responsable de comunicación de Sabroson por su simpatía, profesionalidad y por preocuparse tanto de nosotros.... Y por invitarme!!.
Bueno, en resumen, estoy convencido de que de seguir la línea de cocina y servicio que pudimos vivir anoche, La Taverna del sabrosón,tiene el éxito asegurado.

Bé... torno al català. Qualsevol semblança amb la realitat o amb  qualsevol local recentment inaugurat i promocionat, és pura coincidència. Però us dic uns cosa... és el post en que menys paraules he escrit ... El 95% són frases textuals, agafades amb cut&paste de la blogosfera... ;)

31 comentaris:

  1. Molt complert i significatiu el recull de tòpics que exposes al teu post.Trist però cert.

    Vull pensar que lo de les granjas-geriátrico no es copy-paste d'un altre blog (i si ho és, ja em diràs de quin).

    A banda d'això, m´has fet riure molt i passar una bona estona.

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola... Le del geriàtric per vaques és de collita pròpia... de lo poc que he escrit.... Però si et fixes, ara arreu ofereixen vaca vella i ja arriba un punt que em fa gràcia...

      M'he limitat a copiar i enganxar frases literals de 3 blogs... I de fet tots menjaven el mateix.... hehehe.

      I molt poca cosa he afegit...

      Abraçada!!

      Elimina
    2. Diria que el terme vaca vella ve a substituir el terme bou que apareixia a tot arreu fa un parell d'anys. Tots sabem que de bous a Espanya es maten ben pocs, i el que anomenen bou no és més que vaca. Almenys ara no menteixen amb els pobres bous.

      Elimina
    3. Totalment d'acord Cesc... En aquest aspecte hem guanyat en transparència, doncs com tu dius, bous ben pocs.

      El que passa és que vaig afegir lo del geriatric per donar un tot addicional d'humor a tot el que ja vaig copiar de la xarxa.

      Salutacions.

      Elimina
  2. Me has recordado al restaurante "Te dejas lo mejor" con un entrante de cabezas de gambas seguido de pieles de pollo fritas y unas tiras de grasa de las chuletas de cordero, acompañado de las puntas duras como piedra del pan, tocino del jamón, cortezas de queso y piel de manzana.
    Claro, que los que zampamos (no se si eso es ser foodie) nos comemos eso y más!.
    Salut!!!!

    ResponElimina
  3. M'havies espantat!!! He pensat, ja se li ha oblidat un altre cop la medicació ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no.... la medicació la porto controlada amb una d'aquelles capsetes en els que la cuidadora em preparara les 23 pastilles que em prenc cada dia... les del matí, les de dinar...

      Salutacions!!... :)

      Elimina
  4. Ho anava llegint I pensava, això es copy paste. I efectivament! Normalment m'agraden mes els posts de restaurants que els altres però aquest ha estat divertit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t'ha agradat ja és bona senyal i em fa content....

      La finalitat d'aquests post és el "divertimento" i perquè no... fer rabiar a una petita minoria...

      Salutacions,

      Elimina
  5. Després de llegir la teva crònica, estic convençuda que tens alguna disfunció de personalitat o bé t'has infiltrat pels més "baixos fondos pijerils" Pedralves amunt.....

    Ara que el dia que trobi un restaurantillu que faci la pell del pollastre torradeta... em faig sòcia vitalícia !!!!!!

    Tic un altre dubte... què has fet per a foragitar tots els anònims que tanta "pupa" et feien??? Trobo a faltar molts comentaris que tenies asidus.....

    Salut i petoneeeeeeeeeeets ( que ja no te'n fan tants, veig) !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ohhhh... això em preocupa lo d'haver perdut els anònims que em feien "pupa"...

      Ara que no ens escolta ningú, crec que han descobert que en el fons els provocava per tal de que ells ataquessin.. :). Ara només em queda el desequilibrat del porró i les Riedel, però aquest té poc suc i l'esborro...

      Ara lo màxim que aconsegeixo és algun "unfollow" airat per Twitter com mostra de solidaritat a les gastro-pijas-agraides... ;).

      Elimina
    2. Les pells de pollastre són un plat de les tasques japoneses. És un plat que costa mig euru. Al fer-lo un deixeble de Ferran Adrià en un restaurant d'inspiració oriental i un cuiner amb cresta de Madrid amb moltes estrelles s'ha convertit en un plat top de l'alta cuina. Pot ser-ho per a un gourmet paladar fi que només beu aigua Fiji, però per a algú que ha conegut cuines d'arreu del món no és més que un plat més de la cuina oriental. Ah! A les tasques japoneses també fan un plat amb cartílags i ossos de pollastre.

      Elimina
    3. Ja tens raó ja...

      I sense anar tant lluny... quan faig / fem pollastre a la brasa, la pell torradeta de les cuixes, és material buscat... Al menys en el meu entorn...

      Però això no treu que no em fes riure la frase enpijada de "¿piel de polloooo? venga ya"... Es que m'ho imagino... :)

      Salut!!

      Elimina
  6. Ostres, com t'has passat avui. Però que sé, al lloc "no" taverna, és menja prou bé. Tampoc es per tirar campanes, però més que correcte. L'annex Taverna, encara el tinc pendent. Em posaré sombreo cordoves per anar-hi.
    Abraçada!
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uisss Carles, crec que et confons. Jo parlo de la Taverna del Sabrosón i crec que tu ho confons amb la Taverna de Suculent i la "casa mare" Suculent... :).

      Si parles de Suculent, quan hi vaig anar al principi, el menjar estava bé, la parafernalia menys, però globalment bé... Però d'aquí a que ho van vebdre com un "must", això ja és un altre tema...

      Però no et confonguis eh?... ;)

      Elimina
  7. Respostes
    1. O bé "divino de la muerte".... :)

      Gràcies Elena per passar per aquí

      Salutacions,

      Elimina
  8. Hola,
    Jo! quin sustu de post.
    Todo eso se come?
    Qué es el flamenco racial?
    Saludos.
    Marisa

    ResponElimina
    Respostes
    1. :))

      Del menjar, jo no he afegit ni una ","... He fet copiar i enganxar de blogs selectes... M'he limitat a alguna "coletilla" com el geritric de vaques o les crestes demodés... Però la resta és tal com ho he trobat..

      Però tampoc sé que vol dir "flamenco racial", però tampoc m'atreveixo a preguntar-ho...

      Salutacions,

      Elimina
  9. Hola! Aprecio molt les teves valoracions de restaurants, però aquesta dedicació reiterant amb els so excited m'avorreix. Ja és clar que tu no ets d'aquests, ho tenim clar, no cal que t'hi capfiquis més. Sobretot perquè tant de tractar el tema sembla que signifiqui una certa fixació, com si al cap i a a fi volguéssim ser el mateix... i dispensa'm si sóc injust i si el meu comentari no és digne del 90% dels teus posts.
    Jaume Torralba

    ResponElimina
  10. Vull dir que a la fi em fas l'efecte de ser un so excited dels so excited... I fa llàstima. Tu no tens necessitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jaume,

      Tens tota la raó amb que semblo "un so excited dels so excited"... :)

      La veritat és que com que sé que a més d'un dels que actuen així, els molesta molt la meva insistència en el tema, aplico allò de "si no vols brou... dues tasses". Aquest món és petit i molts dels "afectats" juguen a dues o tres bandes i tot acaba donant la volta...

      Però tens raó que pels que esteu fora d'aquest cercle (i que sou la majoria dels que teniu la gentilesa de llegir-me), pot acabr donant una imatge una mica penosa..

      De veritat que agraeixo els comentaris constructius que m'envieu i que en més d'una ocasió m'han servit per reconduir la meva línia.

      Salutacions!!

      Elimina
    2. Pues a mí estos articulos son lo que mas me gustan y los que diferencia este blog del resto de blog sobre restaurantes. Los de la Borriana, el celler de Aspic o Uribou si que son artículos avurridisimos, mas de los mismo como todos los blogs de restaurantes. Y los comentarios que? son mas interesantes estos que de restaurantes, salut!

      Elimina
    3. Per la meva continuaré alternant experiències "normals", amb alguna gamberrada de les meves, però tampoc puc tenir un blog gamberro-gamberro...

      I pel que fa als comentaris, això és cosa vostre... Jo no esborro cap, excepte els del desequilibrat del porró i les Riedel... #provocant... :)

      Elimina
  11. Tens raó, Ricard. A mi no em fa tanta gràcia perquè no conec gaire els referents, i clar... Però entenc que una burla gamberreta com les teves, per qui n'està tip d'aquestes hipocresies, ha de ser molt graciós i fins i tot saludable. Sort que m'has entès. No volia ser injust, perquè el teu blog en conjunt és una joia, m'ha regalat molts dinars i sopars de primera i ets un exemple d'integritat, conseqüència i feina fen feta. Endavant i gràcies per tot!
    Jaume Torralba

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que vaig entendre el que em volies dir Jaume, . Pensa que a part del feed back que es pot llegir als comentaris, també en directe els amics en diuen de tots colors... Hi hi ha qui realment busca al blog descobrir o redescobrir restaurants, mentre que altres, no estan interesats i en canvi només busquen els comentaris polèmics... Aquí tothom pot trobar el seu lloc.. :)

      En tot cas volia agrair-te les teves paraules aquí escrites.

      Saalutacions,

      Elimina
  12. Què llegeixo? Els articles la Borriana, del celler de Aspic o Uribou són "artículos avurridisimos"? Em semblen ben divertits, sucosos, molt suggeridors i súper útils. Flipo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has de llegir en clau del qui no está interessat en els restaurants i busca marro... Com et deia en la resposta anterior, hi ha espai per tothom...

      Salutacions,

      Elimina
  13. Vaig entenent :-) Ni hi havia pensat, en aquesta possibilitat. Un blog amb suc per a tothom.

    Salutacions

    ResponElimina