20 de juliol de 2014

Per què alguns pensen en mi quan llegeixen aquesta noticia...?.





Alguns pensen en mi quan llegeixen aquesta noticia...?.



Ho dic perquè he rebut alguns comentaris  en públic i encara més en privat, en el sentit de “mira això”, “ves amb compte”... I no és pas que em molestein eh?. Però em sorprenc... Jo em limito a explicar el que he vist i normalment deixo anar algun "però", però no em carrego cap lloc de manera global. 


Tampoc entenc com la justícia francesa ha pogut donar aquest veredicte, que es contradiu amb qualsevol principi de llibertat d'expressió. He llegit amb deteniment el seu post que us enllaço al final i algunes de les coses que ha dit, jo no les hagués posades, però segueixo sense entendre el perquè de la sentència.

Alguna cosa falla en aquesta història i pot ser que tal com he llegit, sigui que la blocaire en qüestió, es va presentar al judici, sense assistència jurídica. Potser un excés de confiança amb ella mateixa ... . El món juridic és complicat i corporatiu (el conec bastant) i  millor no anar de kamikaze. En la meva vida només m'han posat una querella... Fa anys i va ser una querella criminal... Em vaig menjar l'advocat de la part contraria amb patates, però no sempre surt be i en tot cas anava assistit pel meu advocat per si la cosa es complicava.

I posats a denunciar, ja no ve d'un pam...

Però la història m'ha fet venir al cap una idea encara més recaragolada... Quan alguns dels panxa agraïts que van als restaurants i escriuen sempre bé dels llocs, publiquin un dels seus articles típic i tòpics, caldria buscar també "afectats" i  organitzar una demanda contra el responsable causant del perjudici. M'explico:.... :)

Imaginem que un dels meus admirats panxa agraïts publica un lloc explicant meravelles imaginàries. I suposem que algú s'ho creu i va allà.....Com que el públic que va als restaurants és finit (i el seu pressupost també), vol dir que han deixat d'anar a un altre restaurant  .... I per tant han perjudicat a algú.... Que tal amb muntar demandes per denunciar el perjudici indirecte ocasionat pels post “so exciteds”?.


Agafada de cuantohipster.com
En fi que bromes a part,  aniré amb compte... tot i que penso hi vaig bastant i que una cosa és el que jo escric i l'altre la que alguns diuen que he escrit o la que s'organitza a partir d'algun comentaris... Al cap i a la fi, el que he escrit està a la xarxa i si algú ho vol discutir, ho fem amb el blog obert...

Quin és el problema real?

Que la majoria de gent del món de la restauració no saben acceptar la mínima crítica... I aquells que han tastat la mel dels publi reportatges, encara menys, doncs acaben creient-se una realitat paral·lela... Es miren al mirall i repeteixen “Som Déus.... som guapos... som Dèus...!!



Quan imparteixo formació, rebo en ocasions alguna qualificació relativament baixa. En general el fet coincideix quan en el col·lectiu hi ha hagut gent amb dificultats aprenentatge (per dir-ho políticament correcte hehehe). Us imagineu que comencés a enviar anònims als suposats autors de les enquestes més fluixes?... O que muntés en còlera perquè algú només m'ha posat un 6 sobre 10?.

Fent un paral·lelisme amb els xefs o propietaris ofesos, podria dir que:

Tinc coneixements molt sòlids (en un restaurant seria bones matèries primeres)

Se organitzar els coneixements bé (en un restaurant seria bona cuina)

I els sé transmetre (en un restaurant seria bon servei).

I si després de tot això, em ve algú intel·lectualment poc dotat (en un restaurant seria paladar de suro) i em posa en una enquesta un 6/10, penseu que entraré en “ira”....?. 



Doncs no... en cap cas... pensaré que és injust, però si en algun cop, a l'enquesta de valoració, han arribat a comentar quines mancances han trobat, us asseguro que ho llegeixo, ho medito i ho reflexiono... I en cap cas li escriuré un anònim o li faré un unfollow... ;)

I és que si ho pensem bé... mira que és misèria humana fer un unfollow com pataleta... I en porto uns quants eh? ... :D.

PS. Si us defenseu en francès, podeu llegir el post causant de la demanda, fent clic aquí. I si voleu aprofondir una mica en els fonaments jurídics, podeu fer clic aquí  a: fonaments.


14 comentaris:

  1. A mi em van venir al cap altres noms quan vaig llegir la noticia... Potser és per què no et considero ni crític gastronòmic ni res que tingui títols similars... Per mi, ets una persona amb coneixements suficients per poder donar la teva opinió d'un determinat lloc, plat o comportament d'una o varies persones i compartir les experiències amb la gent que et seguim, i que em consta què som uns quants...

    I ja posats amb el tema de restaurants i internet et deixo un link què també em va cridar força l'atenció aquesta setmana:

    http://www.directoalpaladar.com/gastronomia-en-internet/un-restaurante-acusa-a-google-maps-de-haberle-arruinado

    Imagino que és un camp erm, aquest d'internet i les relacions que s'estableixen entre les parts...

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que la noticia (que ja fa dies que dona voltes), em va extranyar i més quan vaig mirar el blog de la afectada i era un blog que parlava una mica de tot... Però el veredicte és sorprenent.

      Però realment he rebut avisos de gent que em té apreci en el sentit de que anès en compte. En tot cas si algun dia tinc un problema d'aquests, soc dur de mastegar... :).

      En el tema del link, just començar a llegir-lo, he pensat en el tema de la competència. No conec detalls del cas, però més que apropiar-se del seu compte, ves a saber si algú el va crear com si fos ells... A part d'aquest que és molt senzill, hi han alguns trucs google per "afectar" a la competència... :). No són massa ètics, però en hi han...

      Elimina
  2. Fa temps que et segeuixo i llegeixo tot el que publiques i en els restaurants que conec, en general coincidim d'opinions. I avui he pensat que et posaria un comentari, aprofitant la teva comparativa en paral·lel de la feina de docència i la de restauracíó.

    He estat alumna teva fa molts anys de quan et dedicaves a la docència de la física i abans de que fessis en canvi cap al món de la informàtica. I faré una carinyosa matització en el parale·lisme que comentes.

    D'acord amb lo dels coneixemnts sòlids, la bona preparació i la comunicació final. Però si haguessis estat restaurador, tidries dues seccions de menjador. Una pels de bon paladar, als que atendríes de manera molt acurada i l'altre pels de "paladar de suro", que els hi posaries un bufet lliure amb menjar fàcil, els faries rebaixa i intentaries que t'emprenyessin el mínim.

    Espero que no et sàpiga greu i no signaré el comentari. Però a que tinc raó?. I jo era de les que haguessin menjat a la part privilegiada del restaurant amb tota classe d'atencions.

    Una abraçada i segueix així amb el bloc que m'agarda molt.

    M.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola M.

      M'has intrigat de saber qui pots ser.... :)

      Però he de reconeixer que tens força raó. Encara recordo crítiques en el sentit de que era elitista des d'un punt de vista de capacitats dels alumnes, però impartia assignatures que el que tenia "paladar de suro", tampoc calia que fèssim massa comèdia ni tampoc el fèssim patir ... tampoc ho haguessin entès i de fet qui tenia "paladar de suro", també triava estudis posteriors, allunyats d'aquestes assignatures. Sembla molt bèstia escrit així, però no podem canviar la "història"... :).

      M'alegra tingeussis plaça de privilegi al menjador d'aquest hipotètic restaurant...

      Una abraçada i gràcies per el "toc"... ;)

      Elimina
  3. Bones,
    Tens raó, jo em vaig enrecordar, i vaig pensar "joder como está el patio de tiquismiquis".
    També ha sortit una sentencia contra una tabacalera per 17.500 M€!!!...
    Però m'ha resultat interesant el que dius de denunciar els "boceras so excited".
    Si es fa una plataforma m'apunto; es poden recullir factures del resturant, de la farmacia, danys morals, etc.
    Salut,
    Guillermo Guallar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Guillermo,

      Feia temps que no et llegia per aquí.

      Doncs prenc nota i a la que siguem mini-colla, fundem la plataforma d'indignats amb els "palmeros so excited"... :)

      Salutacions!!.

      Elimina
  4. Bona definició la que has escrit aquí més amunt. M'agrada això de "palmeros". Descriu molt gràficament la realitat. Però el tema que comentes i ara ja deixant de costat la conya, és complicat.
    L'enrenou que suposa rebre una citació (jo també ho he patit en un altre àmbit), buscar assistència jurídica i a sobre pagar com li ha passat a la pobre noia aquesta. I el neguit que comporta ja sempre és un risc.
    Jo de tu em plantejaria seriosament aquell anunci que vas fer ara fa uns mesos de "em poso en venda" o un títol semblant :D.

    Una abraçada,
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó amb el tema del enrenou que comporta una querella. I en el cas que vaig patir fa anys, tot i que a posteriori, hem rigut molt del tema i del jurista que m'atacava, en realitat els dies previs, estava neguitós.

      Sense arribar a la "venda o lloguer", vigilaré en no posar-me en terreny fangós, doncs sé que més d'un em té ganes i no parlo pas de restauradors sinó de "palmeros". Seré curós doncs... em ficaré amb algun "palmero", però sense enganxar-me els dits... A més ... això de "palmero" tampoc és denigrant.... fins i tot alguns arriben a destacar... Sabies que aquell personatge de fa anys a TV, el tal "Chiqutito", havia estat "palmero" tota la vida?

      Una abraçada!

      Elimina
  5. La veritat és que jo he fet comentaris força durs de certs restaurants tipus "el camarero era estúpido" o "pésima planificación del volumen de la clientela que pueden atender", però han estat molt i molt justificats. És diferent si m'agrada un plat o no, això és subjectiu i no molestes a ningú si dius que unes ostres a 4 euros la peça no t'han agradat; ara bé, hi un tema amb el que tinc tolerància zero i és la falta de respecte o la mala atenció i dubto molt que algú pugui tenir un problema legal dient la veritat. I a més, crec que al final els fas un favor per millorar el servei. I dic una cosa: si a mi un cambrer em tira el vi a sobre i es disculpa i es veu que ha estat un accident, ni tant sols ho mencionaria. Errare humanum est o una cosa semblant es deia.

    Pel que fa al tema de la dona francesa... trobo que si el contingut és ofensiu primer el moderador del blog o de la pàgina hauria de no haver-ho publicat perquè un cop surt a la web, el mal ja està fet. I com a "sanció", simplement "banejar" aquesta persona dins d'aquesta pàgina.

    Per últim, una menció a un cert restaurant força conegut del Maresme del qual les opinions sobre les mestresses eren força negatives (en algunes crítiques, però si de 20 en 3 o 4 fan referència al mateix, és que alguna cosa hi ha...). No veig que hagin tret aquests comentaris de la web, per tant aquí almenys tenim una certa llibertat d'expressió.

    Moltes gràcies pel blog i per les crítiques a Verema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Permetre'm una reflexió abans de respondre... Lo millor d'aquest blog, és el nivell de la majoria dels comentaris que deixeu. Dit això, vaig a respondre...

      Estic d'acord amb el que dius, però en el cas de la noia francesa, el bloc era d'ella i no hi havia moderador com passa a Verema per exemple. Era un blog personal, d'aquells que un dia parlen d'una cosa i l'altre dia publiquen un restaurant. L'errada va ser anar al judici sense assistència jurídica una mica amb el lliri a la ma... Però tot i això em sembla il·lògic el veredicte.

      I coincideixo amb tu amb la tolerància zero amb la falta de respecte o la mala atenció. Però en front d'una crítica, la majoria de restauradors, en lloc d'agafar-ho com punt de millora, ho agafen com una ofensa... És com si -tornant a l'exemple de docència- només acceptessin l'excel·lent i ja un notable sigués una afrontament.

      Però mentre duri la misèria dels "palmeros", que escriuen a canvi d'un sopar... de les agències que viuen de crear virtualitats i algun periodista que ja juga el lloc de deixar-se enredar.... En lloc d'anar a millor, anem a pitjor...

      Salutacions,

      Elimina
  6. A mi m'ha impactat molt la frase "algunes de les coses que ha dit, jo no les hagués posades". Ho penses deixar aquí o ens explicaràs quines coses son?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hagués posat la paraula "harpia" a "Immédiatement, une harpie en gilet fluo nous saute sur le paletot pour nous houspiller de nous installer sans autorisation"

      I no sé si tampoc "...jamais bosser à Londres parce qu’elle ne risque pas de pouvoir vivre de ses pourboires".

      Segurament amb les meves ironies, soc molt més càustic que aquest noia que va a dinar amb la mama a la pizeria... Però intento no utilitzar paraules com "harpie" o dir que el cambrer es moriria de gana a Londres per manca de propines...

      Hi ha una mica de llegenda negra amb els meus posts (fomentada pels panxaagraïts i palmeros varis), que no s'aguanta a la que obrim el blog. T'ho dic perquè amb algú ja hem passat l'experincia... Altre cosa són les respostes a alguns comentaris, que després ja estem al Bronx... I jo pels Bronxs, em bellugo bastant bé... ;)

      A tall d'exemple i per esmentar algunes de les coses que he escrit darrerament i que han "soliviantao" als palmeros... Puc comentar que un propietari d'un restaurant vociferava amb uns coleguis de punta a punta de la sala... Però en cap cas he escrit el concepte que jo pugui haver agafat d'aquesta persona... I no és pas el mateix... ;). I així podríem anar comentant cas per cas...

      Elimina
  7. Personalment, just en acabar el judici denunciaria al jutge per la falta de llibertat d'expressió. Valguem déu! si ja arribem a condemnar a un blogger pel que diu o deixa de dir a casa seva.
    Són casos extrems que no m'agradaria gens ni mica que passessin a casa nostra.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que tot resulta molt sorprenent... Només m'ho explico a partir d'imaginar-me la blogger amb el lliri a la ma i al judici no estar a l'alçada... I a més de no portar assitència d'un defensor/a. Però tot i això, costa una mica d'entendre..

      Una abraçada!

      Elimina