6 de juliol de 2014

Restaurant Ca l'Esteve. Una bona opció out of BCN

Agafada del bloc del Jordi Castaño
Restaurant Ca l'Esteve

Casetes Ca N'Oliveró.
Ctra. Martorell - Terrassa, km 4,7
CASTELLBISBAL


T. 937 755 690

www.restaurantcalesteve.com



Els que em coneixeu, sabeu la mandra que em fa agafar el cotxe per anar a sopar o dinar a un lloc que no sigui BCN. És el motiu pel que mai havia estat a Ca L’Esteve. Però la darrera setmana estava impartint formació en una empresa de Terrassa, pràcticament ubicada a la carretera que porta a Ca L’Esteva i vaig pensar que era el moment.

Havia llegit moltes opinions a través de trobades blocaires que organitzen allà i que es reflecteixen en algun post i festival de fotos a les xarxes socials.

Conec personalment al Xesco, que tinc entès és qui porta i dirigeix la cuina allà i penso tinc amb ell una bona relació. A part de bon cuiner, sempre l’he considerat una persona intel·ligent, amb una amplia visió de negoci i amb el suficient sentit del humor com per entomar alguna de les meves bromes com un post en que el vaig esmentar fa uns mesos amb motiu de les meves 500.000 visites. En tot cas i seguin el meu "full de ruta", vaig anar a Ca L’Esteve, d’incògnit i no vaig veure al Xesco ni ell em va veure a mi.

Però anem per feina: El lloc em va sorprendre positivament per la seva ubicació i les seves instal·lacions. Vaig entrar i mentre buscava al Jordi Castaño, amb qui havíem quedat, vaig observar l'amplitud del restaurant que es mostra clàssic i elegant amb les taules molt ben posades. 

Vam compartir 4 plats: Unes croquetes que em van semblar molt bones i a mi la textura ja em va semblar bé, tot i que el Jordi comentava que ell té altres preferències i unes excel·lents mongetes de ganxet amb cansalada, que anaven una mica escasses de cansalada... Vaig suposar que volien cuidar el colesterol dels clients :).

Quasi no arribo a la foto... :)



I com segons espatlleta de xai desossada i melós de vedella. El melós correcte i l'espatlleta em va encantar. Es d'aquells plats que d'aquí un any si torno, em recordaré i buscaré a la carta.




En tema vins, intenten que prenguis de la seva producció. Suposo que tema d'orgull i també perquè els interessa donar sortida al seu vi. En principi vam demanar la carta, però tampoc vaig trobar coses que em fessin especial gràcia. Era una carta una mica per "épater le bourgeois"... i amb incongruències com trobar de costat el Vinya Esmeralda (encara existeix??) amb algun d’aquests vins ‘guais’ com Castell de l’Encús... Vaja, que vam acabar demanat el Syrah de la casa per veure com era, doncs havia llegit que més d'un blogger s'havia posat ‘so excited’ amb ell ... I si voleu el meu punt de vista, dir que era correcte com a vi econòmic... Tal com diria aquell fotògraf de plats amb el que tant ens estimem: "el vino cumplió".

Potser el "però" del lloc (no sabia si comentar-ho, però com el Jordi ho ha fet...), va ser una el soroll, tot i estant el restaurant força buit (dia feiner). Van arribar quan nosaltres ja acabàvem, 3 persones que van muntar un ‘sarao’ de soroll... Poc a criticar si no fos perquè el que feia de maitre (es veu que es coneixien), s'hi va sumar i a sobre parlava amb ells a distància i a crits. Hi va haver un moment en que parlava amb ells a crits, passant a un metre de nosaltres i estant uns 10 metres de’ells. I quan vaig escoltar que el cridaven per "Esteve", ja vaig pensar "Déu nos en guard".

En resum... bon menjar, bones instal·lacions, comoditat i si us agrada "sortir a menjar fora", tal com es deia abans, crec que us agradarà. Ens van cobrar el que veieu a continuació (ho vaig trobar prou correcte) i si voleu llegir el punt de vista del Jordi i veure els plats més ben fotografiats, feu clic aquí.





29 comentaris:

  1. Ja vaig fer bé de deixar el "marrón" del vi per tu... ;) Quina elegància i quantes interpretacions té el teu comentari: "el vino cumplió"

    El tema soroll, crec que a mida que passa el temps ens tornem més exigents i menys tolerants. Després, pensant en situacions viscudes anteriorment, pensava que no havia per tant... O si...

    Encara sort que, com bé dius, van vetllar pels nostres nivells de colesterol...

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això del "vino cumplió", té la seva història, però millor t'ho explico en directe el proper dia, que va d'una de les meves animalades recents ... :)

      El tema soroll hagués estat un "accident" sense més importància, si no fos per que hi colaborava algú de la casa ... No és el primer cop que em trobo amb la mateixa situació... Em va passar al Atica ja fa temps i a la primera visita a El Pecat...

      Potser el problema és que jo vaig als restaurants a fer "vida social", amb qui m'acompanya a la taula... i a més dino/sopo... Ja veus quines coses més rares oi?... ;)

      Elimina
  2. A veure si en una escapa et faig cas i el visito... Avui tastaré un xai semblant, a veure si està a l'alçada. :)
    Salut!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ho entenia eh?... Que tot i vellet soc "lisensiao" i tot... ;)

      Bromes a part... el xai estava molt, molt bo... i és que quan el xai és bo d'origen i a més està ben cuinat, val aquella dita castellana de "... de la tierra el cordero..."

      Salut!!

      Elimina
  3. Entenc que està en la carretera que porta de Terrssa a Martorell, que abans s'anomenava carretera de les p* oi?. Fa anys que no passo per allà i pel que veig el restaurant és un d'aquests llocs de cuina clàssica en que es menja prou bé.
    Tot té prou bona pinta......

    Abraçada,
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... es la carretera que dius. Jo feia molts anys que no hi passava i crec que no hi havia passat més des de el temps que feia bicicleta de carrertera... Imagina si fa temps d'això..!!.

      Ara la carretera està molt dignificada i o no em vaig fixar o no vaig veure res de "senyores de carretera".

      El menjar tal com ja has interpretat, força bó...

      Una abraçada!!

      Elimina
  4. Jo també tinc pendent fer una visita a Ca l'Esteve! De fet em vull apuntar a algun d'aquests esmorzars de forquilla que fan però sempre coincideix que estem fora o bé tenim altres històries. Nosaltres voltem molt els caps de setmana així que haurem de fer com tu. Prenc nota dels plats, he fet alguna classe de cuina amb el Xesco i em consta que cuina molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo Montse, no soc molt fan de trobades i igual que tu, tin els caps de setmana força plens...Si estic a Cambrils, ja veus... i si estic per aquí, tampoc estem sense plans...

      De fet jo et conec a tu "cara a cara", a partir del taller que ens va convidar el xesco i del que jo vaig "adoptar" la seva recepta d'arròs...

      Salutacions,

      Elimina
  5. Si parlem en Català..en català...però si fem experiments amb l´anglès, com al títol, com a mínim cal fer-ho correctament (a risc de que quedem com molt cutres i sense cultura internacional)

    Sí: Out of Barcelona, Outside Barcelona, i potser depenent del context OFF Barcelona.

    No: Out "OFF" Barcelona.

    Felicitats x el blog. Salutacions.

    Andreu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les "felicitats" i ja veus que no soc massa puriste ni purità.... :). Això no vol dir que no tinguis raó eh?....

      Però vaig una mica a salt de mata, sense fixar-me massa en els detalls... Avui mateix m'havia deixat el títol i m'he adonat després a partir d'un comentari... i llavors la he pifiat amb la doble "f"... Però allà es queda... :)

      Elimina
  6. Ja vaig veure el post del Jordi dient que havia anat amb tu. Nosaltres fa temps que el sentim per les xarxes, bé de fet la primera vegada que el vaig sentir va ser a un suplement de la vanguardia. Ho tenim anotat i sembla que realment valdrà la pena anar a fer una visita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... el Xesco, és una persona amb gran visió comercial... És el que ara s'anomena "un lider" i dit en el sentit més positiu...
      Ha aconseguit un bon soroll mediàtic en torn del seu restaurant... I el tema Vanguardia, també coincideix que algun dels "fixes" als esmorzars, es veu que escriu en aquell suplement dels divendres...És el que anomenariem "compartir sinèrgies"... ;)

      Salut!!

      Elimina
    2. Gracies per le bones paraules en vers la meva persona Ricard. Gracies pels comentaris i observacions, ho tindrem present. La qüestió es millorar i no caure mai en el descuit.
      Respecte a les aparicions en premsa escrita aixó va com va i nosaltres no tenim gaire a dir. L'article del QueFem el va fer Jordi Luque i no pas el meu amic Oscar, tot i que escriu en el mateix suplement. Personalment crec que es el resultat de picar molta pedra i la feina ben feta, no pas pels contactes que podem tenir. Molts anys de profesió, un restaurant centenari, molts cursets impartits, molts escrits, ja saps, un de tant en tant escriu en el seu bloc i molta activitat a Cuina Vallès o a Eurotoques, el que es diu fer bullir l'olla.
      Per altre banda, els esmorzars mensuals que fem estan dirigits als amants del bon menjar que vulguin venir, no cal tenir bloc, només faltaria, tan sols cal bona predisposició i bon rotllo, tothom hi te cabuda. Salutacions.

      Elimina
    3. Xesco... el tema del soroll mediàtic ho deia en positiu... Jo entre altres coses em dedico a fer formació per aconseguir-lo... Vull dir que en la meva boca, soroll mediàtic és una fita positiva.

      Per la resta de coses que dius, estic d'acord amb tu... No hi pas cap discrepància.

      L'anònim d'aquí sota, és un ressentit.... Una persona que a més m'ha jugat brut i "hasta aquí puedo decir".... Normalment apareix i l'esborro sense més... Ara no el puc esborrar, doncs el teu comentari quedaria orfe....

      Tinc un parell d'anònims incordiants.... I aquest és un d'ells... Quan torni a trobar feina, ja estarà distret... A la propera l'esborro com faig sempre... Sento que s'hagi ficat amb tu...

      Elimina
  7. Sí. Molt bé. Però les copes no són Riedel. No deu ser tan lider aquest paio. Es veuen vulgars a l'afoto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no soc cap lider. I no, no gasto Riedel. Tampoc penso que sigui vulgar ni tan ordinari com per no signar els meus propis comentaris.

      Elimina
  8. No conec directament Ca l'Esteve, però si conec el lloc a través de familia de Terrassa i només en sento parlar en positiu. I pel que he sentit és el tipus de cuina que m'agradaria i tinc el lloc pendent d'anar.
    El tema dels anònims, penso desprestigia el bloc que per altre banda té molts vistants. A mi mateix ara m'he pensat dues vegades si posava comentari, per por de quedar envoltat d'una sèrie de missategs de picabaralla. Realment lamentable el comentari de les copes.... I en tot cas reiterar la meva felicitació per la constància del bloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que t'agradarà Jaume.

      El tema anònims, a mi m'agrada així. Pensa que a la que els esborres 2 misssages ja es fustren... i costa tant poc fer clic... molt menys que a ells escriure. Normalment ja ni els veieu i aquest d'avui l'hagués esborrat, sinó fos perquè quan m'he adonat, ja tenia resposta.

      De fet els únic que em molesten, és quan es fiquen amb terceres persones que no hi tenen res a veure. Si es fiquen amb mi, fins i tot pot ser divertit... a mi mai m'ha espantat tenir enemics...

      I gràcies per les felicitacions. Seguim en contacte.

      Elimina
  9. Pendent anar-hi,
    I gràcies per la teva feina constant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ricard,
      de quina data és l'entrada de l'altre dia on sortien els lloc que t'agradaria tornar o no ?
      on vaig escriure comentari?

      Elimina
    2. De "cap data"... Està en una pàgina ESTÀTICA a la la que s'accedeix a partir de la pestanya "HISTÒRIC" que hi ha a la part superior del blog... ves a dalt de tot d'aquí mateix....

      Elimina
  10. Hola,

    En referencia a tu comentario sobre el vino. No lo conoces?. Seria pues extranyo si te dedicas a comentar en blogs la calidad y servicio de restaurantes, pues es de la empresa Bodeguera Torres.

    Actualmente, esta empresa que elabora este vino, "el Viña esmeralda" del cual, dudas de su existencia.

    Se venden unas cuantas miles de cajas anuales en España y el resto del mundo.Es la empresa que ocupa la primera posición en The World most admired brand" concurso de referencia para tu información.

    Te invito, a que realices unas pequeñas consultas en internet o en prensa escrita sobre este tipo de vino, y lo que su empresa, realiza por la tierra, la ecología, sus trabajadores.

    Si no es mucho pedir pruébalo, te sorprenderá! entenderás porque tantas casas vinícolas lo han intentado copiar a lo largo de su historia.

    Slds

    ResponElimina
    Respostes
    1. Déu nos en guard.....

      Mira que es trist que el tal David no sigui capaç d'interpretar la meva IRONIA....

      I a sobre amb aquest toc "espanyolito"... "Te Te invito, a que realices unas pequeñas consultas en internet.....".

      Sense més comentaris...

      Elimina
    2. He consultat a Interné i m'ha sortit l'avi Torres. Diu que anava sempre per tot lo mon amb una maleta plena de botelles de Sangre de Toro. El monstruari, que ell en deia. Quan tornava al despatx ja eren buides, Quina saga, verge del Pilar. El Viña Esmeralda va ser més tard. Quina saga...!

      Elimina
    3. Tu si que sabes...

      Jo ara faré un curs d'això que en diuen Interné per veure que esbrino de l'avi Torres i el Sangre de Toro... i el incopiable Esmeralda.....

      Ara que hi penso... oi que havia una canço que es deia "Esmeralda... Esmeralda... solo sabe bailar el cha cha cha"??.

      :D

      Elimina
  11. La història de l'abuelo Torres és esoterisme genuí. Quan el seu fill va decidir fer-se aristòcrata i beure el cafè amb el dit petit erecte, és el temps de l'Esmeralda (Viña). Cap els 70. Desprès va arribar la Waltraud (fräulein) i la Corte es va anar configurant. N'estic escrivint el biopic (amb sulfits)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima que l'espanyolet que em va recriminar que no coneixés aquests vins tant recomanables, no hagi entrat més... Li faria gràcia veure com estic aprenent coses d'aquestanmarca exemplar...I cal valorar quina tecnica tenen per afinar sulfits...

      Elimina